26/4/10

PER A QUAN L´APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA?!






La aplicació de la llei de dependència és fonamental per tal de garantir els drets socials de la ciutadania. Aquesta llei te per davant un gran recorregut i a més de garantir els drets socials a les persones dependents també proporcionarà nous llocs de ocupació. Tot i ser una llei estatal ha de estar desenvolupada per les comunitats autònomes, sent aquestes les que deuen realitzar la avaluació i supervisió del nombre i estat dels dependents.

Desprès de més de tres anys de l’entrada en vigor de la llei de dependència hi havent-se registrat al País Valencià un total de 103.512 sol•licituds de les quals 68.804 són persones beneficiaries amb dret a prestació i tant sols la estan perceben 34.328 persones, menys de la meitat de les persones amb dret a prestació, de les quals, més de 3.500 són de Castelló.

La manca d’interès que el Govern Valencià ha sotmès a la llei de dependència ha provocat un dany irreparable a totes les persones dependents que, a hores d’ara haurien de estar gaudint dels drets que la llei els atorga, i no obstant això, segueixen esperant la resolució de la seva sol•licitud, però no estem parlant tant sols de prestacions, en molts casos és una autèntica odissea el que tenen que passar les persones dependents i les seues famílies per a que aquestes puguen accedir a un centre públic i a ser possible proper als seu domicilis , tant els que necessiten assistència de centre de dia, com els que necessiten atenció de 24 hores. Cal que la Conselleria de Benestar Social faja els deures, que prioritze els interessos dels valencians i valencianes i es deixe de confrontacions i victimismes totalment estèrils.

22/4/10

JUSTÍCIA SENSE MITJANS





El concepte que té el Ministeri de Justícia sobre l’agilització de la justícia és, com a mínim, ben curiós, almenys quan l’aplica a Castelló. Tenim un Jutjat Mercantil absolutament embossat pel gran augment que han tingut els casos que ha de tramitar un jutjat d’aquestes característiques, amb tota seguretat degut a la mateixa crisi econòmica que d’una manera tan forta estem patint; i bé, l’únic que se li ocorre al Ministeri , en comptes d’augmentar els seus mitjans humans i materials, és encara retallar-los, suprimint la plaça del jutge de suport. I, com a única explicació d’aquesta actuació, absolutament contrària al concepte que diu defensar d’impuls a l’agilització de la justícia, és al•legar “un retall pressupostari”.

Qualsevol persona, sabria dir amb facilitat la quantitat de despeses que caldria retallar abans que no suprimir la plaça d’un jutge clau en un lloc clau com és aquest Jutjat Mercantil. Però l’administració espanyola té raons que ningú no entén, de vegades penses que ni ells mateixos, i du a terme unes actuacions que tenen efectes tan negatius com aquesta sobre la vida col•lectiva. En moments com aquests, quan caldria més que mai accelerar els processos judicials relacionats amb la vida econòmica, ben al contrari el que e se’ls ocorre és frenar encara més aquest funcionament. I no és l’únic cas, per suposat, en el camp de la justícia, recordem sense anar més lluny el cas dels Jutjats de Vila-real, de Nules...

Un dels pilars bàsics de la Democràcia, com és la Justícia, cal dotar-lo dels mitjans suficients per a complir amb eficàcia les seues funcions, cosa que malauradament no està ocorrin a les nostres comarques, on ens trobem amb una mancança tant de personal com de mitjans materials i això fa que milers d’expedients continuen estan amuntonat sense poder tramitar-se.

16/4/10

SOLVÈNCIA ALS MUNICIPIS




Ni el govern de Madrid en mans del PSOE ni el de València en mans del PP, estan lliures de culpa en el greu i complicat tema del finançament dels ajuntaments, segurament la pota més fluixa de l’actual ordenament jurídic. Des de fa molts anys, els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, es veuen obligats a afrontar les despeses que generen una sèrie d’activitats que, en teoria, no són de la seua incumbència, sinó de l’estat o de l’autonomia, però que els ciutadans es demanden i ells han de satisfer necessàriament. Per si fora poc, una de les principals fonts de finançament municipal, com ha estat durant anys el tema urbanístic, ha caigut de manera fortíssima durant els darrers anys, com a conseqüència de la crisi que estem patint, amb la qual cosa l’endeutament de les corporacions esdevé més preocupant cada dia que passa.
Davant d’aquest fet, el PP li dóna les culpes al govern de Zapatero, per no haver afrontat el tema del finançament local, i té raó. Contrarrepliquen els socialistes assegurant que el govern de la Generalitat ha rebaixat considerablement els fons que destina l´Administració Local al suport dels municipis, i que el govern de Camps continua sense tirar endavant el Fons de Cooperació Municipal, i també tenen raó. Per això es pot arribar a la conclusió òbvia que ambdós governs i ambdues formacions polítiques tenen per igual la culpa de la situació en què es troben les arques municipals, i per això es deu exigir a tots dos, un canvi profund en la política de transferències als ajuntaments dels fons necessaris per a poder dur a terme els serveis que la ciutadania els demana. Que es deixen d’una vegada de tirar-se les culpes mútuament, i que afronten de manera decidida les seues obligacions com a governs de cara als Ajuntaments.

