CARLOS FABRA JA NI ES PREOCUPA DE DISSIMULAR LA SEUA PREFERÈNCIA PER LA UNIVERSITAT PRIVADA PER DAMUNT DE LA PÚBLICA

Cada dia que passa, i de manera cada volta més escandalosa, el PP evidencia la seua preferència per una universitat privada i de fora de Castelló, com és el CEU Cardenal Herrera de València, per damunt de la universitat pública castellonenca, com és la Jaume I. I això, que des del Consell encara miren de dissimular una mica, sense que per això es deixen de notar les seus preferències, és clarament escandalós en l’actuació de Carlos Fabra a la Diputació, perquè el president de la institució provincial ni tan sols es molesta en guardar les formes; signa convenis amb el CEU per a l’ús per part d’aquest de les instal.lacions primer de Penyeta Roja i després de l’Hospital Provincial per a les seues pràctiques, com si la Jaume I no estiguera preparant des de fa temps la implantació de Ciències de la Salut. Però, ja se sap, Carlos Fabra està en contra de que ell anomena “talibans de la universitat”, com va anomenar fa anys als equips directius de la UJI, i continua pensant que “qui paga, mana”, com va declarar en una altra ocasió, referint-se també a la Universitat, quan aquesta va gosar contradir-li una de les seues idees pelegrines, com si els diners foren seus personals i no provingueren dels imposts que paguem els ciutadans.

S’ha d’acabar aquesta política de preferència per les universitats privades sobre les públiques per part de les institucions. En el nostre sistema educatiu, les universitats privades són concebudes únicament com un complement voluntari a les funcions de les públiques, que són aquelles que les administracions tenen l’obligació d’impulsar i estimular en el seu funcionament i expansió. Qui es vulga “permetre el luxe” d’uns estudis privats, des d’on es propaguen a més determinades ideologies, que se’ls pague ell. La Diputació, com el Consell, ha de treballar per a la implantació dels estudis de Ciències de la Salut, tan necessaris per a les comarques castellonenques, a través d’una universitat pública com és la Jaume I, i no impulsar l’aparició i consolidació d’una universitat privada i competitiva, que oferta els mateixos estudis i que l’únic que pot aconseguir és que la UJI no els obtinga, per excés d’oferta en la zona, o que si els obté siga en unes condicions precàries, inacceptables per a una universitat de referència com és la universitat pública de Castelló.