Aquest estiu he tingut la sort de poder viatjar fora de casa i he vingut meravellada de tot el que he vist. Diuen les males llengües que els nacionalismes es curen viatjant... una gran mentida atés que quan més viatge més nacionalista torne i sobretot més enveja sana acumule respecte al que fan altres països. Sense eixir fora d’Europa, Finlàndia és un exemple a seguir pel que fa a la integració de minories.
Al país nòrdic conviuen en pau i harmonia diverses nacionalitats ben diferenciades i integrades, entre elles, la més notòria són els ciutadans suecs que conformen vora un 6% de la població total. Doncs bé, aquesta minoria disseminada arreu del país i no concentrada en un territori concret (malgrat siguen majoritaris en alguns indrets com ara les illes Åland) gaudeix del seu propi partit polític, d’institucions pròpies i d’escoles, entre altres. A més a més, finés i suec són tots dos idiomes oficials a tot Finlàndia; així podem trobar com a exemple curiós del que veritablement és integració, que als carrers on viuen majoria de finesos retolen el nom del carrer primerament en finés i després en suec, mentre que a carrers on hi ha majoria sueca ho fan a l’invers.
Igual, igual que ací, on els que a banda del castellà parlem i tenim altres llengües mares hem de presenciar absortes i bocabadats com iniciatives mancades de tot sentit –i em referesc concretament al Manifesto por la lengua común- vénen a confrontar i a dir-nos quina llengua emprar i fins i tot, en quina llengua educar, treballar i, en definitiva, conviure amb els nostres veïns. Un atemptat a la diversitat que sols podia donar-se per part de nacionalismes espanyols radicals i un altre enfrontament utilitzant la llengua com a eina de divisió.
És per això, que tal volta alguns més que altres, que no es consideren pas nacionalistes, haurien d’obrir les seues ments obtuses i tancades a tot el que sone estrany i reconéixer que l’harmonia entre llengües i nacionalismes dintre d’un mateix país pot ser una realitat tal i com passa a Finlàndia on finesos i suecs trauen beneficis del fet d’utilitzar i aprendre ja no dues llengües, a banda de l’interés que tenen per conéixer altres llengües foranes.
1 comentari:
Hola, Mª Gràcia. Sóc Paco Montañés. Vaig tenir l'oportunitat la Pasqua de l'any passat de visitar Finlàndia i corrobore les teues paraules. A més, amplie el respecte pels lapons i la seua cultura. I pel que fa a l'idioma, molt a diferència dels nostres indrets (Espanya), per la meua experiència actual amb els escandinaus que treballe, quan a qualsevol nòrdic li consultes si entén alguna de les quatre llengües que es parlen en cada país, la cara se'ls omple d'orgull perquè les entenen i així ho manifesten. Salutacions i Bones Festes !!
Publica un comentari a l'entrada