8/4/10

TRASPÀS DE COMPETÈNCIES





Donada la proposta de delimitació del domini públic marítimo-terrestre que afecta a les nostres costes i que parteix de una aplicació, certament arbitrària, de la llei de costes, amb conseqüències greus pera als interessos dels propietaris afectats i també per als interessos de molts dels nostres municipis costaners.

Tenint en compte que la majoria d’ajuntaments s’han manifestat en contra, fins i tot presentant al•legacions front a la delimitació del domini públic marítimo-terrestre que afecta als seus termes municipals ja que s’han vist afectats negativament per una sèrie de decisions que s’estan prenen des de Madrid sense contar amb la participació de l’administració local: dragatge de sorra davant del nostre litoral, ampliació de diferents ports, expedients de delimitació de la ribera de la mar, tot sense aplicar un pla de protecció i regeneració de costes ha provocat la recessió de part del nostre litoral apropant la mar a edificacions que guardaven la distancia establerta quan foren construïdes.

L’Estatut d’Autonomia de la generalitat valenciana reformat per la llei orgànica 1/2006 de 10 d’abril, estableix a l’article 49 del capítol de competències, que l’ordenació dels territori del litoral d’urbanisme i l’habitatge són competències autonòmiques. I la disposició addicional segona de l’esmentat estatut expressa que qualsevol modificació de la legislació de l´Estat que amb caràcter general i en l’àmbit estatal impliquen una ampliació de les competències de les comunitats autònomes s’aplicarà a la comunitat valenciana, considerant-se ampliades en eixos mateixos termes les seues competències.



Hi ha comunitats autònomes com Catalunya que ja tenen transferides les competències i altres com Andalusia o Galícia que estan contemplant aquesta possibilitat la Comunitat Valenciana també deuria de tindre transferides aquestes competències en gestió de litoral lligades a les necessàries fonts de finançament per poder aplicar polítiques més acord amb les necessitats dels nostres municipis i el nostre territori , amb un major respecte cap als afectat de les possibles actuacions.

1/4/10

NO HI HA DINERS!




És molt freqüent per a qualsevol persona que circule pels voltants de les nostres ciutat observar enfront de les industries es concentren els treballadors al voltant de pancartes que exhorten, volem cobrar, no als EROs, empresa paga ja!.

Hem passat uns anys de bonança econòmica, on l’industria ha tingut grans guanys econòmics en gran mesura pel l’esforç dels seus treballadors, persones que han dedicat molts anys de la seua vida laboral contribuint al creixement del sector industrial de les nostre comarques. I que reben en compensació a tots aquest anys de dedicació? reben en més de un cas quedar-se al carrer sense cap tipus de prestació a curt termini i sense saber quan podran cobrar l’acomiadament.
Esta clar que tots els casos no són igual i és lògic que alguns empresaris no pugen seguir amb la seva activitat, però perquè quan han hagut beneficis no han pres mesures que possibiliten poder pagar als treballadors tot allò que els correspon.

Jo crec que aquesta gent no demana res de l’altre mon, sols volen cobrar el jornal que els pertoca; l´indemnització per acomiadament que la llei marca i que és un dret inalienable del treballador. De res es val que l’empresa diga que no te diners, la realitat és que ens trobem en una situació que per a moltes persones és ja insostenible.

Com és possible, pot pensar qualsevol treballador que després de 30 ó 40 anys de treball hajem pogut arribar açò? .

Realment es necessiten polítiques que ajuden al sector industrial de les nostres comarques, si en època de vaques grasses hem estat bons per pagar impostos, és de rebut que tant l’administració autonòmica com estatal invertisquen en el sector. No hem d’oblidar que l´indemnització per acomiadament és un dret inalienable al igual que la cotització a la seguritat social, el sou i les vacances, per això no val a dir el que estem cansats d´escoltar per tot arreu, no hi ha diners, no hi ha diners, no hi ha diners...