Blog de Gràcia Molés

PER LA LLIURE RECEPCIÓ DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

2010-11-02T12:32:00.000+01:00

El govern espanyol no pot deixar de banda el fet que 650.000 ciutadans, entre els quals més de 59.000 castellonencs, varem signar una ILP que demanava la lliure circulació de les televisions que parlen una mateixa llengua, entre els quals TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana, així com l’arribada dels canals de Televisió Valenciana a Catalunya. El que no resulta admissible és que un govern que se suposa que vol estimular la participació ciutadana en la vida pública es carregue ara, sense més ni més, una iniciativa com aquesta, sense permetre que siga debatuda i votada al Congrés dels Diputats per les diferents forces polítiques que hi són presents.

Cal que els populars i els socialistes castellonencs es retraten i deixen clara davant dels ciutadans quina és la seua postura sobre el tema, independentment del que facen a València i Madrid les seues direccions; el PP hauria d’explicar si defensa la llibertat d’informació dels castellonencs o accepta de manera submisa la voluntat de Camps i el seu govern de clausurar repetidors i tallar les emissions sempre que li ve en gana; i els socialistes que afirmaven durant la campanya de signatures que donaven suport a la proposta, haurien de posicionar-se sobre la decisió del govern del seu mateix partit d’aturar la iniciativa, i així es podrà comprovar si anteposen o no la seua obligació com a representants dels castellonencs i castellonenques a les decisions injustificades que prenen els seus partits tant a Madrid com a València i exigir d’una vegada per totes la lliure recepció de TV3, 33, 3/24... al País Valencià.

LES RETALLADES DEL PP A L’ESPORT LOCAL

2010-10-08T13:30:00.000+02:00

Davant les despeses econòmiques que de manera despreocupada fa el PP, no es pot admetre que es retalle en garanties socials com ara les escoles esportives i l’esport escolar.

A la sessió plenària de juny des del BLOC Vila-real ja ens interessàvem per confirmar allò que ens havien dit al voltant de la gestió de les escoles esportives municipals així com també pel funcionament de l’esport escolar per a d’aquest present curs econòmic. Així dons, preguntarem a l’encarregat de l’àrea d’esports sí existia algun canvi respecte a les escoles esportives municipals, a la qual cosa el regidor ens va respondre que la majoria dels clubs estaven d’acord amb el nou model, pel qual existia un autofinançament del club y l’Ajuntament quedava fora. Respecte a la possibilitat de minva econòmica de les subvencions que fins ara rebia cada club, el regidor no deia res sinó confirmar que s’havien pres determinats criteris per l’actual situació econòmica.

Han passat ja tres mesos i sembla ser que el que l’Ajuntament anomena com a “nou projecte d’autofinançament dels clubs” no és tan ben rebut com ens havien fet creure, tan pels clubs com per la ciutadania. El resultat és obvi; els clubs han hagut d’assumir les escoles esportives (el que abans es deia escoles municipals esportives) i això s’ha traduït en augment de les quotes dels usuaris (pares i mares) els quals no estan contents ni entenen el per què des de l’Ajuntament s’han desentès d’aquestes escoles. Així hem observat com molts pares i mares de xiquets i xiquetes que volien inscriure als seus fills o continuar amb les escoles no sabien on adreçar-se ni entenien perquè l’augment significatiu d’algunes taxes. Els clubs també, en contra del que manifestava el regidor encarregat, es senten desemparats i en alguns casos desbordats.

Així, el que constatem des del BLOC es una minva important pel que fa als recursos econòmics que sustentaven tan l’esport escolar com les escoles esportives municipals que ha afectat sobre manera als usuaris i deixa als clubs i AMPES en una situació de desemparament. Respecte a l’esport escolar la decisió del PP ha sigut la de retallar aquest en un 20%, retallar sous i retallar jornades de classe i a més, el portaveu del PP s’atreveix a dir que aquesta decisió es fruit de la participació ciutadana.

Des del BLOC estem totalment en desacord amb aquesta línia política marcada per l’equip de govern de PP, ja que l’esport base ha de ser fonamental per al desenvolupament dels nostres menuts i joves. Mentre que en altres àrees (jardins, obra pública, etc) es malbaraten els recursos econòmics, a les garanties socials, i més en època de crisi, apliquen retallades desmesurades que provoquen un creixent del malestar entre la ciutadania al mateix temps que s’escuren les butxaques dels contribuents.

SENSE CRITERIS

2010-08-03T12:15:00.003+02:00

Fa quatre dies hem tingut que assistir a un espectacle tan lamentable com vergonyós i que darrerament s’està donant molt a sovint com són les protestes de la gent vinculada al món de l’ensenyament. Ara ha estat el professorat que havia sol•licitat comissions de serveis.

El sistema que en aquest moment utilitza la Conselleria d´Educació per a concedir o no una comissió de serveis, és totalment arbitrari, no hi ha una baremació pública ni cap criteri objectiu a l’hora de les esmentades concessions, és la Conselleria d’Educació la que de manera unilateral i amb una decisió en moltes ocasions inapel•lable decideix qui si i qui no són mereixedors d’aquesta concessió, podent caure fins i tot en la temptació de premiar a uns i castigar a uns altres en funció d’interessos opacs.

Un tema com aquest que afecta a famílies completes no pot estar en mans de la decisió subjectiva del responsable que designe la Conselleria en funció de les decisions polítiques que convinguen en cada moment. Calen uns criteris de baremació objectius que garantixquen que l’acceptació o no d’aquestes sol•licituds no estiguen emmarcades ni per la subjectivitat ni per l’arbitrarietat del polític de torn.

SÍ AL VALENCIÀ, NO ALS RETALLS

2010-07-30T12:57:00.001+02:00

De forma silenciosa i amb minves econòmiques sobre la marxa que s’acumulen als retalls de principis d’any, el valencià s’està quedant orfe d’ajudes i subvencions de la Generalitat. Durant el mes de juny, i sota l’excusa de la crisi econòmica, estem assistint a un preocupant retall de partides destinades a la promoció del valencià que posen en perill l’objectiu d’assolir la normalització de la nostra llengua. És difícil trobar enguany una matèria transversal que resulte tan perjudicada com la promoció de la nostra pròpia llengua.

En tan sols una setmana la Conselleria d’Educació ha reduït fins a 6 partides distintes destinades a la promoció de l’ús del valencià. En 5 dies 340.000 € disminuïts en aquest capítol.

Cal tindre en compte que aquest retall del 30% en distintes partides s’acumula al retall del 35% que s’havia produït en els pressuposts de l’exercici actual, per la qual cosa la suma de les dues reduccions suposa pràcticament un 55% de la quantitat destinada el 2009 i es deixa la promoció del valencià sota mínims. Per a fer una comparativa, cal assenyalar que Galícia destina 30 vegades més diners a la seua llengua i l’aportació de Catalunya és 58 vegades major que la valenciana.

A aquests retalls, efectuats al llarg del mes de juny i acumulats als que es van efectuar en l’elaboració dels pressuposts, s’afegeixen altres mesures com l’exclusió del requisit lingüístic per a la funció pública o els retalls per al suport del valencià en els mitjans de comunicació, fet que posa de manifest la nul·la voluntat del Govern de la Generalitat Valenciana en la recuperació i normalització de la nostra llengua.

Així podem afirmar que el Govern de la Generalitat està vulnerant la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que demana el suport de les institucions per aconseguir la normalització lingüística de la llengua pròpia.

PONT DEL MILLARS: LES GESTIONS DEL BLOC DONE EL SEU FRUIT

2010-07-28T10:00:00.000+02:00

Recentment, el Ministeri de Cultura ens ha fet saber que finalment realitzaran la restauració del pont del Millars. En aquests moments s’està a l’espera de l’autorització administrativa escaient que esperem que es resolga amb promptitud.

Així, el bon treball efectuat pel BLOC (amb dues mocions aprovades als ajuntaments d’Almassora i Vila-real, la primera de 2005 i la darrera de febrer de 2010) per fi dóna el seu fruit, i deu anys després de la declaració del pont del Millars com a BIC (Be d’Interés Cultural) des del Ministeri accedeixen a restaurar-lo tal com és la voluntat del BLOC.

Segons informa el Ministeri de Cultura, el monument serà netejat a fons mitjançant la tècnica del doll d’arena, la qual perpetra la visibilitat de les quatre làpides epigràfiques actualment ocultes per l’efecte de les pintades que s’han realitzat al damunt i per la pol·lució i, a més a més, s’efectuarà la demolició dels pals de formigó i es retornarà el pont al seu estat original abans que es fera aquesta infraestructura per al troleibús. Cal recordar que aquest pont es va construir al segle XVIII (1784-1790), el seu projectista va ser Ribelles, arquitecte molt vinculat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i Marqués de Floridablanca. El pont està format per carreus de pedra, voltes de mig punt, timpà massís i sola superior. Compta amb 13 ulls, tots ells amb 10 metres de llum lliure. Té quatre tallamars amb torrasses, els altres són de motllura ovalada. Disposa de plaques amb inscripcions en els estreps i desguassos amb gàrgoles.

Aquesta és una bona notícia per a la ciutadania, ja que la seua restauració implicarà la conservació d’un pont amb un alt valor patrimonial. És important fer constar que el pont Nou del Millars es troba al bell mig dels termes municipals d’Almassora i de Vila-real i esdevé una frontissa simbòlica entre les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Inauguració de la carretera Torreblanca-Torrenostra

2010-07-19T10:43:00.000+02:00

El passat dijous 15 de juliol vaig estar acompanyat al meus companys de partit a d’inauguració de la carretera Torreblanca-Torrenostra. Una carretera de gran importància per al tots els torreblanquins, ja que abans de l’ampliació i adequació, era una carretera estreta i perillosa, ara, compta amb carril bici, carril de passeig. A les fotos podem veure a Josep Vicent Rubert Tinent d´Alcalde de Torreblanca pel Bloc i membres de la corporació municipal com Benjamín Giner (Bloc).

EL JARDÍ DEL PILAR, EL JARDÍ DEL BARRI

2010-07-05T12:09:00.000+02:00

Últimament el PP de Vila-real ha anunciat a bombo i plateret que el Jardí del Pilar ja es de titularitat municipal i el que es molt estrany es que s´anuncie sense que el senyor alcalde i altres membres de l’equip de govern vaguen a fer-se la foto, però si pegues un tomb per jardí entens perfectament perquè no han seguit el procediment habitual que tant els agrada, de càmeres de fotos i televisió. La falta de neteja, les pedres i la grava del pàrking es troben per tot arreu, pels jocs infantils, per la xicoteta àgora i també es pot veure la deixadesa pel que fa al mobiliari urbà, vaja com que no està per a fer-se fotos.

Ara que les xiquets ja estan de vacances, fa bon hora i els dies són més llargs, i els parcs s’omplin de gent menuda encara es poden comprovar més les necessitats de millora que te aquest espai, parlem de neteja, parlem de mobiliari, parlem de jocs infantils, parlem de un paviment adequat que puga esmorteir les caigudes i també parlem de mesures de seguretat donat el fossat marge mitger amb el perill que això pot suposar.

Espere que aquesta titularitat municipal signifique la neteja immediata d’aquest jardí així com el manteniment dels jocs infantils i del mobiliari urbà, les mesures escaients de seguretat per tant de evitar accidents al fossat perquè es inadmissible que un espai públic com el jardí del Pilar tant freqüentat i punt d’esbargiment del veïnat estiga tant brut i en tantes mancances.

LA DIPUTACIÓ DEU D’EXIGIR QUE LES OBRES DE L’AVE NO SIGUEN ENDARRERIDES PELS RETALLS PRESSUPOSTARIS

2010-06-17T12:03:00.000+02:00

Cal que des de la Diputació Provincial s´exigisca de manera explícita que les obres de l’AVE al seu pas per les nostres comarques, no resulten endarrerides en els plaços previstos d’execució per les retallades pressupostàries aprovades pel govern espanyol, la justificació d’aquesta exigència es basa en dos arguments: perquè es tracta d’una obra d’interès prioritari, no tan sols a nivell del País Valencià sinó també a nivell europeu, en el context del necessari Corredor Mediterrani, i a més a més pel greuge comparatiu que suposaria un nou retard en els seus plaços d’execució quan, durant els anys de bonança econòmica, els diferents territoris de l’Estat Espanyol van veure arribar les línies d’AVE mentre que, en canvi, el que havia d’unir les terres valencianes, de sud a nord, amb Catalunya i la frontera francesa, molt més important econòmicament, va ser marginat sistemàticament, tant pel PSOE com pel PP, per raons d’interessos de partit.

No seria de rebut que la posada en funcionament d’aquesta infraestructura es retardara ara novament, perquè cap govern espanyol, fora del color polític que fora, no ha acomplert ací els seus deures.

Varem veure la posada en funcionament de les línies Madrid- Sevilla, Madrid-Valladolid, Madrid-Málaga, Madrid-Saragossa i després fins a Barcelona... però no han inaugurat encara el Madrid- València i, el València-Barcelona passant per Castelló es troba en aquell limbe de l’administració anomenat “en fase d’estudi”.

Pel que es veu, els castellonencs i castellonenques, ni en època de vaques grasses ni ara durant la crisi, “som dignes” de l’atenció del govern central. Per això pense que des de la Diputació s’hauria de fer arribar aquesta exigència de manera unànime per totes les forces polítiques que hi som presents, per tal de que una vegada per totes es pague el deute històric que des de sempre ha tingut l´Estat Espanyol amb les terres castellonenques.

ELS RESPONSABLES DE LA PREOCUPANT SITUACIÓ DELS ABOCADORS SÓN LA DIPUTACIÓ I LA GENERALITAT, QUE NO HAN POSAT EN MARXA EL PLA ZONAL DE RESIDUS

2010-06-03T12:39:00.000+02:00

El PP va afrontar mal des del primer moment el projecte de l’abocador de Cervera, i ara ens trobem en una situació tercermundista pel que fa als residus sòlids

En el tema dels residus sòlids, les terres de Castelló es troben en una lamentable situació tercermundista, i la culpa de què s’haja arribat fins ací té noms i cognoms: ni la Diputació ni la Generalitat, totes dues en mans del PP, s’han pres seriosament la necessitat de dur a la pràctica el Pla Zonal de Residus Sòlids, aprovat però mai executat. L’error de l’emplaçament de l’abocador de Cervera, del qual des del BLOC ja els vam advertir repetidament en el seu moment, ha generat un retard inadmissible, i ara tot són presses per mirar que diferents ajuntaments, sobretot el de Vilafranca, accepten continuar rebent residus més enllà dels plaços previstos.

Cal d’una vegada que les dues administracions es posen les piles, que afronten d’una vegada el problema que els suposa el projecte de Cervera, i que deixem d’una vegada de plantejar-nos alternatives inadmissibles com el transport dels residus a altres províncies, i no només pel seu elevat cost econòmic, sinó sobretot per la contradicció que suposa amb el plantejament que cal reciclar allà on es genera, i no mirar de passar-li el mort a altres. Cal que Generalitat i Diputació agilitzen d’una vegada tots els tràmits i gestions necessaris per a que Cervera funcione, i per a que funcione a més com ha de funcionar, sense perills de contaminació dels aqüífers. Perquè no pot ser que en tota la província només fucnione la planta de Reciplasa, amb tots els problemes que comporta aquesta manca de mitjans per a un correcte tractament dels residus sòlids.

VICENT PITARCH REP EL PREMI D’HONOR SOCIETAT 2010

2010-06-02T10:31:00.002+02:00

L’Associació Josep Climent de Castelló de la Plana ha atorgat el Premi d’Honor Societat 2010 al catedràtic i escriptor Vicent Pitarch. El lliurament del guardó ha tingut lloc el passat 28 de maig a les 19 h a la Llibreria Babel. Hi han intervingut el president i el secretari de l’associació, Antoni Vizcarro i Avel•lí Flors respectivament, i Ferran Sanchis, amic personal del guardonat.

L’acte ha comptat amb la presència de representants del món cultural i polític valencià. Com a colofó, el Cor Pentecosta ha interpretat peces tradicionals i d’autors nostres.

L’Associació Josep Climent atorga cada any —des de l’any 1997— una distinció especial a una persona que s’haja distingit en l’estudi i la defensa de la nostra realitat cultural i lingüística.

Vicent Pitarch i Almela (Vila-real, 1942) és professor, filòleg i sociolingüista. És l’autor de llibres de text de Valencià i d’estudis sobre sociolingüística i senderisme. Alguns dels seus llibres són Defensa de l'idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002) i La Via de la Plata (2005).

CUIDA VILA-REAL

2010-05-27T10:48:00.000+02:00

No voldria deixar passar l´ocasió sense felicitar al nostre veí i President de l’associació Cuida de Vila-real pel gran èxit d’assistència optés a la presentació d’ahir d’aquesta nova iniciativa. El BLOC Vila-real també va voler estar-hi present, tant els dos regidors del grup municipal com el secretari local de la formació, el secretari d’organització i altres membres del col•lectiu que fórem convidats a d’aquest acte el qual va aconseguir reunir a un gran nombre de ciutadans interessats per la nova proposta.

Enhorabona als organitzadors i molt especialment a Dionís Mulet per aquesta gran empenta que vol donar a la ciutat.

PER LA RECIPROCITAT ENTRE CANAL 9 I TV3

2010-05-21T12:41:00.000+02:00

La Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya han d´arribar a un acord d´intercanvi de tots els canals de les dues televisions autonòmiques (Canal 9, Punt 2 i 9/24 per la part valenciana, i TV3, Canal 33, 3/24 i 300 per la catalana).

És del tot intolerable que dintre de la Unió Europea, rica per la seva diversitat i pluralitat, per tal de guanyar audiència s´impedisca la recepció d’unes altres televisions, quan totes dues retransmeten un mateix esdeveniment esportiu. Aquest sistema recorda temps pretèrits predemocràtics, i atenta contra la llibertat individual i col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià de triar lliurement per on volen veure els diversos esdeveniments .

La realitat ens mostra que cada dia tenim accés a més canals de televisió amb una immensa varietat de continguts, orientacions polítiques i llengües diverses; front a aquest fet de llibertat i pluralitat, cap govern democràtic pot exercir o permetre el més mínim conat de censura. La tasca d’un govern democràtic és la de garantir l’accés dels ciutadans i ciutadanes a la oferta més ampla, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’informació. S’ha de deixar que siga la ciutadania qui, en última instancia, tinga la capacitat i el dret a elegir què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus.

Vila-real en festes!!!!

2010-05-19T11:08:00.001+02:00

Aci estem l´Enric Nomdédeu i Jo amb la directora del programa "Vila-real en la Onda" de Onda Cero, Alicia Llop.

CAL BUSCAR ALTRES ALTERNATIVES ABANS DE PUJAR EL IVA.

2010-05-11T11:58:00.002+02:00

Amb la situació econòmica actual és molt qüestionable augmentar la pressió fiscal ja que l’augment del IVA pot rellentir el consum i aturar la incipient recuperació econòmica.

És inqüestionable que l´Estat Espanyol té un dèficit que s’ha de reduir per convergir amb les polítiques econòmiques de la Unió Europea, per això a priori pot semblar necessari una pujada d’impostos per tal de augmentar els ingressos de l´Estat i així poder reduir el dèficit, però abans de prendre aquest tipus de mesures cal tindre clar que és que ens ha portat a aquest dèficit, amb la finalitat de desfer el camí cap enrere, mirar on és l’error i així poder plantejar solucions més efectives, en lloc de anar pegant pals de cec.

Tal vegada l’origen aquest dèficit podria trobar-se en coses tant obvies com puguen ser la reducció dels ingressos via impostos conseqüència de la minva d’activitat econòmica, però a més a més també cal trobar-lo en l’augment injustificat de la despesa pública, que ha fet el Govern aquest darrers anys amb actuacions, que majoritàriament han servit de ben poc per pal•liar la crisis, on la ràtio diners gastats/ treballs creats ha segut desastrosa. Om recorda el govern Japonès a la dècada dels 90 quan intentaren reactivar l’economia fent ponts i carreteres que no duien a cap lloc. Es a dir pa per avui i fam per demà, en aquest cas pa per avui i potser fam per a una dècada…

Com molts analistes apunten els diners que es pensen ingressar per l’increment de el IVA tal volta siguen reduïts per la contracció del consum; la qual cossa podria ser desastrosa perquè frenaria la recuperació econòmica.

La pujada del IVA no és la única solució possible per reduir el dèficit, hi ha altres alternatives viables. Per què els treballadors i els petits estalviadors tributaran per rendiment del capital mobiliari ( accions, renta fixa, bons, lletres del estat…) del 19% al 21% de IRPF, mentre les grans fortunes via vehicles d’inversió com les SICAV (Societat de Inversió de Capital Variable és una es una Societat Anònima amb un capital mínim de 2.400.000€ que té per objectiu social invertir en actius financers, es a dir accions , renta fixa, bons, lletres del estat… ) sols tributaran al 1% a l’impost de societats?

Hi ha altres alternatives? Per què el Govern Central no les pren?

Serà perquè pujar el IVA li és més fàcil?

