Quan fa uns dies vaig comprovar que les pancartes d’ ”Agua para todos” havien estat enretirades dels balcons del palau de la Diputació, vaig tenir l’esperança que Carlos Fabra haguera recuperat el sentit comú i haguera decidit posar fi d’una manera discreta a una campanya que cada vegada esdevé més absurda. Perquè les pluges segueixen el seu curs natural, els pantans van omplint-se i les necessitats hídriques de les nostres comarques es mantenen en uns nivells acceptables, com ha passat sempre. Per això, pensant que era una decisió política que havia pres el president, vaig optar per callar i no afegir llenya al foc, entenent que podia ser un episodi superat i que més valia passar pàgina. Però, per desgràcia, es veu que no era això, que les pancartes només havien estat entretirades temporalment per netejar-les, ja que al llarg dels mesos que duien penjades s’havien anat embrutant, entre altres raons gràcies justament a les pluges, i ara han tornat als balcons com el primer dia, netes però amb la mateixa absurda reivindicació sense diàleg ni consens entre les parts implicades.
Davant d’aquesta tornada, faig una vegada més una crida a la sensatesa i al diàleg, a deixar-se d’absurdes pancartes cada vegada més allunyades de la realitat del carrer, i a despolititzar el tema de les necessitats hídriques, a reobrir la Mesa de l’Aigua per a que tècnics i científics ens aporten els pros i els contres de totes i cadascuna de les alternatives existents, i elaboren un estudi seriós sobre les autèntiques necessitats d’aigua de les nostres comarques i de la millor manera d’afrontar aquestes necessitats. Perquè, sincerament, pense que Fabra ha perdut una nova oportunitat per redreçar el problema i deixar-se d’eslogans fàcils i reividicacions primàries i cada vegada amb menys sentit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada