EL BLOC CONTINUA FENT COSTAT AL PETIT I MITJÀ COMERÇ

El projecte de dies d’obertura legal dels comerços que presenta el Consell s’alinia de manera clara al costat de la voluntat de les grans superfícies, que si pugueren obririen les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, i va descaradament en contra dels interessos del petit i mitjà comerç, clarament majoritari en les nostres terres i que és qui genera la majoria de llocs de treball d’aquest sector. Evidentment, i com mira de fer sempre, el PP procura emmascarar aquesta preferència per les grans superfícies multinacionals amb paraules grandisonants, com si estiguera al costat dels menuts, però només cal llegir el projecte per a adonar-se de quins interessos s’hi defensen en realitat.

Des del BLOC sempre hem sostingut la necessitat que el petit i mitjà comerç autòcton siga afavorit i defensat de les agressions de les multinacionals del sector, que volen acabar amb tota competència amb mètodes sovint molt discutibles; per tant, continuarem donant suport a les propostes del sector, exigint la limitació dels horaris comercials, i en aquest cas dels dies festius en què estaria permés obrir els establiments. I aixó ho fem en la convicció que estem defensant els interessos no només del comerç, sinó del conjunt dels ciutadans, que poden creure que una obertura total diària els afavoriria, però que han de comprendre que es tracta d’un tema de “pà per a avui, fam per a demà”.

Per aquesta raó, i entenent que la Diputació hauria de defensar els interessos del petit i mitjà comerç autòcton de les nostres comarques, presentarem una proposta al Ple per a que es posicione en favor del manteniment de l’actual calendari, d’un màxim de vuit dies festius de possible obertura a l’any, oposant-se a l’ampliació sol.licitada per les grans superfícies. I així, que cada formació política s’haja de retratar públicament sobre aquest tema, sense manipulacions ni ambigüitats.

Les administracions no s'han de limitar a esperar que l'augment de les exportacions caiga del cel, han d'intervindre per a estimular-les

L’informe de la Cambra de Comerç sobre la possible reactivació de l’economia castellonenca el proper any a causa de l’augment de les exportacions no fa sinó confirmar altres previsions en el marteix sentit: una economia com la nostra, amb un protagonisme gran de les exportacions ceràmiques, sobretot a altres països de la zona euro i de la resta de la Unió Europea, i en part també del turisme provinent d’aquests països, es pot beneficiar de l’inici de l’eixida de la crisi que ja apunta en pasïos com Alemanya o França i, per tant, començar a reactivar-se. Però tots hem de ser molt conscients que aquesta recuperació de les exportacions no ens caurà del cel, sense haver de fer res per a estimular-la; i, per desgràcia, tot sembla indicar que ni les autoritats autonòmiques ni les estatals tenen aquest tema gens assumit.

Ara seria el moment de prendre mesures efectives per a afavorir les exportacions, sobretot ceràmiques, en comptes de perdre el temps miserablement en discusions absurdes entre els dos governs, que vol dir entre PP i PSOE, PSOE i PP; ara seria el moment d’estimular que la nostra indústria puga respondre amb solidesa i empenta a aquestes demandes exteriors. La indústria ceràmica castellonenca necessita a hores d’ara fortes inversions estatals i autonòmiques per al seu finançament, crèdits, publicitat exterior, millores tecnològiques, investigació...; caldria que tant Madrid com València foren cosncients que els diners invertits ara en ajudes a una indústria competitiva com és el taulell, repercutiran el dia de demà en una millora de les exportacions i, per tant, a la llarga, en l’augment dels imposts recaptats i en la recuperació de llocs de treball; caldria, per tant, que sàpigueren invertir en futur, en comptes de mantindre l’actitut actual, de pràctica paralització de les ajudes i els estímuls a la indústria castellonenca.

A CASTELLÓ TENIM MENYS DE 3 LLITS HOSPITALARIS PER CADA 1.000 HABITANTS, QUAN LA MITJANA EUROPEA ÉS DE 8

Les deficiències que patim qualsevol persona de les Comarques del Nord cada cop que acudim a un hospital públic, són molt greus. Cal que el Consell dote als castellonencs del nombre de places necessàries, i al govern de Madrid a trasferir els diners suficients per a fer front a aquesta necessitat. Ja que és lamentable el percentage de llits hospitalaris amb què compta la província, ”que és de 2’2 llits per cada mil habitants, segons l’”Informe Nacional de Hospitales 2008”, que ha publicat el Ministeri de Sanitat, quan la mitjana dels països de la Unió Europea és de 8 llits per cada mil habitants, i la recomanació de l’OMS és d’entre 8 1 10. I ni tan sols la inauguració dels nous hospitals de Peníscola i la Vall d’Uixó, quan estiguen d’una vegada en funcionament, apujarà molt aquestes xifres, i encara que comptàrem els hospitals privats, una inclusió molt discutible, pujaríem a més del 2’6, molt lluny encara per tant de la mitjana europa.

Davant d’aquesta situació, crec que cal que continuem instant des de la Diputació i els ajuntaments, per una banda al govern de la Generalitat, per a que duga endavant una forta política de construcció de nous centres i de contractació de personal sanitari –cosa que, per altra banda, seria una manera d’impulsar també el sector de la construcció en època de crisi i de disminuir el nombre d’aturats en la construcció i la sanitat— i per l’altra seguirem emplaçant el govern de Madrid, per tal que transferisca al Consell els diners necessaris per a capgirar aquesta escassesat de llits hospitalaris per habitant, tenint en compte a més que la quantitat d’usuaris i de peticions mèdiques ha augmentat encara més amb la incorporació de les persones provinents del món de la immigració.

ENS HO JUGUEM TOT A COPENHAGEN

La conferència sobre el medi ambient de les Nacions Unides que s'inicià a Copenhaven calia que fora un èxit, a l’hora d’aprovar mesures efectives contra les conseqüències negatives del canvi climàtic, i que, aquesta vegada, països tant contaminants com Estats Units o la Xina es prengueren seriosament el tema i acceptaren prendre les mesures necessàries per tal de reduir el nivell de CO2 a l'atmosfera.

Per tant tota la humanitat ens juguem molt i més la gent del País Valencià, ja que el nostre és climatològicament inestable, fins i tot sense les complicacions afegides que aquest canvi climàtic comporta. Totes les sequeres i les pluges salvatges suposen periòdicament problemes greus; a més a més les comarques del migjorn valencià estan a la vora de la desertizació.

En qualsevol cas, des del BLOC donem suport a aquesta cimera, a punt de cloure, i desitgem que el nom de Copenhaven es puga associar en el futur a l’aposta directa i decidida per a evitar el deteriorament del nostre planeta.

Demanem les mesures escaients per tal de fer efectiva la protecció del Paratge Natural de la Desembocadura del Millars

El 19 d’abril de 2005, es publicava al DOGV el decret mitjançant el qual es declarava la desembocadura del riu Millars com a paisatge protegit i s’establia així un règim especial de protecció per raó de la Llei 11/1994, d’espais naturals protegits. Quatre anys després, les condicions del paratge no han canviat massa, a excepció de l’actuació que ha fet la confederació hidrogràfica mitjançant fons europeus.

Un paratge natural com el nostre podria convertir-se en un bon atractiu turístic de caire ecològic i alhora atraure a visitants cap a les nostres terres. Però per la manca d’actuacions al respecte, sembla clar que els qui ho han de gestionar, no creuen gens ni mica en les possibilitats d’aquest paisatge com a atractiu turístic.

Fa més de sis mesos, el Sr. alcalde de Vila-real va assumir la presidència del Consorci del riu Millars, després de dos anys de presidència del Sr. alcalde d’Almassora. Aleshores es van anunciar unes jornades sobre el Riu Millars el 29, 30 i 31 de maig de 2009 i es va aprovar el servei de vigilància després de mesos d’espera. I res més; ja no s’ha fet cap altra actuació al respecte.

Encara estem a l’espera de l’aprovació del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) l’aplicació del quals és fonamental per al futur del paratge (que es va iniciar en abril del 2008).

