25/3/10

ÉS INADMISSIBLE QUE LA MAJORIA DELS DELICTES CONTRA LA PROPIETAT AL CAMP SIGUEN CONSIDERATS COM UNA MERA FALTA.






Cal aprofitar el procés de reforma que han iniciat de l’actual Codi Penal per a canviar la tipificació dels delictes contra la propietat agrícola i ramadera al medi rural, i posar remei així a l’actual situació d’indefensió d’agricultors i ramaders. Aquesta reforma se centra fonamentalment en l’enduriment de les penes als terroristes, la inclusió del delicte de pirateria així com que les persones jurídiques asumisquen responsabilitats penals; però s’oblida de la gravetat dels robatoris per als sectors agrari i ramader, molt castigats ja pels baixos preus que es perceben.

En l’actualitat la majoria de robatoris de collites, pous, motors de reg, coure, granjes i cases per guardar ferramentes que es cometen al camp són considerats com una mera falta de furt, que únicament es castiga amb una xicoteta multa. Perquè la sostracció al camp mereixca la consideració de delicte castigat amb penes de presó de 1 a 3 anys, el valor d’allò que s’ha sostret hauria de superar la quantitat de 400 euros; per tant, es poden robar diverses tones de productes agrícoles i ramaders o de coure dels motors de reg, per al final quedar impunes pagant una xicoteta multa administrativa o ni tan sols això.

L’actual codi penal tampoc no castiga la reincidència al camp, de manera que un presumpte delinqüent podria cometre fins a quatre robatoris en un any i ser tipificat com una falta administrativa, sempre que la quantitat econòmica no supere els 400 €. És per això que, recollint la iniciativa promoguda en aquest sentit pels llauradors i ramaders, cal que el Congrés de Diputats de l´Estat Espanyol incloga també aquest asumpte a la reforma del Codi Penal que ha començat a preparar. No és acceptable al segle XXI, que els llauradors i ramaders sofreisquen una indefensió d’aquestes característiques sense que les activitats corresponents prenguen mesures efectives.

23/3/10

MÚSICA, CULTURA i TRADICIÓ



Que la Generalitat Valenciana infravalora la nostra cultura i les nostres tradicions és cada volta més obvi donades les seues actuacions, només cal parlar de la retallada, que s’ha fet als convenis anuals amb Institut Valencià de la Música sense importar-li el perjudici que això suposa per al desenvolupament socioeconòmic i cultural de totes les Societats Musicals.
A més a més tampoc es pot oblidar el retall a les escoles de música, una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els darrers anys. Així si parlem de percentatges la dotació d’ajudes al 2009 cobreix tan sols el 27.3% de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16% d’aquestes contractacions.
La música, una de les nostres tradicions més arrelades des de segles, agrupa més de 500 societats, més de 200.000 socis, al voltant de 40.000 músics i 60.000 alumnes que es veuran afectats per aquesta retallada, que dificultarà el funcionament dels convenis de col•laboració amb els ajuntaments, que al llarg de 25 anys han permet que la musica estiga de manera quotidiana a la nostra societat, també es vora afectat l’ensenyament musical que és uns dels eixos vertebradors i de cohesió social del nostre Poble.

16/3/10

QUE PASSA AMB L´ALLIBERAMENT DE L´AP7



Quines són les autèntiques raons per a que el president de la Diputació s’opose a l’alliberament del peatge de l’AP-7, arribant fins i tot a enfrontar-se amb la postura oficial del seu partit per tal de mirar d’impedir-ho.

No és cap secret que des del BLOC hem defensat sempre la necessitat d’acabar amb el peatge de l’AP-7, com una manera d’afavorir la competitivitat de les nostres exportacions i l’arribada del turisme, així com per a que la gent de les comarques de Castelló no patim un greuge comparatiu en relació a altres ciutadans de l’estat a l’hora de circular en automòbil.

