EL BLOC CONTINUA FENT COSTAT AL PETIT I MITJÀ COMERÇ

El projecte de dies d’obertura legal dels comerços que presenta el Consell s’alinia de manera clara al costat de la voluntat de les grans superfícies, que si pugueren obririen les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, i va descaradament en contra dels interessos del petit i mitjà comerç, clarament majoritari en les nostres terres i que és qui genera la majoria de llocs de treball d’aquest sector. Evidentment, i com mira de fer sempre, el PP procura emmascarar aquesta preferència per les grans superfícies multinacionals amb paraules grandisonants, com si estiguera al costat dels menuts, però només cal llegir el projecte per a adonar-se de quins interessos s’hi defensen en realitat.

Des del BLOC sempre hem sostingut la necessitat que el petit i mitjà comerç autòcton siga afavorit i defensat de les agressions de les multinacionals del sector, que volen acabar amb tota competència amb mètodes sovint molt discutibles; per tant, continuarem donant suport a les propostes del sector, exigint la limitació dels horaris comercials, i en aquest cas dels dies festius en què estaria permés obrir els establiments. I aixó ho fem en la convicció que estem defensant els interessos no només del comerç, sinó del conjunt dels ciutadans, que poden creure que una obertura total diària els afavoriria, però que han de comprendre que es tracta d’un tema de “pà per a avui, fam per a demà”.

Per aquesta raó, i entenent que la Diputació hauria de defensar els interessos del petit i mitjà comerç autòcton de les nostres comarques, presentarem una proposta al Ple per a que es posicione en favor del manteniment de l’actual calendari, d’un màxim de vuit dies festius de possible obertura a l’any, oposant-se a l’ampliació sol.licitada per les grans superfícies. I així, que cada formació política s’haja de retratar públicament sobre aquest tema, sense manipulacions ni ambigüitats.

Les administracions no s'han de limitar a esperar que l'augment de les exportacions caiga del cel, han d'intervindre per a estimular-les

L’informe de la Cambra de Comerç sobre la possible reactivació de l’economia castellonenca el proper any a causa de l’augment de les exportacions no fa sinó confirmar altres previsions en el marteix sentit: una economia com la nostra, amb un protagonisme gran de les exportacions ceràmiques, sobretot a altres països de la zona euro i de la resta de la Unió Europea, i en part també del turisme provinent d’aquests països, es pot beneficiar de l’inici de l’eixida de la crisi que ja apunta en pasïos com Alemanya o França i, per tant, començar a reactivar-se. Però tots hem de ser molt conscients que aquesta recuperació de les exportacions no ens caurà del cel, sense haver de fer res per a estimular-la; i, per desgràcia, tot sembla indicar que ni les autoritats autonòmiques ni les estatals tenen aquest tema gens assumit.

Ara seria el moment de prendre mesures efectives per a afavorir les exportacions, sobretot ceràmiques, en comptes de perdre el temps miserablement en discusions absurdes entre els dos governs, que vol dir entre PP i PSOE, PSOE i PP; ara seria el moment d’estimular que la nostra indústria puga respondre amb solidesa i empenta a aquestes demandes exteriors. La indústria ceràmica castellonenca necessita a hores d’ara fortes inversions estatals i autonòmiques per al seu finançament, crèdits, publicitat exterior, millores tecnològiques, investigació...; caldria que tant Madrid com València foren cosncients que els diners invertits ara en ajudes a una indústria competitiva com és el taulell, repercutiran el dia de demà en una millora de les exportacions i, per tant, a la llarga, en l’augment dels imposts recaptats i en la recuperació de llocs de treball; caldria, per tant, que sàpigueren invertir en futur, en comptes de mantindre l’actitut actual, de pràctica paralització de les ajudes i els estímuls a la indústria castellonenca.

A CASTELLÓ TENIM MENYS DE 3 LLITS HOSPITALARIS PER CADA 1.000 HABITANTS, QUAN LA MITJANA EUROPEA ÉS DE 8

Les deficiències que patim qualsevol persona de les Comarques del Nord cada cop que acudim a un hospital públic, són molt greus. Cal que el Consell dote als castellonencs del nombre de places necessàries, i al govern de Madrid a trasferir els diners suficients per a fer front a aquesta necessitat. Ja que és lamentable el percentage de llits hospitalaris amb què compta la província, ”que és de 2’2 llits per cada mil habitants, segons l’”Informe Nacional de Hospitales 2008”, que ha publicat el Ministeri de Sanitat, quan la mitjana dels països de la Unió Europea és de 8 llits per cada mil habitants, i la recomanació de l’OMS és d’entre 8 1 10. I ni tan sols la inauguració dels nous hospitals de Peníscola i la Vall d’Uixó, quan estiguen d’una vegada en funcionament, apujarà molt aquestes xifres, i encara que comptàrem els hospitals privats, una inclusió molt discutible, pujaríem a més del 2’6, molt lluny encara per tant de la mitjana europa.

