27/10/09

ÉS INACCEPTABLE LA RALENTITZACIÓ DE LES OBRES DE L’A7 ENTRE VILANOVA I LA JANA

El govern de Madrid, que és qui té l’obligació, segons els convenis signats, d’executar el tram de l’autovia A7 entre Vilanova i la Jana, dóna llargues a la seua construcció mentre, això sí, s’omple la boca de bones paraules i de declaracions triomfalistes, llançades des de la subdelegació del govern o des de les files disciplinades dels dirigents del partit socialista. Però, darrere de tanta declaració i tant de triomfalisme, l’únic que hi ha és una ralentització inadmissible d’unes obres cabdals per a Castelló, que fa anys que haurien d’estar acabades però que, amb una excusa o una altra, que si no hi ha arribat un paper, que si falta una signatura, que ara la partim en tres, que ara estem estudiant si es connecta o no la Jana amb Vinaròs per autovia, l’únic de cert és que un eix de comunicacions com aquest, primordial per a la nostra economia, que hauria de ser la gran alternativa gratuïta al peatge de l’AP-7, a hores d’ara continua sent només un projecte sense executar.

Catalunya ha inclós la seua part del projecte, l’autovia que des del Perelló ha d’arribar fins a la Cènia, com una prioritat en el seu Pla d’Infraestructures; però de res servirà que la part catalana de l’autovia arribe fins a la Cènia si allí no troba la seua continuïtat dins del territori valencià. Però, pel que es veu, són moltes les pressions sobre l’administració que ha d’executar-la per part dels interessos creats que ingressen tants diners amb el peatge de l’autopista i que, com ja va passar en el seu dia amb el coll de botella que es va mantenir durant anys entre Sagunt i Almenara, volen retardar el màxim possible l’execució d’un projecte que, quan estiga plenament executat, oferirà una alternativa gratuïta i per autovia a la AP7 i els seus elevats peatges, que la fan econòmicament inviable per als interessos turístics, industrials i exportadors de les comarques de Castelló. Per això, cal exigir una vegada més celeritat en l’execució d’aquestes obres, menys declaracions i triomfalisme i més actuacions per a accelerar la seua construcció.

20/10/09

EL BLOC DEMANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Mentre que altres ciutats arreu de l’Estat, elaboren els pressupostos locals amb el consens veïnal, a Vila-real això no passa.


El regidor d’Hisenda afirma que posar en pràctica aquesta mesura implica molta feina, però des del BLOC pensem que els polítics estan per a treballar i que a la ciutat estem perdent una oportunitat única i valuosa per tal d’arrimar-nos a allò que realment li fa falta al municipi, però la realitat és que el Consell de Participació ciutadana local està morint per inanició. I d’aquesta manca d’iniciativa el govern popular té gran culpa en no dur al Consell temes de calat com ara el futur econòmic de Vila-real.

El que un govern local siga més o menys participatiu (o nul, com és el cas de Vila-real) no depén de la societat ni de les associacions de veïns, sinó del govern local que es l’últim responsable de portar davant del Consell temes per a motivar la participació, com ara els pressupostos locals o el concert previ del PGMOU, el qual fou presentat al Consell pocs dies abans que acabara el termini d’al·legacions, o iniciatives com ara l’Agenda 21, entre altres, que no s’han debatut en el Consell, i no cal oblidar que és el govern local el que marca l’ordre del dia de les escasses reunions que es fan a Vila-real del màxim òrgan consultor de la voluntat ciutadana, un Consell de Participació que està reglat pel ROF i que per tant gaudeix de protecció jurídica.

Per això des del BLOC volem instar el regidor d’Hisenda a posar-se a treballar ja en una iniciativa que fou anunciada al 2007 i que, per tant, s’ha tingut temps més que suficient per tal d’establir les bases i la manera d’executar-la, i que els propers pressupostos 2010 siguen per fi uns pressupostos participatius, tal com el mateix regidor va prometre. Pensem que no estem demanant res que no siga possible i que Vila-real no pot quedar-se a la cua. I per això ho demanem amb temps i forma perquè no done lloc a les excuses inversemblants que sol argüir el govern local per no fer els deures.

