29/7/09

EL BLOC VOL QUE LES SOCIETATS MUSICALS SIGUEN DECLARADES BÉ D’INTERÉS CULTURAL

Al plenari del mes de juliol, el BLOC va presentar una declaració institucional per tal que l’organisme provincial s’adherisca a la sol.licitud que li ha estat presentada al Govern Valencià per part de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal que aquestes entitats siguen declarades Bé d’Interés Cultural en la seua tipologia de be immaterial, com a element representatiu i integrant del patrimoni etnològic valencià. Aquesta petició es justifica sobradament si es té en compte el significatiu patrimoni que constitueïxen aquestes Societats Musicals, com a paradigma de la idiosincràsia del nostre poble, per la seua contínua contribució a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià, i com a verdaderes expressions de les nostres tradicions en les seues manifestacions musicals i artístiques, així com la seua determinant contribució a l’ensenyança musical en tota la geografia valenciana, erigint-se com autèntics eixos vertebradors i de cohesió social del nostre poble.

Considere que ha estat molt interessant que la Diputació de Castelló aprovara aquesta declaració institucional en favor de les Societats Musicals, ja que és important que siguen molts els ajuntaments, mancomunitats i diputacions que li donen suport a aquesta iniciativa, per a que la petició li arribe al Govern Valencià avalada pel màxim possible d’entitats, de cara a l’aprovació d’una declaració de Bé d’Interés Cultural que considerem tan important, com a mostra de reconeixement institucional a la feina callada de tants homes i dones implicats diàriament en aquest esforç per fer present en la nostra societat la música, com un dels valors constitutius de la nostra identitat com a poble.

22/7/09

ANY RERE ANY LES DEFICIÈNCIES EN ELS CONSULTORIS DE LA COSTA CONTINUEN

Hem advertit, i jo personalement, massa vegades dels problemes de saturació de l’atenció mèdica que patim habitualment en estiu, quan en algunes localitats costaneres es pot arribar a una autèntica situació de colapse. Ja fa tress anys, la Conselleria de Sanitat va prometre la contractació de 733 nous metges de família i de 141 nous pediatres, la quantitat que es necessitava per cubrir mínimament els dèficits sanitaris que patim; però, passats els anys, no s’ha fet pràcticament res, i ens trobem que, en arribar l’estiu, i davant de l’allau de turistes que venen a passar les seues vacances entre nosaltres, el nivell de saturació assolirà unes quotes alarmants, sobretot a les poblacions costaneres.

Aquesta manca del personal sanitari suficient per poder afrontar l’allau de consultes i atenció mèdica en aquestes localitats, cal afegir a més les deficients condicions en què es troben molts d’aquestes centres temporals de consulta, unes condicions repetidament denunciades pels sindicats de Sanitat, i que haurien de dur en alguns casos a la contradicció que la mateixa Conselleria de Sanitat hauria de dur a terme inspeccions i fins i tot tancar els seus propis centres, per no reunir les condicions exigides per a uns locals d’atenció sanitària. Per això reitere que caldria ficar solucions, ni que siga als aspectes més urgents i escandalosos, abans que no siga massa tard, i la imatge de les nostres localitats turístiques resulte perjudicada per culpa de problemes com aquests, just en uns moments en què la conservació del turisme que tenim i l’atracció de nous estiuejants esdevé una necessitat imperiosa.

14/7/09

LA PROPOSTA DE FINANÇAMENT ÉS INSUFICIENT

Aquests últims dies el Consell ha passat de demanar 1.200 milions a 1.400 i ara, en un últim intent, estima que per contrast amb Catalunya ens corresponen 1.900 milions d'euros de finançament. El problema del govern de Camps és que no sap ni quin model vol ni quants diners vol. I la xifra mínima, d’acord amb el criteri que s’està negociant amb Catalunya, són 2.400 milions per als valencians, qualificada pel BLOC d'insuficient i que augura un dèficit de la Generalitat històric que perjudicarà les polítiques socials de la Generalitat en els propers anys.

És lògic pensar que un bon finançament autonòmic millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra autonima, ja que suposarà millors serveis hospitalaris i educatius; millora del sistema de seguretat propi i una millor eficiència dels jutjats. Els nostres diners servixen, en mans d’uns altres, per generar competència al nostre teixit empresarial i productiu. Per això caldria que les associacions empresarials i les Cambres de Comerç es posicionaren fortament contra la discriminació de l’Estat en matèria de finançament.