Estem a l’espera de veure com s’articula el servei de manteniment del projecte de la via verda que s’ha fet al Millars, que ara per ara està abandonat sense que cap administració es faça càrrec. Una inversió de 1,2 milions d’euros que pot llançar-se a perdre si no s’actua amb celeritat. L’exemple més plausible el trobem en la mort d’arbres que es van plantar per repoblar la vegetació de ribera i que com que no s’han regat han minvat la seua població.

Estem també a l’espera que es reunesca i actue el Consell Social del paratge natural, que aglutina totes les entitats de la societat civil que han d’assessorar pel que fa a la protecció de l’espai natural.

I per descomptat, continuem esperant a conéixer dades al voltant de les actuacions i denúncies que porta endavant el servei de vigilància que ens serviria per avaluar el seu funcionament. Cal remarcar que solament hi ha un vigilant pel matí i un altre per la vesprada.

No obstant això, també quedem a l’espera d’un projecte ambiciós de conscienciació i educació orientat a la població de les poblacions del paratge; es pretenia que la ciutadania coneguera de primera mà el projecte, perquè si aquest no es coneix difícilment es pot conscienciar al voltant de la seva protecció i molt menys aquesta serà efectiva. A més a més, cal apuntar que no és suficient amb unes jornades puntuals, com les que s’han fet, no es prou.

Per últim, i davant de la Presidència actual, continuem esperant a la construcció del Centre de Visitants específic, fonamental per centrar les activitats de gestió i dinamització del paratge.

Totes aquestes deficiències esmentades hagueren estat solucionades si la declaració del paratge natural haguera contemplat les responsabilitats també de la Conselleria de Medi Ambient, que tal com s’ha fet a altres llocs, haguera assumit part de la gestió amb mitjans i sobretot amb recursos econòmics. Per contra, la Conselleria s’ha desentés completament del nostre espai natural. El BLOC som l’única institució que demana que s’actue ja de manera imminent en aquest espai, que es complesquen objectius, que hi ha molt a fer, i sobretot que la Generalitat aporte recursos cap a la nostres terres. Estem davant d’un paratge natural únic i amb un gran potencial ecològic i turístic, però també tenim al davant unes autoritats que s’han manifestat completament ineficients en la seua gestió al respecte.

La violència cap a les dones una lacra a eliminar

Sent conscient que la violència de gènere que s'exerceix contra les dones és un problema molt greu i que ens pertoca a tota la societat lluitar per tal que aquesta lacra s'elimine. Cal remarcar que des de fa deu anys el 25 de ovembre és reconegut per la ONU com el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones, i a poc de complir-se cinc anys de la promulgació de la Llei contra la Violència de gènere, el passat any, el 13,3% de les víctimes mortals de violència de gènere va ocórrer al nostre país i durant el primers set mesos de l’any 2009, hem estat la segona autonomia amb major nombre de dones assassinades per les seues parelles.
Per tant, encara que l’aprovació per part del govern central de la Llei contra la Violència de Gènere va suposar un avanç significatiu, l'escassa dotació econòmica i la manca de coordinació entre les diferents administracions han fet que, a hores d’ara, els resultats palpables del nou marc legal siguen més aviat escassos, quedant moltes agressions i assassenitats sense denunciar.

Aquesta lacra social sols es reduirà amb una dotació pressupostària suficient i amb voluntat política per dur endavant les mesures que deriven de la Llei Integral. Cal aconseguir que la lluita contra la violència cap a les dones es convertisca realment en una “qüestió d’estat”. Per tot això, és fonamental que les administracions continuen fent passades endavant i propicien programes que avancen en l’eradicació d’aquesta autèntica lacra social que va en detriment de la qualitat de la nostra democràcia i que és la prova més palesa de què encara estem ben lluny de la plena igualtat entre homes i dones.

CARLOS FABRA JA NI ES PREOCUPA DE DISSIMULAR LA SEUA PREFERÈNCIA PER LA UNIVERSITAT PRIVADA PER DAMUNT DE LA PÚBLICA

Cada dia que passa, i de manera cada volta més escandalosa, el PP evidencia la seua preferència per una universitat privada i de fora de Castelló, com és el CEU Cardenal Herrera de València, per damunt de la universitat pública castellonenca, com és la Jaume I. I això, que des del Consell encara miren de dissimular una mica, sense que per això es deixen de notar les seus preferències, és clarament escandalós en l’actuació de Carlos Fabra a la Diputació, perquè el president de la institució provincial ni tan sols es molesta en guardar les formes; signa convenis amb el CEU per a l’ús per part d’aquest de les instal.lacions primer de Penyeta Roja i després de l’Hospital Provincial per a les seues pràctiques, com si la Jaume I no estiguera preparant des de fa temps la implantació de Ciències de la Salut. Però, ja se sap, Carlos Fabra està en contra de que ell anomena “talibans de la universitat”, com va anomenar fa anys als equips directius de la UJI, i continua pensant que “qui paga, mana”, com va declarar en una altra ocasió, referint-se també a la Universitat, quan aquesta va gosar contradir-li una de les seues idees pelegrines, com si els diners foren seus personals i no provingueren dels imposts que paguem els ciutadans.

S’ha d’acabar aquesta política de preferència per les universitats privades sobre les públiques per part de les institucions. En el nostre sistema educatiu, les universitats privades són concebudes únicament com un complement voluntari a les funcions de les públiques, que són aquelles que les administracions tenen l’obligació d’impulsar i estimular en el seu funcionament i expansió. Qui es vulga “permetre el luxe” d’uns estudis privats, des d’on es propaguen a més determinades ideologies, que se’ls pague ell. La Diputació, com el Consell, ha de treballar per a la implantació dels estudis de Ciències de la Salut, tan necessaris per a les comarques castellonenques, a través d’una universitat pública com és la Jaume I, i no impulsar l’aparició i consolidació d’una universitat privada i competitiva, que oferta els mateixos estudis i que l’únic que pot aconseguir és que la UJI no els obtinga, per excés d’oferta en la zona, o que si els obté siga en unes condicions precàries, inacceptables per a una universitat de referència com és la universitat pública de Castelló.

ELS HORTS OCUPACIONALS UNA BONA MESURA ANTICRISI

El nostre poble té una tradició rural molt arrelada, així com la gran afició que la gent té cap a l'agricultura. Els nostres avantapassats, la gran majoria, eren llauradors dels quals hem heretat les terres i aquest trebal. Terres que actualment estan abandonades, per la manca de temps o per la poca rentabilitat que ofereix el camp.

Des del BLOC pensem que existeix un nombre important de ciutadans, tant gent gran com de mitjana edat, als quals els agradaria accedir a una parcel·la on poder conrear les seues pròpies verdures, per exemple, i més encara en aquestos moments de gru crisi econòmica. Creiem que l'èxit d'aquest tipus de d'iniciatives queda palès amb l'experiència d'altres pobles on aquestes hortes ocupacionals fa anys que s’estan conreant, alguns a la mateixa comarca de La Plana, com ara Borriana.

Aquestes parcel·les poden oferir un benefici terapèutic a un col·lectiu amb moltes hores lliures com és el dels jubilats, així com un canvi d’hàbits cap a una vida més activa que repercutirà en una millora immediata per a la seua salut. Al mateix temps, aquests horts ocupacionals poden servir per a acostar els nostres escolars cap a la realitat agrícola, ja que cada cop més a sovint, xiquets i xiquetes de ciutat desconeixen el conreu i l’obtenció d’aliments.

La ubicació d’aquestos horts urbans ocupacionals hauria d’estar en un lloc proper per tal que els interessats puguen desplaçar-se a peu des del nucli urbà de la ciutat fins als horts urbans ocupacionals, el lloguer i/o la cessió d’aquestes parcel·les hauria de fer-se accessible per a tots i totes. L’Ajuntament, per tal d’accedir a aquestos horts urbans ocupacionals ,establint un llistat de requisits per tal de donar prioritat a qui més ho necessite; així caldria enir en compte aspectes significatius com ara la renda, edat, etc.

També l’Ajuntament hauria de contruir en les immediacions d’aquestos horts urbans ocupacionals senzilles instal·lacions on els interessats puguen guardar les eines pròpies que utilitzen per al conreu. El mètode de conreu hauria de ser necessariament ecològic, i a més a més tractar de que siga el més sostenible possible; d’aquesta manera s’hauria d’incidir en mesures d’estalvi d’aigua, conreu tradicional, etc.