15/10/09

QUAN S'ACABARÀ "LA FESTA" DEL PP?

En els darrers dies, hem pogut observar perplexos les mil caramboles del Partit Popular per intentar netejar la seua imatge pública. Esperanza Aguirre, ha expulsat del grup parlamentari popular a tres dels imputats en la trama Gürtel, per l'altra banda al País Valencià, el pressumpte màxim responsable de que aquestos mafioses feren negocis, a banda de fer-se d'or, el President Francisco Camps no ha dimitit, tant sols ha cessat de les seues funcions al número 2, Ricardo Costa, i segons diuen perquè Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal li han obligat a fer-ho.

Després d'unes hores, on hem vist ballar els comunicats de premsa del PP, desmentint els de València a Madrid i declaracions dels dirigents totalment contradictòries, la festa continua i pareix que es convertirà en la telenovela d'aquesta temporada. Ara bé sense un invitat principal, Ricardo Costa, el qual l'han apartat, com si amb això estigueren tots els mals sol·lucionats. A més a aquesta crisi, cal sumar-li el pols de Carlos Fabra a la Cospedal, sobre les declaracions d'aquesta última exposant que Costa ja no hi és, ni hi serà mai més.


Que passarà amb Carlos Fabra? I amb el molt honorable president Camps? Rajoy obrirà algun dia la boca? El que algunes persones han titolat de "festa" continua i pel que veig, continuarà donant portades de telediari i molt de fàstic a les persones que som honrades i que no treballem a la pòlítica per enriquir-nos, sinó que treballem pel benestar i futur del nostre poble.

8/10/09

EL CAS GÜRTEL CONFIRMA QUE LA CORRUPCIÓ ESTAVA IMPLANTADA AL PAÍS

Amb l’alçada del secret de sumari sobre el cas Gürtel ahir queda palès que la presumpta trama de corrupció del PP estava implantada al nostre territori reproduïda d’igual manera a la resta de l’Estat on governa aquest partit. Les evidències sobre els presumptes delictes cada dia prenen més forma i dóna la impressió de que encara queda molt per destapar a tot l’Estat.

Els dirigents del PP al nostre país estan enterbolint la imatge de la política i de les persones honrades que treballem tots els dies per tal que els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles o ciutats alcen el cap davant aquesta desfeta econòmica que ens sacseja. Per això l’atrinxerament del Cap del Consell està tacant a la Generalitat i a les administracions públiques a tots els nivells. Caldria un mínim de dignitat per la salut de la política i que tot aquest caos dels tratges, rellotges, cotxes finalitzara amb la dimissió del Cap del Consell i tots aquells polítics que ha intervingut en aquesta obscura trama.

5/10/09

EL PP i PSOE ACALLEN LA VEU DELS LLAURADORS VALENCIANS A MADRID

El Senat espanyol va aprovar, amb els vots del PSOE i l'abstenció del PP, la Llei de representativitat estatal de les organitzacions professionals agràries. Segons el BLOC, aquesta atempta contra l'arbitrarietat dels poders públics, de llibertat d'associació i de no discriminació. També advertim que la Llei no garanteix la llibertat d'ecollir lliurement als representants i de formular un programa d'acció per part de les organitzacions professionals; com requereixen el convenis que Espanya ré subscrits i que formen part del seu ordenament jurídic.

L'intent d'afavorir arbitràriament determinades organitzacions agràries, ha promogut l'apovació d'aquesta Llei al Senat amb el vist i plau del partit socialista i l'abstenció del Partit Popular, que una vegada més, han donat proves que els importa ben poc el que passa al País Valencià. Per això crec que és un greuge comparatiu i una decissió que portarà repercusions negatives a totes les persones que treballen del camp, ja es dediquen a l'agricultura o la ramaderia.


Per això, des del BLOC rebutjem l'actuació dels senadors valencians del PSOE i PP per entrebancar, al ja malmés sector agrícola i ramader i afavorir aquesta Llei que sols portarà més problemes a aquest sector, peça clau en l'economia valenciana des de fa segles i retirat a l'oblit pels dos grans partits.