
Al PP ja li està bé que no arriben els diners que caldria, perquè això li permet exercir el seu victimisme antisocialista, atribuint-li a Zapatero tots els mals que ocorren en aquest territori; i als socialistes també els va bé “castigar” una autonomia que consideren “perduda”, i crear-li problemes al govern “enemic” de València, mirant d’ofegar-lo econòmicament. Enmig d’aquest enfrontament, però, es troben els ciutadans de peu, les persones que veuen com les seues necessitats personals i col.lectives són desateses pels uns i pels altres, ficant cadascun d’ells l’altre com a excusa i com a argument exculpatori. Aquesta situació caldria tallar-la d’arrel, les legítimes discrepàncies entre les forces polítiques no haurien d’impedir que arribàrem a acords de mínims en qüestions que ens afecten a tots de manera greu, i més en temps de crisi, com són les relacionades amb el finançament. I és que al ciutadà no li importa tant qui té la culpa que no li arriben els diners i les inversions, sinó el fet que aquests diners i aquestes inversions no li arriben, com seria de justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada