FA MASSA TEMPS QUE LA CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL UTILITZA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE AMB FINALITATS PARTIDISTES

Crec que d'una vegada per totes cal deixar clars els conceptes: una dona amb risc d’exclusió social és un concepte molt més ample i ambigu que una dona víctima de la violència de gènere. Una dona de més de 45 anys, una immigrant, una dona sense recursos, corren risc d’exclusió social, però no per això són necessàriament víctimes de la violència de gènere. Per això, si el que ha de ser una Casa per a la Protecció de les Víctimes d’aquesta violència es converteix en una Casa per a dones en situació de risc social, i de pas es rebaixa en 700.000 euros la quantitat de la licitació, s’està duent a terme una manipulació dels objectius fixats, tant més greu perquè la major part de la despesa, un 85%, corre a càrrec d’una subvenció finalista del govern central, destinada a combatre la violència de gènere, i que per tant no pot ser utlitzada per a altres finalitats; i, ho vulguen o no ho vulguen, el risc d’exclusió social no és un concepte equivalent, ni de bon tros, a la violència de gènere.

I ens temem que darrere d’aquests canvis i desviacions de diners de subvenció hi haja una rivalitat entre dues conselleries, la de Benestar Social i la de Justícia. Perquè, segons la llei, tots els temes realcionats amb la violència de gènere depenen de Justícia, i en canvi l’antiga Casa d’Acollida, que hauria d’haver estat subtituïda per la de Protecció de Víctimes, depenia de Benestar Social, i aquesta conselleria vol continuar conservant el control i les subvencions; i per això aquest pas cap a l’exclusió social, concepte molt més genèric, que permet a Benestar Social continuar controlant-les. Però aquest fet és greu, primer que tot perquè deixa molt més desprotegides les víctimes de la violència de gènere, diluïdes ara en un col.lectiu molt més ample; i també perquè comporta desviar uns fons atorgats per a una finalitat determinada cap a altres actuacions diferents, cosa que, des del punt de vista legal, podria tenir conseqüències molt problemàtiques. Per això cal que la Conselleria de Benestar Social aclarisca què ha passat i que corregisca tot el que calga per restablir la plena legalitat.

EL BLOC DU ANYS DENUNCIANT ELS PERJUDICIS QUE ENS OCASIONA EL SISTEMA DE FINANÇAMENT, ENS ALEGRA QUE ARA TOTS HO RECONEGUEN.

Si alguna cosa ha caracteritzat el discurs econòmic del BLOC des de fa molts anys ha estat la denúncia constant de la discriminació fiscal que patim els castellonencs, i tots els valencians, entre el que paguem a l’estat en concepte d’imposts i el que aquest ens retorna en inversions o ens transferències a les administracions d’ací. Durant tot aquest temps, ens hem hagut d’escoltar de tot: insolidaris, incapaços de mirar més enllà, venedors de missatges propis de temps passats... Ara, en canvi, sembla que, finalment, tots han descobert els grans perjudicis que el sistema de finançament vigent ens ocasiona; i, com és lògic, ens alegrem i, ara més que mai, reitererem la necessitat d’un sistema de finançament més just, que puga permetre als governs autonòmics i municipals dur a terme les actuacions i inversions que el nostre país necessita, per millorar les condicions de vida i de treball dels nostres conciutadans.

Els successius governs de Madrid, ja foren del PSOE o del PP, s’havien negat sempre a fer públiques les balances fiscals del que paguen i reben les diferents autonomies. I ho feien perquè sabien perfectament que els fets eren massa escandalosos, que algunes comunitats, entre les quals el País Valencià, són clarament perjudicades per un sistema que, en nom de la solidaritat interterritorial, fa que comunitats com Extremadura o Andalusia es puguen permetre, amb els diners aportats pels valencians, obres i actuacions públiques que ací no podem dur a terme de cap de les maneres, per falta de diners. I això sense oblidar que la tan invocada “solidaritat interterritorial” ens ha impedit exercir moltes vegades la “solidaritat interna”, per tal d’ajudar aquelles poblacions i comarques valencianes que no arriben als nivells de recursos necessaris per seguir el ritme de la resta del territori. Ni menys encara la “solidaritat amb les persones”, amb aquells compatriotes nostres amb greus problemes per mantenir el ritme del conjunt de la població.

Enhorabona subcampió

El subcampionat ja és del Vila-real, una temporada com aquesta ha fet que l'equip del nostre poble siga a la propera temporada a la Champions League.

El nostre equip està entre els millor del món, i a partir de setembre la gent de Vila-real podrem continuar disfrutant del millor fútbol.

