EL TURISME EN CRISI

Davant la situació econòmica actual que no només afecta a l’estat Espanyol sinó a la resta d’Europa, la caiguda de la despesa turística a la província de Castelló, és més que evident. Els destins de sol i platja i també els d’interior resulten preocupants des de ja fa mesos.

És evident que els destins madurs com és Castelló amb deures pendents (infraestructures, modernització hotelera, estacionalització, dependència de mercats concrets, etc.) sofriran més que altres. Els consumidors europeus i els del centre de la Península cada vegada tenen més opcions per a escollir i aquest any amb un canvi de cicle econòmic moltes famílies estan decidint-se per destins emergents i més competitius en preus.

Els destins de sol i platja i els d’interior per a tornar a rebre inversions han d’oferir rendibilitat i això implica necessàriament un canvi de model i plans de reconversió. La Generalitat Valenciana amb competències específiques en planificació i ordenació turística ha de ser conscient que s’enfronta a una aposta de cara o creu. Aquesta ha de propiciar una sèrie d’iniciatives de reconversió per evitar que destins, en especial de sol i platja, caiguen en una lenta espiral de degradació.

A les comarques de Castelló, hi ha una clara diversitat turística que es pot oferir i que és complementaria entre l’oferta de sol i platja i la de les comarques d’interior, es tracta de sumar. Tenim moltes microempreses que en conjunt han de crear un producte agregant les seues propostes.

Les administracions locals han jugat un paper molt important en la creació de plataformes i portals de promoció, ara es poden establir també mitjançant la tecnologia com a veritable i efectiu canal de venda. El BLOC aposta clarament per les iniciatives de recolzament tecnològic a la comercialització d'eixa oferta turística des dels Ajuntaments i ho reclama així que ho facen també, d’una forma clara i materialitzada en el seus pressuposts, la Generalitat Valenciana i l'Administració Central, ja que fa falta molta tecnologia i molt de màrqueting per a poder estar present de manera efectiva i real a l'hiperespai virtual.

LES DONES QUE PARIXEN A L’ESTIU TAMBÉ TENEN DRET A L’EPIDURAL

Estic indignada davant la denúncia feta pels sindicats de sanitat sobre la impossibilitat d’administrar l’epidural ara a l’estiu a totes les dones que així ho demanen, per manca d’anestesistes. Aquest fet, a banda de recordar aquella frase “si els homes hagueren de parir...”, és senzillament inadmissble en una societat europea del segle XXI, i encara més ho és la resposta que dóna al fet la Conselleria de Sanitat, descarregant les seues responsabilitats en la manca de finançament sanitari per part del govern central. Certament, s’ha d’exigir que el govern central augmente la dotació econòmica per a finalitats sanitàries al País Valencià, però això no és excusa de cap manera per a no dotar les dones que han de parir d’una ajuda que els facilita molt el part. Potser algú encara pensa en allò de ”pariràs amb dolor”, però les ciutadanes d’aquest país tenen dret a tenir els seus fills, si així ho volen, d’una manera menys dolorosa, sobretot si tenim en compte que el remei existeix i és fàcilment assequible.

Tampoc no em valen les seues excuses de mal pagador, quan desvien el tema referint-se a “altres alternatives al part sense dolor”; ens sembla molt bé que vulguen potenciar altres tècniques de part per a les dones que així ho demanen, però a hores d’ara l’epidural continua sent el sistema més extés i efectiu que es coneix, i això no és sinó voler desviar la qüestió i llançar balons fora”.

LA CIMERA DEL G-8 CONCLOU AMB UN ACORD DIFÚS SOBRE LES EMISSIONS GLOBALS DE CO2

Els resultats de la Cimera de Hokkaido entre el G8 (compost de: Estats Units, Itàlia, França, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Canadà i Japó), Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia i les cinc potències emergents de Brasil, La Xina, Mèxic, La Índia i Sud-àfrica, ja s’han fet públics. I cal dir que aquestos són poc comprometedors i per a res compleixen amb les expectatives anunciades.

