EL BLOC PROPOSA INCREMENTAR EN 500 MILIONS EL PRESSUPOST D’EDUCACIÓ, A CÀRREC DE L’AUGMENT DE 1.200 MILIONS DEL NOU FINANÇAMENT

Caldria destinar al sector educatiu 500 dels 1.200 milions adicionals que rebrà de l’estat, segons el model de nou finançament aprovat pel darrer Consell de Política Fiscal i Financera”. Aquesta aportació complementària, tot i ser clarament insuficient, com ha denunciat repetidament el BLOC, ha de revertir en unes quantitats suficients en un sector com l’educatiu, tan important i que presenta mancances tan greus, principalment en allò que fa referència a infraestructures educatives. A més, l’execució d’aquestes obres seria una aportació important de contractes, i per tant també de llocs de treball, per a les empreses i els treballadors del sector de la construcció, que travessen una situació de crisi tan greu; i, en el cas de les comarques castellonenques, també tindria una repercusió favorable per al sector ceràmic, la producció del qual caldria primar en aquestes infraestructures”. El nostre Diputat Autonòmic, JM Pañella ha destacat també que “en temps de crisi, la formació dels joves de cara al futur és una de les millors inversions que pot dur a terme un govern".

Aquests 500 milions per la construcció, rehabilitació i millora en centres escolars, en “25 milions per a l’erradicació dels barracons en els centres públics de Primària i Secundària; 100 milions per a la creació d’Escoles Infantils Públiques de 0 a 3 anys; i 175 per als Centres Programa Creaescola; a més de 200 milions per al finançament de les universitats públiques, una part dels quals caldria destinar justament a les seues necessàries infraestructures. I aquesta proposta és una pedra de toc per a que les diferents formacions polítiques, i sobretot lògicament el PP en el govern, es retraten i demostren en fets, i no en paraules, el seu suport a l’ensenyament públic i a una política d’inversions que tindria clares repercusions positives en el camp de la construcció.

L’OBERTURA D’UNA DELEGACIÓ DE MEDICINA DEL CEU PERJUDICA, i MOLT, LA IMPLANTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Actualment, cal que mostre la total oposició a la decisió que han pres el PP i el president de la Diputació de cedir part de les instal.lacions de Penyeta Roja per a que la universitat privada catòlica CEU Cardenal Herrera puga impartir-hi estudis de Medicina. Ha de quedar clar davant de l’opinió pública que, amb aquesta decisió, el PP es posiciona clarament en contra de la implantació a la Universitat Jaume I dels estudis de Ciències de la Salut, que tant la mateixa Universitat com la societat castellonenca duem anys reivindicant. I que no ens vinguen ara des del PP argumentant que una cosa no té res a veure amb l’altra. I tant si té a veure! A l’hora de presentar el projecte de la UJI al Consell d’Universitats, per al seu informe favorable i la posterior ratificació per part del Ministeri, pesarà de manera molt negativa l’argument que a la ciutat ja s’imparteixen estudis de medicina, ni que siga per part d’una universitat privada i elitista, més interessada en formar “metges catòlics”, com diuen els seus estatuts, que no en preparar bons metges, capacitats científicament i humanament per a atendre els seus pacients, sense distinció de quina siga seua la seua religió o la seua ideologia.

A partir d’ara, totes les declaracions que puguen fer els dirigents del PP afirmant que donen suport a la implantació de Ciències de la Salut a la UJI no passaran de ser paraules buides perquè, amb la seua decisió, han posat un important entrebanc a aquesta aspiració de la societat de Castelló, i ara caldrà molt d’esforç per part de tots els estaments implicats, començant per la mateixa Universitat Jaume I, per a superar un obstacle com el que la irreesponsabilitat del PP ha col.locat en el camí d’aquesta aspiració. Perquè, o es tracta d’una irresponsabilitat poc meditada o, el que seria encara pitjor, d’un obstacle conscient interposat en el camí d’una Universitat que consideren que no és “de les nostres” i la seua preferència per una universitat privada i ideologitzada –amb una ideologia molt concreta i molt propera a la seua— front a la Universitat pública de Castelló que és la UJI.

CAL FOMENTAR LES EXPERIÈNCIES AMB ALIMENTS ECOLÒGICS

Els aliments ecològics són productes agraris obtinguts mitjançant tècniques de conreu en les quals no intervenen productes químics de síntesi i per tant, és una agricultura respectuosa amb el medi i no contaminant. Però a més, els aliments ecològics són reconeguts per la seua qualitat organolèptica i el seu valor nutricional incidint de manera important en una millora de la salut dels consumidors.

Així també, recentment l’AFSSA (Agència Francesa d’Alimentació) ha publicat les conclusions dels estudis desenvolupats per Denis Lairon, investigador de la Universitat d'Aix-Marseille on es revela que els aliments de conreu i procés ecològic tenen un major contingut en matèria seca, vitamines, minerals com ferro i magnesi i més polifenols antioxidants. Amb aquests estudis queda també demostrat que els productes ecològics contenen índex més baixos de greixos poliinsaturats.
A l’Estat espanyol, l’experiència d’introduir aliments ecològics a l’àmbit social, i concretament a les escoles, ha estat desenvolupada àmpliament a Andalusia amb gran èxit, tant és així que aquesta comunitat està estenent l’experiència també als hospitals públics.