L´ATUR NO ÉS TANT SOLS ESTADÍSTICA, SÓN PROBLEMES REALS

2010-05-04T12:40:00.001+02:00

VC treballava de caixera en un supermercat; el mes de setembre de 2009 se li va acabar el contracte i no li’l van renovar. El seu marit, GH, treballava en una taulellera; el mes de gener de 2010 li van dir que no tornara perquè hi sobrava gent. GH i VC són un matrimoni jove, amb dos fills de 5 i 3 anys i una hipoteca de 400 euros al mes.

Qualsevol de nosaltres coneixem famílies en una situació semblant. Mentre els mitjans de comunicació donen xifres i més xifres del nombre d’aturats, a mi m’agradaria cridar l’atenció sobre el drama social que representa quedar-se sense feina. Les xifres són números freds i impersonals, càlculs i estadístiques distants. En canvi, la desesperació de moltes famílies és ben propera a nosaltres; es tracta del dia a dia, de sentiments d’inseguretat, d’impotència i de desconfiança.

Ja n´hi ha prou! el PP i el PSOE fan la seua particular batalleta de xifres i estadístiques, uns trauen a relluir als altres els més de 4 milions d’aturats que té l´Estat Espanyol, els altres s’entesten en demostrar que l’atur ha minvat respecte al mes anterior... , però de mirar per les persones, res de res; de solucions, ni una. Com la dita popular “dos per al sac i el sac per terra”.

Em fa l’efecte que tant els socialistes com els populars estan fent polítiques d’improvisació, com si allà on governen fora un teatre de titelles i mogueren els fils de la ciutadania al seu albir. Només cal dir que mentre a l´Estat Espanyol l’atur és d’un 20%, al País Valencià arriba fins al 23%, és a dir, que estem tres punts per damunt de la mitjana estatal de desocupació. I d’això tenen la culpa tant els uns com els altres (el binomi PP-PSOE). Si bé el govern socialista de Zapatero no ha invertit al País Valencià —amb els llocs de treball que es perden—, el govern autonòmic de Camps –que té competències plenes per a portar a terme polítiques activadores de l’economia i de l’ocupació— no ha ajudat gens ni miqueta els sectors productius que generen benestar, riquesa i treball.

Cal preocupar-se per les persones, les seues necessitats laborals, educatives, sanitàries... Cal arrimar-se a la problemàtica real de la ciutadania i mirar de donar solucions.
Cal un compromís ferm amb els valencians i valencianes, eixe compromís deu abraçar als treballadors, als empresaris xicotets i mitjans, la gran indústria, la recerca i el desenvolupament, les noves tecnologies, i un model productiu just i sostenible...
Per a aconseguir-ho, cal garantir que els diners apleguen a les empreses i als treballadors, reformar i revisar el model de creixement econòmic i millorar la competitivitat de l’administració.
En definitiva cal prendre decisions que fins ara no s’han pres, reactivar una economia que no s´ha sabut reactivar.

Governar no és tant sols deixar-se vore per les diferents càmares parlamentaries, fer reunions publiques o secretes, no és tant sols eixir en les fotos, és, i més en moments com l´actual, deixar a banda els interessos partidistes i prioritzar polítiques que garanteixquen la qualitat de vida de la ciutadania.

PER A QUAN L´APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA?!

2010-04-26T11:43:00.001+02:00

La aplicació de la llei de dependència és fonamental per tal de garantir els drets socials de la ciutadania. Aquesta llei te per davant un gran recorregut i a més de garantir els drets socials a les persones dependents també proporcionarà nous llocs de ocupació. Tot i ser una llei estatal ha de estar desenvolupada per les comunitats autònomes, sent aquestes les que deuen realitzar la avaluació i supervisió del nombre i estat dels dependents.

Desprès de més de tres anys de l’entrada en vigor de la llei de dependència hi havent-se registrat al País Valencià un total de 103.512 sol•licituds de les quals 68.804 són persones beneficiaries amb dret a prestació i tant sols la estan perceben 34.328 persones, menys de la meitat de les persones amb dret a prestació, de les quals, més de 3.500 són de Castelló.

La manca d’interès que el Govern Valencià ha sotmès a la llei de dependència ha provocat un dany irreparable a totes les persones dependents que, a hores d’ara haurien de estar gaudint dels drets que la llei els atorga, i no obstant això, segueixen esperant la resolució de la seva sol•licitud, però no estem parlant tant sols de prestacions, en molts casos és una autèntica odissea el que tenen que passar les persones dependents i les seues famílies per a que aquestes puguen accedir a un centre públic i a ser possible proper als seu domicilis , tant els que necessiten assistència de centre de dia, com els que necessiten atenció de 24 hores. Cal que la Conselleria de Benestar Social faja els deures, que prioritze els interessos dels valencians i valencianes i es deixe de confrontacions i victimismes totalment estèrils.

JUSTÍCIA SENSE MITJANS

2010-04-22T11:18:00.002+02:00

El concepte que té el Ministeri de Justícia sobre l’agilització de la justícia és, com a mínim, ben curiós, almenys quan l’aplica a Castelló. Tenim un Jutjat Mercantil absolutament embossat pel gran augment que han tingut els casos que ha de tramitar un jutjat d’aquestes característiques, amb tota seguretat degut a la mateixa crisi econòmica que d’una manera tan forta estem patint; i bé, l’únic que se li ocorre al Ministeri , en comptes d’augmentar els seus mitjans humans i materials, és encara retallar-los, suprimint la plaça del jutge de suport. I, com a única explicació d’aquesta actuació, absolutament contrària al concepte que diu defensar d’impuls a l’agilització de la justícia, és al•legar “un retall pressupostari”.

Qualsevol persona, sabria dir amb facilitat la quantitat de despeses que caldria retallar abans que no suprimir la plaça d’un jutge clau en un lloc clau com és aquest Jutjat Mercantil. Però l’administració espanyola té raons que ningú no entén, de vegades penses que ni ells mateixos, i du a terme unes actuacions que tenen efectes tan negatius com aquesta sobre la vida col•lectiva. En moments com aquests, quan caldria més que mai accelerar els processos judicials relacionats amb la vida econòmica, ben al contrari el que e se’ls ocorre és frenar encara més aquest funcionament. I no és l’únic cas, per suposat, en el camp de la justícia, recordem sense anar més lluny el cas dels Jutjats de Vila-real, de Nules...

Un dels pilars bàsics de la Democràcia, com és la Justícia, cal dotar-lo dels mitjans suficients per a complir amb eficàcia les seues funcions, cosa que malauradament no està ocorrin a les nostres comarques, on ens trobem amb una mancança tant de personal com de mitjans materials i això fa que milers d’expedients continuen estan amuntonat sense poder tramitar-se.

SOLVÈNCIA ALS MUNICIPIS

2010-04-16T12:12:00.001+02:00

Ni el govern de Madrid en mans del PSOE ni el de València en mans del PP, estan lliures de culpa en el greu i complicat tema del finançament dels ajuntaments, segurament la pota més fluixa de l’actual ordenament jurídic. Des de fa molts anys, els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, es veuen obligats a afrontar les despeses que generen una sèrie d’activitats que, en teoria, no són de la seua incumbència, sinó de l’estat o de l’autonomia, però que els ciutadans es demanden i ells han de satisfer necessàriament. Per si fora poc, una de les principals fonts de finançament municipal, com ha estat durant anys el tema urbanístic, ha caigut de manera fortíssima durant els darrers anys, com a conseqüència de la crisi que estem patint, amb la qual cosa l’endeutament de les corporacions esdevé més preocupant cada dia que passa.
Davant d’aquest fet, el PP li dóna les culpes al govern de Zapatero, per no haver afrontat el tema del finançament local, i té raó. Contrarrepliquen els socialistes assegurant que el govern de la Generalitat ha rebaixat considerablement els fons que destina l´Administració Local al suport dels municipis, i que el govern de Camps continua sense tirar endavant el Fons de Cooperació Municipal, i també tenen raó. Per això es pot arribar a la conclusió òbvia que ambdós governs i ambdues formacions polítiques tenen per igual la culpa de la situació en què es troben les arques municipals, i per això es deu exigir a tots dos, un canvi profund en la política de transferències als ajuntaments dels fons necessaris per a poder dur a terme els serveis que la ciutadania els demana. Que es deixen d’una vegada de tirar-se les culpes mútuament, i que afronten de manera decidida les seues obligacions com a governs de cara als Ajuntaments.

TRASPÀS DE COMPETÈNCIES

2010-04-08T14:26:00.001+02:00

Donada la proposta de delimitació del domini públic marítimo-terrestre que afecta a les nostres costes i que parteix de una aplicació, certament arbitrària, de la llei de costes, amb conseqüències greus pera als interessos dels propietaris afectats i també per als interessos de molts dels nostres municipis costaners.

Tenint en compte que la majoria d’ajuntaments s’han manifestat en contra, fins i tot presentant al•legacions front a la delimitació del domini públic marítimo-terrestre que afecta als seus termes municipals ja que s’han vist afectats negativament per una sèrie de decisions que s’estan prenen des de Madrid sense contar amb la participació de l’administració local: dragatge de sorra davant del nostre litoral, ampliació de diferents ports, expedients de delimitació de la ribera de la mar, tot sense aplicar un pla de protecció i regeneració de costes ha provocat la recessió de part del nostre litoral apropant la mar a edificacions que guardaven la distancia establerta quan foren construïdes.

L’Estatut d’Autonomia de la generalitat valenciana reformat per la llei orgànica 1/2006 de 10 d’abril, estableix a l’article 49 del capítol de competències, que l’ordenació dels territori del litoral d’urbanisme i l’habitatge són competències autonòmiques. I la disposició addicional segona de l’esmentat estatut expressa que qualsevol modificació de la legislació de l´Estat que amb caràcter general i en l’àmbit estatal impliquen una ampliació de les competències de les comunitats autònomes s’aplicarà a la comunitat valenciana, considerant-se ampliades en eixos mateixos termes les seues competències.

Hi ha comunitats autònomes com Catalunya que ja tenen transferides les competències i altres com Andalusia o Galícia que estan contemplant aquesta possibilitat la Comunitat Valenciana també deuria de tindre transferides aquestes competències en gestió de litoral lligades a les necessàries fonts de finançament per poder aplicar polítiques més acord amb les necessitats dels nostres municipis i el nostre territori , amb un major respecte cap als afectat de les possibles actuacions.

NO HI HA DINERS!

2010-04-01T15:02:00.004+02:00

És molt freqüent per a qualsevol persona que circule pels voltants de les nostres ciutat observar enfront de les industries es concentren els treballadors al voltant de pancartes que exhorten, volem cobrar, no als EROs, empresa paga ja!.

Hem passat uns anys de bonança econòmica, on l’industria ha tingut grans guanys econòmics en gran mesura pel l’esforç dels seus treballadors, persones que han dedicat molts anys de la seua vida laboral contribuint al creixement del sector industrial de les nostre comarques. I que reben en compensació a tots aquest anys de dedicació? reben en més de un cas quedar-se al carrer sense cap tipus de prestació a curt termini i sense saber quan podran cobrar l’acomiadament.
Esta clar que tots els casos no són igual i és lògic que alguns empresaris no pugen seguir amb la seva activitat, però perquè quan han hagut beneficis no han pres mesures que possibiliten poder pagar als treballadors tot allò que els correspon.

Jo crec que aquesta gent no demana res de l’altre mon, sols volen cobrar el jornal que els pertoca; l´indemnització per acomiadament que la llei marca i que és un dret inalienable del treballador. De res es val que l’empresa diga que no te diners, la realitat és que ens trobem en una situació que per a moltes persones és ja insostenible.

Com és possible, pot pensar qualsevol treballador que després de 30 ó 40 anys de treball hajem pogut arribar açò? .

Realment es necessiten polítiques que ajuden al sector industrial de les nostres comarques, si en època de vaques grasses hem estat bons per pagar impostos, és de rebut que tant l’administració autonòmica com estatal invertisquen en el sector. No hem d’oblidar que l´indemnització per acomiadament és un dret inalienable al igual que la cotització a la seguritat social, el sou i les vacances, per això no val a dir el que estem cansats d´escoltar per tot arreu, no hi ha diners, no hi ha diners, no hi ha diners...

ÉS INADMISSIBLE QUE LA MAJORIA DELS DELICTES CONTRA LA PROPIETAT AL CAMP SIGUEN CONSIDERATS COM UNA MERA FALTA.

2010-03-25T11:59:00.002+01:00

Cal aprofitar el procés de reforma que han iniciat de l’actual Codi Penal per a canviar la tipificació dels delictes contra la propietat agrícola i ramadera al medi rural, i posar remei així a l’actual situació d’indefensió d’agricultors i ramaders. Aquesta reforma se centra fonamentalment en l’enduriment de les penes als terroristes, la inclusió del delicte de pirateria així com que les persones jurídiques asumisquen responsabilitats penals; però s’oblida de la gravetat dels robatoris per als sectors agrari i ramader, molt castigats ja pels baixos preus que es perceben.

En l’actualitat la majoria de robatoris de collites, pous, motors de reg, coure, granjes i cases per guardar ferramentes que es cometen al camp són considerats com una mera falta de furt, que únicament es castiga amb una xicoteta multa. Perquè la sostracció al camp mereixca la consideració de delicte castigat amb penes de presó de 1 a 3 anys, el valor d’allò que s’ha sostret hauria de superar la quantitat de 400 euros; per tant, es poden robar diverses tones de productes agrícoles i ramaders o de coure dels motors de reg, per al final quedar impunes pagant una xicoteta multa administrativa o ni tan sols això.

L’actual codi penal tampoc no castiga la reincidència al camp, de manera que un presumpte delinqüent podria cometre fins a quatre robatoris en un any i ser tipificat com una falta administrativa, sempre que la quantitat econòmica no supere els 400 €. És per això que, recollint la iniciativa promoguda en aquest sentit pels llauradors i ramaders, cal que el Congrés de Diputats de l´Estat Espanyol incloga també aquest asumpte a la reforma del Codi Penal que ha començat a preparar. No és acceptable al segle XXI, que els llauradors i ramaders sofreisquen una indefensió d’aquestes característiques sense que les activitats corresponents prenguen mesures efectives.

MÚSICA, CULTURA i TRADICIÓ

2010-03-23T13:02:00.001+01:00

Que la Generalitat Valenciana infravalora la nostra cultura i les nostres tradicions és cada volta més obvi donades les seues actuacions, només cal parlar de la retallada, que s’ha fet als convenis anuals amb Institut Valencià de la Música sense importar-li el perjudici que això suposa per al desenvolupament socioeconòmic i cultural de totes les Societats Musicals.
A més a més tampoc es pot oblidar el retall a les escoles de música, una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els darrers anys. Així si parlem de percentatges la dotació d’ajudes al 2009 cobreix tan sols el 27.3% de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16% d’aquestes contractacions.
La música, una de les nostres tradicions més arrelades des de segles, agrupa més de 500 societats, més de 200.000 socis, al voltant de 40.000 músics i 60.000 alumnes que es veuran afectats per aquesta retallada, que dificultarà el funcionament dels convenis de col•laboració amb els ajuntaments, que al llarg de 25 anys han permet que la musica estiga de manera quotidiana a la nostra societat, també es vora afectat l’ensenyament musical que és uns dels eixos vertebradors i de cohesió social del nostre Poble.

QUE PASSA AMB L´ALLIBERAMENT DE L´AP7

2010-03-16T13:04:00.002+01:00

Quines són les autèntiques raons per a que el president de la Diputació s’opose a l’alliberament del peatge de l’AP-7, arribant fins i tot a enfrontar-se amb la postura oficial del seu partit per tal de mirar d’impedir-ho.

No és cap secret que des del BLOC hem defensat sempre la necessitat d’acabar amb el peatge de l’AP-7, com una manera d’afavorir la competitivitat de les nostres exportacions i l’arribada del turisme, així com per a que la gent de les comarques de Castelló no patim un greuge comparatiu en relació a altres ciutadans de l’estat a l’hora de circular en automòbil.

És sabut també que sempre hem defensat la retirada del peatge d’aquesta autopista com la millor alternativa a l’actual congestió de la N-340, i que si vam acceptar altres opcions, ho vam fer sempre com a mal menor, deixant clar que continuàvem considerant aquesta liberalització com l’alternativa millor i de menor impacte mediambiental. Per això em va sorprendre, i molt, el canvi de postura que el PP va dur a terme recentment a les Corts per boca del mateix president de la Generalitat, quan va acceptar el repte de sumar-se a una proposta de rescat de l´AP7, que el nostre secretari general Enric Morera, li va proposar, una concessió que si encara ha de durar 9 anys, tot siga dit, és gràcies a la pròrroga que el mateix PP li va concedir en època de Zaplana; i ara ens trobem que Fabra s’oposa a aquesta reivindicació, majoritària entre la societat castellonenca, per unes raons que només ell deu de conèixer.

Sent conscient, que les causes que mouen ara el PP a defensar un rescat que durant anys s’ha negat a demanar són merament d’estratègia partidista, per a passar-li la patata calenta a un govern central en mans dels socialistes i ficar-los així en una difícil disjuntiva, no fa que em retraga de continuar defensant la nostra postura de sempre en favor dels interessos objectius de la gent de les nostres comarques aixi com de tot el País Valencià; dit d’una altra manera, els nacionalistes valencians hem defensat l’alliberament de l’AP-7 manant Gonzàlez, manant Aznar, manant Zapatero i ho continuaríem defensant-ho mane qui mane ; en canvi el PP, com és evident, ho fa perquè mana Zapatero, però no ho faria si manara Rajoy; i els socialistes, que ho defensarien si el president del govern espanyol es diguera Rajoy, no ho fan ara justament perquè es diu Zapatero. Aquesta és la gran diferència entre el BLOC i els partits estatals.

LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR?

2010-03-05T13:32:00.002+01:00

Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.

SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC

2010-03-01T13:01:00.009+01:00

El diumenge tocava caminar; malgrat tot el que les prediccions meteorològiques havien especulat al voltant de l’oratge, sembla que el País Valencià en aquest cas, i com a excepció, ens lliuràvem del temporal de vent i pluja. Per sort així fou i varem gaudir d’un dia excepcionalment clar i assolellat amb temperatures agradables.
Així, des del BLOC Vila-real s’havia organitzat per al diumenge la SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC i un nombre quantiós de gent del poble va venir amb nosaltres, tot i que es tractava d’un cap de setmana replet de fites importants a l’agenda de vila-realencs i vila-realenques.
Mitjançant un complet dossier, que fou preparat pels companys del BLOC i que incloïa descripcions de les alqueries i altres indrets que conformaven l’itinerari, fórem introduïts en la historia de perquè el Xop de Nius rep aquest nom, o quina era la finalitat de la Torre del camí Sant Jordi construïda al segle XVII i que recentment ha segut inclosa al catàleg de patrimoni de bens immobles municipal. A més, tant per gent del BLOC que s’havia documentat per a l’ocasió, com també per les explicacions de persones ben enteses en la matèria a les quals vull donar les gràcies des d’ací, la visita fou més que completa i abastà i agradable al sentit de la vista per poder gaudir de la bellesa del nostre patrimoni, com igual de profitosa per a l’intel•lecte ja que ens varem il•lustrar una mica més, en les arrels de la ciutat.
Un èxit de participació, bon ambient i millor companyia que voldria compartir amb els lectors que us adreceu a aquest blog. Tan bona ha estat l’acollida, que des del BLOC ja plantegem que, més avant, repetirem amb una Tercera volta a peu pel terme; camina amb el BLOC” ja que molts dels assistents així ens ho sol•licitaren. Per al BLOC i per a mi mateix, no hi ha res més agraït i gratificant que treballar en aquest sentit; en donar resposta a allò que la gent ens demana, tant en aquest àmbit cultural, com en altres aspectes més polítics, que també fan falta, als quals el BLOC es troba, com sempre, al servei de la ciutadania.

ELS LLAURADORS I RAMADERS MEREIXEN UNA JUBILACIÓ MÉS DIGNA

2010-02-25T08:10:00.000+01:00

Quan el fred comença a minorar i el sol ens acompanya, fa goix eixir a fer un tomb pels nostres termes, camps i muntanyes; admirar la bellesa del paisatge, dels caps de tarongers flòrids, dels nombrosos ametllers o cirerers en flor... i aleshores et ve al cap “quant de treball, quantes hores de dedicació per a mantenir tot açò”, i això és el que han fet sempre els nostres llauradors.

Cal dir que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè és el productor dels nostres aliments més bàsics. Els llauradors i ramaders són qui mantenen i gestionen el 80% del nostre territori. Ells fan que els nostres pobles, a les zones rurals, es conserven i s’evita així el seu complet despoblament; són ells qui mantenen en moltes ocasions el nostre entorn exercint de jardiners altruistes dels nostres paisatges, i en definitiva, protectors del medi ambient. Ells mantenen pistes, sendes, camps i boscos dels quals tots ens beneficiem d’una manera o altra.
A ningú li pilla de nou saber que aquesta vida no és fàcil, tot el contrari, és sacrificada, àrdua i a més de patir les inclemències del temps, han de fer front com poden als baixos preus que s’imposen pels intermediaris dels productes agrícoles, quan no els furten les collites els amants de l’aliè.
I ara que el tema de les jubilacions està més d’actualitat que mai, cal reflexionar sobre les pensions que cobren els nostres llauradors i ramaders. Què els queda després de tota una vida d’esforç i treball? Dons una paga de 504 euros al mes, molt lluny del salari mínim interprofessional, que és de 633 euros i també de les pensions dels treballadors provinents del règim general de la seguretat social que es situen en una mitjana de 931 euros mensuals. Però, i per si no fora prou, cal afegir que la pensió de viduïtat dels treballadors i treballadores de règim agrari és tan sols de 446 euros al més.
Aquest fet és una de les perversions més absolutes que es presenta en aquesta societat, com pot romandre una discriminació com aquesta al segle XXI? L’equiparació de les pensions de tots aquells treballadors i treballadores ha de ser una actuació prioritària que no es pot retardar més.

