LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE NO ÉS COSA NOMÉS DE SINDICATS I ENSENYANTS, SINÓ DE TOTS ELS QUE VOLEM UN BON SISTEMA EDUCATIU.

La gran manifestació convocada dissabte a València, està en favor d’un sistema educatiu públic digne, democràtic i en valencià, i contra les polítiques educatives retrògrades del PP i el conseller Font de Mora. I assegure que contra el que alguns podrien pensar, no es tracta d’un tema que afecte només els ensenyants i els seus sidnicats, ni tan sols només els pares i mares organitzats en AMPAs, sinó que ens afecta a tots, a totes les persoens que desitgem que funcione al País Valencià un bon sistema educatiu, que estem farts de què el PP margine sistemàticament el sistema educatiu públic en favor del privat més reaccionari, que estem farts que els xiquets i les xiquetes hagen d’estudiar en barracons indignes d’un país de l’Europa del segle XXI, que estem farts de la manca de dotacions i de mitjans per a que els ensenyants puguen desenvolupar en condicions favorables el seu treball.

Actualment hem arribat a la gota que colma el got, amb l’absurda decisió d’obligar els ensenyants a impartir en anglés Educació per la Ciutadania, i no per cap interés de Font de Mora per la llengua de Shakespeare, per molt que ho afirme així, sinó perquè pretén que els alumnes no entenguen els continguts d’una assignatura que al PP li molesta, que si fora per ells la retirarien del currículem escolar i que, ja que legalment no ho poden fer, han intentat almenys que els alumnes no l’entengen.

Des del BLOC cridem per tant els ciutadans en general, independentment de si són o no ensenyants, ni de si són pares o mares o no, a acudir a aquesta manifestació i a exigir així un ensenyament públic lliure de pressions i ben dotat de mitjans materials i humans.

TEÒRICAMENT, LES LLEIS ESTAN PER A ACOMPLIR-LES PERÒ, PEL QUE SEMBLA, EN LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ NO ÉS AIXÍ

Sempre havia pensat que les lleis es feien per a acomplir-les però, pel que sembla, en el cas de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada ara fa 25 anys, per unanimitat, en les Corts Valencianes, això no sembla ser així. Només cal mirar el que diu la llei i comparar-ho amb la realitat que ens envolta. Només en l’aspecte de l’ensenyament s’ha avançat, i en la gran majoria de les ocasions ha estat per l’actuació ferma i decidida dels ensenyants i dels pares i mares, enmig de la indiferència, quan no la clara oposició, d’una administració autonòmica que, en teoria, hauria de ser qui la impulsara. Però en tota la resta, en la presència pública del valencià com a llengua pròpia a tots els nivells, els avanços han estat mínims, i l’exemple dels governants ha estat tot el contrari. Com anem a animar un immigrant a aprendre una llengua que el president de la Generalitat no utilitza pràcticament mai? Com anem a estimular la revalencianització de les famílies que, per una raó o una altra, van abandonar la llengua familiar a l’hora de parlar-los als fills si des de les autoritats no es predica amb l’exemple? Com anem a aconseguir que el valencià siga valorat socialment si la televisió suposadament de referència, Canal 9, l’abandona i el margina a cada moment, malgrat que l’argument principal per a la seua creació va ser justament la normalització del valencià?.
En aquest tema de la marginació de la llengua pròpia per part de les autoritats autonòmiques, el PP ha aconseguit una cosa que semblava impossible, superar els nivells de marginació a què l’havien sotmés els socialistes durant el mandat de Joan Lerma; tant amb Zaplana com amb Camps, i malgrat les bones paraules d’aquest en iniciar el seu primer mandat, el valencià ha anat a menys en ús i, en conseqüència, en prestigi social entre els ciutadans, tant els que el parlen com els que no, i ha generat una sensació d’inutilitat del seu aprenentatge en els nouvinguts. De manera que, si avui la situació lingüística no és encara molt pitjor, que ho podria ser, és només gràcies al voluntarisme de tantes dones i homes, de tantes associacions i col.lectius que, treballant sovint contra corrent, el mantenen, el potencien i fins i tot permeten el seu creixement en determinats àmbits com l'educatiu, sense rebre cap ajuda, i sí molts entrebancs, de les autoritats que, per llei, han de defensar-lo i promocionar-lo.