Les administracions sempre, però més en cara en èpoques de crisi, han de vetllar per la qualitat de vida de la seua ciutadania, i iniciatives como aquesta han de ser un granet de sorra més per tal d'anar guanyant en benestar.

És absurd ofertar places de comare a una sola província

És absurd el sistema de repartiment per part de la Conselleria de Sanitat de les places d’especialització com a comares que atorga cada any el Ministeri d’Educació. Aquest sistema fa torns rotatoris anuals entre les tres províncies valencianes, de manera que enguany les 11 places que ha adjudicat el ministeri se’n van totes íntegrament a Alacant. L’absurditat del sistema ha estat denunciada pels professionals del sector de l’infermeria, que recorden la gran necessitat que pateixen els hospitals de les nostres comarques de professionals especialitzades en aquest ram de la sanitat, i que sobretot en temps d’estiu arriben a nivells inadmissibles.

Vaig presentar una moció a la Diputació en ple del mes de setembre, per tal que aquesta inste la Conselleria de Sanitat a canviar el sistema d’adjudicació de places de comares, i que anualment siguen repartides de manera proporcional i contemplant les necessitats de les diferents zones del País Valencià, acabant amb l’absurditat de la seua concessió total, cada any, a una província diferent, sense tenir en compte les necessitats a llarg termini d‘aquesta especialització. Amb la resposta negativa del Partit Popular.

PER QUÉ EL PP NO PARLA DEL FUTUR PGMOU?

Està clar per què el PP no parla mai del proper PGMOU, sobretot pel que fa a les comunicacions i infraestructures. Tal com es dedueix de l’informe d’al·legacions, el futur de Vila-real està hipotecat, depén totalment de Castelló i de la Conselleria i no s’atenen certs criteris que farien que la nostra ciutat poguera gaudir d’una prosperitat econòmica amb unes comunicacions adients.

Pel que fa l’estació intermodal de mercaderies, una antiga reivindicació del BLOC i de les empreses vila-realenques, la seua creació s’ha finalment desestimat després d’argüir que aquesta estació ha d’estar a Castelló. Així, a Vila-real, gran centre industrial de la Plana Baixa, se li nega una expansió econòmica que podria haver-nos donat la intermodal. Tot i això, des del BLOC no renunciem tan fàcilment al traçat inicial i continuarem reivindicant tant la permanència de l’estació de vianants on actualment es troba com l’estació intermodal a Vila-real com a centre neuràlgic de la indústria de la Plana Baixa.

Les propostes que des del BLOC vam aportar perquè Vila-real fóra una ciutat sostenible amb possibilitats de reducció de contaminació mitjançant comunicacions més ecològiques, com ara el transport urbà i el transport amb bicicleta, la reserva de sòl per a una estació d’autobusos (i establir així una xarxa de transport urbà a la ciutat que ara per ara no té) i la reserva de sòl per a un futur carril bici també han sigut desestimades.

A més, cal recordar que el traçat inicial del TRAM, que ha fet Conselleria, discorre per les avingudes principals del poble i hipoteca tot el trànsit de la ciutat, ja que aquest TRAM utilitzarà quasi tots els grans carrers del municipi. No obstant això, també se’ns desestima la cerca d’un traçat alternatiu per al TRAM, ja que l’informe considera que s’han de seguir les línies establides per la Conselleria de Transports a València sense tenir en compte les necessitats reals de la població.

Amb tot açò que ací s’exposa, no em sobta gens ni mica que el PP no vulga parlar del concert previ del PGMOU, un concert previ fet a mida dels que manen a València i a Castelló i que no es procliu al fet que la ciutat s’expandesca econòmicament.

ÉS INACCEPTABLE LA RALENTITZACIÓ DE LES OBRES DE L’A7 ENTRE VILANOVA I LA JANA

El govern de Madrid, que és qui té l’obligació, segons els convenis signats, d’executar el tram de l’autovia A7 entre Vilanova i la Jana, dóna llargues a la seua construcció mentre, això sí, s’omple la boca de bones paraules i de declaracions triomfalistes, llançades des de la subdelegació del govern o des de les files disciplinades dels dirigents del partit socialista. Però, darrere de tanta declaració i tant de triomfalisme, l’únic que hi ha és una ralentització inadmissible d’unes obres cabdals per a Castelló, que fa anys que haurien d’estar acabades però que, amb una excusa o una altra, que si no hi ha arribat un paper, que si falta una signatura, que ara la partim en tres, que ara estem estudiant si es connecta o no la Jana amb Vinaròs per autovia, l’únic de cert és que un eix de comunicacions com aquest, primordial per a la nostra economia, que hauria de ser la gran alternativa gratuïta al peatge de l’AP-7, a hores d’ara continua sent només un projecte sense executar.

Catalunya ha inclós la seua part del projecte, l’autovia que des del Perelló ha d’arribar fins a la Cènia, com una prioritat en el seu Pla d’Infraestructures; però de res servirà que la part catalana de l’autovia arribe fins a la Cènia si allí no troba la seua continuïtat dins del territori valencià. Però, pel que es veu, són moltes les pressions sobre l’administració que ha d’executar-la per part dels interessos creats que ingressen tants diners amb el peatge de l’autopista i que, com ja va passar en el seu dia amb el coll de botella que es va mantenir durant anys entre Sagunt i Almenara, volen retardar el màxim possible l’execució d’un projecte que, quan estiga plenament executat, oferirà una alternativa gratuïta i per autovia a la AP7 i els seus elevats peatges, que la fan econòmicament inviable per als interessos turístics, industrials i exportadors de les comarques de Castelló. Per això, cal exigir una vegada més celeritat en l’execució d’aquestes obres, menys declaracions i triomfalisme i més actuacions per a accelerar la seua construcció.

EL BLOC DEMANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Mentre que altres ciutats arreu de l’Estat, elaboren els pressupostos locals amb el consens veïnal, a Vila-real això no passa.

El regidor d’Hisenda afirma que posar en pràctica aquesta mesura implica molta feina, però des del BLOC pensem que els polítics estan per a treballar i que a la ciutat estem perdent una oportunitat única i valuosa per tal d’arrimar-nos a allò que realment li fa falta al municipi, però la realitat és que el Consell de Participació ciutadana local està morint per inanició. I d’aquesta manca d’iniciativa el govern popular té gran culpa en no dur al Consell temes de calat com ara el futur econòmic de Vila-real.

El que un govern local siga més o menys participatiu (o nul, com és el cas de Vila-real) no depén de la societat ni de les associacions de veïns, sinó del govern local que es l’últim responsable de portar davant del Consell temes per a motivar la participació, com ara els pressupostos locals o el concert previ del PGMOU, el qual fou presentat al Consell pocs dies abans que acabara el termini d’al·legacions, o iniciatives com ara l’Agenda 21, entre altres, que no s’han debatut en el Consell, i no cal oblidar que és el govern local el que marca l’ordre del dia de les escasses reunions que es fan a Vila-real del màxim òrgan consultor de la voluntat ciutadana, un Consell de Participació que està reglat pel ROF i que per tant gaudeix de protecció jurídica.

Per això des del BLOC volem instar el regidor d’Hisenda a posar-se a treballar ja en una iniciativa que fou anunciada al 2007 i que, per tant, s’ha tingut temps més que suficient per tal d’establir les bases i la manera d’executar-la, i que els propers pressupostos 2010 siguen per fi uns pressupostos participatius, tal com el mateix regidor va prometre. Pensem que no estem demanant res que no siga possible i que Vila-real no pot quedar-se a la cua. I per això ho demanem amb temps i forma perquè no done lloc a les excuses inversemblants que sol argüir el govern local per no fer els deures.

QUAN S'ACABARÀ "LA FESTA" DEL PP?

En els darrers dies, hem pogut observar perplexos les mil caramboles del Partit Popular per intentar netejar la seua imatge pública. Esperanza Aguirre, ha expulsat del grup parlamentari popular a tres dels imputats en la trama Gürtel, per l'altra banda al País Valencià, el pressumpte màxim responsable de que aquestos mafioses feren negocis, a banda de fer-se d'or, el President Francisco Camps no ha dimitit, tant sols ha cessat de les seues funcions al número 2, Ricardo Costa, i segons diuen perquè Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal li han obligat a fer-ho.