EL DIA DE L’ARBRE

2010-02-19T08:12:00.000+01:00

Un altre any més per aquestes dates podem observar com a les nostres comarques s’està celebrant “ el dia del Arbre” . Diverses associacions i entitats comencen a fer reforestacions amb més voluntat que mitjans. Recordant que ja fa dos anys i mig de l’incendi a l’Alcalatén i quasi un any de l´incendi a la vesant sud de la Serra d´Espadà, jo em pregunte on són les ajudes promeses?
Aquesta situació és insostenible per als veïns i propietaris, és una deixadesa injustificable que els afectats pels incendis continuen sense rebre les ajudes trenta mesos desprès de l´incendi de l’Alcalatén i nou mesos després del de la vesant sud de la Serra d´Espadà.
La recuperació dels espais forestals afectats pels incendis encara està pendent i els veïns i propietaris han d’actuar pel seu compte a l’hora de repoblar les zones afectades pels grans incendis que va assolar les nostres comarques. Front aquest fet el conseller diu actuar “d’acord amb els criteris científics més rellevants”, la normativa del seu departament és “no realitzar intervencions immediates després d’un incendi forestal” i “valorar l’evolució pròpia de la massa forestal en el primer any següent a l’incendi”. Hi hauria que recordal-li al conseller que l´incendi de l´Alcalaten ja fa dos anys i mig!
I a més a més en cap moment donen a conèixer quins són aquests suposats “informes científics més rellevants”, ni es diu quins científics ho avalen, en fi, un altra excusa barata per justificar-se. Cal puntualitzar que molts experts en la matèria afirmen que cal actuar el més aviat possible per a evitar que els danys siguen irreversibles.

Després de les fotografies, les abraçades i les bones paraules dels dies de d’incendis les dues administracions implicades, tant l’autonòmica com la central, continuen sense acomplir les promeses que van formular, a bombo i plateret, d’ajudes de tota mena als afectats. És indignat la lentitud dels aparells burocràtics, incapaços d’accelerar qualsevol procés sense la més mínima consideració cap a les persones afectades i espais per reforestar, que no poden esperar eternament.

Aquestes actituds i actuacions són les que fan perdre a la ciutadania la confiança en les administracions i en els polítics, perquè primer tot són promeses, sempre davant les càmeres, però després tots ells, els uns i els altres, són incapaços de donar un colp de puny ferm damunt la taula i desblocar d’una vegada unes ajudes a les quals els afectats tenen tot el dret i que no poden esperar més.
Aquests retards generen cada dia més i més problemes, i afecten el ja delicat equilibri econòmic d’unes poblacions que van resultat tan greument afectades pels incendis.

ÉS INADMISSIBLE QUE LA CONSELLERIA D’HISENDA ES NEGUE A PAGAR LES AMPLIACIONS DE PLANTILLES ACORDADES AMB ELS SINDICATS PER A LES ESCOLES INFANTILS.

2010-02-15T12:57:00.001+01:00

És inadmissible que l’acord signat entre els sindicats i la Conselleria d’Educació, per a augmentar les plantilles de les 33 escoles infantils de 0 a 3 anys que depenen de la Generalitat, per tal d’afrontar d’una manera més correcta les seues necessitats educatives, no haja estat encara publicat i posat en funcionament, pel veto de la Conselleria d’Hisenda, que es nega a aportar els diners necessaris per a aquesta ampliació de plantilles.

Que s’estiguen regatejant els diners necessaris per a assegurar la correcta educació de les xiquetes i els xiquets del País Valencià, quan es malbaraten tant els recursos públics, en activitats més que discutibles, és una mostra més de com el PP a l´hora de estalviar fa que ho paguen els més indefensos, en aquest cas els alumnes d’Infantil. Un veto absurd, per altra banda, perquè tothom sap que els costos laborals baixen en sincronitzar les plantilles i adaptar-les a les actuals i sobretot a les noves necessitats de futur”.

I això no és tot ja que tots aquells ensenyants que exerceixen les funcions directives d’un centre i depenen de la conselleria d’educació si que tenen reconegut el plus de càrrec directiu mentre que l’administració pública es nega a fer el mateix amb aquells que depenen d´ella, creant així un greuge comparatiu entre els uns i els altres, no en funció del seu treball, sinó de la seua dependència d’una o d’una altra Conselleria. Cal exigir la plena equiparació d’aquests funcionaris, de manera que, aquells que acompleixen una determinada funció, tinguen dret a les mateixes retribucions perque no és de rebut que sent tots que sent tots docents no és garanteixen els mateixos drets laborals.

EL BLOC DONA EL SEU RECOLZAMENT A LA INDUSTRIA VALENCIANA A CEVISAMA

2010-02-12T15:25:00.004+01:00

De nou la fita era ineludible i el BLOC no podia faltar a la nova edició de CEVISAMA. Quan la crisi econòmica afecta greument a les industries ceràmiques castellonenques, i en un moment en el qual les industries fan una cedida aposta per innovar i mantenir la ceràmica castellonenca en un lloc rellevant com a sinònim de disseny i qualitat, el BLOC va voler manifestar el seu decidit suport a la nostra indústria ceràmica.

Així, el Secretari General del BLOC i diputat Autonòmic per València, Enric Morera, acompanyat per la diputada Provincial i regidora per Vila-real, Maria Gràcia Molés i dels regidors de les principals ciutats industrials de les comarques del Nord, Enric Nomdedéu (per Castelló), Xavier Trenco (per Almassora), Víctor Garcia (per l’Alcora) i Vicent Martí (regidor d’Onda) van estar presents i recolliren de primera les inquietuds d’aquest sector que des de sempre ha segut capdavanter, tan a nivell estatal com a l’estranger.

D’aquesta manera els representants polítics del BLOC van poder observar de primera ma les noves tecnologies amb les quals l’empresariat ceràmic aposta per tal de construir les noves ciutats sostenibles del futur; paviments més resistibles i menys contaminants, tècniques de pigmentació més ecològiques, marquesines per al transport públic fetes de manera que escalfen els seients mitjançant fonts d’energia natural, etc.

Amb idèntica finalitat el BLOC també fou present a l’acte organitzat pel Patronat Ceràmic d´Onda per atorgar els guardons Alfa d’or i al lliurament del 29 Premi Ceràmic de l´Alcora, que enguany va recaure en una artista Japonesa resident a Torrent.

CEVISAMA és per a la nostra industria un esdeveniment clau que marca el futur econòmic del sector, i el BLOC, conscients de l’actual problemàtica econòmica, pensem que cal apostar per la nostra industria. I per això cal recordar que als Pressupostos de la Generalitat, el BLOC fou l’únic partit polític que va presentar esmenes per tal de dotar al sector ceràmiques d’ajudes econòmiques semblants a les que altres sectors industrials valencians, com ara la industria automobilística, el calcer o la siderúrgia, reben per part de la Generalitat. Per desgràcia, solament el BLOC recorda que la ceràmica valenciana pateix dificultats mentre que, altres amb més poder, miren cap a un altre lloc.

Jubilació als 67 !!!!

2010-02-09T13:07:00.002+01:00

El Govern de José Luis Rodriguez Zapatero reconeix ,per primera volta, una realitat que tant de temps ha volgut mantenir amagada. Fa gairebé una setmana anuncià públicament que el sistema actual de seguretat social no és sostenible i que van a ser necessàries tota una sèrie de reformes per tant de garantir la seua viabilitat a partit del 2023.

El fet de reconèixer públicament allò, que tots els experts ja anunciaven fa temps, no és dolent en un principi perquè suposa, que el Govern ha baixat del núvol on es trobava, i ha fet el primer pas per poder afrontar el problema i trobar una solució. El que no es pot tolerar és que portarà anys amb el discurs de la solidesa del sistema de pensions repetint, com si fos un mantra tibetà, allò de: “las pensiones estan garantizadas” o “el sistema pensiones es sólido” i ara de sobte ho anuncien als quatre vents com si fos un mal nou i sense haver-ho consensuat al Pacte de Toledo, ni tindre cap pla d’actuació a excepció de la solució simplista de retardar l’edat de jubilació fins els 67 anys. Bé i afortunadament va sortir Corbacho dient que en cap cas s’allargaria fins als 70 anys, uf, estem salvats!

Aquest és un problema que ve de lluny i tots els governs al cap de l’Estat són responsables perquè han fet cas omís, ja què la seua alçada de mires no arriba més enllà d’una legislatura, no siga cosa que ells paren el llit per a que es gite un altre.

No em sembla admissible, que la mesura màgica per a resoldre aquesta qüestió siga el retard en la edat de jubilació i no hagen estat capaços de assumir aquesta problemàtica d’una manera global, o és què encara pensen mantenir com fins ara polítiques econòmiques i de natalitat que continuen aguditzant el problema. Per què no es fan politiques on la conciliació familiar i laboral siga realitat? Per què no es dona un caire diferent a les politiques econòmiques? Per què un tema tant important com este no s’ha tracta d’inici dintre del Pacte de Toledo? Que volia Zapatero un colp d’efecte? Dons l’únic que s’ha demostrat és què aquest govern duu una política erràtica que cada dia va d’una banda a una altra.

I ara què? Tornar enrere?, desdir-se’n del que han dit?.

Cal què el govern assumisca la realitat en la que es troba per tal que es pugen dur endavant polítiques realment serioses i no erràtiques en moments on la crisi i l’atur estan malauradament presents en la nostra societat.

Més doblatge al valencià!!!!

2010-02-04T14:53:00.005+01:00

El País Valencià ha sigut sempre llar de prestigiosos artistes, productors i cineastes. La cultura sempre ha format part de la nostra idiosincràsia. Sóm un país, sóm una gent amb una cultura reconeguda, amb una cultura nostra que hem estat capaços de fer perdurar a pesar dels entrebancs i fins i tot de les persecucions que ha patit, i ara en una democràcia, un estatut i una llei d’ús que preconitzen aquesta defensa, veiem que la gent que governa la Generalitat torna a fer de les seues per tal de dificultar que aquesta cultura arribe a tothom i ens trobem davant d’una altra estratègia del PP de menyspreu als artistes i productores valencianes.

José López Jaraba és des del passat mes d’agost el director general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), havia promès millorar els comptes del grup mediàtic a traves de la reducció de les despeses en els drets d’emissió d’esdeveniments esportius, tots sabem que es referia a American´s cup i Formules 1. També havia garantit que potenciaria els programes de producció pròpia, però no es això justament el que ha fet, sinó el que ens trobem és amb l’anunci a les catorze empreses que s’encarreguen de doblar pel•lícules i series al valencià per a RTVV, que els reduirà la feina contractada un 25% sobre l’actual; per l’altra banda RTVV té previst pagar de nou 6 milions d’euros per l’emissió de cinc carreres del Gran Premi de Fórmula 1 de la Ciutat de Valencia, que per cert, també oferirà la Sexta. És a dir, “despullar a un pobre per vestir un ric”.

És què els nostres artistes, productors i dobladors no es mereixen el suport de un ens públic com és RTVV, el qual sufraguem amb els nostres impostos?. Per què sempre hem de estar sotmesos al colonialisme cultural?.

Seria d´agrair, que en aquest moment on l’economia està tant malmesa, es fera costat a les empreses pròpies i de passada s’augmentara la qualitat de l’oferta de RTVV.

LA GENT D’ATZENETA, BENASSAL, CHOVAR, EL FORCALL, LES USERES, LA POBLA, ... HA DE SABER QUE:

2010-01-28T11:43:00.006+01:00

EL PP DE LA DIPUTACIÓ ES NEGA A DEFENSAR EL MANTENIMENT DE LES SEUES AULES.

Considere inacceptable l’actitud del PP de la Diputació, en negar-se a donar suport a la nostra proposta en defensa del manteniment de les aules escolars en una sèrie de poblacions de la província on la Conselleria d’Educació les vol suprimir. Per damunt dels interessos concrets d’un partit, la Diputació ha de tindre present la seua funció d’”ajuntament d’ajuntaments” i la seua obligació de vetllar pels interessos dels municipis de la demarcació, sobretot dels més menuts, uns municipis que es veurien seriosament afectats per aquesta mesura que pretén dur a terme la Conselleria. Per això, des del BLOC pensem que la gent de Toràs i d’Atzeneta, de Benassal i de Cortes, de Geldo i de la Serra En Galceran, de Chovar i de Castellnovo, de Canet lo Roig i del Forcall, de les Useres i de la Pobla, han de saber que el PP de la Diputació s’ha negat a donar-los suport en la seua justa reivindicació per a que no siguen suprimides les aules escolars.

Des del primer moment, el BLOC es va posicionar en contra d’aquests tancaments, perquè considerem que la Conselleria hauria d’aplicar una política de discriminació positiva cap a les poblacions menudes, i no ajustar-se a criteris exclusivament numèrics i economicistes, perquè el tancament d’una aula escolar és sempre un colp molt dur per a la subsistència d’aquesta població, que pot acabar convertida en un “poble fantasma”, on només puja la gent els caps de setmana i l’estiu; i nosaltres, com a nacionalistes, no podem acceptar aquest certificat de defunció per a cap dels nostres pobles de l’interior. I en aquesta anàlisi coincidim plenament amb els sindicats del sector, que s’han pronunciat clarament, en la seua màxima instància participativa, en contra d’aquests tancaments. Per això no comprenem la postura del PP de la Diputació, en avantposar els interessos del seu partit, siguen els que siguen, als de les poblacions afectades; i per això també aprofitem per demanar al nou delegat territorial d’Educació, Alejandro Amposta, que reconsidere la decisió, i que faça marxa enrere en un projecte que, de fer-se realitat, suposaria un colp molt greu per a les poblacions afectades.

L´AVE AL PAÍS VALENCIÀ: DOS PER AL SAC I EL SAC PER TERRA

2010-01-25T12:22:00.002+01:00

El PSOE i el PP s’acusen mútuament de la manca d’un traçat de l´AVE al País Valencià, quan tos dos son culpables

Les xarxes de transports i les comunicacions són dos dels eixos claus per al progrés d’una societat. Dons bé, sembla que una vegada més a la societat valenciana se’ns nega tota oportunitat de progressar. Torna la maledicció del Mal d’Almansa, i ara amb forma de retard de l´AVE al País Valencia, que haurien d’unir Alacant, Valencia i Castelló amb Tarragona, Barcelona , Girona en definitiva amb Europa.

No en tenim prou amb el peatge de les autopistes, unes carreteres “nacionals” d’un sols carril que apart de anar de gom a gom son veritables punts negres i els billets de trens regionals més cars de tot l´Estat.
Com tots estos agreujaments no en són prou ara ens retarden a sine die l´AVE.
Felipe González va unir Madrid amb Sevilla; Jose María Aznar Valladolid amb Madrid; Zapatero dona l´AVE a Màlaga i Saragossa. Ja entrats en 2010 i ací l´AVE ni està ni se’l espera!

Una vegada més el PSOE i el PP ens estan dient que dins l´Estat hi han ciutadans privilegiats i d’altres de marginats: evidentment els del centre son ciutadans de primera i els de la perifèria ho som de segona. El traçat de l´AVE pel País Valencia no ha sigut mai prioritari ni per als socialistes ni per als populars, i això que els economistes sempre han afirmat la necessitat de donar preferència a l’eix Mediterrani.

PSOE i PP van passant-se la piloteta, com si jugaren a un partit de l’escola: “ el PSOE és un llast per a l´AVE a Castelló”, diu el senyor Fabra; “el Consell del PP ha de deixar de dificultar l’arribada de l´AVE”, retruca el socialista Signes. Per ara l’estratègia del joc infantil els va la mar de bé, ja que aconsegueixen el que volen: marejar la perdiu. En el fons PP i PSOE són la mateixa cossa: les dues cares de la mateixa moneda.

Darrerament la polèmica s’ha centrat en el traçat de la línia de l´AVE entre Castelló i Tarragona. Evidentment que eixe debat ,a més de ser partidista, n’afavoreix el retard de la construcció. De fet, el traçat entre Castelló i Tarragona encara ni està projectat. Tant el PSOE com el PP haurien de deixar-se d’estratègies electoralistes i creure realment que el corredor mediterrani ha de ser una realitat.

MENYS PROPAGANDA I MÉS ACCIONS DIRECTES

2010-01-12T14:54:00.003+01:00

La fundació “Agua y Progreso” rep anualment per part de la Generalitat fons per a dur a terme les seues activitats, per al 2010 “Agua y Progreso” comptarà amb 825.000 euros per a despeses corrents.
Segons la mateixa fundació, creada l’any 2005, els seus objectius són la defensa i el suport dels drets dels valencians a l’equilibri hídric, el seguiment exhaustiu de les iniciatives estatals i europees en matèria d’infraestructures al voltant de l’aigua i promoure i facilitar el coneixement entre la ciutadania i les institucions en matèria hídrica que tinguen incidència al País Valencià.
Desgraciadament si acudim a la repercussió d’aquesta associació en els mitjans de comunicació, tant sols se la coneix per la seua defensa del transvasament de l’Ebre, paelles monumentals i poca cosa més. La realitat és que “Agua y Progreso” no té en funcionament cap projecte per tal d’ajudar i ni tan sols aconsellar les institucions i la ciutadania al voltant de l’estalvi d’aigua per a desenvolupar sistemes de reg (com ara el degoteig) al camp valencià o per a l’ajuda i modernització de sèquies i pous, que és el que caldria esperar d’una fundació sostinguda amb fons de tota la gent del País Valencià. És més, des del 2005 fins avui, és a dir, en 4 anys d’història i milers d’euros en subvencions, la fundación “Agua y Progreso” gairebé ha fet una vintena d’actes, cap d’acció directa per l’ajuda al camp valencià i molt pocs d’aquestos pel a conscienciar a les diferents institucions i a la societat en general de com emprar l’aigua de manera sostenible.
Cal afirmar, que en aquests moments de crisi, 825.000 euros són molts diners per dedicar a tant sols a conferències, mentre el camp valencià pateix la crisi.

Per això pense que és moment de donar-li la volta i dotar aquesta fundació d’un contingut real i profitós, més enllà de paelles multitudinàries, conferències al voltant dels transvasaments i la col•locació d’alguna pancarta.
Seria una bona mesura que el pressupost de la fundació “Agua y Progreso”, es destine a subvencionar les comunitats de regants, sindicats de regs i juntes d’aigües establides arreu del País Valencià de manera que els arribe un import econòmic per tal de dur a terme les reformes o adequacions que els sistemes de reg, pous i sèquies necessiten per tal de fer-los més eficients i sostenibles, ja que els llauradors són els que realment saben com economitzar aquest recurs tan important com és l’aigua.

EL BLOC DU TRES LEGISLATURES EXIGINT A FABRA QUE NORMALITZE LINGÜÍSTICAMENT LA DIPUTACIÓ DAVANT DE LA SEUA INDIFERÈNCIA

2010-01-04T12:22:00.009+01:00

Espere que l’escrit que ha fet arribat el Síndic de Greuges a l’equip de govern de la Diputació, criticant l’escassíssima presència del valencià en les webs provincials, i en general en tota la seua activitat pública, servisca per a més que les repetides i reiterades propostes, preguntes i peticions formulades en aquest sentit pel BLOC al llarg de les tres darreres legislatures.

La indiferència del PP i del seu president pel valencià ha arribat a un nivell tal que es pot dir, per a vergonya de tots, que la Diputació castellonenca és a hores d’ara una de les administracions de tot el País on la presència del valencià és menor i menys regularitzada, quedant en la pràctica a la discreció i la “bona voluntat” de cada departament i diputat encarregat de l’àrea.

Aquest toc d’atenció del Síndic de Greuges hauria de servir per a que tots els grups presents en la institució consensuàrem un document de mínims sobre la presència reglamentària i clarament definida del valencià en totes les activitats orals i escrites de la Diputació, en peu d’igualtat amb el castellà, i no com ara, que sembla la ”germaneta pobra” i el reducte d’aquells que, com el BLOC, no hem renunciat mai a considerar-la com la llengua propia de la Diputació, i a obrar en conseqüència, i que així ho continuarem fent, ara més reforçats que mai per la intervenció del Síndic de Greuges.

Bon any 2010 !!!!

2010-01-01T08:00:00.000+01:00

Que l´any nou trancorrega amb unes prespectives positives, ens porte un RIU d´ocupació i que la felicitat siga present a les nostres vides.