És sabut també que sempre hem defensat la retirada del peatge d’aquesta autopista com la millor alternativa a l’actual congestió de la N-340, i que si vam acceptar altres opcions, ho vam fer sempre com a mal menor, deixant clar que continuàvem considerant aquesta liberalització com l’alternativa millor i de menor impacte mediambiental. Per això em va sorprendre, i molt, el canvi de postura que el PP va dur a terme recentment a les Corts per boca del mateix president de la Generalitat, quan va acceptar el repte de sumar-se a una proposta de rescat de l´AP7, que el nostre secretari general Enric Morera, li va proposar, una concessió que si encara ha de durar 9 anys, tot siga dit, és gràcies a la pròrroga que el mateix PP li va concedir en època de Zaplana; i ara ens trobem que Fabra s’oposa a aquesta reivindicació, majoritària entre la societat castellonenca, per unes raons que només ell deu de conèixer.

Sent conscient, que les causes que mouen ara el PP a defensar un rescat que durant anys s’ha negat a demanar són merament d’estratègia partidista, per a passar-li la patata calenta a un govern central en mans dels socialistes i ficar-los així en una difícil disjuntiva, no fa que em retraga de continuar defensant la nostra postura de sempre en favor dels interessos objectius de la gent de les nostres comarques aixi com de tot el País Valencià; dit d’una altra manera, els nacionalistes valencians hem defensat l’alliberament de l’AP-7 manant Gonzàlez, manant Aznar, manant Zapatero i ho continuaríem defensant-ho mane qui mane ; en canvi el PP, com és evident, ho fa perquè mana Zapatero, però no ho faria si manara Rajoy; i els socialistes, que ho defensarien si el president del govern espanyol es diguera Rajoy, no ho fan ara justament perquè es diu Zapatero. Aquesta és la gran diferència entre el BLOC i els partits estatals.

5/3/10

LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR?




Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.

1/3/10

SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC







El diumenge tocava caminar; malgrat tot el que les prediccions meteorològiques havien especulat al voltant de l’oratge, sembla que el País Valencià en aquest cas, i com a excepció, ens lliuràvem del temporal de vent i pluja. Per sort així fou i varem gaudir d’un dia excepcionalment clar i assolellat amb temperatures agradables.
Així, des del BLOC Vila-real s’havia organitzat per al diumenge la SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC i un nombre quantiós de gent del poble va venir amb nosaltres, tot i que es tractava d’un cap de setmana replet de fites importants a l’agenda de vila-realencs i vila-realenques.
Mitjançant un complet dossier, que fou preparat pels companys del BLOC i que incloïa descripcions de les alqueries i altres indrets que conformaven l’itinerari, fórem introduïts en la historia de perquè el Xop de Nius rep aquest nom, o quina era la finalitat de la Torre del camí Sant Jordi construïda al segle XVII i que recentment ha segut inclosa al catàleg de patrimoni de bens immobles municipal. A més, tant per gent del BLOC que s’havia documentat per a l’ocasió, com també per les explicacions de persones ben enteses en la matèria a les quals vull donar les gràcies des d’ací, la visita fou més que completa i abastà i agradable al sentit de la vista per poder gaudir de la bellesa del nostre patrimoni, com igual de profitosa per a l’intel•lecte ja que ens varem il•lustrar una mica més, en les arrels de la ciutat.
Un èxit de participació, bon ambient i millor companyia que voldria compartir amb els lectors que us adreceu a aquest blog. Tan bona ha estat l’acollida, que des del BLOC ja plantegem que, més avant, repetirem amb una Tercera volta a peu pel terme; camina amb el BLOC” ja que molts dels assistents així ens ho sol•licitaren. Per al BLOC i per a mi mateix, no hi ha res més agraït i gratificant que treballar en aquest sentit; en donar resposta a allò que la gent ens demana, tant en aquest àmbit cultural, com en altres aspectes més polítics, que també fan falta, als quals el BLOC es troba, com sempre, al servei de la ciutadania.