Així, se’ns havia venut un compromís per part de les nacions riques –i alhora contaminants- de datar una rebaixa per a les emissions dels gasos responsables de l’efecte hivernacle, fins i tot es parlava que el Japó proposava retallar aquestos en un 50% cara al 2050, mentre que les potències europees apuntaven a un 20% menys cara al 2020. Al hora de la veritat no han sigut tan clars en els seus compromisos i malgrat sí s’ha acordat un retall substancial en les emissions de diòxid de carboni, no s’especifica cap data ni cap xifra per aquesta rebaixa.

Les setze economies més contaminants, responsables del 80% del totes les emissions de CO2, en un acord no vinculant –quan encara no han acomplit ni tan sols Kioto- no donen les xifres que la societat esperem sentir, no fan cap promesa concreta i no aporten solucions a una problemàtica global. Mentre que els habitants de la vella Europa, i els valencians com els que més, ens preocupem dia rere dia per l’escalfament global i pel futur de les properes generacions, mentre que nosaltres mirem als nostres fills amb la incertesa de no saber ben bé en quin estat rebran el planeta, aquells que tenen la solució en les seues mans, obvien el problema i no es comprometen a res.

Mentre que aquestes cimeres no siguen vinculants no podrem parlar de responsabilitats compartides i seran el que són, una venta de fum per tal de netejar una imatge pública força deteriorada.

L´ATUR A LES NOSTRES COMARQUES JA ÉS PREOCUPANT

Segons les últimes dades oferides pels sindicats i per les organitzacions socials, l'augment de l'atur a les nostres comarques, comença a ser preocupant, posant de manifest una crisi que deixa al descobert una recessió econòmica.


El model d’economia especulativa que els dirigents a València han triat, basant-se en la construcció i menyspreant la resta dels sectors econòmics, ens ha dut a una situació de inestabilitat financera i per tant a que les xifres d'aturats augmenten com a conseqüència de la reducció de l'activitat econòmica, de la inversió i del consum.


Es necessari adoptar mesures concretes per tal de poder afrontar aquesta crisi. Tant el govern estatal com el autonòmic tenen instruments al seu abast per a compensar aquesta caiguda, des de impulsar i accelerar l'obra pública prevista i pressupostada, que puga compensar el descens de la construcció en l'àmbit privat, passant per polítiques que incentiven la producció i l'exportació, fins una aposta decidida per la formació i per el desenvolupament de les noves tecnologies.

Cal al mateix temps, un canvi d’orientació i resoldre d'una vegada el greu problema de la manca del infrastructures de transport i comunicació que patim a les comarques de Castelló, perquè disposar o no d'unes escaients vies de comunicació en aquest mon globalitzat, influeix directament amb el creixement econòmic i per tant en la creació de llocs de treball.

CAL NO CONFONDRE EL QUÈ ÉS HABITUAL AMB EL QUE ÉS CORRECTE

El fet que una persona haja d’esperar més de tres hores en urgències abans de ser atesa es un fet habitual però de cap manera correcte. El que passa es que la gent ja no s’estranya i ho troba normal.

Pense que si els dirigents de la Conselleria de Sanitat dugueren majoritàriament els seus familiars a la sanitat pública i no a la privada, sabrien el que és veure a un familiar tres hores o més a l'espera de ser atés, i no admetrien que aquesta situació es considerara habitual i fins i tot, correcta. I que conste que no acuse els professionals de la sanitat, que fan el que poden i més, per tal d'evitar un major col·lapse, però si el sistema no està ben articulat, com no ho està, la situació esdevé inevitable i es trobem amb serveis d’urgències totalment col·lapsats.

Cal que es fiquen les piles, cal que les autoritats responsables de la Conselleria de Sanitat donen la cara, que expliquen la situació real i, sobre tot que ens diguen què pensen fer per acabar amb el col·lapse que es produeix habitualment en els serveis urgències, perquè el que passa no és correcte i per descomptat, no pot ser habitual.