Davant d’aquesta situació, crec que cal que continuem instant des de la Diputació i els ajuntaments, per una banda al govern de la Generalitat, per a que duga endavant una forta política de construcció de nous centres i de contractació de personal sanitari –cosa que, per altra banda, seria una manera d’impulsar també el sector de la construcció en època de crisi i de disminuir el nombre d’aturats en la construcció i la sanitat— i per l’altra seguirem emplaçant el govern de Madrid, per tal que transferisca al Consell els diners necessaris per a capgirar aquesta escassesat de llits hospitalaris per habitant, tenint en compte a més que la quantitat d’usuaris i de peticions mèdiques ha augmentat encara més amb la incorporació de les persones provinents del món de la immigració.

ENS HO JUGUEM TOT A COPENHAGEN

La conferència sobre el medi ambient de les Nacions Unides que s'inicià a Copenhaven calia que fora un èxit, a l’hora d’aprovar mesures efectives contra les conseqüències negatives del canvi climàtic, i que, aquesta vegada, països tant contaminants com Estats Units o la Xina es prengueren seriosament el tema i acceptaren prendre les mesures necessàries per tal de reduir el nivell de CO2 a l'atmosfera.

Per tant tota la humanitat ens juguem molt i més la gent del País Valencià, ja que el nostre és climatològicament inestable, fins i tot sense les complicacions afegides que aquest canvi climàtic comporta. Totes les sequeres i les pluges salvatges suposen periòdicament problemes greus; a més a més les comarques del migjorn valencià estan a la vora de la desertizació.

En qualsevol cas, des del BLOC donem suport a aquesta cimera, a punt de cloure, i desitgem que el nom de Copenhaven es puga associar en el futur a l’aposta directa i decidida per a evitar el deteriorament del nostre planeta.

Demanem les mesures escaients per tal de fer efectiva la protecció del Paratge Natural de la Desembocadura del Millars

El 19 d’abril de 2005, es publicava al DOGV el decret mitjançant el qual es declarava la desembocadura del riu Millars com a paisatge protegit i s’establia així un règim especial de protecció per raó de la Llei 11/1994, d’espais naturals protegits. Quatre anys després, les condicions del paratge no han canviat massa, a excepció de l’actuació que ha fet la confederació hidrogràfica mitjançant fons europeus.

Un paratge natural com el nostre podria convertir-se en un bon atractiu turístic de caire ecològic i alhora atraure a visitants cap a les nostres terres. Però per la manca d’actuacions al respecte, sembla clar que els qui ho han de gestionar, no creuen gens ni mica en les possibilitats d’aquest paisatge com a atractiu turístic.

Fa més de sis mesos, el Sr. alcalde de Vila-real va assumir la presidència del Consorci del riu Millars, després de dos anys de presidència del Sr. alcalde d’Almassora. Aleshores es van anunciar unes jornades sobre el Riu Millars el 29, 30 i 31 de maig de 2009 i es va aprovar el servei de vigilància després de mesos d’espera. I res més; ja no s’ha fet cap altra actuació al respecte.

Encara estem a l’espera de l’aprovació del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) l’aplicació del quals és fonamental per al futur del paratge (que es va iniciar en abril del 2008).

Estem a l’espera de veure com s’articula el servei de manteniment del projecte de la via verda que s’ha fet al Millars, que ara per ara està abandonat sense que cap administració es faça càrrec. Una inversió de 1,2 milions d’euros que pot llançar-se a perdre si no s’actua amb celeritat. L’exemple més plausible el trobem en la mort d’arbres que es van plantar per repoblar la vegetació de ribera i que com que no s’han regat han minvat la seua població.

Estem també a l’espera que es reunesca i actue el Consell Social del paratge natural, que aglutina totes les entitats de la societat civil que han d’assessorar pel que fa a la protecció de l’espai natural.

I per descomptat, continuem esperant a conéixer dades al voltant de les actuacions i denúncies que porta endavant el servei de vigilància que ens serviria per avaluar el seu funcionament. Cal remarcar que solament hi ha un vigilant pel matí i un altre per la vesprada.

No obstant això, també quedem a l’espera d’un projecte ambiciós de conscienciació i educació orientat a la població de les poblacions del paratge; es pretenia que la ciutadania coneguera de primera mà el projecte, perquè si aquest no es coneix difícilment es pot conscienciar al voltant de la seva protecció i molt menys aquesta serà efectiva. A més a més, cal apuntar que no és suficient amb unes jornades puntuals, com les que s’han fet, no es prou.

Per últim, i davant de la Presidència actual, continuem esperant a la construcció del Centre de Visitants específic, fonamental per centrar les activitats de gestió i dinamització del paratge.

Totes aquestes deficiències esmentades hagueren estat solucionades si la declaració del paratge natural haguera contemplat les responsabilitats també de la Conselleria de Medi Ambient, que tal com s’ha fet a altres llocs, haguera assumit part de la gestió amb mitjans i sobretot amb recursos econòmics. Per contra, la Conselleria s’ha desentés completament del nostre espai natural. El BLOC som l’única institució que demana que s’actue ja de manera imminent en aquest espai, que es complesquen objectius, que hi ha molt a fer, i sobretot que la Generalitat aporte recursos cap a la nostres terres. Estem davant d’un paratge natural únic i amb un gran potencial ecològic i turístic, però també tenim al davant unes autoritats que s’han manifestat completament ineficients en la seua gestió al respecte.