LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR?

Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.