A més a més, aquestes iniciatives han suposat un gran suport per als productors ecològics de les zones implantades, ajudant el creixement d’una agricultura sana i no contaminant.

En aquest sentit, cal que les administracions públiques del País Valencià enceten iniciatives en centres de la província per tal d’introduir els aliments ecològics als menjadors de les escoles, assumint l'administració el sobrecost d’aquesta iniciativa i completen la tasca mitjançant xarrades informatives als centres educatius. Pense que es tracta d’una iniciativa profitosa, tant per als alumnes, ja que incidirà en una millora de la seua salut, com per als productors de la comarca i concretament del municipi, per als quals tenir una determinada venda assegurada suposaria un important suport.

FABRA VA VOTAR CONTRA LA NOSTRA MOCIÓ EN FAVOR DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, PERÒ ARA LI « REGALA » 34.800 EUROS A UN MITJÀ AFÍ.

Darrere de l’aprovació per part de l’equip de govern de la Diputació d’una “despesa de 34.800 euros per a patrocinar l’emissió des de Castelló de un programa de televisió i ràdio de la cadena Intereconomia” s’amaga una clara política discriminatòria entre els mitjans de comunicació, amb aquell sistema de “premia els bons i castiga els dolents” que tant li agrada a Fabra. És clar que diran que aquesta subvenció té per finalitat promocionar la imatge de Castelló entre els oients i els espectadors, però no és menys cert que la subvenció només es destina, quina casualitat, a una emissora caracteritzada per la defensa a ultrança de la seua figura, fins i tot front a unes altres cadenes que han tret a la llum pública els casos de l’anomenat “cas Fabra”, en el qual el president està implicat, per suposat sempre pressumptament.

Justament quan des del BLOC vam proposar un pla d’ajudes als mitjans de comunicació en temps de crisi, tant pel tema dels llocs de treball en perill com d’assegurar la pluralitat informativa, Fabra i el PP van votar en contra; ara, en canvi, es dediquen a repartir ajudes i subvencions encobertes, però de manera molt sel.lectiva, per a que els diferents mitjans siguen conscients que, si expliquen els fets en els quals es veu implicat negativament el president de la Diputaciò de Castelló, passaran a engrossar l’apartat de “dolents” i no tindran cap d’aquestes ajudes; però que si, en canvi, el defensen i lloen les seues actuacions més discutibles, llavors seran “recompensats". Ës aquesta una forma ben curiosa de pluralisme i de respecte a la llibertat d’expressió, molt normal en ell, per altra banda.

EL CURS HA COMENÇAT AMB PLACES SENSE DOTAR

El nou curs escolar ha començat enmig de la situació lamentable d'una Delegació Territorial d'Educació que no hi ha ofertat totes les places de professorat que queden pendents, amb els problemes que aquest fet ha generat en els centres escolars a l'hora de quadrar els horaris i amb alumnat que s'ha trobat sense professorat en asignatures com Anglés, Audició i Llenguatge, Pedagogia Terapèutica...

El curs comença amb més de 1.000 aules prefabricades en totes les ciutats i en molts pobles. Des de l'any 96 no s'ha acabat cap dels programes d'infarestructures presentats pel Govern del Partit Popular (Mapa Escolar, Creaescola, Millora Escola), que ha anunciat un nou mapa escolar, la qual cosa indica la falta de planificació que arrosega la l'Administració Educativa.

Més de 300 aules amb barracons són a les comarques de Castelló, entre d'altres els centres Benadressa i Bernat Artola a Castelló, la Cova a la Vall d'Uixó el Pare Villalonga, Cardenal Tarancon a Borriana, a Nules Pedro Alcaraz, La Llosa, Cervantes i el n 11 a Vila-real, el n 4 d'Onda, l'aulari de Xòvar, Àngel Esteban de Benicarló, Peníscola, Alcossebre, Sant Jordi ,...

Lamentablement, Camps, en la recent remodelació del Consell, més un canvi de cadires que no una autèntica remodelació, no ha volgut escoltar la queixa majoritària dels sectors educatius i s'ha estimat més mantindre Font de Mora, el conseller més conflictiu de les últimes dècades, en un càrrec on ha sembrat malestar i enfrontaments per totes les bandes; i ara els centres escolars i les associacions de pares i mares tenen novament com a interlocutor la persona que va fracassar totalment en l'assignatura pendent del diàleg i la col.laboració. I ho tornen a trobar, a més, sense aparentment haver aprés dels seus molts errors.

CAL APLICAR LES BONES PRÀCTIQUES I A RESPETAR EL TREBALL DE L'OPOSICIÓ

El BLOC sempre ha seguit la Carta de bones pràctiques que s'ha aprovat en els diferents ajuntaments en els que ha estat, i més en concret en el de Vila-real, que s'aprovà en la darrera sessió plenària, malgrat la nostra oposició sempre ha sigut exemple de bona pràctica.

A la Diputació passa una cosa semblant existeix molt poc respecte per la feina de l'oposició, se'ns titlla "de que no tenemos ni idea", "las mociones que presentamos no sirven para nada", etc... Per això, parlem de respecte a la corporació, tant l'equip de govern com a l'oposició. Pensem que calen bones pràctiques a la gestió política i respecte cap a la corporació local de la qual també hi formem part. Nosaltres estem dispostos, hi ha altres, que a més a més governen, que dia a dia demostren tot el contrari.