Després d'unes hores, on hem vist ballar els comunicats de premsa del PP, desmentint els de València a Madrid i declaracions dels dirigents totalment contradictòries, la festa continua i pareix que es convertirà en la telenovela d'aquesta temporada. Ara bé sense un invitat principal, Ricardo Costa, el qual l'han apartat, com si amb això estigueren tots els mals sol·lucionats. A més a aquesta crisi, cal sumar-li el pols de Carlos Fabra a la Cospedal, sobre les declaracions d'aquesta última exposant que Costa ja no hi és, ni hi serà mai més.

Que passarà amb Carlos Fabra? I amb el molt honorable president Camps? Rajoy obrirà algun dia la boca? El que algunes persones han titolat de "festa" continua i pel que veig, continuarà donant portades de telediari i molt de fàstic a les persones que som honrades i que no treballem a la pòlítica per enriquir-nos, sinó que treballem pel benestar i futur del nostre poble.

EL CAS GÜRTEL CONFIRMA QUE LA CORRUPCIÓ ESTAVA IMPLANTADA AL PAÍS

Amb l’alçada del secret de sumari sobre el cas Gürtel ahir queda palès que la presumpta trama de corrupció del PP estava implantada al nostre territori reproduïda d’igual manera a la resta de l’Estat on governa aquest partit. Les evidències sobre els presumptes delictes cada dia prenen més forma i dóna la impressió de que encara queda molt per destapar a tot l’Estat.

Els dirigents del PP al nostre país estan enterbolint la imatge de la política i de les persones honrades que treballem tots els dies per tal que els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles o ciutats alcen el cap davant aquesta desfeta econòmica que ens sacseja. Per això l’atrinxerament del Cap del Consell està tacant a la Generalitat i a les administracions públiques a tots els nivells. Caldria un mínim de dignitat per la salut de la política i que tot aquest caos dels tratges, rellotges, cotxes finalitzara amb la dimissió del Cap del Consell i tots aquells polítics que ha intervingut en aquesta obscura trama.

EL PP i PSOE ACALLEN LA VEU DELS LLAURADORS VALENCIANS A MADRID

El Senat espanyol va aprovar, amb els vots del PSOE i l'abstenció del PP, la Llei de representativitat estatal de les organitzacions professionals agràries. Segons el BLOC, aquesta atempta contra l'arbitrarietat dels poders públics, de llibertat d'associació i de no discriminació. També advertim que la Llei no garanteix la llibertat d'ecollir lliurement als representants i de formular un programa d'acció per part de les organitzacions professionals; com requereixen el convenis que Espanya ré subscrits i que formen part del seu ordenament jurídic.

L'intent d'afavorir arbitràriament determinades organitzacions agràries, ha promogut l'apovació d'aquesta Llei al Senat amb el vist i plau del partit socialista i l'abstenció del Partit Popular, que una vegada més, han donat proves que els importa ben poc el que passa al País Valencià. Per això crec que és un greuge comparatiu i una decissió que portarà repercusions negatives a totes les persones que treballen del camp, ja es dediquen a l'agricultura o la ramaderia.

Per això, des del BLOC rebutjem l'actuació dels senadors valencians del PSOE i PP per entrebancar, al ja malmés sector agrícola i ramader i afavorir aquesta Llei que sols portarà més problemes a aquest sector, peça clau en l'economia valenciana des de fa segles i retirat a l'oblit pels dos grans partits.

EL BLOC PROPOSA INCREMENTAR EN 500 MILIONS EL PRESSUPOST D’EDUCACIÓ, A CÀRREC DE L’AUGMENT DE 1.200 MILIONS DEL NOU FINANÇAMENT

Caldria destinar al sector educatiu 500 dels 1.200 milions adicionals que rebrà de l’estat, segons el model de nou finançament aprovat pel darrer Consell de Política Fiscal i Financera”. Aquesta aportació complementària, tot i ser clarament insuficient, com ha denunciat repetidament el BLOC, ha de revertir en unes quantitats suficients en un sector com l’educatiu, tan important i que presenta mancances tan greus, principalment en allò que fa referència a infraestructures educatives. A més, l’execució d’aquestes obres seria una aportació important de contractes, i per tant també de llocs de treball, per a les empreses i els treballadors del sector de la construcció, que travessen una situació de crisi tan greu; i, en el cas de les comarques castellonenques, també tindria una repercusió favorable per al sector ceràmic, la producció del qual caldria primar en aquestes infraestructures”. El nostre Diputat Autonòmic, JM Pañella ha destacat també que “en temps de crisi, la formació dels joves de cara al futur és una de les millors inversions que pot dur a terme un govern".

Aquests 500 milions per la construcció, rehabilitació i millora en centres escolars, en “25 milions per a l’erradicació dels barracons en els centres públics de Primària i Secundària; 100 milions per a la creació d’Escoles Infantils Públiques de 0 a 3 anys; i 175 per als Centres Programa Creaescola; a més de 200 milions per al finançament de les universitats públiques, una part dels quals caldria destinar justament a les seues necessàries infraestructures. I aquesta proposta és una pedra de toc per a que les diferents formacions polítiques, i sobretot lògicament el PP en el govern, es retraten i demostren en fets, i no en paraules, el seu suport a l’ensenyament públic i a una política d’inversions que tindria clares repercusions positives en el camp de la construcció.

L’OBERTURA D’UNA DELEGACIÓ DE MEDICINA DEL CEU PERJUDICA, i MOLT, LA IMPLANTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Actualment, cal que mostre la total oposició a la decisió que han pres el PP i el president de la Diputació de cedir part de les instal.lacions de Penyeta Roja per a que la universitat privada catòlica CEU Cardenal Herrera puga impartir-hi estudis de Medicina. Ha de quedar clar davant de l’opinió pública que, amb aquesta decisió, el PP es posiciona clarament en contra de la implantació a la Universitat Jaume I dels estudis de Ciències de la Salut, que tant la mateixa Universitat com la societat castellonenca duem anys reivindicant. I que no ens vinguen ara des del PP argumentant que una cosa no té res a veure amb l’altra. I tant si té a veure! A l’hora de presentar el projecte de la UJI al Consell d’Universitats, per al seu informe favorable i la posterior ratificació per part del Ministeri, pesarà de manera molt negativa l’argument que a la ciutat ja s’imparteixen estudis de medicina, ni que siga per part d’una universitat privada i elitista, més interessada en formar “metges catòlics”, com diuen els seus estatuts, que no en preparar bons metges, capacitats científicament i humanament per a atendre els seus pacients, sense distinció de quina siga seua la seua religió o la seua ideologia.

A partir d’ara, totes les declaracions que puguen fer els dirigents del PP afirmant que donen suport a la implantació de Ciències de la Salut a la UJI no passaran de ser paraules buides perquè, amb la seua decisió, han posat un important entrebanc a aquesta aspiració de la societat de Castelló, i ara caldrà molt d’esforç per part de tots els estaments implicats, començant per la mateixa Universitat Jaume I, per a superar un obstacle com el que la irreesponsabilitat del PP ha col.locat en el camí d’aquesta aspiració. Perquè, o es tracta d’una irresponsabilitat poc meditada o, el que seria encara pitjor, d’un obstacle conscient interposat en el camí d’una Universitat que consideren que no és “de les nostres” i la seua preferència per una universitat privada i ideologitzada –amb una ideologia molt concreta i molt propera a la seua— front a la Universitat pública de Castelló que és la UJI.

CAL FOMENTAR LES EXPERIÈNCIES AMB ALIMENTS ECOLÒGICS

Els aliments ecològics són productes agraris obtinguts mitjançant tècniques de conreu en les quals no intervenen productes químics de síntesi i per tant, és una agricultura respectuosa amb el medi i no contaminant. Però a més, els aliments ecològics són reconeguts per la seua qualitat organolèptica i el seu valor nutricional incidint de manera important en una millora de la salut dels consumidors.

