28/1/09

LAMENTE DIR QUE, SOBRE EL PAGAMENT PER L’INCENDI DE L’ALCALATÉN, EM REFIE MÉS DELS AFECTATS QUE DEL CONSELL

Davant de les queixes dels afectats per l’incendi de l’Alcalatén, que asseguren que encara no han cobrat les subvencions que els havia promés la Conselleria d’Agricultura, cosa que des del PP es nega, lamente haver de dir que em refie més del que diuen els afectats que del que ens intenten fer creure des del Consell. I és lamentable que la credibilitat del govern d’un país estiga a eixe nivell, però l’experiència ens ensenya que saben fer jugar les xifres com volen, però que després tot és fum de palla, i la realitat és dissortdament la que és: unes persones que, després de patir la gran desgràcia que van patir amb els incendis, ara es troben amb una segona desgràcia, el fet que les promeses que els van prodigar ell polítics, a bombo i plateret i sempre davant de les càmares, els dies de l’incendi, s’han quedat ara en no res, pur parlar per parlar, sense repercusions pràctiques en el seu treball per a recuperar la terra de les conseqüències del desastre.

24/1/09

MANOLO, MÉS QUE UN COMPANY DE LLUITA, UN BON AMIC


Els amics són com els estels, encara que no es vegen sempre estan ahí, així has sigut tu al llarg de tots estos anys amb el teu treball constant i sileciós, amb els teus consells, amb la teua trajectoria fidel a les nostres tradicions i al benestar de la gent de les nostres terres; sempre has estat ahí i sempre ho estaras.

19/1/09

LA MANCA DE CRÈDITS BANCARIS OFEGA NO NOMÉS LA XICOTETA EMPRESA, SINÓ TAMBÉ ELS AUTÒNOMS

La preocupant situació que viu la xicoteta empresa, que no aconsegueix dels bancs els crèdits necessaris per a dur endavant el seu negoci, per rendible que aquest puga ser, es repeteix igual, o fins i tot augmentada, en el cas dels autònoms, que es pregunten on han anat a parar les ajudes atorgades per l’administració central als bancs per tal que aquests pugueren en conseqüència fer circular els diners i atorgar crèdits novament, reobrint l’aixeta que tenen tancada des de l’inici de la crisi”. Hem rebut centenars de queixes d’autònoms, que no aconsegueixen accedir a aquestes línies de crèdit, malgrat presentar les garanties que fins ara eren habituals per a concedir-los. Aleshores, la pregunta és: per a què ha servit que l’estat, amb els diners per tant de tots els ciutadans, injectara una xifra tant important de diners als bancs, si després aquests, excusant-se en la situació econòmica, es continuen negant a atorgar crèdits?
Justamenten temps de crisi com els que estem passant, és més important que mai l’ajuda a les xicotetes empreses i als autònoms, que són realment els generadors de riquesa i de llocs de treball; perquè les grans empreses, i sobretot les multinacionals, si cal alcen el camp i se’n van cap a un altre lloc, però és aquesta xicoteta empresa, com ho són els autònoms, els qui estan arrelats a la terra i els que mantenen el nostre teixit productiu, a les dures i a les madures. Per això trobem a faltar una major pressió del govern central sobre les entitats bancàries, per tal d’exigir-los que facen circular els diners públics que els ha fet arribar, perquè, cas contrari, tenim la sensació que s’haurà fet molt mal negoci, amb aquestes ajudes públiques

14/1/09

EM PREOCUPA QUE ENS ESTIGUEM ACOSTUMANT A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM A UNA COSA INEVITABLE, PERQUÈ AIXÓ SERIA TERRIBLE


Alguna cosa falla, alguna cosa no estem fent bé quan, malgrat les campanyes i la suposada pressió social de condemna de les agressions i la violència de gènere, el nombre de dones víctimes de maltractes, i encara més greu, assassinades, pels seus companys o excompanys, no només no disminueix d’any a any sinó que, ben al contrari, augmenta. I justament el País Valencià és un dels territoris de l’estat on aquesta violència és major. Certament, s’han aprovat lleis que suposadament defensen la dona agredida, tot i que sovint comprovem que el grau d’eficàcia d’aquesta protecció és molt baix. Certament, es promouen campanyes que, se suposa, haurien de conscienciar per una banda els maltractadors per a que deixen d’actuar així i, per l’altra, les maltractades per a que no suporten els maltractes, es desvinculen i els denuncien; però sembla que tampoc açò està funcionant ja que, si és cert que han aconseguit una major sensibilització en una part de la societat, constatem que hi ha uns segments importants de la població que continuen impermeables al missatge, i són aquests justament els que estan potencialment disposats a maltractar o ser maltractades amb impunitat.

Per això, el més preocupant de tot és que sembla que ens estem acostumant a la “dosi diaria” de maltractaments i assassinats per motiu de gènere, com si el conjunt de la societat s’estiguera fent insensible al tema, i ho considerara com a “inevitable”. I aquesta acceptació tàcita, aquesta resignació, no la podem consentir, perquè dóna, d’alguna manera, una coartada al maltractador i una resignació a la víctima, que pensa que “li ha tocat a ella”. Contra aquesta passivitat, hem de respondre d’una manera clara i activa, exigint lleis el més adequades possible, eixigint l’acompliment de les lleis ja existents amb autèntic zel i mitjans, i sobretot exigint-li a la societat que el rebuig a aquesta forma de terrorisme com és el de gènere siga tan ferm i constant com ho és a qualsevol altra forma de terrorisme, anomenant les coses pel seu nom, i sense admetre cap mena de disculpa o tolerància; els maltractes no tenen mai disculpa, i cal ser conscients que són un camí que pot dur recte cap a l’assassinat.

8/1/09

El PPSOE tornarà a malbaratar el nostre finançament


Davant el dèficit fiscal de 5.000 milions d'euros que arroseguen els valencians i valencianes tot pareix indicar que el nou sistema de finançament que s'està pactant tornarà a marginar al País Valencià i per això des del BLOC demanem la constitució de la comissió d'experts que va anunciar el Consell “que hauria d’avaluar si la proposta de Zapatero és útil o no per a la Generalitat”.


Pareix ser que aquesta proposta de reforma, sense xifres ni concrecions, només serà bona si aconsegueix eliminar el dèficit fiscal que patim any rere any. Una reforma equitativa del finançament autonòmic hauria de suposar per als valencians i valencianes que, sent la tercera comunitat autònoma en pagaments d’impostos estatals, deixàrem de ser d’una vegada la penúltima en finançament per càpita.

Des del BLOC, considerem que aquestes són les dues línies vermelles que no es poden traspassar i que ha d’acomplir la necessaria reforma del finançament autonòmic per poder ser acceptable. Per tant, mentre el govern central no concrete en xifres els resultats del nou sistema de finançament autonòmic pel que fa al dèficit fiscal dels valencians i a la posició resultant del País Valencià en l’ordenació del finançament per càpita, no es pot valorar com toca cap proposta.