EL BLOC CONTINUA FENT COSTAT AL PETIT I MITJÀ COMERÇ

2009-12-22T11:32:00.003+01:00

El projecte de dies d’obertura legal dels comerços que presenta el Consell s’alinia de manera clara al costat de la voluntat de les grans superfícies, que si pugueren obririen les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, i va descaradament en contra dels interessos del petit i mitjà comerç, clarament majoritari en les nostres terres i que és qui genera la majoria de llocs de treball d’aquest sector. Evidentment, i com mira de fer sempre, el PP procura emmascarar aquesta preferència per les grans superfícies multinacionals amb paraules grandisonants, com si estiguera al costat dels menuts, però només cal llegir el projecte per a adonar-se de quins interessos s’hi defensen en realitat.

Des del BLOC sempre hem sostingut la necessitat que el petit i mitjà comerç autòcton siga afavorit i defensat de les agressions de les multinacionals del sector, que volen acabar amb tota competència amb mètodes sovint molt discutibles; per tant, continuarem donant suport a les propostes del sector, exigint la limitació dels horaris comercials, i en aquest cas dels dies festius en què estaria permés obrir els establiments. I aixó ho fem en la convicció que estem defensant els interessos no només del comerç, sinó del conjunt dels ciutadans, que poden creure que una obertura total diària els afavoriria, però que han de comprendre que es tracta d’un tema de “pà per a avui, fam per a demà”.

Per aquesta raó, i entenent que la Diputació hauria de defensar els interessos del petit i mitjà comerç autòcton de les nostres comarques, presentarem una proposta al Ple per a que es posicione en favor del manteniment de l’actual calendari, d’un màxim de vuit dies festius de possible obertura a l’any, oposant-se a l’ampliació sol.licitada per les grans superfícies. I així, que cada formació política s’haja de retratar públicament sobre aquest tema, sense manipulacions ni ambigüitats.

Les administracions no s'han de limitar a esperar que l'augment de les exportacions caiga del cel, han d'intervindre per a estimular-les

2009-12-15T13:02:00.003+01:00

L’informe de la Cambra de Comerç sobre la possible reactivació de l’economia castellonenca el proper any a causa de l’augment de les exportacions no fa sinó confirmar altres previsions en el marteix sentit: una economia com la nostra, amb un protagonisme gran de les exportacions ceràmiques, sobretot a altres països de la zona euro i de la resta de la Unió Europea, i en part també del turisme provinent d’aquests països, es pot beneficiar de l’inici de l’eixida de la crisi que ja apunta en pasïos com Alemanya o França i, per tant, començar a reactivar-se. Però tots hem de ser molt conscients que aquesta recuperació de les exportacions no ens caurà del cel, sense haver de fer res per a estimular-la; i, per desgràcia, tot sembla indicar que ni les autoritats autonòmiques ni les estatals tenen aquest tema gens assumit.

Ara seria el moment de prendre mesures efectives per a afavorir les exportacions, sobretot ceràmiques, en comptes de perdre el temps miserablement en discusions absurdes entre els dos governs, que vol dir entre PP i PSOE, PSOE i PP; ara seria el moment d’estimular que la nostra indústria puga respondre amb solidesa i empenta a aquestes demandes exteriors. La indústria ceràmica castellonenca necessita a hores d’ara fortes inversions estatals i autonòmiques per al seu finançament, crèdits, publicitat exterior, millores tecnològiques, investigació...; caldria que tant Madrid com València foren cosncients que els diners invertits ara en ajudes a una indústria competitiva com és el taulell, repercutiran el dia de demà en una millora de les exportacions i, per tant, a la llarga, en l’augment dels imposts recaptats i en la recuperació de llocs de treball; caldria, per tant, que sàpigueren invertir en futur, en comptes de mantindre l’actitut actual, de pràctica paralització de les ajudes i els estímuls a la indústria castellonenca.

A CASTELLÓ TENIM MENYS DE 3 LLITS HOSPITALARIS PER CADA 1.000 HABITANTS, QUAN LA MITJANA EUROPEA ÉS DE 8

2009-12-12T11:20:00.000+01:00

Les deficiències que patim qualsevol persona de les Comarques del Nord cada cop que acudim a un hospital públic, són molt greus. Cal que el Consell dote als castellonencs del nombre de places necessàries, i al govern de Madrid a trasferir els diners suficients per a fer front a aquesta necessitat. Ja que és lamentable el percentage de llits hospitalaris amb què compta la província, ”que és de 2’2 llits per cada mil habitants, segons l’”Informe Nacional de Hospitales 2008”, que ha publicat el Ministeri de Sanitat, quan la mitjana dels països de la Unió Europea és de 8 llits per cada mil habitants, i la recomanació de l’OMS és d’entre 8 1 10. I ni tan sols la inauguració dels nous hospitals de Peníscola i la Vall d’Uixó, quan estiguen d’una vegada en funcionament, apujarà molt aquestes xifres, i encara que comptàrem els hospitals privats, una inclusió molt discutible, pujaríem a més del 2’6, molt lluny encara per tant de la mitjana europa.

Davant d’aquesta situació, crec que cal que continuem instant des de la Diputació i els ajuntaments, per una banda al govern de la Generalitat, per a que duga endavant una forta política de construcció de nous centres i de contractació de personal sanitari –cosa que, per altra banda, seria una manera d’impulsar també el sector de la construcció en època de crisi i de disminuir el nombre d’aturats en la construcció i la sanitat— i per l’altra seguirem emplaçant el govern de Madrid, per tal que transferisca al Consell els diners necessaris per a capgirar aquesta escassesat de llits hospitalaris per habitant, tenint en compte a més que la quantitat d’usuaris i de peticions mèdiques ha augmentat encara més amb la incorporació de les persones provinents del món de la immigració.

ENS HO JUGUEM TOT A COPENHAGEN

2009-12-09T11:22:00.003+01:00

La conferència sobre el medi ambient de les Nacions Unides que s'inicià a Copenhaven calia que fora un èxit, a l’hora d’aprovar mesures efectives contra les conseqüències negatives del canvi climàtic, i que, aquesta vegada, països tant contaminants com Estats Units o la Xina es prengueren seriosament el tema i acceptaren prendre les mesures necessàries per tal de reduir el nivell de CO2 a l'atmosfera.

Per tant tota la humanitat ens juguem molt i més la gent del País Valencià, ja que el nostre és climatològicament inestable, fins i tot sense les complicacions afegides que aquest canvi climàtic comporta. Totes les sequeres i les pluges salvatges suposen periòdicament problemes greus; a més a més les comarques del migjorn valencià estan a la vora de la desertizació.

En qualsevol cas, des del BLOC donem suport a aquesta cimera, a punt de cloure, i desitgem que el nom de Copenhaven es puga associar en el futur a l’aposta directa i decidida per a evitar el deteriorament del nostre planeta.

Demanem les mesures escaients per tal de fer efectiva la protecció del Paratge Natural de la Desembocadura del Millars

2009-12-03T10:52:00.002+01:00

El 19 d’abril de 2005, es publicava al DOGV el decret mitjançant el qual es declarava la desembocadura del riu Millars com a paisatge protegit i s’establia així un règim especial de protecció per raó de la Llei 11/1994, d’espais naturals protegits. Quatre anys després, les condicions del paratge no han canviat massa, a excepció de l’actuació que ha fet la confederació hidrogràfica mitjançant fons europeus.

Un paratge natural com el nostre podria convertir-se en un bon atractiu turístic de caire ecològic i alhora atraure a visitants cap a les nostres terres. Però per la manca d’actuacions al respecte, sembla clar que els qui ho han de gestionar, no creuen gens ni mica en les possibilitats d’aquest paisatge com a atractiu turístic.

Fa més de sis mesos, el Sr. alcalde de Vila-real va assumir la presidència del Consorci del riu Millars, després de dos anys de presidència del Sr. alcalde d’Almassora. Aleshores es van anunciar unes jornades sobre el Riu Millars el 29, 30 i 31 de maig de 2009 i es va aprovar el servei de vigilància després de mesos d’espera. I res més; ja no s’ha fet cap altra actuació al respecte.

Encara estem a l’espera de l’aprovació del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) l’aplicació del quals és fonamental per al futur del paratge (que es va iniciar en abril del 2008).

Estem a l’espera de veure com s’articula el servei de manteniment del projecte de la via verda que s’ha fet al Millars, que ara per ara està abandonat sense que cap administració es faça càrrec. Una inversió de 1,2 milions d’euros que pot llançar-se a perdre si no s’actua amb celeritat. L’exemple més plausible el trobem en la mort d’arbres que es van plantar per repoblar la vegetació de ribera i que com que no s’han regat han minvat la seua població.

Estem també a l’espera que es reunesca i actue el Consell Social del paratge natural, que aglutina totes les entitats de la societat civil que han d’assessorar pel que fa a la protecció de l’espai natural.

I per descomptat, continuem esperant a conéixer dades al voltant de les actuacions i denúncies que porta endavant el servei de vigilància que ens serviria per avaluar el seu funcionament. Cal remarcar que solament hi ha un vigilant pel matí i un altre per la vesprada.

No obstant això, també quedem a l’espera d’un projecte ambiciós de conscienciació i educació orientat a la població de les poblacions del paratge; es pretenia que la ciutadania coneguera de primera mà el projecte, perquè si aquest no es coneix difícilment es pot conscienciar al voltant de la seva protecció i molt menys aquesta serà efectiva. A més a més, cal apuntar que no és suficient amb unes jornades puntuals, com les que s’han fet, no es prou.

Per últim, i davant de la Presidència actual, continuem esperant a la construcció del Centre de Visitants específic, fonamental per centrar les activitats de gestió i dinamització del paratge.

Totes aquestes deficiències esmentades hagueren estat solucionades si la declaració del paratge natural haguera contemplat les responsabilitats també de la Conselleria de Medi Ambient, que tal com s’ha fet a altres llocs, haguera assumit part de la gestió amb mitjans i sobretot amb recursos econòmics. Per contra, la Conselleria s’ha desentés completament del nostre espai natural. El BLOC som l’única institució que demana que s’actue ja de manera imminent en aquest espai, que es complesquen objectius, que hi ha molt a fer, i sobretot que la Generalitat aporte recursos cap a la nostres terres. Estem davant d’un paratge natural únic i amb un gran potencial ecològic i turístic, però també tenim al davant unes autoritats que s’han manifestat completament ineficients en la seua gestió al respecte.

La violència cap a les dones una lacra a eliminar

2009-11-25T10:17:00.005+01:00

Sent conscient que la violència de gènere que s'exerceix contra les dones és un problema molt greu i que ens pertoca a tota la societat lluitar per tal que aquesta lacra s'elimine. Cal remarcar que des de fa deu anys el 25 de ovembre és reconegut per la ONU com el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones, i a poc de complir-se cinc anys de la promulgació de la Llei contra la Violència de gènere, el passat any, el 13,3% de les víctimes mortals de violència de gènere va ocórrer al nostre país i durant el primers set mesos de l’any 2009, hem estat la segona autonomia amb major nombre de dones assassinades per les seues parelles.
Per tant, encara que l’aprovació per part del govern central de la Llei contra la Violència de Gènere va suposar un avanç significatiu, l'escassa dotació econòmica i la manca de coordinació entre les diferents administracions han fet que, a hores d’ara, els resultats palpables del nou marc legal siguen més aviat escassos, quedant moltes agressions i assassenitats sense denunciar.

Aquesta lacra social sols es reduirà amb una dotació pressupostària suficient i amb voluntat política per dur endavant les mesures que deriven de la Llei Integral. Cal aconseguir que la lluita contra la violència cap a les dones es convertisca realment en una “qüestió d’estat”. Per tot això, és fonamental que les administracions continuen fent passades endavant i propicien programes que avancen en l’eradicació d’aquesta autèntica lacra social que va en detriment de la qualitat de la nostra democràcia i que és la prova més palesa de què encara estem ben lluny de la plena igualtat entre homes i dones.

CARLOS FABRA JA NI ES PREOCUPA DE DISSIMULAR LA SEUA PREFERÈNCIA PER LA UNIVERSITAT PRIVADA PER DAMUNT DE LA PÚBLICA

2009-11-20T12:30:00.007+01:00

Cada dia que passa, i de manera cada volta més escandalosa, el PP evidencia la seua preferència per una universitat privada i de fora de Castelló, com és el CEU Cardenal Herrera de València, per damunt de la universitat pública castellonenca, com és la Jaume I. I això, que des del Consell encara miren de dissimular una mica, sense que per això es deixen de notar les seus preferències, és clarament escandalós en l’actuació de Carlos Fabra a la Diputació, perquè el president de la institució provincial ni tan sols es molesta en guardar les formes; signa convenis amb el CEU per a l’ús per part d’aquest de les instal.lacions primer de Penyeta Roja i després de l’Hospital Provincial per a les seues pràctiques, com si la Jaume I no estiguera preparant des de fa temps la implantació de Ciències de la Salut. Però, ja se sap, Carlos Fabra està en contra de que ell anomena “talibans de la universitat”, com va anomenar fa anys als equips directius de la UJI, i continua pensant que “qui paga, mana”, com va declarar en una altra ocasió, referint-se també a la Universitat, quan aquesta va gosar contradir-li una de les seues idees pelegrines, com si els diners foren seus personals i no provingueren dels imposts que paguem els ciutadans.

S’ha d’acabar aquesta política de preferència per les universitats privades sobre les públiques per part de les institucions. En el nostre sistema educatiu, les universitats privades són concebudes únicament com un complement voluntari a les funcions de les públiques, que són aquelles que les administracions tenen l’obligació d’impulsar i estimular en el seu funcionament i expansió. Qui es vulga “permetre el luxe” d’uns estudis privats, des d’on es propaguen a més determinades ideologies, que se’ls pague ell. La Diputació, com el Consell, ha de treballar per a la implantació dels estudis de Ciències de la Salut, tan necessaris per a les comarques castellonenques, a través d’una universitat pública com és la Jaume I, i no impulsar l’aparició i consolidació d’una universitat privada i competitiva, que oferta els mateixos estudis i que l’únic que pot aconseguir és que la UJI no els obtinga, per excés d’oferta en la zona, o que si els obté siga en unes condicions precàries, inacceptables per a una universitat de referència com és la universitat pública de Castelló.

ELS HORTS OCUPACIONALS UNA BONA MESURA ANTICRISI

2009-11-17T11:58:00.005+01:00

El nostre poble té una tradició rural molt arrelada, així com la gran afició que la gent té cap a l'agricultura. Els nostres avantapassats, la gran majoria, eren llauradors dels quals hem heretat les terres i aquest trebal. Terres que actualment estan abandonades, per la manca de temps o per la poca rentabilitat que ofereix el camp.

Des del BLOC pensem que existeix un nombre important de ciutadans, tant gent gran com de mitjana edat, als quals els agradaria accedir a una parcel·la on poder conrear les seues pròpies verdures, per exemple, i més encara en aquestos moments de gru crisi econòmica. Creiem que l'èxit d'aquest tipus de d'iniciatives queda palès amb l'experiència d'altres pobles on aquestes hortes ocupacionals fa anys que s’estan conreant, alguns a la mateixa comarca de La Plana, com ara Borriana.

Aquestes parcel·les poden oferir un benefici terapèutic a un col·lectiu amb moltes hores lliures com és el dels jubilats, així com un canvi d’hàbits cap a una vida més activa que repercutirà en una millora immediata per a la seua salut. Al mateix temps, aquests horts ocupacionals poden servir per a acostar els nostres escolars cap a la realitat agrícola, ja que cada cop més a sovint, xiquets i xiquetes de ciutat desconeixen el conreu i l’obtenció d’aliments.

La ubicació d’aquestos horts urbans ocupacionals hauria d’estar en un lloc proper per tal que els interessats puguen desplaçar-se a peu des del nucli urbà de la ciutat fins als horts urbans ocupacionals, el lloguer i/o la cessió d’aquestes parcel·les hauria de fer-se accessible per a tots i totes. L’Ajuntament, per tal d’accedir a aquestos horts urbans ocupacionals ,establint un llistat de requisits per tal de donar prioritat a qui més ho necessite; així caldria enir en compte aspectes significatius com ara la renda, edat, etc.

També l’Ajuntament hauria de contruir en les immediacions d’aquestos horts urbans ocupacionals senzilles instal·lacions on els interessats puguen guardar les eines pròpies que utilitzen per al conreu. El mètode de conreu hauria de ser necessariament ecològic, i a més a més tractar de que siga el més sostenible possible; d’aquesta manera s’hauria d’incidir en mesures d’estalvi d’aigua, conreu tradicional, etc.

Les administracions sempre, però més en cara en èpoques de crisi, han de vetllar per la qualitat de vida de la seua ciutadania, i iniciatives como aquesta han de ser un granet de sorra més per tal d'anar guanyant en benestar.

És absurd ofertar places de comare a una sola província

2009-11-09T12:01:00.000+01:00

És absurd el sistema de repartiment per part de la Conselleria de Sanitat de les places d’especialització com a comares que atorga cada any el Ministeri d’Educació. Aquest sistema fa torns rotatoris anuals entre les tres províncies valencianes, de manera que enguany les 11 places que ha adjudicat el ministeri se’n van totes íntegrament a Alacant. L’absurditat del sistema ha estat denunciada pels professionals del sector de l’infermeria, que recorden la gran necessitat que pateixen els hospitals de les nostres comarques de professionals especialitzades en aquest ram de la sanitat, i que sobretot en temps d’estiu arriben a nivells inadmissibles.

Vaig presentar una moció a la Diputació en ple del mes de setembre, per tal que aquesta inste la Conselleria de Sanitat a canviar el sistema d’adjudicació de places de comares, i que anualment siguen repartides de manera proporcional i contemplant les necessitats de les diferents zones del País Valencià, acabant amb l’absurditat de la seua concessió total, cada any, a una província diferent, sense tenir en compte les necessitats a llarg termini d‘aquesta especialització. Amb la resposta negativa del Partit Popular.

PER QUÉ EL PP NO PARLA DEL FUTUR PGMOU?

2009-11-03T11:01:00.003+01:00

Està clar per què el PP no parla mai del proper PGMOU, sobretot pel que fa a les comunicacions i infraestructures. Tal com es dedueix de l’informe d’al·legacions, el futur de Vila-real està hipotecat, depén totalment de Castelló i de la Conselleria i no s’atenen certs criteris que farien que la nostra ciutat poguera gaudir d’una prosperitat econòmica amb unes comunicacions adients.

Pel que fa l’estació intermodal de mercaderies, una antiga reivindicació del BLOC i de les empreses vila-realenques, la seua creació s’ha finalment desestimat després d’argüir que aquesta estació ha d’estar a Castelló. Així, a Vila-real, gran centre industrial de la Plana Baixa, se li nega una expansió econòmica que podria haver-nos donat la intermodal. Tot i això, des del BLOC no renunciem tan fàcilment al traçat inicial i continuarem reivindicant tant la permanència de l’estació de vianants on actualment es troba com l’estació intermodal a Vila-real com a centre neuràlgic de la indústria de la Plana Baixa.

Les propostes que des del BLOC vam aportar perquè Vila-real fóra una ciutat sostenible amb possibilitats de reducció de contaminació mitjançant comunicacions més ecològiques, com ara el transport urbà i el transport amb bicicleta, la reserva de sòl per a una estació d’autobusos (i establir així una xarxa de transport urbà a la ciutat que ara per ara no té) i la reserva de sòl per a un futur carril bici també han sigut desestimades.

A més, cal recordar que el traçat inicial del TRAM, que ha fet Conselleria, discorre per les avingudes principals del poble i hipoteca tot el trànsit de la ciutat, ja que aquest TRAM utilitzarà quasi tots els grans carrers del municipi. No obstant això, també se’ns desestima la cerca d’un traçat alternatiu per al TRAM, ja que l’informe considera que s’han de seguir les línies establides per la Conselleria de Transports a València sense tenir en compte les necessitats reals de la població.

Amb tot açò que ací s’exposa, no em sobta gens ni mica que el PP no vulga parlar del concert previ del PGMOU, un concert previ fet a mida dels que manen a València i a Castelló i que no es procliu al fet que la ciutat s’expandesca econòmicament.

ÉS INACCEPTABLE LA RALENTITZACIÓ DE LES OBRES DE L’A7 ENTRE VILANOVA I LA JANA

2009-10-27T15:01:00.002+01:00

El govern de Madrid, que és qui té l’obligació, segons els convenis signats, d’executar el tram de l’autovia A7 entre Vilanova i la Jana, dóna llargues a la seua construcció mentre, això sí, s’omple la boca de bones paraules i de declaracions triomfalistes, llançades des de la subdelegació del govern o des de les files disciplinades dels dirigents del partit socialista. Però, darrere de tanta declaració i tant de triomfalisme, l’únic que hi ha és una ralentització inadmissible d’unes obres cabdals per a Castelló, que fa anys que haurien d’estar acabades però que, amb una excusa o una altra, que si no hi ha arribat un paper, que si falta una signatura, que ara la partim en tres, que ara estem estudiant si es connecta o no la Jana amb Vinaròs per autovia, l’únic de cert és que un eix de comunicacions com aquest, primordial per a la nostra economia, que hauria de ser la gran alternativa gratuïta al peatge de l’AP-7, a hores d’ara continua sent només un projecte sense executar.

