La violència cap a les dones una lacra a eliminar

Sent conscient que la violència de gènere que s'exerceix contra les dones és un problema molt greu i que ens pertoca a tota la societat lluitar per tal que aquesta lacra s'elimine. Cal remarcar que des de fa deu anys el 25 de ovembre és reconegut per la ONU com el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones, i a poc de complir-se cinc anys de la promulgació de la Llei contra la Violència de gènere, el passat any, el 13,3% de les víctimes mortals de violència de gènere va ocórrer al nostre país i durant el primers set mesos de l’any 2009, hem estat la segona autonomia amb major nombre de dones assassinades per les seues parelles.
Per tant, encara que l’aprovació per part del govern central de la Llei contra la Violència de Gènere va suposar un avanç significatiu, l'escassa dotació econòmica i la manca de coordinació entre les diferents administracions han fet que, a hores d’ara, els resultats palpables del nou marc legal siguen més aviat escassos, quedant moltes agressions i assassenitats sense denunciar.

Aquesta lacra social sols es reduirà amb una dotació pressupostària suficient i amb voluntat política per dur endavant les mesures que deriven de la Llei Integral. Cal aconseguir que la lluita contra la violència cap a les dones es convertisca realment en una “qüestió d’estat”. Per tot això, és fonamental que les administracions continuen fent passades endavant i propicien programes que avancen en l’eradicació d’aquesta autèntica lacra social que va en detriment de la qualitat de la nostra democràcia i que és la prova més palesa de què encara estem ben lluny de la plena igualtat entre homes i dones.

CARLOS FABRA JA NI ES PREOCUPA DE DISSIMULAR LA SEUA PREFERÈNCIA PER LA UNIVERSITAT PRIVADA PER DAMUNT DE LA PÚBLICA

Cada dia que passa, i de manera cada volta més escandalosa, el PP evidencia la seua preferència per una universitat privada i de fora de Castelló, com és el CEU Cardenal Herrera de València, per damunt de la universitat pública castellonenca, com és la Jaume I. I això, que des del Consell encara miren de dissimular una mica, sense que per això es deixen de notar les seus preferències, és clarament escandalós en l’actuació de Carlos Fabra a la Diputació, perquè el president de la institució provincial ni tan sols es molesta en guardar les formes; signa convenis amb el CEU per a l’ús per part d’aquest de les instal.lacions primer de Penyeta Roja i després de l’Hospital Provincial per a les seues pràctiques, com si la Jaume I no estiguera preparant des de fa temps la implantació de Ciències de la Salut. Però, ja se sap, Carlos Fabra està en contra de que ell anomena “talibans de la universitat”, com va anomenar fa anys als equips directius de la UJI, i continua pensant que “qui paga, mana”, com va declarar en una altra ocasió, referint-se també a la Universitat, quan aquesta va gosar contradir-li una de les seues idees pelegrines, com si els diners foren seus personals i no provingueren dels imposts que paguem els ciutadans.

S’ha d’acabar aquesta política de preferència per les universitats privades sobre les públiques per part de les institucions. En el nostre sistema educatiu, les universitats privades són concebudes únicament com un complement voluntari a les funcions de les públiques, que són aquelles que les administracions tenen l’obligació d’impulsar i estimular en el seu funcionament i expansió. Qui es vulga “permetre el luxe” d’uns estudis privats, des d’on es propaguen a més determinades ideologies, que se’ls pague ell. La Diputació, com el Consell, ha de treballar per a la implantació dels estudis de Ciències de la Salut, tan necessaris per a les comarques castellonenques, a través d’una universitat pública com és la Jaume I, i no impulsar l’aparició i consolidació d’una universitat privada i competitiva, que oferta els mateixos estudis i que l’únic que pot aconseguir és que la UJI no els obtinga, per excés d’oferta en la zona, o que si els obté siga en unes condicions precàries, inacceptables per a una universitat de referència com és la universitat pública de Castelló.

ELS HORTS OCUPACIONALS UNA BONA MESURA ANTICRISI

El nostre poble té una tradició rural molt arrelada, així com la gran afició que la gent té cap a l'agricultura. Els nostres avantapassats, la gran majoria, eren llauradors dels quals hem heretat les terres i aquest trebal. Terres que actualment estan abandonades, per la manca de temps o per la poca rentabilitat que ofereix el camp.

Des del BLOC pensem que existeix un nombre important de ciutadans, tant gent gran com de mitjana edat, als quals els agradaria accedir a una parcel·la on poder conrear les seues pròpies verdures, per exemple, i més encara en aquestos moments de gru crisi econòmica. Creiem que l'èxit d'aquest tipus de d'iniciatives queda palès amb l'experiència d'altres pobles on aquestes hortes ocupacionals fa anys que s’estan conreant, alguns a la mateixa comarca de La Plana, com ara Borriana.

