FINLÀNDIA

Aquest estiu he tingut la sort de poder viatjar fora de casa i he vingut meravellada de tot el que he vist. Diuen les males llengües que els nacionalismes es curen viatjant... una gran mentida atés que quan més viatge més nacionalista torne i sobretot més enveja sana acumule respecte al que fan altres països. Sense eixir fora d’Europa, Finlàndia és un exemple a seguir pel que fa a la integració de minories.

Al país nòrdic conviuen en pau i harmonia diverses nacionalitats ben diferenciades i integrades, entre elles, la més notòria són els ciutadans suecs que conformen vora un 6% de la població total. Doncs bé, aquesta minoria disseminada arreu del país i no concentrada en un territori concret (malgrat siguen majoritaris en alguns indrets com ara les illes Åland) gaudeix del seu propi partit polític, d’institucions pròpies i d’escoles, entre altres. A més a més, finés i suec són tots dos idiomes oficials a tot Finlàndia; així podem trobar com a exemple curiós del que veritablement és integració, que als carrers on viuen majoria de finesos retolen el nom del carrer primerament en finés i després en suec, mentre que a carrers on hi ha majoria sueca ho fan a l’invers.

Igual, igual que ací, on els que a banda del castellà parlem i tenim altres llengües mares hem de presenciar absortes i bocabadats com iniciatives mancades de tot sentit –i em referesc concretament al Manifesto por la lengua común- vénen a confrontar i a dir-nos quina llengua emprar i fins i tot, en quina llengua educar, treballar i, en definitiva, conviure amb els nostres veïns. Un atemptat a la diversitat que sols podia donar-se per part de nacionalismes espanyols radicals i un altre enfrontament utilitzant la llengua com a eina de divisió.

És per això, que tal volta alguns més que altres, que no es consideren pas nacionalistes, haurien d’obrir les seues ments obtuses i tancades a tot el que sone estrany i reconéixer que l’harmonia entre llengües i nacionalismes dintre d’un mateix país pot ser una realitat tal i com passa a Finlàndia on finesos i suecs trauen beneficis del fet d’utilitzar i aprendre ja no dues llengües, a banda de l’interés que tenen per conéixer altres llengües foranes.

De Vila-real a Beijing

Ànim Yurema, perquè estas apunt de debutar en els jocs olímpics, la nit del 19 al 20 estarem tots pendents d'aquesta fita tant important per a tu i també per a tots els vilarealencs i vilarealenques.

Des d'ací dessitge que tots els teus somnis estiguen complits perquè els meus i els de la gent de Vila-real ja ho estan; sentim que tu ens representes.

Disfruta de la teua estada en Beijing perquè ser olímpica és un privilegi del que poden gaudir molts pocs, t'ho mereixes, sort i endavant.

ESCOLA VIRTUAL?

Un any més la Conselleria d'Educació va a remolc de la demanda ciutadana pel que fa a la construcció i ampliació de centres escolars. Començarem el curs amb barracons i amb trencaments de ràtio. Tot això, com que la Conselleria en el seu moment no va fer els deures ni pareixer ser ha planificat la previsible expansió urbana, l’arribada d'immigrants i l’augment de les demandes d’escolarització han fet que ens trobem en una situació en que la inversió en infraestructures és imprescindible per tal de garantir una educació pública i de qualitat. I aquestes infraestures no hi estan i per tant, això ho miren com ho miren, es un incompliment de les obligacions. No ens valen inauguracions de primeres pedres ni escoles virtuals sinó actuacions que proporcionen una plaça digna i propera a l'alumne tot el demés són polítiques de menyspreu a l'escola pública i de potenciar de manera encoberta a l'escola privada.

LA MANCA D’INFRAESTRUCTURES CONTINUA SENT EL PRINCIPAL OBSTACLE PER AL NOSTRE CREIXEMENT

L'informe sobre l’actual situació econòmica i laboral que ha elaborat el Comité Econòmic i Social deixa molt clar que el principal entrebanc per al desenvolupament econòmic de Castelló continua sent el dèficit d‘infraestructures, entre les quals assenyala expresament les mancances en la xarxa ferroviària, i les carències d’autovies gratuïtes. Des del BLOC sempre hem defensat la necessitat d’arribar a un acord entre les diferents formacions polítiques i amb els agents socials, econòmics i laborals, per articular un “front comú” en aquests temes d’interés general, deixant de banda els interessos partidistes i electoralistes. Perquè pensem que no podem supeditar l’execució d’uns determinats projectes d’absoluta necessitat per a les nostres comarques, o la seua acceleració o ralentització, als interessos de qui governe en cada moment en Madrid o en València, i a la proximitat o no de determinades eleccions. I aquesta crítica val per igual per al PP com per al PSOE, per al PSOE com per al PP; la necessitat d’aquestes infraestructures cal anteposar-la a qualsevol altra prioritat, perquè amb la seua execució o no ens juguem el futur econòmic i laboral dels castellonencs.

En la passada legislatura, a la Diputació va tenir lloc un Ple en el qual es van aprovar dur a terme les gestions necessàries per exigir la realització i acceleració d’una sèrie de projectes considerats imprescindibles; i moltes d’aquestes propostes s’hi van aprovar a iniciativa del BLOC, que va mirar justament d’atenuar les tensions entre les altres dues forces; però, per desgràcia, la majoria d’aquells acords van quedar reduïts a paper mulllat, per la continuació dels enfrontaments i els intents d’utilització partidista per part del PP i del PSOE. Ara, i davant de la claredat d’un informe tan significatiu dels interessos globals de la societat com és aquest del CES, on són representats patronals, sindicats, cambres de comerç etc, des del BLOC volem tornar a insistir en la necessitat d’aquest “front comú reivindicatiu”, única manera d’aconseguir de les administracions competents la ràpida execució d’aquest projectes imprescindibles.