Catalunya ha inclós la seua part del projecte, l’autovia que des del Perelló ha d’arribar fins a la Cènia, com una prioritat en el seu Pla d’Infraestructures; però de res servirà que la part catalana de l’autovia arribe fins a la Cènia si allí no troba la seua continuïtat dins del territori valencià. Però, pel que es veu, són moltes les pressions sobre l’administració que ha d’executar-la per part dels interessos creats que ingressen tants diners amb el peatge de l’autopista i que, com ja va passar en el seu dia amb el coll de botella que es va mantenir durant anys entre Sagunt i Almenara, volen retardar el màxim possible l’execució d’un projecte que, quan estiga plenament executat, oferirà una alternativa gratuïta i per autovia a la AP7 i els seus elevats peatges, que la fan econòmicament inviable per als interessos turístics, industrials i exportadors de les comarques de Castelló. Per això, cal exigir una vegada més celeritat en l’execució d’aquestes obres, menys declaracions i triomfalisme i més actuacions per a accelerar la seua construcció.

EL BLOC DEMANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

2009-10-20T11:25:00.001+02:00

Mentre que altres ciutats arreu de l’Estat, elaboren els pressupostos locals amb el consens veïnal, a Vila-real això no passa.

El regidor d’Hisenda afirma que posar en pràctica aquesta mesura implica molta feina, però des del BLOC pensem que els polítics estan per a treballar i que a la ciutat estem perdent una oportunitat única i valuosa per tal d’arrimar-nos a allò que realment li fa falta al municipi, però la realitat és que el Consell de Participació ciutadana local està morint per inanició. I d’aquesta manca d’iniciativa el govern popular té gran culpa en no dur al Consell temes de calat com ara el futur econòmic de Vila-real.

El que un govern local siga més o menys participatiu (o nul, com és el cas de Vila-real) no depén de la societat ni de les associacions de veïns, sinó del govern local que es l’últim responsable de portar davant del Consell temes per a motivar la participació, com ara els pressupostos locals o el concert previ del PGMOU, el qual fou presentat al Consell pocs dies abans que acabara el termini d’al·legacions, o iniciatives com ara l’Agenda 21, entre altres, que no s’han debatut en el Consell, i no cal oblidar que és el govern local el que marca l’ordre del dia de les escasses reunions que es fan a Vila-real del màxim òrgan consultor de la voluntat ciutadana, un Consell de Participació que està reglat pel ROF i que per tant gaudeix de protecció jurídica.

Per això des del BLOC volem instar el regidor d’Hisenda a posar-se a treballar ja en una iniciativa que fou anunciada al 2007 i que, per tant, s’ha tingut temps més que suficient per tal d’establir les bases i la manera d’executar-la, i que els propers pressupostos 2010 siguen per fi uns pressupostos participatius, tal com el mateix regidor va prometre. Pensem que no estem demanant res que no siga possible i que Vila-real no pot quedar-se a la cua. I per això ho demanem amb temps i forma perquè no done lloc a les excuses inversemblants que sol argüir el govern local per no fer els deures.

QUAN S'ACABARÀ "LA FESTA" DEL PP?

2009-10-15T11:07:00.003+02:00

En els darrers dies, hem pogut observar perplexos les mil caramboles del Partit Popular per intentar netejar la seua imatge pública. Esperanza Aguirre, ha expulsat del grup parlamentari popular a tres dels imputats en la trama Gürtel, per l'altra banda al País Valencià, el pressumpte màxim responsable de que aquestos mafioses feren negocis, a banda de fer-se d'or, el President Francisco Camps no ha dimitit, tant sols ha cessat de les seues funcions al número 2, Ricardo Costa, i segons diuen perquè Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal li han obligat a fer-ho.

Després d'unes hores, on hem vist ballar els comunicats de premsa del PP, desmentint els de València a Madrid i declaracions dels dirigents totalment contradictòries, la festa continua i pareix que es convertirà en la telenovela d'aquesta temporada. Ara bé sense un invitat principal, Ricardo Costa, el qual l'han apartat, com si amb això estigueren tots els mals sol·lucionats. A més a aquesta crisi, cal sumar-li el pols de Carlos Fabra a la Cospedal, sobre les declaracions d'aquesta última exposant que Costa ja no hi és, ni hi serà mai més.

Que passarà amb Carlos Fabra? I amb el molt honorable president Camps? Rajoy obrirà algun dia la boca? El que algunes persones han titolat de "festa" continua i pel que veig, continuarà donant portades de telediari i molt de fàstic a les persones que som honrades i que no treballem a la pòlítica per enriquir-nos, sinó que treballem pel benestar i futur del nostre poble.

EL CAS GÜRTEL CONFIRMA QUE LA CORRUPCIÓ ESTAVA IMPLANTADA AL PAÍS

2009-10-08T14:30:00.001+02:00

Amb l’alçada del secret de sumari sobre el cas Gürtel ahir queda palès que la presumpta trama de corrupció del PP estava implantada al nostre territori reproduïda d’igual manera a la resta de l’Estat on governa aquest partit. Les evidències sobre els presumptes delictes cada dia prenen més forma i dóna la impressió de que encara queda molt per destapar a tot l’Estat.

Els dirigents del PP al nostre país estan enterbolint la imatge de la política i de les persones honrades que treballem tots els dies per tal que els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles o ciutats alcen el cap davant aquesta desfeta econòmica que ens sacseja. Per això l’atrinxerament del Cap del Consell està tacant a la Generalitat i a les administracions públiques a tots els nivells. Caldria un mínim de dignitat per la salut de la política i que tot aquest caos dels tratges, rellotges, cotxes finalitzara amb la dimissió del Cap del Consell i tots aquells polítics que ha intervingut en aquesta obscura trama.

EL PP i PSOE ACALLEN LA VEU DELS LLAURADORS VALENCIANS A MADRID

2009-10-05T12:03:00.005+02:00

El Senat espanyol va aprovar, amb els vots del PSOE i l'abstenció del PP, la Llei de representativitat estatal de les organitzacions professionals agràries. Segons el BLOC, aquesta atempta contra l'arbitrarietat dels poders públics, de llibertat d'associació i de no discriminació. També advertim que la Llei no garanteix la llibertat d'ecollir lliurement als representants i de formular un programa d'acció per part de les organitzacions professionals; com requereixen el convenis que Espanya ré subscrits i que formen part del seu ordenament jurídic.

L'intent d'afavorir arbitràriament determinades organitzacions agràries, ha promogut l'apovació d'aquesta Llei al Senat amb el vist i plau del partit socialista i l'abstenció del Partit Popular, que una vegada més, han donat proves que els importa ben poc el que passa al País Valencià. Per això crec que és un greuge comparatiu i una decissió que portarà repercusions negatives a totes les persones que treballen del camp, ja es dediquen a l'agricultura o la ramaderia.

Per això, des del BLOC rebutjem l'actuació dels senadors valencians del PSOE i PP per entrebancar, al ja malmés sector agrícola i ramader i afavorir aquesta Llei que sols portarà més problemes a aquest sector, peça clau en l'economia valenciana des de fa segles i retirat a l'oblit pels dos grans partits.

EL BLOC PROPOSA INCREMENTAR EN 500 MILIONS EL PRESSUPOST D’EDUCACIÓ, A CÀRREC DE L’AUGMENT DE 1.200 MILIONS DEL NOU FINANÇAMENT

2009-09-30T11:18:00.003+02:00

Caldria destinar al sector educatiu 500 dels 1.200 milions adicionals que rebrà de l’estat, segons el model de nou finançament aprovat pel darrer Consell de Política Fiscal i Financera”. Aquesta aportació complementària, tot i ser clarament insuficient, com ha denunciat repetidament el BLOC, ha de revertir en unes quantitats suficients en un sector com l’educatiu, tan important i que presenta mancances tan greus, principalment en allò que fa referència a infraestructures educatives. A més, l’execució d’aquestes obres seria una aportació important de contractes, i per tant també de llocs de treball, per a les empreses i els treballadors del sector de la construcció, que travessen una situació de crisi tan greu; i, en el cas de les comarques castellonenques, també tindria una repercusió favorable per al sector ceràmic, la producció del qual caldria primar en aquestes infraestructures”. El nostre Diputat Autonòmic, JM Pañella ha destacat també que “en temps de crisi, la formació dels joves de cara al futur és una de les millors inversions que pot dur a terme un govern".

Aquests 500 milions per la construcció, rehabilitació i millora en centres escolars, en “25 milions per a l’erradicació dels barracons en els centres públics de Primària i Secundària; 100 milions per a la creació d’Escoles Infantils Públiques de 0 a 3 anys; i 175 per als Centres Programa Creaescola; a més de 200 milions per al finançament de les universitats públiques, una part dels quals caldria destinar justament a les seues necessàries infraestructures. I aquesta proposta és una pedra de toc per a que les diferents formacions polítiques, i sobretot lògicament el PP en el govern, es retraten i demostren en fets, i no en paraules, el seu suport a l’ensenyament públic i a una política d’inversions que tindria clares repercusions positives en el camp de la construcció.

L’OBERTURA D’UNA DELEGACIÓ DE MEDICINA DEL CEU PERJUDICA, i MOLT, LA IMPLANTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA SALUT

2009-09-29T09:43:00.002+02:00

Actualment, cal que mostre la total oposició a la decisió que han pres el PP i el president de la Diputació de cedir part de les instal.lacions de Penyeta Roja per a que la universitat privada catòlica CEU Cardenal Herrera puga impartir-hi estudis de Medicina. Ha de quedar clar davant de l’opinió pública que, amb aquesta decisió, el PP es posiciona clarament en contra de la implantació a la Universitat Jaume I dels estudis de Ciències de la Salut, que tant la mateixa Universitat com la societat castellonenca duem anys reivindicant. I que no ens vinguen ara des del PP argumentant que una cosa no té res a veure amb l’altra. I tant si té a veure! A l’hora de presentar el projecte de la UJI al Consell d’Universitats, per al seu informe favorable i la posterior ratificació per part del Ministeri, pesarà de manera molt negativa l’argument que a la ciutat ja s’imparteixen estudis de medicina, ni que siga per part d’una universitat privada i elitista, més interessada en formar “metges catòlics”, com diuen els seus estatuts, que no en preparar bons metges, capacitats científicament i humanament per a atendre els seus pacients, sense distinció de quina siga seua la seua religió o la seua ideologia.

A partir d’ara, totes les declaracions que puguen fer els dirigents del PP afirmant que donen suport a la implantació de Ciències de la Salut a la UJI no passaran de ser paraules buides perquè, amb la seua decisió, han posat un important entrebanc a aquesta aspiració de la societat de Castelló, i ara caldrà molt d’esforç per part de tots els estaments implicats, començant per la mateixa Universitat Jaume I, per a superar un obstacle com el que la irreesponsabilitat del PP ha col.locat en el camí d’aquesta aspiració. Perquè, o es tracta d’una irresponsabilitat poc meditada o, el que seria encara pitjor, d’un obstacle conscient interposat en el camí d’una Universitat que consideren que no és “de les nostres” i la seua preferència per una universitat privada i ideologitzada –amb una ideologia molt concreta i molt propera a la seua— front a la Universitat pública de Castelló que és la UJI.

CAL FOMENTAR LES EXPERIÈNCIES AMB ALIMENTS ECOLÒGICS

2009-09-25T09:57:00.003+02:00

Els aliments ecològics són productes agraris obtinguts mitjançant tècniques de conreu en les quals no intervenen productes químics de síntesi i per tant, és una agricultura respectuosa amb el medi i no contaminant. Però a més, els aliments ecològics són reconeguts per la seua qualitat organolèptica i el seu valor nutricional incidint de manera important en una millora de la salut dels consumidors.

Així també, recentment l’AFSSA (Agència Francesa d’Alimentació) ha publicat les conclusions dels estudis desenvolupats per Denis Lairon, investigador de la Universitat d'Aix-Marseille on es revela que els aliments de conreu i procés ecològic tenen un major contingut en matèria seca, vitamines, minerals com ferro i magnesi i més polifenols antioxidants. Amb aquests estudis queda també demostrat que els productes ecològics contenen índex més baixos de greixos poliinsaturats.
A l’Estat espanyol, l’experiència d’introduir aliments ecològics a l’àmbit social, i concretament a les escoles, ha estat desenvolupada àmpliament a Andalusia amb gran èxit, tant és així que aquesta comunitat està estenent l’experiència també als hospitals públics.

A més a més, aquestes iniciatives han suposat un gran suport per als productors ecològics de les zones implantades, ajudant el creixement d’una agricultura sana i no contaminant.

En aquest sentit, cal que les administracions públiques del País Valencià enceten iniciatives en centres de la província per tal d’introduir els aliments ecològics als menjadors de les escoles, assumint l'administració el sobrecost d’aquesta iniciativa i completen la tasca mitjançant xarrades informatives als centres educatius. Pense que es tracta d’una iniciativa profitosa, tant per als alumnes, ja que incidirà en una millora de la seua salut, com per als productors de la comarca i concretament del municipi, per als quals tenir una determinada venda assegurada suposaria un important suport.

FABRA VA VOTAR CONTRA LA NOSTRA MOCIÓ EN FAVOR DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, PERÒ ARA LI « REGALA » 34.800 EUROS A UN MITJÀ AFÍ.

2009-09-23T12:43:00.005+02:00

Darrere de l’aprovació per part de l’equip de govern de la Diputació d’una “despesa de 34.800 euros per a patrocinar l’emissió des de Castelló de un programa de televisió i ràdio de la cadena Intereconomia” s’amaga una clara política discriminatòria entre els mitjans de comunicació, amb aquell sistema de “premia els bons i castiga els dolents” que tant li agrada a Fabra. És clar que diran que aquesta subvenció té per finalitat promocionar la imatge de Castelló entre els oients i els espectadors, però no és menys cert que la subvenció només es destina, quina casualitat, a una emissora caracteritzada per la defensa a ultrança de la seua figura, fins i tot front a unes altres cadenes que han tret a la llum pública els casos de l’anomenat “cas Fabra”, en el qual el president està implicat, per suposat sempre pressumptament.

Justament quan des del BLOC vam proposar un pla d’ajudes als mitjans de comunicació en temps de crisi, tant pel tema dels llocs de treball en perill com d’assegurar la pluralitat informativa, Fabra i el PP van votar en contra; ara, en canvi, es dediquen a repartir ajudes i subvencions encobertes, però de manera molt sel.lectiva, per a que els diferents mitjans siguen conscients que, si expliquen els fets en els quals es veu implicat negativament el president de la Diputaciò de Castelló, passaran a engrossar l’apartat de “dolents” i no tindran cap d’aquestes ajudes; però que si, en canvi, el defensen i lloen les seues actuacions més discutibles, llavors seran “recompensats". Ës aquesta una forma ben curiosa de pluralisme i de respecte a la llibertat d’expressió, molt normal en ell, per altra banda.

EL CURS HA COMENÇAT AMB PLACES SENSE DOTAR

2009-09-22T11:25:00.006+02:00

El nou curs escolar ha començat enmig de la situació lamentable d'una Delegació Territorial d'Educació que no hi ha ofertat totes les places de professorat que queden pendents, amb els problemes que aquest fet ha generat en els centres escolars a l'hora de quadrar els horaris i amb alumnat que s'ha trobat sense professorat en asignatures com Anglés, Audició i Llenguatge, Pedagogia Terapèutica...

El curs comença amb més de 1.000 aules prefabricades en totes les ciutats i en molts pobles. Des de l'any 96 no s'ha acabat cap dels programes d'infarestructures presentats pel Govern del Partit Popular (Mapa Escolar, Creaescola, Millora Escola), que ha anunciat un nou mapa escolar, la qual cosa indica la falta de planificació que arrosega la l'Administració Educativa.

Més de 300 aules amb barracons són a les comarques de Castelló, entre d'altres els centres Benadressa i Bernat Artola a Castelló, la Cova a la Vall d'Uixó el Pare Villalonga, Cardenal Tarancon a Borriana, a Nules Pedro Alcaraz, La Llosa, Cervantes i el n 11 a Vila-real, el n 4 d'Onda, l'aulari de Xòvar, Àngel Esteban de Benicarló, Peníscola, Alcossebre, Sant Jordi ,...

Lamentablement, Camps, en la recent remodelació del Consell, més un canvi de cadires que no una autèntica remodelació, no ha volgut escoltar la queixa majoritària dels sectors educatius i s'ha estimat més mantindre Font de Mora, el conseller més conflictiu de les últimes dècades, en un càrrec on ha sembrat malestar i enfrontaments per totes les bandes; i ara els centres escolars i les associacions de pares i mares tenen novament com a interlocutor la persona que va fracassar totalment en l'assignatura pendent del diàleg i la col.laboració. I ho tornen a trobar, a més, sense aparentment haver aprés dels seus molts errors.

CAL APLICAR LES BONES PRÀCTIQUES I A RESPETAR EL TREBALL DE L'OPOSICIÓ

2009-09-08T09:00:00.003+02:00

El BLOC sempre ha seguit la Carta de bones pràctiques que s'ha aprovat en els diferents ajuntaments en els que ha estat, i més en concret en el de Vila-real, que s'aprovà en la darrera sessió plenària, malgrat la nostra oposició sempre ha sigut exemple de bona pràctica.

A la Diputació passa una cosa semblant existeix molt poc respecte per la feina de l'oposició, se'ns titlla "de que no tenemos ni idea", "las mociones que presentamos no sirven para nada", etc... Per això, parlem de respecte a la corporació, tant l'equip de govern com a l'oposició. Pensem que calen bones pràctiques a la gestió política i respecte cap a la corporació local de la qual també hi formem part. Nosaltres estem dispostos, hi ha altres, que a més a més governen, que dia a dia demostren tot el contrari.

L'ABSURDA BATALLA SOBRE EPC EN ANGLÉS QUE MAI HAURIA D'HAVER COMENÇAT

2009-08-19T09:00:00.004+02:00

Seria un bon moment per a que Font de Mora i el president Camps aceptaren la porta oberta que els ofereix la resolució judicial, acataren la sentència i feren marxa enrere en l’intent de boicot dels continguts d’aquesta assignatura, uns continguts que tant els molesten encara que mai no hagen volgut contestar-nos per què. Perquè l’únic que han aconseguit ha estat posar en peu de guerra tot l’estament educatiu, de manera que els ha eixit el tir per la culata d’aquest boicot encobert que havien projectat. Per això pensem que haurien d’aprofitar el pont de plata que els ofereix la sentència, acatalar-la i no recórrer-la, i que puguerem així tindre la festa en pau el curs que aviat començarà.

Em mostre escèptica sobre les intencions que continuen tenint Font de Mora i Camps. Ja han anunciat que recorreran al Suprem la sentència, però la decisió de l’alt organisme es pot fer esperar molt de temps, i a més és molt possible que ratifique la decisió del TSJ, ben fonamentada jurídicament I molt ens temem que, mentrestant, miren de fer la viu-viu i introduir, d’una manera o d’una altra, per la porta falsa, el que no han aconseguit legalment per la porta del davant, la qual cosa generaria noves tensions i conflictes amb la comunitat educativa, Per això els demanem, una vegada més, que acaten la sentència i que deixen els estaments educatius dedicar-se al seu necessari treball, sense interferències polítiques. I en eixe sentit, presentarem una iniciativa parlamentària per demanar que s’acate i no es recórrega la sentència, i que hi haja pau així d’una vegada entre la Conselleria i els estaments educatius.

DESPRÉS DE L’ENGANY DE LA JANA, HAUREM DE VIGILAR BÉ LES OBRES DE L’A-68

2009-08-14T09:00:00.003+02:00

L’engany del govern de Madrid respecte a l’arribada de l’A-68 fins a Vinaròs, que va vendre a bombo i plateret a tots els mitjans informatius, després de l’entrevista Camps-Blanco, i que encara continuaria creient l’opinió pública si el BLOC no l’haguera destapat, ens hauria d’ensenyar a tots a no tornar a fiar-nos de les promeses de cap govern de Madrid, siga del color que siga; perquè ara ha estat Zapatero, però abans van ser Aznar i Gonzàlez, i demà podria ser Rajoy o qui fora. Hem d’aprendre tots que, només si els castellonencs, si els valencians, pesem com a tals en Madrid, i no via “delegats provincials” del PP o el PSOE, podrem aconseguir fer-nos respectar, i obligar-los a executar les infraestructures que necessitem.

Mentrestant, caldrà mantindre una vigilància constant sobre les obres de l’A-68 i els seus plaços d’acompliment o d’incompliment, sobre la seua data d’inici, sobre el trajecte definitiu, sobre les previsions de finalització, sobre si es fa o no de manera simultània l’ampliació a quatre carrils de l’actual N-232 des de la Jana a Vinaròs... Perquè, després del que hem vist, no ens podem ja refiar ni dels suposats acords presos al màxim nivell. I a tot açò, continuem a l’espera de la postura oficial dels socialistes castellonencs sobre aquest engany, i pendents també que el PP ens explique què li va dir exactament Blanco a Camps, si la Jana o Vinaròs; si li va dir la Jana, per què el president de la Generalitat va callar quan va escoltar públicament Vinaròs; i si li va dir Vinaròs, per què no protesta ara per la mentida.

EL NO DEL MINISTERI A FINANÇAR LES PREJUBILACIONS ÉS UNA OFENSA A CASTELLÓ

2009-08-11T08:30:00.001+02:00

Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’ allleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris”. Pañella diu que “afirmem que és una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el goven central sí que ha contribuit activament a incentivar prejubilacions semblants, al.legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a la proposta.

Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.

CAL CONSENSUAR UN PLA DE SUPORT PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN TEMPS DE CRISI

2009-08-03T11:00:00.001+02:00

La llibertat d'expressió i la pluralitat dels mitjans de comunicació són garants de l'estat de dret i la democràcia. La presència d'aquest dret fonamental confereix un especial paper a aquests mitjans i als professionals que fan possible la difusió d'informació diària en premsa escrita, ràdio, TV i qualsevol altre format. Però la crisi econòmica, que afecta tots els sectors productius, està afectant també de forma molt preocupant aquest sector i els professionals que hi treballen, amb un increment considerable dels mitjans que han de plegar i comiats massius de periodistes i treballadors vinculats al sector, la qual cosa té profundes conseqüències directes en la societat que diàriament conviu amb els mitjans. El descens d'empreses i professionals de la comunicació redueix la qualitat i la pluralitat de la informació. I els poders públics tenen la responsabilitat de vetllar per la salut d’aquests mitjans i dels seus professionals, perquè d'aquesta depèn el dret fonamental a la llibertat d'expressió i de recepció d'informació.

Justament per preservar aquests drets i llibertats vam proposar a l'anterior plenari de Diputació que inste ajuntaments, Generalitat i Govern central a adoptar mesures econòmiques i fiscals per a ajudar a garantir la supervivència de les empreses dels mitjans de comunicació, i que aquestes ajudes repercutisquen directament en el manteniment dels llocs de treball en aquest sector; constituir una mesa de seguiment per al desenvolupament d’aquestes mesures; i promocionar campanyes culturals que, de forma plural i sense cap discriminació per qüestions polítiques o de línia editorial, impliquen la promoció de la lectura de premsa i el consum dels mitjans audiovisuals com dos eines per al desenvolupament cultural de la nostra societat.

EL BLOC VOL QUE LES SOCIETATS MUSICALS SIGUEN DECLARADES BÉ D’INTERÉS CULTURAL

2009-07-29T08:31:00.001+02:00

Al plenari del mes de juliol, el BLOC va presentar una declaració institucional per tal que l’organisme provincial s’adherisca a la sol.licitud que li ha estat presentada al Govern Valencià per part de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal que aquestes entitats siguen declarades Bé d’Interés Cultural en la seua tipologia de be immaterial, com a element representatiu i integrant del patrimoni etnològic valencià. Aquesta petició es justifica sobradament si es té en compte el significatiu patrimoni que constitueïxen aquestes Societats Musicals, com a paradigma de la idiosincràsia del nostre poble, per la seua contínua contribució a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià, i com a verdaderes expressions de les nostres tradicions en les seues manifestacions musicals i artístiques, així com la seua determinant contribució a l’ensenyança musical en tota la geografia valenciana, erigint-se com autèntics eixos vertebradors i de cohesió social del nostre poble.

Considere que ha estat molt interessant que la Diputació de Castelló aprovara aquesta declaració institucional en favor de les Societats Musicals, ja que és important que siguen molts els ajuntaments, mancomunitats i diputacions que li donen suport a aquesta iniciativa, per a que la petició li arribe al Govern Valencià avalada pel màxim possible d’entitats, de cara a l’aprovació d’una declaració de Bé d’Interés Cultural que considerem tan important, com a mostra de reconeixement institucional a la feina callada de tants homes i dones implicats diàriament en aquest esforç per fer present en la nostra societat la música, com un dels valors constitutius de la nostra identitat com a poble.

ANY RERE ANY LES DEFICIÈNCIES EN ELS CONSULTORIS DE LA COSTA CONTINUEN

2009-07-22T11:38:00.003+02:00

Hem advertit, i jo personalement, massa vegades dels problemes de saturació de l’atenció mèdica que patim habitualment en estiu, quan en algunes localitats costaneres es pot arribar a una autèntica situació de colapse. Ja fa tress anys, la Conselleria de Sanitat va prometre la contractació de 733 nous metges de família i de 141 nous pediatres, la quantitat que es necessitava per cubrir mínimament els dèficits sanitaris que patim; però, passats els anys, no s’ha fet pràcticament res, i ens trobem que, en arribar l’estiu, i davant de l’allau de turistes que venen a passar les seues vacances entre nosaltres, el nivell de saturació assolirà unes quotes alarmants, sobretot a les poblacions costaneres.

Aquesta manca del personal sanitari suficient per poder afrontar l’allau de consultes i atenció mèdica en aquestes localitats, cal afegir a més les deficients condicions en què es troben molts d’aquestes centres temporals de consulta, unes condicions repetidament denunciades pels sindicats de Sanitat, i que haurien de dur en alguns casos a la contradicció que la mateixa Conselleria de Sanitat hauria de dur a terme inspeccions i fins i tot tancar els seus propis centres, per no reunir les condicions exigides per a uns locals d’atenció sanitària. Per això reitere que caldria ficar solucions, ni que siga als aspectes més urgents i escandalosos, abans que no siga massa tard, i la imatge de les nostres localitats turístiques resulte perjudicada per culpa de problemes com aquests, just en uns moments en què la conservació del turisme que tenim i l’atracció de nous estiuejants esdevé una necessitat imperiosa.

LA PROPOSTA DE FINANÇAMENT ÉS INSUFICIENT

2009-07-14T12:16:00.003+02:00

Aquests últims dies el Consell ha passat de demanar 1.200 milions a 1.400 i ara, en un últim intent, estima que per contrast amb Catalunya ens corresponen 1.900 milions d'euros de finançament. El problema del govern de Camps és que no sap ni quin model vol ni quants diners vol. I la xifra mínima, d’acord amb el criteri que s’està negociant amb Catalunya, són 2.400 milions per als valencians, qualificada pel BLOC d'insuficient i que augura un dèficit de la Generalitat històric que perjudicarà les polítiques socials de la Generalitat en els propers anys.

És lògic pensar que un bon finançament autonòmic millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra autonima, ja que suposarà millors serveis hospitalaris i educatius; millora del sistema de seguretat propi i una millor eficiència dels jutjats. Els nostres diners servixen, en mans d’uns altres, per generar competència al nostre teixit empresarial i productiu. Per això caldria que les associacions empresarials i les Cambres de Comerç es posicionaren fortament contra la discriminació de l’Estat en matèria de finançament.

LA CERÀMICA NECESSITA MÉS SUPORT

2009-07-09T10:55:00.004+02:00

De les propostes presentades pel BLOC a Ajuntaments, Diputació i Generalitat per a que s' utilitzara la ceràmica en totes les obres públiques que es dugueren a terme. Es veu que el PP, representat pel senyor Alberto Fabra, que compagina el càrrec d’alcalde de Castelló amb el de diputat autonòmic, o no s’havia llegit la proposta, o no l’havia entés, o jugava a la cerimònia de la confusió. Perquè, segons la seua resposta, quan assegurava que també calia utilitzar altres materials, sembla que el senyor Fabra entenia que des del BLOC proposàvem construir un edifici tot de ceràmica, des dels fonaments al terrat, la qual cosa potser seria experimentalment molt interessant, però com és lògic no era aquest el sentit de la nostra proposta. El que des del BLOC demanàvem, i continuem demanant, per suposat, era que els difenets organismes públics tingueren present la indústria ceràmica local i la seua producció, útil per a tants aspectes constructius, i no fera com fins ara que, justament qui més l’hauria de potenciar, tan sovint d’oblida d’ella a l’hora d’impulsar edificis de construcció oficial.

No s’entén la negativa del PP a una proposta tan raonable, sobre la qual tots els grups de la cambra hauríem de ser d’acord, si no és per la voluntat manifesta del partit del govern de no donar suport a una proposta que vinga de l’oposició, en aquest cas del BLOC, per raonable que siga. Segurament, com ja han fet en altres ocasions, d’ací uns mesos li canviaran quatre frases a la nostra proposta, la presentaran ells com a PP, i faran que s’aprove en les diferents administracions. Demanen en Madrid un pla específic de protecció a la ceràmica, que la diferencie de sectors com la fusta o del vidre, però després es neguen a donar suport a la nostra proposta.

PROFESSORS I ALUMNES DE LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES TENEN UNA LÒGICA SENSACIÓ D’INDEFENSIÓ

2009-07-03T09:00:00.000+02:00

El rebuig del PP en el Ple de la Diputació a una proposta nostra tan senzilla com demanar a la Conselleria d’Educació que retire la proposta de Reglament orgànic i funcional de les Escoles Oficials d‘Idiomes, que tant de malestar ha causat, amb raó, entre els professors i els alumnes de les llengües considerades “minoritàries” en aquests centres. En aquests moments, és gran la sensació d’indefensió que tenen uns i altres, davant d’una política excessivament economicista del PP, que vol retallar despeses d’on siga, i que en conseqüència vol traure d’aquests centres idiomes com el portugués, el francés o el xinés –malgrat el mandarí que vol impartir a les escoles el senyor Font de Mora—, al.legant que “no tenen ratios suficientment elevades”. És clar que, en l’actual conjuntura, el nombre d’estudiants de llengües com aquestes no podrà mai igualar els de l’anglés, però això no es raó per restringir les possibilitats d’aprenenatge d’aquells persones que, per raons laborals o personals, volen millorar el seu nivell cultural aprenent-les

Amb aquesta negativa, la Diputació ha perdut una gran oportuntiat per a demostrar als professors i alumnes de les EOI de la província que està al seu costat, i que no els deixa sols davant d’una discriminació semblant. És llàstima que la disciplina partidista haja pesat més en els diputats del PP que els interessos provincials que diuen defensar. Però, amb o sense el suport de la Diputaciò, des del BLOC volem deixar clar que continuem al costat dels professors i alumnes de les EOI, i que tindran tot el nostre suport en les seues justes reivindicacions”

EL FINANÇAMENT AL PAÍS VALENCIÀ ESTÀ PITJOR QUE MAI

2009-07-01T11:37:00.009+02:00

Les informacions que duen els mitjans de comunicació sobre el fet que som la comunitat autònoma que va rebre menys diners per habitant l’any 2007 són indignants i preocupants, però per desgràcia no ens resulten gens sorprenents, perquè es veia vindre des de feia temps. I és que el PPCV i el PSPV no sembla que tinguen res millor a fer que anar tot el dia a la grenya, oposant-se l’un sistemàticament a tot el que diu o proposa l’altre, i la seua única preocupació és que siga l’altre qui quede malament, els socialistes atribuint-ho tot al desgovern del PP a València, que és veritat, i els populars carregant totes les culpes a les actuacions del govern de Zapatero a Madrid, que també és veritat. Mentrestant, però, ningú està disposat a dialogar i negociar de veritat, que seria l’única manera d’aconseguir que el País Valencià tinguera força a l’hora de pressionar pel seu finançament.

Al PP ja li està bé que no arriben els diners que caldria, perquè això li permet exercir el seu victimisme antisocialista, atribuint-li a Zapatero tots els mals que ocorren en aquest territori; i als socialistes també els va bé “castigar” una autonomia que consideren “perduda”, i crear-li problemes al govern “enemic” de València, mirant d’ofegar-lo econòmicament. Enmig d’aquest enfrontament, però, es troben els ciutadans de peu, les persones que veuen com les seues necessitats personals i col.lectives són desateses pels uns i pels altres, ficant cadascun d’ells l’altre com a excusa i com a argument exculpatori. Aquesta situació caldria tallar-la d’arrel, les legítimes discrepàncies entre les forces polítiques no haurien d’impedir que arribàrem a acords de mínims en qüestions que ens afecten a tots de manera greu, i més en temps de crisi, com són les relacionades amb el finançament. I és que al ciutadà no li importa tant qui té la culpa que no li arriben els diners i les inversions, sinó el fet que aquests diners i aquestes inversions no li arriben, com seria de justícia.

Novelda també s'adhereix a la Xarxa de Ciutats Ramon Llull

2009-06-12T07:51:00.001+02:00

Unes poques setmanes després que al plenari de la Diputació de Castelló, el BLOC portarà una moció per tal que la Diputació instara al Govern Valencià a unir-se com a patró nat a l'Institut Ramon Llull, el BLOC de Novelda, de la ma de Víctor Cremades, ha aconseguit que s'aprove una moció on l'Ajuntament de Novelda passarà a pertànyer a aquesta xarxa de ciutats valencianes.

A la Diputació, aquesta no va ser aprovada perquè la negativa del PP, es va sumar la del PSOE amb l'argument que l'AVL calia que fora l'únic ent normatiu i reconegut per les Corts Valencianes, eliminant qualsevol al·lusió a unir-se a la Fundació Ramon Llull. Des d'ací vull felicitar al BLOC de Novelda per tal que seguisca amb aquesta línea de treball coherent i ben fet.

Aquestes europees a les comarques del Nord, el BLOC millora resultats

2009-06-09T11:35:00.006+02:00

La veritat és que davant d'aquestes eleccions europees amb un campanya per part dels dos grans partits molt barroera i en clau totalment estatal, en la que s'han dedicat més a traure's els draps bruts que a parlar d'Europa, des del BLOC hem d'estar contents. Continuem tenint dos representants nacionalistes al parlament europeu, que defensaran els interessos del nostre País. I l'augment de vots ha estat important per a la Coalició, situant-mos a un 5.15% consolidant-mos com a tercera força política a l'estat Espanyol.

Pel que respecta a les nostres comarques, les comarques de Castelló, el resultat és per a estar contents. El 6.6 % de muntada global a la província obtenint percentatges d'augment tant importants en alguns llocs com Castelló amb el 19%, Alcora on s'han triplicat els vots, Vila-real amb un 12,3 % de pujada i aixi, la majoria dels pobles de les nostres comarques que han augmentat tant en percentatge com en nombre absoluts de vots. Però no vol dir que ens tinguem que quedar simplement contents, açò és un punt d'inflexió per a continuar treballant en defensa dels interessos dels valencians i valencianes, per a continuar lluitant per que el nostre País tinga les infraestructures que es mereix, un sistema sanitari i educatiu públic a l'avast de la ciutadania .

Per responsabilitat política Fabra hauria de dimitir

2009-05-27T10:58:00.004+02:00

Crec que si és veritat que el President de la Diputació, Carlos Fabra, s'estima la província com afirma, haguera dimitit ja fa molt temps perquè en la meua opiníó el que està fent és perjudicar la imatge de la institució provincial, sinó de Castelló com a tal. Quan hem viatjat fora, tots hem passat per la lamentable experiència de ser en algun punt de l’estat i, quan dius que ets de Castelló –i no diguem ja si dius que ets diputada provincial—haver-te d’escoltar-te sistemàticament, com una manera d’ubicar la nostra província: “Castelló? Ah, sí, on eixe Fabra no dimiteix per més draps buts que li vagen eixint. És molt trist que el seu referent no siga la indústria ceràmica, la taronja, els castells de Morella o Peníscola, l’entrada dels bous de Sogorb o els formatges de Catí, sinó el manteniment, l’enquistament millor dit, en la presidència de la Diputació, d’una persona imputada per una sèrie de delictes i que és a punt de passar d’imputat a acusat, si finalment així ho acorda la jutgessa.

El codi ètic del PP, que en el seu dia ens van vendre a bombo i plateret, es veu que tenia un punt que guardaven en secret i que diu alguna cosa així com “aquest codi no s’aplicarà als presidents de les diputacions si es diuen Fabra de primer cognom”, perquè d’una altra manera no s’entén per a què el van fer públic.

DINAR DE PRECAMPANYA A LA PENYA TIO CANYA

2009-05-26T09:53:00.002+02:00

El passat dimarts, dia 19 de maig, vam gaudir amb la presència del candidat a les eleccions al parlament Europeu, Enric Nomdedéu a Vila-real, amb el posterior dinar de germanor.

CONCERT PASQUALET ROCK A LA PENYA TIO CANYA

2009-05-15T09:50:00.001+02:00

El passat divendres 15 de maig vaig poder gaudir del concert en valencià de la penya Tio Canya de Vila-real. Vam estar molt agust entre gent amiga i coneguda.

DESPRÉS DE DOS ANYS EL GRUP DE RECERCA ENCARA NO HA COBRAT UNA SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ

2009-05-05T11:23:00.000+02:00

El Grup de la Recerca de la Memòria Històrica, encara eestà esperant rebre uns 560 € d'una subvenció concedida per l'àrea de cultura de la Diputació de Castelló l'any 2007. En aquest temps el col·lectiu havia presentat diverses reclamacions sense obtindre resposta de la Diputació, inclús dirigint-se el Síndic de Greuges, tampoc va obtindre resposta. Fins l'últim plenari el diputat encarregat va demanar disculpes i va assumir que l'expedient s'havia traspapelat. Les disculpes estan bé, però quan pagarà la Diputació em pregunte ara? I el més lamentable és que tot va començar a solucionar perquè vaig presentar un pregunta en el plenari del mes de març, des d'eixe moment fins al mes següent no va haver resposta fins el dia de l'esmentat plenari.Per tot això vaig a seguir damunt del tema per tal que qüestions d'aquest tipus no tornen a passar i les associacions i col·lectius que treballen per la defensa del nostre patrimoni històric, no es vegen en un estat d'indefenssió davant de circumstàncies com aquestes.

LA VAGA DEL 28A UN ÈXIT QUE HA DE FER REFLEXIONAR AL CONSELLER

2009-04-29T11:20:00.003+02:00

La veritat és que ahir, la manifestació de Castelló va estar un èxit, pel que veig als periòdics Alacant i València també ho van estar. I és que el Conseller Fontdemora haurà de reconèixer que ell ha estat el màxim incitador i revifador de manifestacions i queixes amb la política erràtica que porta duent a terme des de que va ser nomenat pel President Camps.

La plataforma per l'ensenyament reivindica la constitució d'una xrxa pública d'escoles de 0-3 anys; creació de 300 places de llengua estrangera; un nom mapa escolar durant l'any 2009; plantilles necessàries de tots els centres públics; la catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària; la matriculació efectiva i eiquilibra de l'alumnat amb necessitats educatives especials; Mesures necessàries per tal que l'alumnat s'expresen perfectament en les dues llengües oficials i comunicar-se en una llengüa estrangera; disseny, execució i avaluació de l'eficàcia de tots els programes que calguen per a compensar les deficiències de l'alumnat per tal que no abandonen el sistema educatiu; adopció de mesures motivadores per a què l'alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis obligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Supeior; i un llarg etcètera d'injústicies que denúncia aquesta plataforma davant les polítiques obscures del Partit Popular.

Un Sant Jordi a Barcelona

2009-04-24T11:17:00.000+02:00

El passat dia 22 d'abril i dintre dels actes Sant Jordi 2009 de l'Institut d'Estudis Catalans, va tindre lloc un homenatge a la compositora castellonenca Matilde Salvador. I jo vaig tindre el plaer de ser-hi, enmarcat en el claustre de la seu de l'IEC a les vuit de la vesprada, vaig poder gaudir d'un concert en el que la soprano Emilia Vera i la pianista Núria Pesudo van interpretar un recull de poemes d'autors valencians, als quals Matilde el va traslladar al món del cant amb la seua maravellosa música. Aquest acte va estar presentat pel President de l'IEC, En Salvador Giner, glossast per Antoni Gascó, cronista de Castelló de la Plana i comptà amb la presència de molta gent de la Plana, entre ells Vicent Pitarch, Antoni Porcar, Àlvar Monferre, Maties Marin i un llarg etcètera que tots junts disfrutar d'aquest acte d'homenatge.

La Plataforma fa una crida a la comunitat educativa per a

2009-04-10T00:00:00.000+02:00

La negativa del conseller de modificar la seua política educativa propicia la convocatòria de la vaga el 28 d’abril. La Plataforma per l’Ensenyament Públic ha concretat un seguit d’accions de cara a la jornada de vaga del 28 d’abril per tal de fer visible l’adhesió de la comunitat educativa a
la mobilització i sensibilitzar a la societat de les reivindicacions i accions que es duguen
a terme.

Entre aquestes accions la Plataforma proposa:
- Adhesió dels claustres, AMPES i consells escolars a la mobilització i
organització d’accions fins el dia de la vaga en els centres per visibilitzar aquest
suport.
- Actes de protesta el 23 abril a tots els centres educatius amb el lema de la vaga i
el color groc com a distintiu de la Plataforma.
- Manifestacions el dia de la vaga a les tres capitals del País Valencià a les 19h.

També s’ha acordat activar novament l’oficina de comunicació de la Plataforma per a
gestionar tota la informació relativa a la vaga i difondre les accions que es duguen a
terme. També s’ocuparà de recollir i facilitar les dades de seguiment, tant del
professorat en vaga com del seguiment d’alumnat i famílies al tancament dels centres.

La manca de compromisos, acords i negativa a la rectificació de la política educativa del
Consell per part de l’administració educativa, representada pel Conseller d’Educació,
Alejandro Font de Mora, ha propiciat la decisió de la Plataforma de convocar la vaga
ajornada el passat mes de desembre i fer una crida a la mobilització a tota la comunitat
educativa el proper 28 d’abril.

Apologia colpista pagada amb diners públics

2009-04-01T11:44:00.002+02:00

Crec el vicepresident i responsable de Cultura de la Diputació confon la gimnàstica amb la magnèsia quan parla de llibertat d’expressió en relació a la publicació del llibre “España, sueño imposible. Si algú haguera proposat que es prohibira la seua edició privada, cosa afortunadament impensable en una situació democràtica, llavors tindria sentit aquesta invocació a la llibertat d’expressió; però el cas és que les protestes s’han generat pel fet que l’edició d’un llibre que fa apologia del colp d’estat militar i d’un règim antidemocràtic haja estat pagada amb fons públics, concrement de la Diputació. I així no hi ha llibertat d‘expressió que valga, sinó purament una línia política, de foment dels valors democràtics, que aquesta institució hauria de respectar… si és que el partit que avui la governa comparteix aquests valors democràtics i antidictatorials

Perquè, la pregunta del milió és: Està d’acord el PP castellonenc amb el contingut del llibre que ha permés publicar? Si la resposta fora que sí, cosa que esperem que no passe, seria ben preocupant, per suposat; però, si la resposta és que no, com esperem, per què ha permés la publicació d’un llibre que combat i qüestiona justament els valors democràtics que tot l’espectre polític se suposa que compartim, amb independència de la ideologia que tinga cadascú sobre els temes concrets? Per això demanarem en el proper plenari de la Diputació la retirada immediata de totes les existències que queden encara en el fons, lamentant que una situaicóa xií es puga haver produït

QUE L’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE PIROTÈCNIA NO AFECTE LES NOSTRES FESTES TRADICIONALS DEL FOC

2009-03-24T09:27:00.003+01:00

Després d'unes Falles i Magdalena, sense aplicar la dircetiva europea de la Pirotècnia, crec que hem d'apretar per tal que les nostres festes tradicionals s'incloguen en les excepcions per a actes de tipus tradicional, si així ho demana l’estat interessat, però cal fer-ho expressament, per tal d’evitar que la nova directiva europea puga generar greus problemes en aspectes com les distàncies mínimes per als llançaments o l’edat dels participants perquè, si la directiva es manté tal com està ara, la gran majoria de les nostres festes tradicionals amb el foc quedaran fora de la legalitat i seran irrealitzables.

Tots sabem com són les festes relacionades amb el foc al País Valencià, tots sabem que cal, evidentment, marcar unes limitacions de distància i d’edat dels participants, però això no es pot fer d’una manera monolítica. Si en algun tema no és acceptable ni per a l’europeista més convençut l’uniformisme total de la directiva és en la que té a veure amb la cultural tradicional. De fet, la mateixa directiva europea ja preveu que els estats membres podran adoptar normes d’excepció davant de determinats espectacles tradicionals, però la directiva és del 23 de maig de 2007, i abans del 4 de gener de 2010 els estats membres hauran d’adaptar i publicar les disposicions necessàries per donar-li compliment. Per això pense que cal que el govern central defense amb fermesa, aquesta vegada sí que toca, les nostres “peculiaritats valencianes.

Cal avançar en clau femenina

2009-03-05T10:10:00.002+01:00

Això de compartir és un fet que no es dóna de manera habitual en aquesta societat. Sobre el gènere femení recauen moltes responsabilitats avui dia i les xifres així ho demostren; la major part de les persones en l’atur són dones, i són ocupats per dones els llocs amb menor remuneració econòmica, com també són dones les que han de deixar de sovint els llocs de treballs per tal d’assumir responsabilitats familiars, com ara la cura dels fills o dels majors.

El món de la política en el que jo fa vint anys que estic immersa, les coses van també a poc a poc; només cal fer una ullada pels anals de la història, una història que majoritàriament té a l’home com a protagonista i que manté, encara ara, un greuge comparatiu respecte a la dona. Fou el sexe masculí qui decretà el primer sufragi universal a l’estat de Nova Jersey el 1776, però aquesta data primerenca corresponia a un error semàntic en emprar la paraula persones quan volien referir-se solament a homes, així el 1806 es derrogava el vot femení. Després de fortes reivindicacions, fou a Nova Zelanda l’any 1893, el primer país a adoptar el sufragi femení, des d’aleshores, la llista ha anat en augment fins que al 2005 Kuwait donava la possibilitat de votar també a les dones. I per desgràcia, encara queden prous estats arreu del món en els quals les dones no tenen aquesta possibilitat, i fins i tot hi ha països que no consideren la dona ni tan sols com a subjecte de dret.

Parlem d’avui i parlem de casa nostra. Arreu d’Europa fins i tot països amb tesis feministes ben assolides com ara Suècia, solament compten amb un 47% de dones a la Cambra Alta, mentre que a l’estat espanyol aquesta xifra disminueix a vora un 36%. I si ens fixem en les darreres eleccions autonòmiques i municipals, on hi havia obligació de màxims, el percentatge de regidores solament abasta un 39% i en pujar l’escalafó al nombre d’alcaldesses, aquest es redueix al 14%. Si aquestes dades s’extrapolen al País Valencià les xifres són similars sinó més baixes.

Amb tan poca representació institucional, la qual cosa es repeteix de manera semblant en la resta dels estaments de la societat; s’ha de treballar amb força per tal de donar un gir polític i social amb marcat caràcter femení i que la paritat siga un fet; i això necessariament passa per una veritable conciliació de vida familiar i laboral i accions directes i urgents que així ho faciliten. No podem continuar amb una greu mancança de centres escolars, com ara escoles infantils de 0 a 3 anys, atés que solament hi ha 9 centres públics d’aquestes característiques per a tota la província, que els promesos xeqs per a escoles de bressol siguen pocs i mal repartits, per no parlar de l’angoixa que em produeix el fet que la nostra autonomia ostente el tercer lloc pel que fa a morts en violència de gènere i que eines, com ara polseres anti-maltractadors, no es troben al nostre abast, i tantes i tantes mesures polítiques que es deurien tirar endavant, més enllà d’acumular papers i declaracions d’intencions damunt d’alguna taula, quan la societat demana fets concrets i aquestos no es donen.

Estem encara molt lluny de la desitjada paritat en tots els sentits. De no ser així, la dona continuarà sent la receptora de grans desigualtats: en sou, en representació, en responsabilitats laborals, i per damunt de tot, i el que més preocupa, la dona continuarà sent discriminada simplement per raó de sexe.

MENTRE CAMPS DIU QUE NO CLAUDICARÀ DAVANT DE L'HOMOLOGACIÓ DEL CATALÀ I EL VALENCIÀ FABRA CLAUDICA MARGINANT EL VALENCIÀ EN LA DIPUTACIÓ

2009-02-16T11:51:00.005+01:00

Mentre el president Camps contradiu els tribunals i escandalitza una vegada més tota la filologia mundial, en assegurar que “no claudicarem davant de l’homologació de valencià i català`”, Carlos Fabra va més als temes pràctics, i es dedica a marginar el valencià del “Boletín Oficial de la Provincia” i en general, de totes les activitats públiques de la Diputació”. Que el president de la Generalitat Valenciana s’atrevisca a contradir ja no només la ciència, sinó també els tribunals, és greu, però entra dins de la lògica que el PP du utilitzant fa temps: si la realitat no és així, pitjor per a la realitat. I això val tant per a la llengua com per a la reprovació europea d’un model d’urbanisme insostenible, com també per a les afirmacions d’un dia que hi haurà dimissions si es demostren els casos de corrupció, substituïdes al dia següent per l’ací no passa res. La normalització del valencià ha pagat ara els plats trencats, alguna maniobra de distracció havia d’intentar , per procurar que no es parlara més del Cas "Orange Market".

Davant d’aquestes actituds en contra de la llengua dels valencians, des del BLOC una vegada més ratifiquem la nostra exigència de la plena presència del valencià en totes les institucions i la vida pública, d’un valencià que considerem, com ho fa tota la ciència i ho han dictaminat repetidament els tribunals, la mateixa llengua que es parla a Tortosa, a Girona o a Palma de Mallorca.

EN ÈPOCA DE CRISI, NO PODEM ANAR A FITUR AMB EL “MÁS DE LO MISMO” DE TOTS ELS ANYS

2009-02-04T13:24:00.001+01:00

La imatge de repetició i de rutina, de “más de lo mismo” és sempre preocupant de cara a l’atracció de nous turistes, però encara ho es més en temps de crisi, quan les diferents possibles destinacions turístiques han de competir durament per tal d’atraure nous segments i sectors de visitants, i no unicament aconformar-se amb dormir-se en els llorers, pensant que els que han vingut tornaran un any més; perquè aquesta tornada, a més dels problemes econòmics que puguen tenir a l’hora de viatjar i fer turisme, l’haurem de renyir amb altres possibles destinacions, que potser saben vendre-li millor els seus atractius. Però la imatge que hem ofert de les poblacions i comarques castellonenques a FITUR ha estat massa “com sempre”, i això ha estat un greu error per part de les autoritats de la Diputació i de la majoria dels ajuntaments.

Per això reclame imaginació i valentia a l’hora també de presentar l’oferta turística; hem de saber combinar d’una manera atractiva els valors que ens individualitzen i que fan que la visita a les nostres terres no puga ser substituïda fàcilament per l’anada a altres; hem de destacar les nostres singularitats paisatgístiques, artístiques, històriques, gastronòmiques, festives, de manera que la nostra oferta quede individualitzada i diferenciada d’una manera atractiva de tota la resta; no podem aconformar-nos repetint els tòpics, sovint basats en un “sol i platja” que altres territoris de l’estat, o altres països de la Mediterrània, poden oferir en condicions iguals o fins i tot millors; hem de saber vendre allò que ens fa originals, sabent ampliar les propostes a sectors interessats pel turisme mediambiental, per les visites artístiques, pels valors històrics, per una oferta culinària pròpia i atractiva, per unes celebracions festeres diferenciades. I , en aquest sentit, no he trobat, per desgràcia, cap canvi substancial en la nostra oferta en relació als anys anteriors.

LAMENTE DIR QUE, SOBRE EL PAGAMENT PER L’INCENDI DE L’ALCALATÉN, EM REFIE MÉS DELS AFECTATS QUE DEL CONSELL

2009-01-28T11:58:00.002+01:00

Davant de les queixes dels afectats per l’incendi de l’Alcalatén, que asseguren que encara no han cobrat les subvencions que els havia promés la Conselleria d’Agricultura, cosa que des del PP es nega, lamente haver de dir que em refie més del que diuen els afectats que del que ens intenten fer creure des del Consell. I és lamentable que la credibilitat del govern d’un país estiga a eixe nivell, però l’experiència ens ensenya que saben fer jugar les xifres com volen, però que després tot és fum de palla, i la realitat és dissortdament la que és: unes persones que, després de patir la gran desgràcia que van patir amb els incendis, ara es troben amb una segona desgràcia, el fet que les promeses que els van prodigar ell polítics, a bombo i plateret i sempre davant de les càmares, els dies de l’incendi, s’han quedat ara en no res, pur parlar per parlar, sense repercusions pràctiques en el seu treball per a recuperar la terra de les conseqüències del desastre.

MANOLO, MÉS QUE UN COMPANY DE LLUITA, UN BON AMIC

2009-01-24T11:55:00.002+01:00

Els amics són com els estels, encara que no es vegen sempre estan ahí, així has sigut tu al llarg de tots estos anys amb el teu treball constant i sileciós, amb els teus consells, amb la teua trajectoria fidel a les nostres tradicions i al benestar de la gent de les nostres terres; sempre has estat ahí i sempre ho estaras.

LA MANCA DE CRÈDITS BANCARIS OFEGA NO NOMÉS LA XICOTETA EMPRESA, SINÓ TAMBÉ ELS AUTÒNOMS

2009-01-19T13:18:00.003+01:00

La preocupant situació que viu la xicoteta empresa, que no aconsegueix dels bancs els crèdits necessaris per a dur endavant el seu negoci, per rendible que aquest puga ser, es repeteix igual, o fins i tot augmentada, en el cas dels autònoms, que es pregunten on han anat a parar les ajudes atorgades per l’administració central als bancs per tal que aquests pugueren en conseqüència fer circular els diners i atorgar crèdits novament, reobrint l’aixeta que tenen tancada des de l’inici de la crisi”. Hem rebut centenars de queixes d’autònoms, que no aconsegueixen accedir a aquestes línies de crèdit, malgrat presentar les garanties que fins ara eren habituals per a concedir-los. Aleshores, la pregunta és: per a què ha servit que l’estat, amb els diners per tant de tots els ciutadans, injectara una xifra tant important de diners als bancs, si després aquests, excusant-se en la situació econòmica, es continuen negant a atorgar crèdits?
Justamenten temps de crisi com els que estem passant, és més important que mai l’ajuda a les xicotetes empreses i als autònoms, que són realment els generadors de riquesa i de llocs de treball; perquè les grans empreses, i sobretot les multinacionals, si cal alcen el camp i se’n van cap a un altre lloc, però és aquesta xicoteta empresa, com ho són els autònoms, els qui estan arrelats a la terra i els que mantenen el nostre teixit productiu, a les dures i a les madures. Per això trobem a faltar una major pressió del govern central sobre les entitats bancàries, per tal d’exigir-los que facen circular els diners públics que els ha fet arribar, perquè, cas contrari, tenim la sensació que s’haurà fet molt mal negoci, amb aquestes ajudes públiques

EM PREOCUPA QUE ENS ESTIGUEM ACOSTUMANT A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM A UNA COSA INEVITABLE, PERQUÈ AIXÓ SERIA TERRIBLE

2009-01-14T09:04:00.003+01:00

Alguna cosa falla, alguna cosa no estem fent bé quan, malgrat les campanyes i la suposada pressió social de condemna de les agressions i la violència de gènere, el nombre de dones víctimes de maltractes, i encara més greu, assassinades, pels seus companys o excompanys, no només no disminueix d’any a any sinó que, ben al contrari, augmenta. I justament el País Valencià és un dels territoris de l’estat on aquesta violència és major. Certament, s’han aprovat lleis que suposadament defensen la dona agredida, tot i que sovint comprovem que el grau d’eficàcia d’aquesta protecció és molt baix. Certament, es promouen campanyes que, se suposa, haurien de conscienciar per una banda els maltractadors per a que deixen d’actuar així i, per l’altra, les maltractades per a que no suporten els maltractes, es desvinculen i els denuncien; però sembla que tampoc açò està funcionant ja que, si és cert que han aconseguit una major sensibilització en una part de la societat, constatem que hi ha uns segments importants de la població que continuen impermeables al missatge, i són aquests justament els que estan potencialment disposats a maltractar o ser maltractades amb impunitat.

Per això, el més preocupant de tot és que sembla que ens estem acostumant a la “dosi diaria” de maltractaments i assassinats per motiu de gènere, com si el conjunt de la societat s’estiguera fent insensible al tema, i ho considerara com a “inevitable”. I aquesta acceptació tàcita, aquesta resignació, no la podem consentir, perquè dóna, d’alguna manera, una coartada al maltractador i una resignació a la víctima, que pensa que “li ha tocat a ella”. Contra aquesta passivitat, hem de respondre d’una manera clara i activa, exigint lleis el més adequades possible, eixigint l’acompliment de les lleis ja existents amb autèntic zel i mitjans, i sobretot exigint-li a la societat que el rebuig a aquesta forma de terrorisme com és el de gènere siga tan ferm i constant com ho és a qualsevol altra forma de terrorisme, anomenant les coses pel seu nom, i sense admetre cap mena de disculpa o tolerància; els maltractes no tenen mai disculpa, i cal ser conscients que són un camí que pot dur recte cap a l’assassinat.

El PPSOE tornarà a malbaratar el nostre finançament

2009-01-08T11:09:00.002+01:00

Davant el dèficit fiscal de 5.000 milions d'euros que arroseguen els valencians i valencianes tot pareix indicar que el nou sistema de finançament que s'està pactant tornarà a marginar al País Valencià i per això des del BLOC demanem la constitució de la comissió d'experts que va anunciar el Consell “que hauria d’avaluar si la proposta de Zapatero és útil o no per a la Generalitat”.

Pareix ser que aquesta proposta de reforma, sense xifres ni concrecions, només serà bona si aconsegueix eliminar el dèficit fiscal que patim any rere any. Una reforma equitativa del finançament autonòmic hauria de suposar per als valencians i valencianes que, sent la tercera comunitat autònoma en pagaments d’impostos estatals, deixàrem de ser d’una vegada la penúltima en finançament per càpita.

Des del BLOC, considerem que aquestes són les dues línies vermelles que no es poden traspassar i que ha d’acomplir la necessaria reforma del finançament autonòmic per poder ser acceptable. Per tant, mentre el govern central no concrete en xifres els resultats del nou sistema de finançament autonòmic pel que fa al dèficit fiscal dels valencians i a la posició resultant del País Valencià en l’ordenació del finançament per càpita, no es pot valorar com toca cap proposta.

MOLTA GENT MIRARÀ AMB LUPA LA PROPERA CONVOCATÒRIA DEL CONSELL, PERQUÈ PODRIA INCÓRRER EN DELICTE DE PREVARICACIÓ

2008-12-23T11:47:00.005+01:00

Per a bé o per a mal, el Tribunal Constitucional no és, contra el que alguns volen fer creure, una mena de “Tribunal Suprem bis”, al qual recórrer sistemàticament quan les resolucions d’aquest no li agraden a una de les parts. L’únic que ha de fer el Tribunal Constitucional és intervenir si s’han conculcat els drets constitucionals, i ja ens explicarà el govern del PP i el conseller Font de Mora quin dret constitucional ha estat inculcat en la sentència del Suprem que els obliga a acceptar la titolació de Filologia Catalana –que és l’única a més que atorguen les universitats valencianes— a l’hora d’acreditar els coneixements de valencià exigits per la llei a l’hora d’optar a una plaça.

Amb aquestes amenaces absurdes, i més enllà de continuar fent un ridicul espantós davant de tota la Filologia mundial, l’únic que aconseguirà el Consell és que tothom es mire amb lupa la pròxima convocatòria d’aquestes característiques que faça pública; perquè, si continua sense acceptar expressament les titulacions de Filologia Catalana, els que avalen amb la seua signatura aquesta clara desobediència de la sentència del Tribunal Suprem es poden trobar davant d’una acusació de prevaricació, i allà ells amb les conseqüències. Recordem que no seria el primer exconseller de la Generalitat Valenciana que es troba en aquests moments entre reixes, encara que siga per motius ben diferents.

ÉS INDIGNE EL COMPORTAMENT DE CANAL 9 EN RELACIÓ A LA GRAN MANIFESTACIÓ DEL PASSAT DISSABTE

2008-12-03T11:24:00.005+01:00

La que suposadament hauria de ser “la televisió de tots els valencians i valencianes”, perquè la paguem amb els diners dels nostres imposts, es va cobrir de ridícul passat dissabte, a un nivell encara més greu que el que per desgràcia ens té acostumats, duent a terme un minicobriment, sesgat i indigne, de la gran manifestació en favor de l’educació pública i en contra d’Educació per la Ciutadania en anglés. Que milers i milers de persones, i tant li fa si la xifra era de 80.000 com de 50.000, omplírem els carrers de València i la “televisió de tots” només es dignara atorgar-li al fet 35 segons, enmig d’informacions tals com l’incendi d’una vivenda, diu ben poc dels dirigents de la tal televisió, i contribueix encara més al descrèdit al qual han deixat caure Canal 9, les quotes de fiabilitat de la qual fa ja temps que estan sota mínims”.
El més ridícul de tot és que, amb aquesta censura, els dirigents de Canal 9 no han aconseguit l’objectiu buscat de meysprear i marginar la manifestació, perquè afortunadament les altres televisions que podem veure els valencians—inclosa TV3 allà on el PP encara no ha pogut tancar-la—van oferir imatges i informacions bastant correctes sobre la convocatòria, amb la qual cosa la sensació que Canal 9 ha cremat per a res el seu prestigi, si és que encara li’n quedava algun, és el més lamentable del tema.

LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE NO ÉS COSA NOMÉS DE SINDICATS I ENSENYANTS, SINÓ DE TOTS ELS QUE VOLEM UN BON SISTEMA EDUCATIU.

2008-11-28T09:33:00.002+01:00

La gran manifestació convocada dissabte a València, està en favor d’un sistema educatiu públic digne, democràtic i en valencià, i contra les polítiques educatives retrògrades del PP i el conseller Font de Mora. I assegure que contra el que alguns podrien pensar, no es tracta d’un tema que afecte només els ensenyants i els seus sidnicats, ni tan sols només els pares i mares organitzats en AMPAs, sinó que ens afecta a tots, a totes les persoens que desitgem que funcione al País Valencià un bon sistema educatiu, que estem farts de què el PP margine sistemàticament el sistema educatiu públic en favor del privat més reaccionari, que estem farts que els xiquets i les xiquetes hagen d’estudiar en barracons indignes d’un país de l’Europa del segle XXI, que estem farts de la manca de dotacions i de mitjans per a que els ensenyants puguen desenvolupar en condicions favorables el seu treball.

Actualment hem arribat a la gota que colma el got, amb l’absurda decisió d’obligar els ensenyants a impartir en anglés Educació per la Ciutadania, i no per cap interés de Font de Mora per la llengua de Shakespeare, per molt que ho afirme així, sinó perquè pretén que els alumnes no entenguen els continguts d’una assignatura que al PP li molesta, que si fora per ells la retirarien del currículem escolar i que, ja que legalment no ho poden fer, han intentat almenys que els alumnes no l’entengen.

