19/8/09

L'ABSURDA BATALLA SOBRE EPC EN ANGLÉS QUE MAI HAURIA D'HAVER COMENÇAT

Seria un bon moment per a que Font de Mora i el president Camps aceptaren la porta oberta que els ofereix la resolució judicial, acataren la sentència i feren marxa enrere en l’intent de boicot dels continguts d’aquesta assignatura, uns continguts que tant els molesten encara que mai no hagen volgut contestar-nos per què. Perquè l’únic que han aconseguit ha estat posar en peu de guerra tot l’estament educatiu, de manera que els ha eixit el tir per la culata d’aquest boicot encobert que havien projectat. Per això pensem que haurien d’aprofitar el pont de plata que els ofereix la sentència, acatalar-la i no recórrer-la, i que puguerem així tindre la festa en pau el curs que aviat començarà.

Em mostre escèptica sobre les intencions que continuen tenint Font de Mora i Camps. Ja han anunciat que recorreran al Suprem la sentència, però la decisió de l’alt organisme es pot fer esperar molt de temps, i a més és molt possible que ratifique la decisió del TSJ, ben fonamentada jurídicament I molt ens temem que, mentrestant, miren de fer la viu-viu i introduir, d’una manera o d’una altra, per la porta falsa, el que no han aconseguit legalment per la porta del davant, la qual cosa generaria noves tensions i conflictes amb la comunitat educativa, Per això els demanem, una vegada més, que acaten la sentència i que deixen els estaments educatius dedicar-se al seu necessari treball, sense interferències polítiques. I en eixe sentit, presentarem una iniciativa parlamentària per demanar que s’acate i no es recórrega la sentència, i que hi haja pau així d’una vegada entre la Conselleria i els estaments educatius.

14/8/09

DESPRÉS DE L’ENGANY DE LA JANA, HAUREM DE VIGILAR BÉ LES OBRES DE L’A-68

L’engany del govern de Madrid respecte a l’arribada de l’A-68 fins a Vinaròs, que va vendre a bombo i plateret a tots els mitjans informatius, després de l’entrevista Camps-Blanco, i que encara continuaria creient l’opinió pública si el BLOC no l’haguera destapat, ens hauria d’ensenyar a tots a no tornar a fiar-nos de les promeses de cap govern de Madrid, siga del color que siga; perquè ara ha estat Zapatero, però abans van ser Aznar i Gonzàlez, i demà podria ser Rajoy o qui fora. Hem d’aprendre tots que, només si els castellonencs, si els valencians, pesem com a tals en Madrid, i no via “delegats provincials” del PP o el PSOE, podrem aconseguir fer-nos respectar, i obligar-los a executar les infraestructures que necessitem.

Mentrestant, caldrà mantindre una vigilància constant sobre les obres de l’A-68 i els seus plaços d’acompliment o d’incompliment, sobre la seua data d’inici, sobre el trajecte definitiu, sobre les previsions de finalització, sobre si es fa o no de manera simultània l’ampliació a quatre carrils de l’actual N-232 des de la Jana a Vinaròs... Perquè, després del que hem vist, no ens podem ja refiar ni dels suposats acords presos al màxim nivell. I a tot açò, continuem a l’espera de la postura oficial dels socialistes castellonencs sobre aquest engany, i pendents també que el PP ens explique què li va dir exactament Blanco a Camps, si la Jana o Vinaròs; si li va dir la Jana, per què el president de la Generalitat va callar quan va escoltar públicament Vinaròs; i si li va dir Vinaròs, per què no protesta ara per la mentida.

11/8/09

EL NO DEL MINISTERI A FINANÇAR LES PREJUBILACIONS ÉS UNA OFENSA A CASTELLÓ

Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’ allleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris”. Pañella diu que “afirmem que és una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el goven central sí que ha contribuit activament a incentivar prejubilacions semblants, al.legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a la proposta.

Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.

3/8/09

CAL CONSENSUAR UN PLA DE SUPORT PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN TEMPS DE CRISI

La llibertat d'expressió i la pluralitat dels mitjans de comunicació són garants de l'estat de dret i la democràcia. La presència d'aquest dret fonamental confereix un especial paper a aquests mitjans i als professionals que fan possible la difusió d'informació diària en premsa escrita, ràdio, TV i qualsevol altre format. Però la crisi econòmica, que afecta tots els sectors productius, està afectant també de forma molt preocupant aquest sector i els professionals que hi treballen, amb un increment considerable dels mitjans que han de plegar i comiats massius de periodistes i treballadors vinculats al sector, la qual cosa té profundes conseqüències directes en la societat que diàriament conviu amb els mitjans. El descens d'empreses i professionals de la comunicació redueix la qualitat i la pluralitat de la informació. I els poders públics tenen la responsabilitat de vetllar per la salut d’aquests mitjans i dels seus professionals, perquè d'aquesta depèn el dret fonamental a la llibertat d'expressió i de recepció d'informació.

Justament per preservar aquests drets i llibertats vam proposar a l'anterior plenari de Diputació que inste ajuntaments, Generalitat i Govern central a adoptar mesures econòmiques i fiscals per a ajudar a garantir la supervivència de les empreses dels mitjans de comunicació, i que aquestes ajudes repercutisquen directament en el manteniment dels llocs de treball en aquest sector; constituir una mesa de seguiment per al desenvolupament d’aquestes mesures; i promocionar campanyes culturals que, de forma plural i sense cap discriminació per qüestions polítiques o de línia editorial, impliquen la promoció de la lectura de premsa i el consum dels mitjans audiovisuals com dos eines per al desenvolupament cultural de la nostra societat.