CUIDA VILA-REAL

  No voldria deixar passar l´ocasió sense felicitar al nostre veí i President de l’associació Cuida de Vila-real pel gran èxit d’assistència optés a la presentació d’ahir d’aquesta nova iniciativa. El BLOC Vila-real també va voler estar-hi present, tant els dos regidors del grup municipal com el secretari local de la formació, el secretari d’organització i altres membres del col•lectiu que fórem convidats a d’aquest acte el qual va aconseguir reunir a un gran nombre de ciutadans interessats per la nova proposta.

  Enhorabona als organitzadors i molt especialment a Dionís Mulet per aquesta gran empenta que vol donar a la ciutat.

PER LA RECIPROCITAT ENTRE CANAL 9 I TV3

La Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya han d´arribar a un acord d´intercanvi de tots els canals de les dues televisions autonòmiques (Canal 9, Punt 2 i 9/24 per la part valenciana, i TV3, Canal 33, 3/24 i 300 per la catalana).

És del tot intolerable que dintre de la Unió Europea, rica per la seva diversitat i pluralitat, per tal de guanyar audiència s´impedisca la recepció d’unes altres televisions, quan totes dues retransmeten un mateix esdeveniment esportiu. Aquest sistema recorda temps pretèrits predemocràtics, i atenta contra la llibertat individual i col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià de triar lliurement per on volen veure els diversos esdeveniments .

La realitat ens mostra que cada dia tenim accés a més canals de televisió amb una immensa varietat de continguts, orientacions polítiques i llengües diverses; front a aquest fet de llibertat i pluralitat, cap govern democràtic pot exercir o permetre el més mínim conat de censura. La tasca d’un govern democràtic és la de garantir l’accés dels ciutadans i ciutadanes a la oferta més ampla, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’informació. S’ha de deixar que siga la ciutadania qui, en última instancia, tinga la capacitat i el dret a elegir què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus.

Vila-real en festes!!!!

Aci estem l´Enric Nomdédeu i Jo amb la directora del programa "Vila-real en la Onda" de Onda Cero, Alicia Llop.

CAL BUSCAR ALTRES ALTERNATIVES ABANS DE PUJAR EL IVA.

Amb la situació econòmica actual és molt qüestionable augmentar la pressió fiscal ja que l’augment del IVA pot rellentir el consum i aturar la incipient recuperació econòmica.

És inqüestionable que l´Estat Espanyol té un dèficit que s’ha de reduir per convergir amb les polítiques econòmiques de la Unió Europea, per això a priori pot semblar necessari una pujada d’impostos per tal de augmentar els ingressos de l´Estat i així poder reduir el dèficit, però abans de prendre aquest tipus de mesures cal tindre clar que és que ens ha portat a aquest dèficit, amb la finalitat de desfer el camí cap enrere, mirar on és l’error i així poder plantejar solucions més efectives, en lloc de anar pegant pals de cec.

Tal vegada l’origen aquest dèficit podria trobar-se en coses tant obvies com puguen ser la reducció dels ingressos via impostos conseqüència de la minva d’activitat econòmica, però a més a més també cal trobar-lo en l’augment injustificat de la despesa pública, que ha fet el Govern aquest darrers anys amb actuacions, que majoritàriament han servit de ben poc per pal•liar la crisis, on la ràtio diners gastats/ treballs creats ha segut desastrosa. Om recorda el govern Japonès a la dècada dels 90 quan intentaren reactivar l’economia fent ponts i carreteres que no duien a cap lloc. Es a dir pa per avui i fam per demà, en aquest cas pa per avui i potser fam per a una dècada…

Com molts analistes apunten els diners que es pensen ingressar per l’increment de el IVA tal volta siguen reduïts per la contracció del consum; la qual cossa podria ser desastrosa perquè frenaria la recuperació econòmica.

