31/10/08

NO TÉ CAP SENTIT VOLER SOLUCIONAR LA CRISI RETALLANT LES LES CONQUESTES LABORALS DELS TREBALLADORS


La crisi econòmica té unes causes i uns responsables, però en qualsevol cas el que està clar és que aquests no són els treballadors. I per això no té cap sentit voler recórrer a receptaris caducs, impropis del segle XXI, que pretenen suposadament superar-la incrementant el nombre d’hores de treball setmanals legalment permesos, i podent arribar en alguns casos fins a les 65. Si aquesta directriu europea s’aprovara finalment, que confiem que no ho siga, suposaria un important retrocés en les conquestes laborals dels treballadors, aconseguides mitjançant dures lluites al llarg dels darrers 150 anys, i des del BLOC pensem que aquest retrocés seria inadmissible.



Justament per això, vaig presentar aquesta proposta a la Diputació, demanant que l’ens provincial rebutjara aquest intent de retallada laboral, i així ho fera saber als organismes pertinents. Aquest és un fet tan bàsic, tan fonamental en la defensa dels drets dels treballadors, que aquesta directiu no haguera tingut que vore la llum en ple segle XXI. Continuarem des de la formació política que represente defensant els drets dels treballadors i treballadores i en contra de qualsevol altra classe de retallada social i laboral.

21/10/08

EL BLOC DONARÀ SUPORT A AQUELLS PRESSUPOSTOS QUE VAGEN A FAVOR DELS INTERESSOS DE LA CIUTADANIA, PERÒ NO ALS QUE VAGEN EN CONTRA.

Amb crisi o sense crisi, els regidors del BLOC dels diferents ajuntaments donarem el nostre suport als pressupostos municipals quan considerem que són correctes per a la prosperitat de la població i el benestar dels seus ciutadans, ens abstindrem quan considerem que tenen aspectes positius però no suficients per donar-los suport, i votarem en contra quan considerem que són erronis i que perjudiquen els interessos generals. És a dir, farem com hem fet sempre, i com pensem que cal fer, en lògica conseqüència amb el programa electoral amb el qual ens vam presentar a les eleccions. I, evidentment, el mateix farem a les diputacions i a les Corts Valencianes. L’afirmació de Zapatero, quan assegura que el seu partit donarà suport als pressupostos que li presenten a tots els nivells els respectius equips de govern, ens sembla senzillament absurda , i no exenta d’una certa càrrega demagògica, per més unitat davant la crisi que al.legue.

Parle de demagògia perquè, si l’equip de govern té majoria absoluta, li importa ben poc si l’oposició vota a favor, en contra o s’absté, ja que els aprovarà igualment. I, si no la té, tots sabem que prèviament aquests pressupostos cal negociar-los, com ha hagut de fer ell mateix, a pressa i corrents, amb bascos i gallecs. I si l’equip de govern no accepta les propostes dels grups que li calen per assolir-la, dubtem molt que els socialistes, com a corderets, es pleguen sense més ni més a acceptar el pressupost que els presenten, per més declaracions que Zapatero haja fet.

Hi ha mesures molt més efectives per a afrontar una situació de crisi, com seria per exemple l’acceleració i no el retard de les obres públiques previstes, o l’ajuda a l’economia real i al teixit productiu, i d’això en Castelló en sabem molt, i ho patim molt. Però al president del govern espanyol li es més còmode fer un brindis al sol com és aquest, i acaparar tots els titulars dels mitjans de comunicació, que no plantejar-se de veritat la manera com des de les diferents administracions es poden trobar solucions reals a la greu situació econòmica que ara, finalment, ha descobert que patim.

13/10/08

FABRA HA PERDUT L’OPORTUNITAT DE DEIXAR CÓRRER DISCRETAMENT LA CAMPANYA D’”AGUA PARA TODOS” CADA VEGADA MÉS ABSURDA

Quan fa uns dies vaig comprovar que les pancartes d’ ”Agua para todos” havien estat enretirades dels balcons del palau de la Diputació, vaig tenir l’esperança que Carlos Fabra haguera recuperat el sentit comú i haguera decidit posar fi d’una manera discreta a una campanya que cada vegada esdevé més absurda. Perquè les pluges segueixen el seu curs natural, els pantans van omplint-se i les necessitats hídriques de les nostres comarques es mantenen en uns nivells acceptables, com ha passat sempre. Per això, pensant que era una decisió política que havia pres el president, vaig optar per callar i no afegir llenya al foc, entenent que podia ser un episodi superat i que més valia passar pàgina. Però, per desgràcia, es veu que no era això, que les pancartes només havien estat entretirades temporalment per netejar-les, ja que al llarg dels mesos que duien penjades s’havien anat embrutant, entre altres raons gràcies justament a les pluges, i ara han tornat als balcons com el primer dia, netes però amb la mateixa absurda reivindicació sense diàleg ni consens entre les parts implicades.

Davant d’aquesta tornada, faig una vegada més una crida a la sensatesa i al diàleg, a deixar-se d’absurdes pancartes cada vegada més allunyades de la realitat del carrer, i a despolititzar el tema de les necessitats hídriques, a reobrir la Mesa de l’Aigua per a que tècnics i científics ens aporten els pros i els contres de totes i cadascuna de les alternatives existents, i elaboren un estudi seriós sobre les autèntiques necessitats d’aigua de les nostres comarques i de la millor manera d’afrontar aquestes necessitats. Perquè, sincerament, pense que Fabra ha perdut una nova oportunitat per redreçar el problema i deixar-se d’eslogans fàcils i reividicacions primàries i cada vegada amb menys sentit.