9/7/09

LA CERÀMICA NECESSITA MÉS SUPORT

De les propostes presentades pel BLOC a Ajuntaments, Diputació i Generalitat per a que s' utilitzara la ceràmica en totes les obres públiques que es dugueren a terme. Es veu que el PP, representat pel senyor Alberto Fabra, que compagina el càrrec d’alcalde de Castelló amb el de diputat autonòmic, o no s’havia llegit la proposta, o no l’havia entés, o jugava a la cerimònia de la confusió. Perquè, segons la seua resposta, quan assegurava que també calia utilitzar altres materials, sembla que el senyor Fabra entenia que des del BLOC proposàvem construir un edifici tot de ceràmica, des dels fonaments al terrat, la qual cosa potser seria experimentalment molt interessant, però com és lògic no era aquest el sentit de la nostra proposta. El que des del BLOC demanàvem, i continuem demanant, per suposat, era que els difenets organismes públics tingueren present la indústria ceràmica local i la seua producció, útil per a tants aspectes constructius, i no fera com fins ara que, justament qui més l’hauria de potenciar, tan sovint d’oblida d’ella a l’hora d’impulsar edificis de construcció oficial.

No s’entén la negativa del PP a una proposta tan raonable, sobre la qual tots els grups de la cambra hauríem de ser d’acord, si no és per la voluntat manifesta del partit del govern de no donar suport a una proposta que vinga de l’oposició, en aquest cas del BLOC, per raonable que siga. Segurament, com ja han fet en altres ocasions, d’ací uns mesos li canviaran quatre frases a la nostra proposta, la presentaran ells com a PP, i faran que s’aprove en les diferents administracions. Demanen en Madrid un pla específic de protecció a la ceràmica, que la diferencie de sectors com la fusta o del vidre, però després es neguen a donar suport a la nostra proposta.

3/7/09

PROFESSORS I ALUMNES DE LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES TENEN UNA LÒGICA SENSACIÓ D’INDEFENSIÓ

El rebuig del PP en el Ple de la Diputació a una proposta nostra tan senzilla com demanar a la Conselleria d’Educació que retire la proposta de Reglament orgànic i funcional de les Escoles Oficials d‘Idiomes, que tant de malestar ha causat, amb raó, entre els professors i els alumnes de les llengües considerades “minoritàries” en aquests centres. En aquests moments, és gran la sensació d’indefensió que tenen uns i altres, davant d’una política excessivament economicista del PP, que vol retallar despeses d’on siga, i que en conseqüència vol traure d’aquests centres idiomes com el portugués, el francés o el xinés –malgrat el mandarí que vol impartir a les escoles el senyor Font de Mora—, al.legant que “no tenen ratios suficientment elevades”. És clar que, en l’actual conjuntura, el nombre d’estudiants de llengües com aquestes no podrà mai igualar els de l’anglés, però això no es raó per restringir les possibilitats d’aprenenatge d’aquells persones que, per raons laborals o personals, volen millorar el seu nivell cultural aprenent-les

Amb aquesta negativa, la Diputació ha perdut una gran oportuntiat per a demostrar als professors i alumnes de les EOI de la província que està al seu costat, i que no els deixa sols davant d’una discriminació semblant. És llàstima que la disciplina partidista haja pesat més en els diputats del PP que els interessos provincials que diuen defensar. Però, amb o sense el suport de la Diputaciò, des del BLOC volem deixar clar que continuem al costat dels professors i alumnes de les EOI, i que tindran tot el nostre suport en les seues justes reivindicacions”

1/7/09

EL FINANÇAMENT AL PAÍS VALENCIÀ ESTÀ PITJOR QUE MAI

Les informacions que duen els mitjans de comunicació sobre el fet que som la comunitat autònoma que va rebre menys diners per habitant l’any 2007 són indignants i preocupants, però per desgràcia no ens resulten gens sorprenents, perquè es veia vindre des de feia temps. I és que el PPCV i el PSPV no sembla que tinguen res millor a fer que anar tot el dia a la grenya, oposant-se l’un sistemàticament a tot el que diu o proposa l’altre, i la seua única preocupació és que siga l’altre qui quede malament, els socialistes atribuint-ho tot al desgovern del PP a València, que és veritat, i els populars carregant totes les culpes a les actuacions del govern de Zapatero a Madrid, que també és veritat. Mentrestant, però, ningú està disposat a dialogar i negociar de veritat, que seria l’única manera d’aconseguir que el País Valencià tinguera força a l’hora de pressionar pel seu finançament.

Al PP ja li està bé que no arriben els diners que caldria, perquè això li permet exercir el seu victimisme antisocialista, atribuint-li a Zapatero tots els mals que ocorren en aquest territori; i als socialistes també els va bé “castigar” una autonomia que consideren “perduda”, i crear-li problemes al govern “enemic” de València, mirant d’ofegar-lo econòmicament. Enmig d’aquest enfrontament, però, es troben els ciutadans de peu, les persones que veuen com les seues necessitats personals i col.lectives són desateses pels uns i pels altres, ficant cadascun d’ells l’altre com a excusa i com a argument exculpatori. Aquesta situació caldria tallar-la d’arrel, les legítimes discrepàncies entre les forces polítiques no haurien d’impedir que arribàrem a acords de mínims en qüestions que ens afecten a tots de manera greu, i més en temps de crisi, com són les relacionades amb el finançament. I és que al ciutadà no li importa tant qui té la culpa que no li arriben els diners i les inversions, sinó el fet que aquests diners i aquestes inversions no li arriben, com seria de justícia.