La pujada del IVA no és la única solució possible per reduir el dèficit, hi ha altres alternatives viables. Per què els treballadors i els petits estalviadors tributaran per rendiment del capital mobiliari ( accions, renta fixa, bons, lletres del estat…) del 19% al 21% de IRPF, mentre les grans fortunes via vehicles d’inversió com les SICAV (Societat de Inversió de Capital Variable és una es una Societat Anònima amb un capital mínim de 2.400.000€ que té per objectiu social invertir en actius financers, es a dir accions , renta fixa, bons, lletres del estat… ) sols tributaran al 1% a l’impost de societats?

Hi ha altres alternatives? Per què el Govern Central no les pren?


Serà perquè pujar el IVA li és més fàcil?

L´ATUR NO ÉS TANT SOLS ESTADÍSTICA, SÓN PROBLEMES REALS

VC treballava de caixera en un supermercat; el mes de setembre de 2009 se li va acabar el contracte i no li’l van renovar. El seu marit, GH, treballava en una taulellera; el mes de gener de 2010 li van dir que no tornara perquè hi sobrava gent. GH i VC són un matrimoni jove, amb dos fills de 5 i 3 anys i una hipoteca de 400 euros al mes.

Qualsevol de nosaltres coneixem famílies en una situació semblant. Mentre els mitjans de comunicació donen xifres i més xifres del nombre d’aturats, a mi m’agradaria cridar l’atenció sobre el drama social que representa quedar-se sense feina. Les xifres són números freds i impersonals, càlculs i estadístiques distants. En canvi, la desesperació de moltes famílies és ben propera a nosaltres; es tracta del dia a dia, de sentiments d’inseguretat, d’impotència i de desconfiança.

Ja n´hi ha prou! el PP i el PSOE fan la seua particular batalleta de xifres i estadístiques, uns trauen a relluir als altres els més de 4 milions d’aturats que té l´Estat Espanyol, els altres s’entesten en demostrar que l’atur ha minvat respecte al mes anterior... , però de mirar per les persones, res de res; de solucions, ni una. Com la dita popular “dos per al sac i el sac per terra”.

Em fa l’efecte que tant els socialistes com els populars estan fent polítiques d’improvisació, com si allà on governen fora un teatre de titelles i mogueren els fils de la ciutadania al seu albir. Només cal dir que mentre a l´Estat Espanyol l’atur és d’un 20%, al País Valencià arriba fins al 23%, és a dir, que estem tres punts per damunt de la mitjana estatal de desocupació. I d’això tenen la culpa tant els uns com els altres (el binomi PP-PSOE). Si bé el govern socialista de Zapatero no ha invertit al País Valencià —amb els llocs de treball que es perden—, el govern autonòmic de Camps –que té competències plenes per a portar a terme polítiques activadores de l’economia i de l’ocupació— no ha ajudat gens ni miqueta els sectors productius que generen benestar, riquesa i treball.

Cal preocupar-se per les persones, les seues necessitats laborals, educatives, sanitàries... Cal arrimar-se a la problemàtica real de la ciutadania i mirar de donar solucions.
Cal un compromís ferm amb els valencians i valencianes, eixe compromís deu abraçar als treballadors, als empresaris xicotets i mitjans, la gran indústria, la recerca i el desenvolupament, les noves tecnologies, i un model productiu just i sostenible...
Per a aconseguir-ho, cal garantir que els diners apleguen a les empreses i als treballadors, reformar i revisar el model de creixement econòmic i millorar la competitivitat de l’administració.
En definitiva cal prendre decisions que fins ara no s’han pres, reactivar una economia que no s´ha sabut reactivar.

Governar no és tant sols deixar-se vore per les diferents càmares parlamentaries, fer reunions publiques o secretes, no és tant sols eixir en les fotos, és, i més en moments com l´actual, deixar a banda els interessos partidistes i prioritzar polítiques que garanteixquen la qualitat de vida de la ciutadania.