EN TEMPS DE CRISI, LA CELERITAT EN ELS PAGAMENT DE LES ADMINISTRACIONS POT SER CLAU PER AL MANTENIMENT D’UNA EMPRESA

El sector empresarial, a l’hora d’elaborar un decàleg amb les mesures a prendre per a ajudar a superar la crisi, coincideixen amb l’exigència que he formulat en reiterades ocasions sobre el pagament puntual per part de les diferents administracions del deute a les empreses per compres o serveis efectuats. Justament l’altre dia denunciava que la Diputació ha acabat en els tribunals per l’impagament del deute de l’Hospital Provincial a unes empreses farmacéutiques, però aquest fet no era cap excepció, sinó desgraciadament un cas més d’unes actuacions que s’han convertit en habituals en la pràctica, fins a l’extrem que són moltes les empreses que “no s’arrisquen” a mantenir tractes amb les administracions “que no saps mai quan cobraràs”. I aquest fet, que ja en el marc d’una situació econòmica “normal” és greu, assoleix nivells dramàtics quan ens trobem immersos en una crisi, en la qual empreses i comerços tenen una quantitat important del seu capital immobilitzat en deute de les administracions, mentre els bancs els neguen els recursos suficients per continuar desenvolupant les seus activitats.

En la majoria de casos, a més, no es tracta tant de la no existència en caixa dels diners en les administracions, que els tenen inclosos en els seus pressupostos, sinó en la desídia burocràtica i, en alguns casos, en la manca de transferències reals dels recursos que les administracions de rang superior han de facilitar. Per això, caldria que totes les administracions, siga la local o la provincial, l’autonòmica o l’estatal, es “posaren les piles” i agilitzaren al màxim aquests pagaments, fent-se conscients que un retard de mesos, i de vegades fins i tot d’anys, pot afonar una empresa rendible, que es veu ofegada per la manca de liquiditat, en no haver cobrat un treball executat o una venda lliurada.

L’OBCECACIÓ DE FONT DE MORA LA QUE ENS HA DUT A L’ACTUAL CLIMA DE TENSIÓ QUE PATEIX LA COMUNITAT EDUCATIVA

Quina és la suposada voluntat de diàleg que diu tenir el senyor Font de Mora quan la primera cosa que afirma és que el manteniment d’Educació per la Ciutadania en anglés és innegociable. Actituts de tancament en banda com aquesta són les que exasperen, amb raó, la comunitat educativa, i l’obcecació sense sentit del conseller l’únic que pot voler significar és que, en el fons, a ell ja li va bé l’actual estat de crispació, perquè mentre es parla d’aquest tema, creu ell, no es parlarà dels problemes de fons de l’ensenyament al País Valencià, com és la preferència descarada per part del govern del PP de l’educació privada per damunt de la pública, la proliferació de barracons o la desatenció total als centres en les seues necessitats més bàsiques de personal i de mitjans.

Justament per això, em sembla molt correcta la decisió d’ensenyants, pares i mares, i alumnes de reunir en una sola plataforma reivindicativa tots els greuges i les queixes que tenen contra la Conselleria d’Educació i contra el seu titular. Perquè cal emmarcar el problema suscitat en Educació per la Ciutadania en el context de totes les actuacions per part del govern del PP en contra de l’escola progressista, amb valors de pau i de diàleg, i en valencià, just el contrari del que pretenen des de la Conselleria, l’últim objectiu de la qual no és que EpC es done en anglés, sinó que no es done, com repetidament hem denunciat des del BLOC. Per això, els nacionalistes hem estat a les concentracions del passat dilluns, a Castelló, Vila-real, la Vall d’Uixó i Vinaròs, com hem estat en les anteriors; i fem una crida als nostres militants i simpatitzants, i a totes aquelles persones que estan en favor de l’ensenyament públic de qualitat i en contra de les grolleres manipulacions que du a terme el PP en matèria educativa, a assistir i participar activament en elles

