MENTRE CAMPS DIU QUE NO CLAUDICARÀ DAVANT DE L'HOMOLOGACIÓ DEL CATALÀ I EL VALENCIÀ FABRA CLAUDICA MARGINANT EL VALENCIÀ EN LA DIPUTACIÓ

Mentre el president Camps contradiu els tribunals i escandalitza una vegada més tota la filologia mundial, en assegurar que “no claudicarem davant de l’homologació de valencià i català`”, Carlos Fabra va més als temes pràctics, i es dedica a marginar el valencià del “Boletín Oficial de la Provincia” i en general, de totes les activitats públiques de la Diputació”. Que el president de la Generalitat Valenciana s’atrevisca a contradir ja no només la ciència, sinó també els tribunals, és greu, però entra dins de la lògica que el PP du utilitzant fa temps: si la realitat no és així, pitjor per a la realitat. I això val tant per a la llengua com per a la reprovació europea d’un model d’urbanisme insostenible, com també per a les afirmacions d’un dia que hi haurà dimissions si es demostren els casos de corrupció, substituïdes al dia següent per l’ací no passa res. La normalització del valencià ha pagat ara els plats trencats, alguna maniobra de distracció havia d’intentar , per procurar que no es parlara més del Cas "Orange Market".

Davant d’aquestes actituds en contra de la llengua dels valencians, des del BLOC una vegada més ratifiquem la nostra exigència de la plena presència del valencià en totes les institucions i la vida pública, d’un valencià que considerem, com ho fa tota la ciència i ho han dictaminat repetidament els tribunals, la mateixa llengua que es parla a Tortosa, a Girona o a Palma de Mallorca.

EN ÈPOCA DE CRISI, NO PODEM ANAR A FITUR AMB EL “MÁS DE LO MISMO” DE TOTS ELS ANYS

La imatge de repetició i de rutina, de “más de lo mismo” és sempre preocupant de cara a l’atracció de nous turistes, però encara ho es més en temps de crisi, quan les diferents possibles destinacions turístiques han de competir durament per tal d’atraure nous segments i sectors de visitants, i no unicament aconformar-se amb dormir-se en els llorers, pensant que els que han vingut tornaran un any més; perquè aquesta tornada, a més dels problemes econòmics que puguen tenir a l’hora de viatjar i fer turisme, l’haurem de renyir amb altres possibles destinacions, que potser saben vendre-li millor els seus atractius. Però la imatge que hem ofert de les poblacions i comarques castellonenques a FITUR ha estat massa “com sempre”, i això ha estat un greu error per part de les autoritats de la Diputació i de la majoria dels ajuntaments.

Per això reclame imaginació i valentia a l’hora també de presentar l’oferta turística; hem de saber combinar d’una manera atractiva els valors que ens individualitzen i que fan que la visita a les nostres terres no puga ser substituïda fàcilament per l’anada a altres; hem de destacar les nostres singularitats paisatgístiques, artístiques, històriques, gastronòmiques, festives, de manera que la nostra oferta quede individualitzada i diferenciada d’una manera atractiva de tota la resta; no podem aconformar-nos repetint els tòpics, sovint basats en un “sol i platja” que altres territoris de l’estat, o altres països de la Mediterrània, poden oferir en condicions iguals o fins i tot millors; hem de saber vendre allò que ens fa originals, sabent ampliar les propostes a sectors interessats pel turisme mediambiental, per les visites artístiques, pels valors històrics, per una oferta culinària pròpia i atractiva, per unes celebracions festeres diferenciades. I , en aquest sentit, no he trobat, per desgràcia, cap canvi substancial en la nostra oferta en relació als anys anteriors.