Aquestes parcel·les poden oferir un benefici terapèutic a un col·lectiu amb moltes hores lliures com és el dels jubilats, així com un canvi d’hàbits cap a una vida més activa que repercutirà en una millora immediata per a la seua salut. Al mateix temps, aquests horts ocupacionals poden servir per a acostar els nostres escolars cap a la realitat agrícola, ja que cada cop més a sovint, xiquets i xiquetes de ciutat desconeixen el conreu i l’obtenció d’aliments.

La ubicació d’aquestos horts urbans ocupacionals hauria d’estar en un lloc proper per tal que els interessats puguen desplaçar-se a peu des del nucli urbà de la ciutat fins als horts urbans ocupacionals, el lloguer i/o la cessió d’aquestes parcel·les hauria de fer-se accessible per a tots i totes. L’Ajuntament, per tal d’accedir a aquestos horts urbans ocupacionals ,establint un llistat de requisits per tal de donar prioritat a qui més ho necessite; així caldria enir en compte aspectes significatius com ara la renda, edat, etc.

També l’Ajuntament hauria de contruir en les immediacions d’aquestos horts urbans ocupacionals senzilles instal·lacions on els interessats puguen guardar les eines pròpies que utilitzen per al conreu. El mètode de conreu hauria de ser necessariament ecològic, i a més a més tractar de que siga el més sostenible possible; d’aquesta manera s’hauria d’incidir en mesures d’estalvi d’aigua, conreu tradicional, etc.

Les administracions sempre, però més en cara en èpoques de crisi, han de vetllar per la qualitat de vida de la seua ciutadania, i iniciatives como aquesta han de ser un granet de sorra més per tal d'anar guanyant en benestar.

És absurd ofertar places de comare a una sola província

És absurd el sistema de repartiment per part de la Conselleria de Sanitat de les places d’especialització com a comares que atorga cada any el Ministeri d’Educació. Aquest sistema fa torns rotatoris anuals entre les tres províncies valencianes, de manera que enguany les 11 places que ha adjudicat el ministeri se’n van totes íntegrament a Alacant. L’absurditat del sistema ha estat denunciada pels professionals del sector de l’infermeria, que recorden la gran necessitat que pateixen els hospitals de les nostres comarques de professionals especialitzades en aquest ram de la sanitat, i que sobretot en temps d’estiu arriben a nivells inadmissibles.

Vaig presentar una moció a la Diputació en ple del mes de setembre, per tal que aquesta inste la Conselleria de Sanitat a canviar el sistema d’adjudicació de places de comares, i que anualment siguen repartides de manera proporcional i contemplant les necessitats de les diferents zones del País Valencià, acabant amb l’absurditat de la seua concessió total, cada any, a una província diferent, sense tenir en compte les necessitats a llarg termini d‘aquesta especialització. Amb la resposta negativa del Partit Popular.

PER QUÉ EL PP NO PARLA DEL FUTUR PGMOU?

Està clar per què el PP no parla mai del proper PGMOU, sobretot pel que fa a les comunicacions i infraestructures. Tal com es dedueix de l’informe d’al·legacions, el futur de Vila-real està hipotecat, depén totalment de Castelló i de la Conselleria i no s’atenen certs criteris que farien que la nostra ciutat poguera gaudir d’una prosperitat econòmica amb unes comunicacions adients.

Pel que fa l’estació intermodal de mercaderies, una antiga reivindicació del BLOC i de les empreses vila-realenques, la seua creació s’ha finalment desestimat després d’argüir que aquesta estació ha d’estar a Castelló. Així, a Vila-real, gran centre industrial de la Plana Baixa, se li nega una expansió econòmica que podria haver-nos donat la intermodal. Tot i això, des del BLOC no renunciem tan fàcilment al traçat inicial i continuarem reivindicant tant la permanència de l’estació de vianants on actualment es troba com l’estació intermodal a Vila-real com a centre neuràlgic de la indústria de la Plana Baixa.

Les propostes que des del BLOC vam aportar perquè Vila-real fóra una ciutat sostenible amb possibilitats de reducció de contaminació mitjançant comunicacions més ecològiques, com ara el transport urbà i el transport amb bicicleta, la reserva de sòl per a una estació d’autobusos (i establir així una xarxa de transport urbà a la ciutat que ara per ara no té) i la reserva de sòl per a un futur carril bici també han sigut desestimades.

A més, cal recordar que el traçat inicial del TRAM, que ha fet Conselleria, discorre per les avingudes principals del poble i hipoteca tot el trànsit de la ciutat, ja que aquest TRAM utilitzarà quasi tots els grans carrers del municipi. No obstant això, també se’ns desestima la cerca d’un traçat alternatiu per al TRAM, ja que l’informe considera que s’han de seguir les línies establides per la Conselleria de Transports a València sense tenir en compte les necessitats reals de la població.

Amb tot açò que ací s’exposa, no em sobta gens ni mica que el PP no vulga parlar del concert previ del PGMOU, un concert previ fet a mida dels que manen a València i a Castelló i que no es procliu al fet que la ciutat s’expandesca econòmicament.