Una volta l'equip de govern del PP enganya a la ciutadania

Després d'estar contemplada en el projecte inicial de la Plaça Major i estar dient-nos al voltant de quatre anys que la figura del rei fundador, Jaume I, continuaria presidint la plaça, ara una volta més, el PP ens enganya. Per commemorar el vuit-cents aniversari del naixement del nostre rei el desplaça a les afores, com tantes voltes més el PP no compleix les seues promeses i una figura tant important com aquesta, aquest rei que atorgà la carta pobla, és relegat a un segon lloc, volent-lo ubicar en un jardí, que en aquest moment encara és virtual i que no es sap quan tardarà en poder-se dur a terme, ja que s'ubica dintre d'un PAI que no està ni començat ni amb perspectives de començar-se.

En una Plaça Major de vora 3 milions d'euros no han estat capaços de mantenir en un lloc prominent una figura tant emblemàtica com la de Jaume I.I està clar el per què, perquè han fet una plaça sense el rei i no una plaça per al rei, eixa és la consideraciói i respecte que té el PP cap al nostre fundador.

Quant de temps continuarà amagat el rei Jaume I sense que puguem gaudir de la seua presència? Ni es sap ¡¡¡¡ El que si es sap és que no estarà en el lloc que li pertany, presidint la Plaça Major del nostre poble.

NNGG HAURIEN DE PREGUNTAR AL SEU PARTIT PER QUÈ ELS ANYS 2000, 2001 I 2002 EL GOVERN D’AZNAR ES VA OPOSAR A LA LÍNIA DE RODALIES CASTELLÓ-VINARÒS

Recomane a les Joventuts del PP que ara reclamen amb tanta insistència la creació per part de Renfe d’un servei de rodalies entre Castelló i Vinaròs, que pregunten als majors del seu partit per què el govern d’Aznar es va negar sistemàticament, durant els anys 2000, 2001 i 2002, a crear aquesta línia, malgrat les peticions unànimes aprovades pels ajuntaments de la zona, les exigències que feiem públiques constantment des del BLOC, com també per part d’estudiants de la Jaume I i usuaris potencials d’aquest servei. Perquè llavors, el govern valencià, ja com ara en mans del PP, callava i mirava cap a una altra banda, mentre que el de Madrid, presidit per Aznar, negava repetidament la viabilitat d'aquesta línia, assegurant que no tenia suficient demanda. És curiós com ara, passats uns pocs anys, i només perquè ha canviat el color polític del govern central, la viabilitat i la demanda d'aquesta línia han augmentat de colp, fins convéncer finalment el PP, i els seus joves, de la seua necessitat i viabilitat. Com és lògic, ens alegrem de tal conversió, és clar, però no sabem si creu-nos-la de veritat. Demanarien el mateix si al president del govern central li digueren Mariano Rajoy?

Des del BLOC, que hem reivindicat sempre la necessitat de crear la línia de rodalies Castelló-Vinaròs, amb independència de quin partit governara en cada moment a València i a Madrid, observem amb estupor com el PP, que abans no volia ni sentir-ne parlar, ara l'exigeix, mentre que el PSOE, que llavors la reivindicava, es ara qui es fa el desentés. L’única conclusió possible és que ni als uns ni als altres els interessa de veritat la creació d‘aquest servei, sinó només desgastar l’adversari, i per això canvien del blanc al negre la seua postura quan governen o quan són a l’oposició. Per al BLOC, en canvi, la necessitat eixistia manant Aznar i contiua existint manant Zapatero, i per això, avui com el primer dia, continuem exigint la seua creació, i no pararem fins aconseguir-la, perquè estem parlant d’una necessitat real per a milers dels nostres conciutadans, i no de cap maniobra electoralista.