Així també, recentment l’AFSSA (Agència Francesa d’Alimentació) ha publicat les conclusions dels estudis desenvolupats per Denis Lairon, investigador de la Universitat d'Aix-Marseille on es revela que els aliments de conreu i procés ecològic tenen un major contingut en matèria seca, vitamines, minerals com ferro i magnesi i més polifenols antioxidants. Amb aquests estudis queda també demostrat que els productes ecològics contenen índex més baixos de greixos poliinsaturats.
A l’Estat espanyol, l’experiència d’introduir aliments ecològics a l’àmbit social, i concretament a les escoles, ha estat desenvolupada àmpliament a Andalusia amb gran èxit, tant és així que aquesta comunitat està estenent l’experiència també als hospitals públics.

A més a més, aquestes iniciatives han suposat un gran suport per als productors ecològics de les zones implantades, ajudant el creixement d’una agricultura sana i no contaminant.

En aquest sentit, cal que les administracions públiques del País Valencià enceten iniciatives en centres de la província per tal d’introduir els aliments ecològics als menjadors de les escoles, assumint l'administració el sobrecost d’aquesta iniciativa i completen la tasca mitjançant xarrades informatives als centres educatius. Pense que es tracta d’una iniciativa profitosa, tant per als alumnes, ja que incidirà en una millora de la seua salut, com per als productors de la comarca i concretament del municipi, per als quals tenir una determinada venda assegurada suposaria un important suport.

FABRA VA VOTAR CONTRA LA NOSTRA MOCIÓ EN FAVOR DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, PERÒ ARA LI « REGALA » 34.800 EUROS A UN MITJÀ AFÍ.

Darrere de l’aprovació per part de l’equip de govern de la Diputació d’una “despesa de 34.800 euros per a patrocinar l’emissió des de Castelló de un programa de televisió i ràdio de la cadena Intereconomia” s’amaga una clara política discriminatòria entre els mitjans de comunicació, amb aquell sistema de “premia els bons i castiga els dolents” que tant li agrada a Fabra. És clar que diran que aquesta subvenció té per finalitat promocionar la imatge de Castelló entre els oients i els espectadors, però no és menys cert que la subvenció només es destina, quina casualitat, a una emissora caracteritzada per la defensa a ultrança de la seua figura, fins i tot front a unes altres cadenes que han tret a la llum pública els casos de l’anomenat “cas Fabra”, en el qual el president està implicat, per suposat sempre pressumptament.

Justament quan des del BLOC vam proposar un pla d’ajudes als mitjans de comunicació en temps de crisi, tant pel tema dels llocs de treball en perill com d’assegurar la pluralitat informativa, Fabra i el PP van votar en contra; ara, en canvi, es dediquen a repartir ajudes i subvencions encobertes, però de manera molt sel.lectiva, per a que els diferents mitjans siguen conscients que, si expliquen els fets en els quals es veu implicat negativament el president de la Diputaciò de Castelló, passaran a engrossar l’apartat de “dolents” i no tindran cap d’aquestes ajudes; però que si, en canvi, el defensen i lloen les seues actuacions més discutibles, llavors seran “recompensats". Ës aquesta una forma ben curiosa de pluralisme i de respecte a la llibertat d’expressió, molt normal en ell, per altra banda.

EL CURS HA COMENÇAT AMB PLACES SENSE DOTAR

El nou curs escolar ha començat enmig de la situació lamentable d'una Delegació Territorial d'Educació que no hi ha ofertat totes les places de professorat que queden pendents, amb els problemes que aquest fet ha generat en els centres escolars a l'hora de quadrar els horaris i amb alumnat que s'ha trobat sense professorat en asignatures com Anglés, Audició i Llenguatge, Pedagogia Terapèutica...

El curs comença amb més de 1.000 aules prefabricades en totes les ciutats i en molts pobles. Des de l'any 96 no s'ha acabat cap dels programes d'infarestructures presentats pel Govern del Partit Popular (Mapa Escolar, Creaescola, Millora Escola), que ha anunciat un nou mapa escolar, la qual cosa indica la falta de planificació que arrosega la l'Administració Educativa.

Més de 300 aules amb barracons són a les comarques de Castelló, entre d'altres els centres Benadressa i Bernat Artola a Castelló, la Cova a la Vall d'Uixó el Pare Villalonga, Cardenal Tarancon a Borriana, a Nules Pedro Alcaraz, La Llosa, Cervantes i el n 11 a Vila-real, el n 4 d'Onda, l'aulari de Xòvar, Àngel Esteban de Benicarló, Peníscola, Alcossebre, Sant Jordi ,...

Lamentablement, Camps, en la recent remodelació del Consell, més un canvi de cadires que no una autèntica remodelació, no ha volgut escoltar la queixa majoritària dels sectors educatius i s'ha estimat més mantindre Font de Mora, el conseller més conflictiu de les últimes dècades, en un càrrec on ha sembrat malestar i enfrontaments per totes les bandes; i ara els centres escolars i les associacions de pares i mares tenen novament com a interlocutor la persona que va fracassar totalment en l'assignatura pendent del diàleg i la col.laboració. I ho tornen a trobar, a més, sense aparentment haver aprés dels seus molts errors.

CAL APLICAR LES BONES PRÀCTIQUES I A RESPETAR EL TREBALL DE L'OPOSICIÓ

El BLOC sempre ha seguit la Carta de bones pràctiques que s'ha aprovat en els diferents ajuntaments en els que ha estat, i més en concret en el de Vila-real, que s'aprovà en la darrera sessió plenària, malgrat la nostra oposició sempre ha sigut exemple de bona pràctica.

A la Diputació passa una cosa semblant existeix molt poc respecte per la feina de l'oposició, se'ns titlla "de que no tenemos ni idea", "las mociones que presentamos no sirven para nada", etc... Per això, parlem de respecte a la corporació, tant l'equip de govern com a l'oposició. Pensem que calen bones pràctiques a la gestió política i respecte cap a la corporació local de la qual també hi formem part. Nosaltres estem dispostos, hi ha altres, que a més a més governen, que dia a dia demostren tot el contrari.

L'ABSURDA BATALLA SOBRE EPC EN ANGLÉS QUE MAI HAURIA D'HAVER COMENÇAT

Seria un bon moment per a que Font de Mora i el president Camps aceptaren la porta oberta que els ofereix la resolució judicial, acataren la sentència i feren marxa enrere en l’intent de boicot dels continguts d’aquesta assignatura, uns continguts que tant els molesten encara que mai no hagen volgut contestar-nos per què. Perquè l’únic que han aconseguit ha estat posar en peu de guerra tot l’estament educatiu, de manera que els ha eixit el tir per la culata d’aquest boicot encobert que havien projectat. Per això pensem que haurien d’aprofitar el pont de plata que els ofereix la sentència, acatalar-la i no recórrer-la, i que puguerem així tindre la festa en pau el curs que aviat començarà.

Em mostre escèptica sobre les intencions que continuen tenint Font de Mora i Camps. Ja han anunciat que recorreran al Suprem la sentència, però la decisió de l’alt organisme es pot fer esperar molt de temps, i a més és molt possible que ratifique la decisió del TSJ, ben fonamentada jurídicament I molt ens temem que, mentrestant, miren de fer la viu-viu i introduir, d’una manera o d’una altra, per la porta falsa, el que no han aconseguit legalment per la porta del davant, la qual cosa generaria noves tensions i conflictes amb la comunitat educativa, Per això els demanem, una vegada més, que acaten la sentència i que deixen els estaments educatius dedicar-se al seu necessari treball, sense interferències polítiques. I en eixe sentit, presentarem una iniciativa parlamentària per demanar que s’acate i no es recórrega la sentència, i que hi haja pau així d’una vegada entre la Conselleria i els estaments educatius.

DESPRÉS DE L’ENGANY DE LA JANA, HAUREM DE VIGILAR BÉ LES OBRES DE L’A-68

L’engany del govern de Madrid respecte a l’arribada de l’A-68 fins a Vinaròs, que va vendre a bombo i plateret a tots els mitjans informatius, després de l’entrevista Camps-Blanco, i que encara continuaria creient l’opinió pública si el BLOC no l’haguera destapat, ens hauria d’ensenyar a tots a no tornar a fiar-nos de les promeses de cap govern de Madrid, siga del color que siga; perquè ara ha estat Zapatero, però abans van ser Aznar i Gonzàlez, i demà podria ser Rajoy o qui fora. Hem d’aprendre tots que, només si els castellonencs, si els valencians, pesem com a tals en Madrid, i no via “delegats provincials” del PP o el PSOE, podrem aconseguir fer-nos respectar, i obligar-los a executar les infraestructures que necessitem.

