L’AVE ARRIBA A SEVILLA, A VALLADOLID, A MÀLAGA, PER SUPOSAT A MADRID I ARA A BARCELONA, PERÒ NI A VALÈNCIA NI MENYS ENCARA A CASTELLÓ

“Tots dos partits estatals, tant el PSOE com el PP, són responsables d’aquest retard, que ha estat fruit d’una política sistemàtica de marginació del País Valencià”.

El tren de gran velocitat va arribar primer a Sevilla, encara no sabem per què; després a Valladolid, perquè ho volia Aznar, i a Málaga, potser perquè ho volia le ministra, que és candidata en aquella terra. I a Saragossa, perquè algú n’estaria interessat. I ara arriba finalment a Barcelona, la segona ciutat de l’estat. Però València continua sent la tercera, i ni ha arribat ni se sap quan arribarà; i l’Eix Mediterrani, des d’Alacant a la frontera i a França, és el principal canal per on circulen les persones i les mercaderies, i la clau de l’economia de l’estat, però de l’AVE a Alacant i a Castelló ni tan sols se sap la data prevista, i ja sabem que de les previsions a la realitat encara hi ha uns quants anys més. I, pel que fa al tram que ha d’unir Castelló amb Tarragona, ni tan sols se sap realment si el volen fer algun dia.

A hores d’ara, PSOE i PP, PP i PSOE, es passen el mort l’un a l’altre, i intenten que els ciutadans arriben a la conclusió que la culpa de la no arribada la té l’altre. En canvi, la solució és molt senzilla, no la té l’un o l’altre, la tenen tots dos; la té la concepció absurda, radial i centralista, que tots dos comparteixen, i que es basa en la idea decimonònica que tot ha de passar per Madrid; i per això no han tingut cap problema en continuar amb els mateixos projectes ni quan Aznar va substituir González ni quan Zapatero va substituir Aznar. Per a ells, el model que gira al voltant de Madrid és el centre de tot projecte d’infraestructures, i continuen relegant el País Valencià a una situació marginal i secundària, malgrat que l’Eix Mediterrani, del qual formem part primordial, siga un dels més importants en el conjunt de les infraestructures a nivell europeu. Aquesta marginació no la resoldran, per tant, els diputats i senadors que puguen aconseguir els uns o els altres, sinó la presència a Madrid d’una força valenciana com és la nostra coalició, sense dependències exteriors, que puga pressionar per a que no quedem oblidats i marginats dels grans projectes de desenvolupament.