EL FINANÇAMENT AL PAÍS VALENCIÀ ESTÀ PITJOR QUE MAI

Les informacions que duen els mitjans de comunicació sobre el fet que som la comunitat autònoma que va rebre menys diners per habitant l’any 2007 són indignants i preocupants, però per desgràcia no ens resulten gens sorprenents, perquè es veia vindre des de feia temps. I és que el PPCV i el PSPV no sembla que tinguen res millor a fer que anar tot el dia a la grenya, oposant-se l’un sistemàticament a tot el que diu o proposa l’altre, i la seua única preocupació és que siga l’altre qui quede malament, els socialistes atribuint-ho tot al desgovern del PP a València, que és veritat, i els populars carregant totes les culpes a les actuacions del govern de Zapatero a Madrid, que també és veritat. Mentrestant, però, ningú està disposat a dialogar i negociar de veritat, que seria l’única manera d’aconseguir que el País Valencià tinguera força a l’hora de pressionar pel seu finançament.

Al PP ja li està bé que no arriben els diners que caldria, perquè això li permet exercir el seu victimisme antisocialista, atribuint-li a Zapatero tots els mals que ocorren en aquest territori; i als socialistes també els va bé “castigar” una autonomia que consideren “perduda”, i crear-li problemes al govern “enemic” de València, mirant d’ofegar-lo econòmicament. Enmig d’aquest enfrontament, però, es troben els ciutadans de peu, les persones que veuen com les seues necessitats personals i col.lectives són desateses pels uns i pels altres, ficant cadascun d’ells l’altre com a excusa i com a argument exculpatori. Aquesta situació caldria tallar-la d’arrel, les legítimes discrepàncies entre les forces polítiques no haurien d’impedir que arribàrem a acords de mínims en qüestions que ens afecten a tots de manera greu, i més en temps de crisi, com són les relacionades amb el finançament. I és que al ciutadà no li importa tant qui té la culpa que no li arriben els diners i les inversions, sinó el fet que aquests diners i aquestes inversions no li arriben, com seria de justícia.