Mentrestant, caldrà mantindre una vigilància constant sobre les obres de l’A-68 i els seus plaços d’acompliment o d’incompliment, sobre la seua data d’inici, sobre el trajecte definitiu, sobre les previsions de finalització, sobre si es fa o no de manera simultània l’ampliació a quatre carrils de l’actual N-232 des de la Jana a Vinaròs... Perquè, després del que hem vist, no ens podem ja refiar ni dels suposats acords presos al màxim nivell. I a tot açò, continuem a l’espera de la postura oficial dels socialistes castellonencs sobre aquest engany, i pendents també que el PP ens explique què li va dir exactament Blanco a Camps, si la Jana o Vinaròs; si li va dir la Jana, per què el president de la Generalitat va callar quan va escoltar públicament Vinaròs; i si li va dir Vinaròs, per què no protesta ara per la mentida.

EL NO DEL MINISTERI A FINANÇAR LES PREJUBILACIONS ÉS UNA OFENSA A CASTELLÓ

Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’ allleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris”. Pañella diu que “afirmem que és una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el goven central sí que ha contribuit activament a incentivar prejubilacions semblants, al.legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a la proposta.

Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.

CAL CONSENSUAR UN PLA DE SUPORT PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN TEMPS DE CRISI

La llibertat d'expressió i la pluralitat dels mitjans de comunicació són garants de l'estat de dret i la democràcia. La presència d'aquest dret fonamental confereix un especial paper a aquests mitjans i als professionals que fan possible la difusió d'informació diària en premsa escrita, ràdio, TV i qualsevol altre format. Però la crisi econòmica, que afecta tots els sectors productius, està afectant també de forma molt preocupant aquest sector i els professionals que hi treballen, amb un increment considerable dels mitjans que han de plegar i comiats massius de periodistes i treballadors vinculats al sector, la qual cosa té profundes conseqüències directes en la societat que diàriament conviu amb els mitjans. El descens d'empreses i professionals de la comunicació redueix la qualitat i la pluralitat de la informació. I els poders públics tenen la responsabilitat de vetllar per la salut d’aquests mitjans i dels seus professionals, perquè d'aquesta depèn el dret fonamental a la llibertat d'expressió i de recepció d'informació.

Justament per preservar aquests drets i llibertats vam proposar a l'anterior plenari de Diputació que inste ajuntaments, Generalitat i Govern central a adoptar mesures econòmiques i fiscals per a ajudar a garantir la supervivència de les empreses dels mitjans de comunicació, i que aquestes ajudes repercutisquen directament en el manteniment dels llocs de treball en aquest sector; constituir una mesa de seguiment per al desenvolupament d’aquestes mesures; i promocionar campanyes culturals que, de forma plural i sense cap discriminació per qüestions polítiques o de línia editorial, impliquen la promoció de la lectura de premsa i el consum dels mitjans audiovisuals com dos eines per al desenvolupament cultural de la nostra societat.

EL BLOC VOL QUE LES SOCIETATS MUSICALS SIGUEN DECLARADES BÉ D’INTERÉS CULTURAL

Al plenari del mes de juliol, el BLOC va presentar una declaració institucional per tal que l’organisme provincial s’adherisca a la sol.licitud que li ha estat presentada al Govern Valencià per part de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal que aquestes entitats siguen declarades Bé d’Interés Cultural en la seua tipologia de be immaterial, com a element representatiu i integrant del patrimoni etnològic valencià. Aquesta petició es justifica sobradament si es té en compte el significatiu patrimoni que constitueïxen aquestes Societats Musicals, com a paradigma de la idiosincràsia del nostre poble, per la seua contínua contribució a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià, i com a verdaderes expressions de les nostres tradicions en les seues manifestacions musicals i artístiques, així com la seua determinant contribució a l’ensenyança musical en tota la geografia valenciana, erigint-se com autèntics eixos vertebradors i de cohesió social del nostre poble.

Considere que ha estat molt interessant que la Diputació de Castelló aprovara aquesta declaració institucional en favor de les Societats Musicals, ja que és important que siguen molts els ajuntaments, mancomunitats i diputacions que li donen suport a aquesta iniciativa, per a que la petició li arribe al Govern Valencià avalada pel màxim possible d’entitats, de cara a l’aprovació d’una declaració de Bé d’Interés Cultural que considerem tan important, com a mostra de reconeixement institucional a la feina callada de tants homes i dones implicats diàriament en aquest esforç per fer present en la nostra societat la música, com un dels valors constitutius de la nostra identitat com a poble.

ANY RERE ANY LES DEFICIÈNCIES EN ELS CONSULTORIS DE LA COSTA CONTINUEN

Hem advertit, i jo personalement, massa vegades dels problemes de saturació de l’atenció mèdica que patim habitualment en estiu, quan en algunes localitats costaneres es pot arribar a una autèntica situació de colapse. Ja fa tress anys, la Conselleria de Sanitat va prometre la contractació de 733 nous metges de família i de 141 nous pediatres, la quantitat que es necessitava per cubrir mínimament els dèficits sanitaris que patim; però, passats els anys, no s’ha fet pràcticament res, i ens trobem que, en arribar l’estiu, i davant de l’allau de turistes que venen a passar les seues vacances entre nosaltres, el nivell de saturació assolirà unes quotes alarmants, sobretot a les poblacions costaneres.

Aquesta manca del personal sanitari suficient per poder afrontar l’allau de consultes i atenció mèdica en aquestes localitats, cal afegir a més les deficients condicions en què es troben molts d’aquestes centres temporals de consulta, unes condicions repetidament denunciades pels sindicats de Sanitat, i que haurien de dur en alguns casos a la contradicció que la mateixa Conselleria de Sanitat hauria de dur a terme inspeccions i fins i tot tancar els seus propis centres, per no reunir les condicions exigides per a uns locals d’atenció sanitària. Per això reitere que caldria ficar solucions, ni que siga als aspectes més urgents i escandalosos, abans que no siga massa tard, i la imatge de les nostres localitats turístiques resulte perjudicada per culpa de problemes com aquests, just en uns moments en què la conservació del turisme que tenim i l’atracció de nous estiuejants esdevé una necessitat imperiosa.

LA PROPOSTA DE FINANÇAMENT ÉS INSUFICIENT

Aquests últims dies el Consell ha passat de demanar 1.200 milions a 1.400 i ara, en un últim intent, estima que per contrast amb Catalunya ens corresponen 1.900 milions d'euros de finançament. El problema del govern de Camps és que no sap ni quin model vol ni quants diners vol. I la xifra mínima, d’acord amb el criteri que s’està negociant amb Catalunya, són 2.400 milions per als valencians, qualificada pel BLOC d'insuficient i que augura un dèficit de la Generalitat històric que perjudicarà les polítiques socials de la Generalitat en els propers anys.

És lògic pensar que un bon finançament autonòmic millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra autonima, ja que suposarà millors serveis hospitalaris i educatius; millora del sistema de seguretat propi i una millor eficiència dels jutjats. Els nostres diners servixen, en mans d’uns altres, per generar competència al nostre teixit empresarial i productiu. Per això caldria que les associacions empresarials i les Cambres de Comerç es posicionaren fortament contra la discriminació de l’Estat en matèria de finançament.

LA CERÀMICA NECESSITA MÉS SUPORT

De les propostes presentades pel BLOC a Ajuntaments, Diputació i Generalitat per a que s' utilitzara la ceràmica en totes les obres públiques que es dugueren a terme. Es veu que el PP, representat pel senyor Alberto Fabra, que compagina el càrrec d’alcalde de Castelló amb el de diputat autonòmic, o no s’havia llegit la proposta, o no l’havia entés, o jugava a la cerimònia de la confusió. Perquè, segons la seua resposta, quan assegurava que també calia utilitzar altres materials, sembla que el senyor Fabra entenia que des del BLOC proposàvem construir un edifici tot de ceràmica, des dels fonaments al terrat, la qual cosa potser seria experimentalment molt interessant, però com és lògic no era aquest el sentit de la nostra proposta. El que des del BLOC demanàvem, i continuem demanant, per suposat, era que els difenets organismes públics tingueren present la indústria ceràmica local i la seua producció, útil per a tants aspectes constructius, i no fera com fins ara que, justament qui més l’hauria de potenciar, tan sovint d’oblida d’ella a l’hora d’impulsar edificis de construcció oficial.