Moltes felicitats, endavant Vila-real

L’ACTUAL PÀRQUING PRIVAT DE L’HOSPITAL GENERAL ÉS EL RESULTAT DE LA PRIVATIZACIÓ D’UN ANTERIOR PÀRQUING PÚBLIC

Les proves aportades pels sindicats de l’Hospital General quan exigeixen la gratuïtat del pàrquing que s’hi ha construït demostren clarament que aquest s’ha fet en els terrenys on es trobava un anterior pàrquing públic en superfició, gratuït i legal, amb senyalització i places cobertes, i que de cap de les maneres era, com pretén la Conselleria, un descampat on s’aparcava de forma espontània”. I que per tant el que s’hi ha dut a terme ha estat un procés de privatizació encoberta, volent fer creure que es tractava d’un pàrquing de nova construcció.

El BLOC va proposar en Diputació que s’exigira la seua gratuïtat, només vam trobar paraules de menyspreu per part del PP, com quan el president va afirmar que els treballadors i els usuaris haurien d’anar a l’Hospital en autobús, que és més ecològic, oblidant que el servei d’autobusos no cobreix els horaris nocturns, i que els malalts i els seus parents no van a aquest centre per gust, sinó a causa d’una malaltia. La veritat és que molts castellonencs ja comencen a descobrir el que significa per a les seues butxaques haver de tenir aparcat el seu vehicle en aquest pàrquing, quan a més hi han d’entrar i eixir diferents vehicles al dia, dels familiars que es turnen per tenir cura d’algun malalt.

Hem demanat que la Generalitat pague a l’empresa que va efectuar les obres a canvi de la concessió del pàrquing les despeses que va comportar l’obra, que el recupere així per a la titularitat pública i que el retorne a l’anterior condició de gratuït, com ho són els dels altres centres sanitaris; i que no intente pagar les despeses de la seua construcció ni traient profit dels treballadors que l’han d’utilitzar per dur a terme la seua feina, com en qualsevol altra empresa pública, ni tampoc de les persones que n’han de fer ús per culpa d’una malaltia, pròpia o d’un familiar.

Escola Valenciana presenta a Castelló la nova campanya: matricula en futur, matricula en valencià

Escola Valenciana Federació d'Associacions per la llengua ha presentat aquest matí a la llotja del Cànem de Castelló una nova campanya: MATRICULA EN FUTUR, MATRICULA EN VALENCIÀ.

Davant la manca d'interés per part de la Conselleria d'Educació de que les xiquetes i xiquets que són al nostre País, aprenguen i visquen en valencià, una volta més és la societat civil la que assumeix aquesta tasca.

A punt de complir 25 anys la llei d'Ús i Ensenyament del valencià, continua sent necessari que la societat civil es mobilitze per tal de fer-la complir, és indignant que el conseller d'educació li preocupe més ensenyar l'assignatura d'educació per la ciutadania en anglés, que recolzar la nostra llengua. Encara en som molts els que pensem, vivim i aprenem en valencià.

I entre aquets podem comptar amb gent com Hector Faubel, Núria Roca i Andreu Palop, endavant sou necessaris.

TOTS SOM NECESSARIS.

A MOLTS ELS HAURIA DE CAURE LA CARA DE VERGONYA AL VEURE QUE, A CASTELLÓ, NOMÉS 4 DE 25.000 PERSONES DEPENENTS ESTAN COBRANT SUBSIDI

Llegir que només quatre castellonencs dels prop de 25.000 als quals hauria de beneficiar la Llei de Dependència estan cobrant a hores d’ara realment el subsidi que els atorga aquesta llei, no saps si t’omple més d’estupor o de vergonya aliena. És indignant que s’haja arribat a aquesta situació, en un tema tan sensible i que afecta justament les persones més indefenses de la nostra societat, simplement perquè el PP des de la Generalitat i el PSOE des del govern central ho han convertit en una arma electoral i de lluita partidista, i els que paguen ara els enfrontaments són justament les persones dependents, que veuen com la llei esdevé paper mullat, i en un tema que no té espera i en el qual cada dia compta, i molt.

En un tema tan sensible com aquest, caldria que tots tancàrem files i arribàrem a un gran acord, al qual des del BLOC ens sumaríem amb entusiasme, per tal de traure si cal diners de baix les pedres, per poder ajudar així aquestes persones a millorar, ni que siga mínimament, la seua actual qualitat de vida. Però si totes dues forces s’entesten en continuar l’absurda batalleta de “tu tens la responsabilitat”, “tu m’hauries d’haver fet arribar els diners”, “tu hauries d’haver dut a terme les avaluacions”, des del BLOC continuarem denunciant una i una altra vegada la situació, i requerint totes dues formacions per a que es deixen d’una vegada d’utilitzar aquestes persones com a carn de canó del seu electoralisme barat.