Des del BLOC cridem per tant els ciutadans en general, independentment de si són o no ensenyants, ni de si són pares o mares o no, a acudir a aquesta manifestació i a exigir així un ensenyament públic lliure de pressions i ben dotat de mitjans materials i humans.

TEÒRICAMENT, LES LLEIS ESTAN PER A ACOMPLIR-LES PERÒ, PEL QUE SEMBLA, EN LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ NO ÉS AIXÍ

2008-11-21T13:09:00.003+01:00

Sempre havia pensat que les lleis es feien per a acomplir-les però, pel que sembla, en el cas de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada ara fa 25 anys, per unanimitat, en les Corts Valencianes, això no sembla ser així. Només cal mirar el que diu la llei i comparar-ho amb la realitat que ens envolta. Només en l’aspecte de l’ensenyament s’ha avançat, i en la gran majoria de les ocasions ha estat per l’actuació ferma i decidida dels ensenyants i dels pares i mares, enmig de la indiferència, quan no la clara oposició, d’una administració autonòmica que, en teoria, hauria de ser qui la impulsara. Però en tota la resta, en la presència pública del valencià com a llengua pròpia a tots els nivells, els avanços han estat mínims, i l’exemple dels governants ha estat tot el contrari. Com anem a animar un immigrant a aprendre una llengua que el president de la Generalitat no utilitza pràcticament mai? Com anem a estimular la revalencianització de les famílies que, per una raó o una altra, van abandonar la llengua familiar a l’hora de parlar-los als fills si des de les autoritats no es predica amb l’exemple? Com anem a aconseguir que el valencià siga valorat socialment si la televisió suposadament de referència, Canal 9, l’abandona i el margina a cada moment, malgrat que l’argument principal per a la seua creació va ser justament la normalització del valencià?.
En aquest tema de la marginació de la llengua pròpia per part de les autoritats autonòmiques, el PP ha aconseguit una cosa que semblava impossible, superar els nivells de marginació a què l’havien sotmés els socialistes durant el mandat de Joan Lerma; tant amb Zaplana com amb Camps, i malgrat les bones paraules d’aquest en iniciar el seu primer mandat, el valencià ha anat a menys en ús i, en conseqüència, en prestigi social entre els ciutadans, tant els que el parlen com els que no, i ha generat una sensació d’inutilitat del seu aprenentatge en els nouvinguts. De manera que, si avui la situació lingüística no és encara molt pitjor, que ho podria ser, és només gràcies al voluntarisme de tantes dones i homes, de tantes associacions i col.lectius que, treballant sovint contra corrent, el mantenen, el potencien i fins i tot permeten el seu creixement en determinats àmbits com l'educatiu, sense rebre cap ajuda, i sí molts entrebancs, de les autoritats que, per llei, han de defensar-lo i promocionar-lo.

EN TEMPS DE CRISI, LA CELERITAT EN ELS PAGAMENT DE LES ADMINISTRACIONS POT SER CLAU PER AL MANTENIMENT D’UNA EMPRESA

2008-11-18T09:09:00.002+01:00

El sector empresarial, a l’hora d’elaborar un decàleg amb les mesures a prendre per a ajudar a superar la crisi, coincideixen amb l’exigència que he formulat en reiterades ocasions sobre el pagament puntual per part de les diferents administracions del deute a les empreses per compres o serveis efectuats. Justament l’altre dia denunciava que la Diputació ha acabat en els tribunals per l’impagament del deute de l’Hospital Provincial a unes empreses farmacéutiques, però aquest fet no era cap excepció, sinó desgraciadament un cas més d’unes actuacions que s’han convertit en habituals en la pràctica, fins a l’extrem que són moltes les empreses que “no s’arrisquen” a mantenir tractes amb les administracions “que no saps mai quan cobraràs”. I aquest fet, que ja en el marc d’una situació econòmica “normal” és greu, assoleix nivells dramàtics quan ens trobem immersos en una crisi, en la qual empreses i comerços tenen una quantitat important del seu capital immobilitzat en deute de les administracions, mentre els bancs els neguen els recursos suficients per continuar desenvolupant les seus activitats.

En la majoria de casos, a més, no es tracta tant de la no existència en caixa dels diners en les administracions, que els tenen inclosos en els seus pressupostos, sinó en la desídia burocràtica i, en alguns casos, en la manca de transferències reals dels recursos que les administracions de rang superior han de facilitar. Per això, caldria que totes les administracions, siga la local o la provincial, l’autonòmica o l’estatal, es “posaren les piles” i agilitzaren al màxim aquests pagaments, fent-se conscients que un retard de mesos, i de vegades fins i tot d’anys, pot afonar una empresa rendible, que es veu ofegada per la manca de liquiditat, en no haver cobrat un treball executat o una venda lliurada.

L’OBCECACIÓ DE FONT DE MORA LA QUE ENS HA DUT A L’ACTUAL CLIMA DE TENSIÓ QUE PATEIX LA COMUNITAT EDUCATIVA

2008-11-12T10:29:00.003+01:00

Quina és la suposada voluntat de diàleg que diu tenir el senyor Font de Mora quan la primera cosa que afirma és que el manteniment d’Educació per la Ciutadania en anglés és innegociable. Actituts de tancament en banda com aquesta són les que exasperen, amb raó, la comunitat educativa, i l’obcecació sense sentit del conseller l’únic que pot voler significar és que, en el fons, a ell ja li va bé l’actual estat de crispació, perquè mentre es parla d’aquest tema, creu ell, no es parlarà dels problemes de fons de l’ensenyament al País Valencià, com és la preferència descarada per part del govern del PP de l’educació privada per damunt de la pública, la proliferació de barracons o la desatenció total als centres en les seues necessitats més bàsiques de personal i de mitjans.

Justament per això, em sembla molt correcta la decisió d’ensenyants, pares i mares, i alumnes de reunir en una sola plataforma reivindicativa tots els greuges i les queixes que tenen contra la Conselleria d’Educació i contra el seu titular. Perquè cal emmarcar el problema suscitat en Educació per la Ciutadania en el context de totes les actuacions per part del govern del PP en contra de l’escola progressista, amb valors de pau i de diàleg, i en valencià, just el contrari del que pretenen des de la Conselleria, l’últim objectiu de la qual no és que EpC es done en anglés, sinó que no es done, com repetidament hem denunciat des del BLOC. Per això, els nacionalistes hem estat a les concentracions del passat dilluns, a Castelló, Vila-real, la Vall d’Uixó i Vinaròs, com hem estat en les anteriors; i fem una crida als nostres militants i simpatitzants, i a totes aquelles persones que estan en favor de l’ensenyament públic de qualitat i en contra de les grolleres manipulacions que du a terme el PP en matèria educativa, a assistir i participar activament en elles

Una volta l'equip de govern del PP enganya a la ciutadania

2008-11-11T10:44:00.004+01:00

Després d'estar contemplada en el projecte inicial de la Plaça Major i estar dient-nos al voltant de quatre anys que la figura del rei fundador, Jaume I, continuaria presidint la plaça, ara una volta més, el PP ens enganya. Per commemorar el vuit-cents aniversari del naixement del nostre rei el desplaça a les afores, com tantes voltes més el PP no compleix les seues promeses i una figura tant important com aquesta, aquest rei que atorgà la carta pobla, és relegat a un segon lloc, volent-lo ubicar en un jardí, que en aquest moment encara és virtual i que no es sap quan tardarà en poder-se dur a terme, ja que s'ubica dintre d'un PAI que no està ni començat ni amb perspectives de començar-se.

En una Plaça Major de vora 3 milions d'euros no han estat capaços de mantenir en un lloc prominent una figura tant emblemàtica com la de Jaume I.I està clar el per què, perquè han fet una plaça sense el rei i no una plaça per al rei, eixa és la consideraciói i respecte que té el PP cap al nostre fundador.

Quant de temps continuarà amagat el rei Jaume I sense que puguem gaudir de la seua presència? Ni es sap ¡¡¡¡ El que si es sap és que no estarà en el lloc que li pertany, presidint la Plaça Major del nostre poble.

NNGG HAURIEN DE PREGUNTAR AL SEU PARTIT PER QUÈ ELS ANYS 2000, 2001 I 2002 EL GOVERN D’AZNAR ES VA OPOSAR A LA LÍNIA DE RODALIES CASTELLÓ-VINARÒS

2008-11-04T11:19:00.005+01:00

Recomane a les Joventuts del PP que ara reclamen amb tanta insistència la creació per part de Renfe d’un servei de rodalies entre Castelló i Vinaròs, que pregunten als majors del seu partit per què el govern d’Aznar es va negar sistemàticament, durant els anys 2000, 2001 i 2002, a crear aquesta línia, malgrat les peticions unànimes aprovades pels ajuntaments de la zona, les exigències que feiem públiques constantment des del BLOC, com també per part d’estudiants de la Jaume I i usuaris potencials d’aquest servei. Perquè llavors, el govern valencià, ja com ara en mans del PP, callava i mirava cap a una altra banda, mentre que el de Madrid, presidit per Aznar, negava repetidament la viabilitat d'aquesta línia, assegurant que no tenia suficient demanda. És curiós com ara, passats uns pocs anys, i només perquè ha canviat el color polític del govern central, la viabilitat i la demanda d'aquesta línia han augmentat de colp, fins convéncer finalment el PP, i els seus joves, de la seua necessitat i viabilitat. Com és lògic, ens alegrem de tal conversió, és clar, però no sabem si creu-nos-la de veritat. Demanarien el mateix si al president del govern central li digueren Mariano Rajoy?

Des del BLOC, que hem reivindicat sempre la necessitat de crear la línia de rodalies Castelló-Vinaròs, amb independència de quin partit governara en cada moment a València i a Madrid, observem amb estupor com el PP, que abans no volia ni sentir-ne parlar, ara l'exigeix, mentre que el PSOE, que llavors la reivindicava, es ara qui es fa el desentés. L’única conclusió possible és que ni als uns ni als altres els interessa de veritat la creació d‘aquest servei, sinó només desgastar l’adversari, i per això canvien del blanc al negre la seua postura quan governen o quan són a l’oposició. Per al BLOC, en canvi, la necessitat eixistia manant Aznar i contiua existint manant Zapatero, i per això, avui com el primer dia, continuem exigint la seua creació, i no pararem fins aconseguir-la, perquè estem parlant d’una necessitat real per a milers dels nostres conciutadans, i no de cap maniobra electoralista.

NO TÉ CAP SENTIT VOLER SOLUCIONAR LA CRISI RETALLANT LES LES CONQUESTES LABORALS DELS TREBALLADORS

2008-10-31T13:05:00.003+01:00

La crisi econòmica té unes causes i uns responsables, però en qualsevol cas el que està clar és que aquests no són els treballadors. I per això no té cap sentit voler recórrer a receptaris caducs, impropis del segle XXI, que pretenen suposadament superar-la incrementant el nombre d’hores de treball setmanals legalment permesos, i podent arribar en alguns casos fins a les 65. Si aquesta directriu europea s’aprovara finalment, que confiem que no ho siga, suposaria un important retrocés en les conquestes laborals dels treballadors, aconseguides mitjançant dures lluites al llarg dels darrers 150 anys, i des del BLOC pensem que aquest retrocés seria inadmissible.

Justament per això, vaig presentar aquesta proposta a la Diputació, demanant que l’ens provincial rebutjara aquest intent de retallada laboral, i així ho fera saber als organismes pertinents. Aquest és un fet tan bàsic, tan fonamental en la defensa dels drets dels treballadors, que aquesta directiu no haguera tingut que vore la llum en ple segle XXI. Continuarem des de la formació política que represente defensant els drets dels treballadors i treballadores i en contra de qualsevol altra classe de retallada social i laboral.

EL BLOC DONARÀ SUPORT A AQUELLS PRESSUPOSTOS QUE VAGEN A FAVOR DELS INTERESSOS DE LA CIUTADANIA, PERÒ NO ALS QUE VAGEN EN CONTRA.

2008-10-21T09:48:00.002+02:00

Amb crisi o sense crisi, els regidors del BLOC dels diferents ajuntaments donarem el nostre suport als pressupostos municipals quan considerem que són correctes per a la prosperitat de la població i el benestar dels seus ciutadans, ens abstindrem quan considerem que tenen aspectes positius però no suficients per donar-los suport, i votarem en contra quan considerem que són erronis i que perjudiquen els interessos generals. És a dir, farem com hem fet sempre, i com pensem que cal fer, en lògica conseqüència amb el programa electoral amb el qual ens vam presentar a les eleccions. I, evidentment, el mateix farem a les diputacions i a les Corts Valencianes. L’afirmació de Zapatero, quan assegura que el seu partit donarà suport als pressupostos que li presenten a tots els nivells els respectius equips de govern, ens sembla senzillament absurda , i no exenta d’una certa càrrega demagògica, per més unitat davant la crisi que al.legue.

Parle de demagògia perquè, si l’equip de govern té majoria absoluta, li importa ben poc si l’oposició vota a favor, en contra o s’absté, ja que els aprovarà igualment. I, si no la té, tots sabem que prèviament aquests pressupostos cal negociar-los, com ha hagut de fer ell mateix, a pressa i corrents, amb bascos i gallecs. I si l’equip de govern no accepta les propostes dels grups que li calen per assolir-la, dubtem molt que els socialistes, com a corderets, es pleguen sense més ni més a acceptar el pressupost que els presenten, per més declaracions que Zapatero haja fet.

Hi ha mesures molt més efectives per a afrontar una situació de crisi, com seria per exemple l’acceleració i no el retard de les obres públiques previstes, o l’ajuda a l’economia real i al teixit productiu, i d’això en Castelló en sabem molt, i ho patim molt. Però al president del govern espanyol li es més còmode fer un brindis al sol com és aquest, i acaparar tots els titulars dels mitjans de comunicació, que no plantejar-se de veritat la manera com des de les diferents administracions es poden trobar solucions reals a la greu situació econòmica que ara, finalment, ha descobert que patim.

FABRA HA PERDUT L’OPORTUNITAT DE DEIXAR CÓRRER DISCRETAMENT LA CAMPANYA D’”AGUA PARA TODOS” CADA VEGADA MÉS ABSURDA

2008-10-13T13:39:00.004+02:00

Quan fa uns dies vaig comprovar que les pancartes d’ ”Agua para todos” havien estat enretirades dels balcons del palau de la Diputació, vaig tenir l’esperança que Carlos Fabra haguera recuperat el sentit comú i haguera decidit posar fi d’una manera discreta a una campanya que cada vegada esdevé més absurda. Perquè les pluges segueixen el seu curs natural, els pantans van omplint-se i les necessitats hídriques de les nostres comarques es mantenen en uns nivells acceptables, com ha passat sempre. Per això, pensant que era una decisió política que havia pres el president, vaig optar per callar i no afegir llenya al foc, entenent que podia ser un episodi superat i que més valia passar pàgina. Però, per desgràcia, es veu que no era això, que les pancartes només havien estat entretirades temporalment per netejar-les, ja que al llarg dels mesos que duien penjades s’havien anat embrutant, entre altres raons gràcies justament a les pluges, i ara han tornat als balcons com el primer dia, netes però amb la mateixa absurda reivindicació sense diàleg ni consens entre les parts implicades.

Davant d’aquesta tornada, faig una vegada més una crida a la sensatesa i al diàleg, a deixar-se d’absurdes pancartes cada vegada més allunyades de la realitat del carrer, i a despolititzar el tema de les necessitats hídriques, a reobrir la Mesa de l’Aigua per a que tècnics i científics ens aporten els pros i els contres de totes i cadascuna de les alternatives existents, i elaboren un estudi seriós sobre les autèntiques necessitats d’aigua de les nostres comarques i de la millor manera d’afrontar aquestes necessitats. Perquè, sincerament, pense que Fabra ha perdut una nova oportunitat per redreçar el problema i deixar-se d’eslogans fàcils i reividicacions primàries i cada vegada amb menys sentit.

EL CONSELLER HA PERDUT TOTS ELS PUNTS CARDINALS

2008-09-22T12:37:00.003+02:00

En el tema de l’encabotament del conseller Font de Mora i de la resta del Consell de Camps sobre impartir en anglés, caiga qui caiga, Educació per la Ciutadania, creia que ho havia vist tot: implantació forçant l’esperit i fins i tot la lletra de la llei, amb recursos perduts als tribunals inclosos; coaccions a ensenyants i centres escolars; implantació de l’absurda doble presència de professors a l’aula, l’un per a que explique l’assignatura en valencià o castellà i l’altre per a que la traduïsca –innecessàriament.-- a l’anglés. Però és que ara el conseller s’ha superat a ell mateix, incitant els pares i mares a denunciar si l’assignatura és impartida en una altra llengua. La que faltava, ara els pares i mares s’hauran de dedicar a interrogar els fills per saber en quina llengua els donen una assignatura, i anar després a informar l’administració, presentant denúncies contra el professor que no obedisca la consigna. El senyor Font de Mora sembla creure que ens trobem encara en ple franquisme, o en dictadures com la nazi o a la soviètica, on els fills havien de denunciar el desviacionisme polític dels pares, i on tots els ciutadans actuaven d’agents de vigilància dels seus conveïns.

Li recomane al senyor Font de Mora que es tranquil.lize, que es prenga no una, sinó moltes tasses de til.la, i que es deixe d’entrades sorpresa a les classes per part dels inspectors, que acabaran semblant-ho de policia, i que s’assente a negociar tranquil.lament amb sindicats, pares i mares, directors i centres educatius, per trobar solucions raonables i coherents a l’embolic en què ell sol s’ha clavat amb tanta obcecació.

EL CONSELL HAURIA DE DEIXAR CÓRRER EL PROJECTE DE LA VIU I CONCENTRAR-SE EN L’IMPULS A LA UJI, INCLÓS CIÈNCIES DE LA SALUT

2008-09-17T09:42:00.002+02:00

Des del BLOC continuem considerant absurda i sense cap sentit acadèmic la creació d’una nova universitat, com seria la VIU, que només s’explica per raons partidistes del PP, i reiterem que el Consell s’hauria de deixar d’estranys experiments i apostar clarament per l’expansió de la nostra universitat pública, la Jaume I, en comptes de llançar-se a finançar amb diners públics un projecte privat i innecessari com és aquest. I quan parlem de suport a la Jaume I, per suposat hi incloem la necessitat que la nostra universitat puga impartir Ciències de la Salut, tal i com demana unànimement la societat castellonenca; i per a dur endavant aquesta ampliació, projectes com la VIU o el suport a la implantació a Castelló de la universitat privada catòlica de València no són sinó entrebancs.

Es absurde impulsar en aquests moments un centre que oferiria les mateixes titulacions i insistim en demanar al govern del PP que es deixe d’absurds com ara crear una nova universitat més o menys virtual i que tots els diners i les energies que pensa destinar a la VIU els dedique a col.laborar en la millora dels estudis i les instal.lacions de la Jaume I, que és el que per llei té obligació i el que la societat castellonenca li demana.

FINLÀNDIA

2008-08-29T11:42:00.002+02:00

Aquest estiu he tingut la sort de poder viatjar fora de casa i he vingut meravellada de tot el que he vist. Diuen les males llengües que els nacionalismes es curen viatjant... una gran mentida atés que quan més viatge més nacionalista torne i sobretot més enveja sana acumule respecte al que fan altres països. Sense eixir fora d’Europa, Finlàndia és un exemple a seguir pel que fa a la integració de minories.

Al país nòrdic conviuen en pau i harmonia diverses nacionalitats ben diferenciades i integrades, entre elles, la més notòria són els ciutadans suecs que conformen vora un 6% de la població total. Doncs bé, aquesta minoria disseminada arreu del país i no concentrada en un territori concret (malgrat siguen majoritaris en alguns indrets com ara les illes Åland) gaudeix del seu propi partit polític, d’institucions pròpies i d’escoles, entre altres. A més a més, finés i suec són tots dos idiomes oficials a tot Finlàndia; així podem trobar com a exemple curiós del que veritablement és integració, que als carrers on viuen majoria de finesos retolen el nom del carrer primerament en finés i després en suec, mentre que a carrers on hi ha majoria sueca ho fan a l’invers.

Igual, igual que ací, on els que a banda del castellà parlem i tenim altres llengües mares hem de presenciar absortes i bocabadats com iniciatives mancades de tot sentit –i em referesc concretament al Manifesto por la lengua común- vénen a confrontar i a dir-nos quina llengua emprar i fins i tot, en quina llengua educar, treballar i, en definitiva, conviure amb els nostres veïns. Un atemptat a la diversitat que sols podia donar-se per part de nacionalismes espanyols radicals i un altre enfrontament utilitzant la llengua com a eina de divisió.

És per això, que tal volta alguns més que altres, que no es consideren pas nacionalistes, haurien d’obrir les seues ments obtuses i tancades a tot el que sone estrany i reconéixer que l’harmonia entre llengües i nacionalismes dintre d’un mateix país pot ser una realitat tal i com passa a Finlàndia on finesos i suecs trauen beneficis del fet d’utilitzar i aprendre ja no dues llengües, a banda de l’interés que tenen per conéixer altres llengües foranes.