No s’entén la negativa del PP a una proposta tan raonable, sobre la qual tots els grups de la cambra hauríem de ser d’acord, si no és per la voluntat manifesta del partit del govern de no donar suport a una proposta que vinga de l’oposició, en aquest cas del BLOC, per raonable que siga. Segurament, com ja han fet en altres ocasions, d’ací uns mesos li canviaran quatre frases a la nostra proposta, la presentaran ells com a PP, i faran que s’aprove en les diferents administracions. Demanen en Madrid un pla específic de protecció a la ceràmica, que la diferencie de sectors com la fusta o del vidre, però després es neguen a donar suport a la nostra proposta.

PROFESSORS I ALUMNES DE LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES TENEN UNA LÒGICA SENSACIÓ D’INDEFENSIÓ

El rebuig del PP en el Ple de la Diputació a una proposta nostra tan senzilla com demanar a la Conselleria d’Educació que retire la proposta de Reglament orgànic i funcional de les Escoles Oficials d‘Idiomes, que tant de malestar ha causat, amb raó, entre els professors i els alumnes de les llengües considerades “minoritàries” en aquests centres. En aquests moments, és gran la sensació d’indefensió que tenen uns i altres, davant d’una política excessivament economicista del PP, que vol retallar despeses d’on siga, i que en conseqüència vol traure d’aquests centres idiomes com el portugués, el francés o el xinés –malgrat el mandarí que vol impartir a les escoles el senyor Font de Mora—, al.legant que “no tenen ratios suficientment elevades”. És clar que, en l’actual conjuntura, el nombre d’estudiants de llengües com aquestes no podrà mai igualar els de l’anglés, però això no es raó per restringir les possibilitats d’aprenenatge d’aquells persones que, per raons laborals o personals, volen millorar el seu nivell cultural aprenent-les

Amb aquesta negativa, la Diputació ha perdut una gran oportuntiat per a demostrar als professors i alumnes de les EOI de la província que està al seu costat, i que no els deixa sols davant d’una discriminació semblant. És llàstima que la disciplina partidista haja pesat més en els diputats del PP que els interessos provincials que diuen defensar. Però, amb o sense el suport de la Diputaciò, des del BLOC volem deixar clar que continuem al costat dels professors i alumnes de les EOI, i que tindran tot el nostre suport en les seues justes reivindicacions”

EL FINANÇAMENT AL PAÍS VALENCIÀ ESTÀ PITJOR QUE MAI

Les informacions que duen els mitjans de comunicació sobre el fet que som la comunitat autònoma que va rebre menys diners per habitant l’any 2007 són indignants i preocupants, però per desgràcia no ens resulten gens sorprenents, perquè es veia vindre des de feia temps. I és que el PPCV i el PSPV no sembla que tinguen res millor a fer que anar tot el dia a la grenya, oposant-se l’un sistemàticament a tot el que diu o proposa l’altre, i la seua única preocupació és que siga l’altre qui quede malament, els socialistes atribuint-ho tot al desgovern del PP a València, que és veritat, i els populars carregant totes les culpes a les actuacions del govern de Zapatero a Madrid, que també és veritat. Mentrestant, però, ningú està disposat a dialogar i negociar de veritat, que seria l’única manera d’aconseguir que el País Valencià tinguera força a l’hora de pressionar pel seu finançament.

Al PP ja li està bé que no arriben els diners que caldria, perquè això li permet exercir el seu victimisme antisocialista, atribuint-li a Zapatero tots els mals que ocorren en aquest territori; i als socialistes també els va bé “castigar” una autonomia que consideren “perduda”, i crear-li problemes al govern “enemic” de València, mirant d’ofegar-lo econòmicament. Enmig d’aquest enfrontament, però, es troben els ciutadans de peu, les persones que veuen com les seues necessitats personals i col.lectives són desateses pels uns i pels altres, ficant cadascun d’ells l’altre com a excusa i com a argument exculpatori. Aquesta situació caldria tallar-la d’arrel, les legítimes discrepàncies entre les forces polítiques no haurien d’impedir que arribàrem a acords de mínims en qüestions que ens afecten a tots de manera greu, i més en temps de crisi, com són les relacionades amb el finançament. I és que al ciutadà no li importa tant qui té la culpa que no li arriben els diners i les inversions, sinó el fet que aquests diners i aquestes inversions no li arriben, com seria de justícia.

Novelda també s'adhereix a la Xarxa de Ciutats Ramon Llull

Unes poques setmanes després que al plenari de la Diputació de Castelló, el BLOC portarà una moció per tal que la Diputació instara al Govern Valencià a unir-se com a patró nat a l'Institut Ramon Llull, el BLOC de Novelda, de la ma de Víctor Cremades, ha aconseguit que s'aprove una moció on l'Ajuntament de Novelda passarà a pertànyer a aquesta xarxa de ciutats valencianes.

A la Diputació, aquesta no va ser aprovada perquè la negativa del PP, es va sumar la del PSOE amb l'argument que l'AVL calia que fora l'únic ent normatiu i reconegut per les Corts Valencianes, eliminant qualsevol al·lusió a unir-se a la Fundació Ramon Llull. Des d'ací vull felicitar al BLOC de Novelda per tal que seguisca amb aquesta línea de treball coherent i ben fet.

Aquestes europees a les comarques del Nord, el BLOC millora resultats

La veritat és que davant d'aquestes eleccions europees amb un campanya per part dels dos grans partits molt barroera i en clau totalment estatal, en la que s'han dedicat més a traure's els draps bruts que a parlar d'Europa, des del BLOC hem d'estar contents. Continuem tenint dos representants nacionalistes al parlament europeu, que defensaran els interessos del nostre País. I l'augment de vots ha estat important per a la Coalició, situant-mos a un 5.15% consolidant-mos com a tercera força política a l'estat Espanyol.

Pel que respecta a les nostres comarques, les comarques de Castelló, el resultat és per a estar contents. El 6.6 % de muntada global a la província obtenint percentatges d'augment tant importants en alguns llocs com Castelló amb el 19%, Alcora on s'han triplicat els vots, Vila-real amb un 12,3 % de pujada i aixi, la majoria dels pobles de les nostres comarques que han augmentat tant en percentatge com en nombre absoluts de vots. Però no vol dir que ens tinguem que quedar simplement contents, açò és un punt d'inflexió per a continuar treballant en defensa dels interessos dels valencians i valencianes, per a continuar lluitant per que el nostre País tinga les infraestructures que es mereix, un sistema sanitari i educatiu públic a l'avast de la ciutadania .

Per responsabilitat política Fabra hauria de dimitir

Crec que si és veritat que el President de la Diputació, Carlos Fabra, s'estima la província com afirma, haguera dimitit ja fa molt temps perquè en la meua opiníó el que està fent és perjudicar la imatge de la institució provincial, sinó de Castelló com a tal. Quan hem viatjat fora, tots hem passat per la lamentable experiència de ser en algun punt de l’estat i, quan dius que ets de Castelló –i no diguem ja si dius que ets diputada provincial—haver-te d’escoltar-te sistemàticament, com una manera d’ubicar la nostra província: “Castelló? Ah, sí, on eixe Fabra no dimiteix per més draps buts que li vagen eixint. És molt trist que el seu referent no siga la indústria ceràmica, la taronja, els castells de Morella o Peníscola, l’entrada dels bous de Sogorb o els formatges de Catí, sinó el manteniment, l’enquistament millor dit, en la presidència de la Diputació, d’una persona imputada per una sèrie de delictes i que és a punt de passar d’imputat a acusat, si finalment així ho acorda la jutgessa.

El codi ètic del PP, que en el seu dia ens van vendre a bombo i plateret, es veu que tenia un punt que guardaven en secret i que diu alguna cosa així com “aquest codi no s’aplicarà als presidents de les diputacions si es diuen Fabra de primer cognom”, perquè d’una altra manera no s’entén per a què el van fer públic.

DINAR DE PRECAMPANYA A LA PENYA TIO CANYA

El passat dimarts, dia 19 de maig, vam gaudir amb la presència del candidat a les eleccions al parlament Europeu, Enric Nomdedéu a Vila-real, amb el posterior dinar de germanor.

CONCERT PASQUALET ROCK A LA PENYA TIO CANYA

El passat divendres 15 de maig vaig poder gaudir del concert en valencià de la penya Tio Canya de Vila-real. Vam estar molt agust entre gent amiga i coneguda.

DESPRÉS DE DOS ANYS EL GRUP DE RECERCA ENCARA NO HA COBRAT UNA SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ

El Grup de la Recerca de la Memòria Històrica, encara eestà esperant rebre uns 560 € d'una subvenció concedida per l'àrea de cultura de la Diputació de Castelló l'any 2007. En aquest temps el col·lectiu havia presentat diverses reclamacions sense obtindre resposta de la Diputació, inclús dirigint-se el Síndic de Greuges, tampoc va obtindre resposta. Fins l'últim plenari el diputat encarregat va demanar disculpes i va assumir que l'expedient s'havia traspapelat. Les disculpes estan bé, però quan pagarà la Diputació em pregunte ara? I el més lamentable és que tot va començar a solucionar perquè vaig presentar un pregunta en el plenari del mes de març, des d'eixe moment fins al mes següent no va haver resposta fins el dia de l'esmentat plenari.Per tot això vaig a seguir damunt del tema per tal que qüestions d'aquest tipus no tornen a passar i les associacions i col·lectius que treballen per la defensa del nostre patrimoni històric, no es vegen en un estat d'indefenssió davant de circumstàncies com aquestes.

LA VAGA DEL 28A UN ÈXIT QUE HA DE FER REFLEXIONAR AL CONSELLER

La veritat és que ahir, la manifestació de Castelló va estar un èxit, pel que veig als periòdics Alacant i València també ho van estar. I és que el Conseller Fontdemora haurà de reconèixer que ell ha estat el màxim incitador i revifador de manifestacions i queixes amb la política erràtica que porta duent a terme des de que va ser nomenat pel President Camps.

La plataforma per l'ensenyament reivindica la constitució d'una xrxa pública d'escoles de 0-3 anys; creació de 300 places de llengua estrangera; un nom mapa escolar durant l'any 2009; plantilles necessàries de tots els centres públics; la catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària; la matriculació efectiva i eiquilibra de l'alumnat amb necessitats educatives especials; Mesures necessàries per tal que l'alumnat s'expresen perfectament en les dues llengües oficials i comunicar-se en una llengüa estrangera; disseny, execució i avaluació de l'eficàcia de tots els programes que calguen per a compensar les deficiències de l'alumnat per tal que no abandonen el sistema educatiu; adopció de mesures motivadores per a què l'alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis obligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Supeior; i un llarg etcètera d'injústicies que denúncia aquesta plataforma davant les polítiques obscures del Partit Popular.

Un Sant Jordi a Barcelona

El passat dia 22 d'abril i dintre dels actes Sant Jordi 2009 de l'Institut d'Estudis Catalans, va tindre lloc un homenatge a la compositora castellonenca Matilde Salvador. I jo vaig tindre el plaer de ser-hi, enmarcat en el claustre de la seu de l'IEC a les vuit de la vesprada, vaig poder gaudir d'un concert en el que la soprano Emilia Vera i la pianista Núria Pesudo van interpretar un recull de poemes d'autors valencians, als quals Matilde el va traslladar al món del cant amb la seua maravellosa música. Aquest acte va estar presentat pel President de l'IEC, En Salvador Giner, glossast per Antoni Gascó, cronista de Castelló de la Plana i comptà amb la presència de molta gent de la Plana, entre ells Vicent Pitarch, Antoni Porcar, Àlvar Monferre, Maties Marin i un llarg etcètera que tots junts disfrutar d'aquest acte d'homenatge.

La Plataforma fa una crida a la comunitat educativa per a

La negativa del conseller de modificar la seua política educativa propicia la convocatòria de la vaga el 28 d’abril. La Plataforma per l’Ensenyament Públic ha concretat un seguit d’accions de cara a la jornada de vaga del 28 d’abril per tal de fer visible l’adhesió de la comunitat educativa a
la mobilització i sensibilitzar a la societat de les reivindicacions i accions que es duguen
a terme.

Entre aquestes accions la Plataforma proposa:
- Adhesió dels claustres, AMPES i consells escolars a la mobilització i
organització d’accions fins el dia de la vaga en els centres per visibilitzar aquest
suport.
- Actes de protesta el 23 abril a tots els centres educatius amb el lema de la vaga i
el color groc com a distintiu de la Plataforma.
- Manifestacions el dia de la vaga a les tres capitals del País Valencià a les 19h.

També s’ha acordat activar novament l’oficina de comunicació de la Plataforma per a
gestionar tota la informació relativa a la vaga i difondre les accions que es duguen a
terme. També s’ocuparà de recollir i facilitar les dades de seguiment, tant del
professorat en vaga com del seguiment d’alumnat i famílies al tancament dels centres.

La manca de compromisos, acords i negativa a la rectificació de la política educativa del
Consell per part de l’administració educativa, representada pel Conseller d’Educació,
Alejandro Font de Mora, ha propiciat la decisió de la Plataforma de convocar la vaga
ajornada el passat mes de desembre i fer una crida a la mobilització a tota la comunitat
educativa el proper 28 d’abril.

Apologia colpista pagada amb diners públics

Crec el vicepresident i responsable de Cultura de la Diputació confon la gimnàstica amb la magnèsia quan parla de llibertat d’expressió en relació a la publicació del llibre “España, sueño imposible. Si algú haguera proposat que es prohibira la seua edició privada, cosa afortunadament impensable en una situació democràtica, llavors tindria sentit aquesta invocació a la llibertat d’expressió; però el cas és que les protestes s’han generat pel fet que l’edició d’un llibre que fa apologia del colp d’estat militar i d’un règim antidemocràtic haja estat pagada amb fons públics, concrement de la Diputació. I així no hi ha llibertat d‘expressió que valga, sinó purament una línia política, de foment dels valors democràtics, que aquesta institució hauria de respectar… si és que el partit que avui la governa comparteix aquests valors democràtics i antidictatorials

Perquè, la pregunta del milió és: Està d’acord el PP castellonenc amb el contingut del llibre que ha permés publicar? Si la resposta fora que sí, cosa que esperem que no passe, seria ben preocupant, per suposat; però, si la resposta és que no, com esperem, per què ha permés la publicació d’un llibre que combat i qüestiona justament els valors democràtics que tot l’espectre polític se suposa que compartim, amb independència de la ideologia que tinga cadascú sobre els temes concrets? Per això demanarem en el proper plenari de la Diputació la retirada immediata de totes les existències que queden encara en el fons, lamentant que una situaicóa xií es puga haver produït

QUE L’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE PIROTÈCNIA NO AFECTE LES NOSTRES FESTES TRADICIONALS DEL FOC

Després d'unes Falles i Magdalena, sense aplicar la dircetiva europea de la Pirotècnia, crec que hem d'apretar per tal que les nostres festes tradicionals s'incloguen en les excepcions per a actes de tipus tradicional, si així ho demana l’estat interessat, però cal fer-ho expressament, per tal d’evitar que la nova directiva europea puga generar greus problemes en aspectes com les distàncies mínimes per als llançaments o l’edat dels participants perquè, si la directiva es manté tal com està ara, la gran majoria de les nostres festes tradicionals amb el foc quedaran fora de la legalitat i seran irrealitzables.

Tots sabem com són les festes relacionades amb el foc al País Valencià, tots sabem que cal, evidentment, marcar unes limitacions de distància i d’edat dels participants, però això no es pot fer d’una manera monolítica. Si en algun tema no és acceptable ni per a l’europeista més convençut l’uniformisme total de la directiva és en la que té a veure amb la cultural tradicional. De fet, la mateixa directiva europea ja preveu que els estats membres podran adoptar normes d’excepció davant de determinats espectacles tradicionals, però la directiva és del 23 de maig de 2007, i abans del 4 de gener de 2010 els estats membres hauran d’adaptar i publicar les disposicions necessàries per donar-li compliment. Per això pense que cal que el govern central defense amb fermesa, aquesta vegada sí que toca, les nostres “peculiaritats valencianes.