LES CORPORACIONS MUNICIPALS HAN DE SER MÉS SENSIBLES DAVANT LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Per desgràcia, es repeteixen amb certa freqüència als mitjans de comunicació denúncies de particulars i d’associacions veïnals sobre la poca o nul.la resposta des de les corporacions municipals en relació a les denúncies per sorolls excessius. Davant d’aquest fet, que genera entre els ciutadans una lamentable desconfiança front a les corporacions locals com a lloc on els veïns poden trametre les seues queixes i buscar solucions als seus problemes, cal recordar l’obligació dels ajuntaments d’investigar les denúncies que reben sobre sorolls i molèsties que aquest generen, de comprovar de manera tècnicament adequada la certesa o no de les denúncies, i d’explicar als afectats la situació des del punt de vista legal. Evidentment, podran donar-se casos en què les queixes no motiven cap actuació municipal posterior, siga perquè la investigació duta a terme determinen que no són certes, siga perquè lleis en mà el tema queda fora de la competència municipal; però mai no es pot donar la callada per resposta, i no investigar la denúncia o no informar després el denunciant de les conclusions a què s’ha arribat.

Totes les corporacions haurien de tindre ben present aquesta necessitat, no només des del punt de vista legal, per evitar problemes de denúncies que en el passat han originat sentències que a ningú no agraden, sinó pel clima de desconfiança i d’escepticisme que generen justament cap a l’administració més propera al ciutadà, que per això mateix li hauria de generar un major grau de confiança.

LA CONSELLERIA FA SERVIR "L'ORDENO Y MANDO" QUE MANTÉ EDUCACIÓ MENTRE NO COBREIX LES VACANTS ESCOLARS

Des de la Conselleria d’Educació han adoptat una política d’”ordeno y mando”, a base de voler imposar unilateralment les seues decisions, sense dialogar primer amb les parts interessades, en aquest cas els ensenyants, mentre al mateix temps es dediquen a continuar entrebancant l’ensenyament públic, que per llei tenen l’obligació d’impulsar, a base de retards injustificables en el cobriment de les places vacants en escoles i instituts. Aquestes actuacions com voler imposar el Pla EXIT sense diàleg ni consens de cap mena, buscant donar una imatge de cara a la galeria més que no anar a l’autèntica arrel del problema del fracàs escolar, i sobretot la imposició d’una Educació per la Ciutadania descafeïnada i desllavassada en anglés, com una manera de posar-li pals a les rodes a una assignatura a la qual són contraris, són ganes d’exasperar un col.lectiu com el dels ensenyants, que ha demostrat sobradament la seua capacitat de negociació i diàleg quan s’ha tingut per part de la Conselleria voluntat de buscar-lo, i no d’imposar-se a les males.

Per això pareix que el Conseller busca un enfrontament entre els ensenyants per una banda i els pares i mares per l’altra, potser pensant allò de “divideix i venceràs”. Justament per això, des del BLOC pensem que el que cal és que entre aquests dos sectors, tots dos interessats com és lògic en el bon funcionament de l’ensenyament públic, s’establisca un diàleg continu per tal d’elaborar alternatives comunes i de respondre amb fermesa a unes actuacions de Conselleria dirigides directament a debilitar el sistema educatiu públic valencià. Per això és important que, en temes com el cobriment de les places vacants, l’aplicació del Pla Èxit o l’absurd projecte d’Educació per la Ciutadania en anglés, des d’aquests dos sectors del sistema educatiu es done una resposta ferma, unida i coordinada.

ÉS ABSURD MANTENIR UN NOM HISTÒRICAMENT SENSE SENTIT. NI ELS PORTS NI CAP POBLE DE TERUEL VAN SER MAI DEL MAESTRAT DE MONTESA

L’entrevista mantinguda pel president de la Diputació de Castelló amb el seu homòleg de Teruel amb la intenció de reactivar l’anomenada “Mancomunidad del Maestrazgo”. En primer lloc, hem d’insistir una vegada més en l’absurditat d’utilitzar el nom del Maestrat per englobar, a més de les poblacions que van formar part de l’històric Maestrat de Montesa, i que configuren avui les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat, una comarca com Els Ports, que mai en va formar part, i una gran quantitat de poblacions de Teruel, que ni són ni han estat mai conegudes amb aquest terme. Per suposat, no ens oposem a l’existència d’una mancomunitat turística que puga coordinar i potenciar el turisme de les comarques interiors castellonenques amb el que es puga donar a Teruel, i sabem que existeix una zona molt relacionada entre les terres valencianes i aragoneses, i que per tant és bo impulsar la seua interrelació. Però, dit açò, expressem la nostra preocupació pel contrast entre la facilitat amb la qual el PP impulsa alternatives de turisme que xoquen amb la nostra realitat històrica i cultural, com és aquest estrany “Maestrazgo” o la “Ruta del Cid” i el desinterés, quan no la total oposició, a potenciar alternatives com la Taula del Sènia, que uneix municipis valencians, catalans i aragonesos però de la part on es parla la nostra llengua, o el desinterés per tota celebració i confecció de rutes extraprovincials sobre Jaume I; per exemple, encara estem esperant que Carlos Fabra es reunisca amb el president de la Diputació de Tarragona, de cara a planificar actuacions conjuntes, turístiques i no turístiques, entre comarques com el Baix Maestrat i Els Ports, per una banda, i el Montsià, el Baix Ebre o la Terra Alta per l’altra.

És necessària una llei de comarcalització que delimite les comarques existents al País Valencià i les seues competències, que haurien de ser-los transferides des de la Generalitat i les diputacions, de manera que foren aquestes les que pugueren mancomunar-se amb altres de veïnes, tant de dins com de fora del territori autonòmic, per promoure conjuntament diferents activitats, en aquest cas les turístiques. Però, malgrat la contínua exigència de la seua articulació feta des del BLOC, ni PSOE ni PP han volgut mai impulsar aquesta llei a les Corts, tal com demana a més l’Estatut d’Autonomia en vigor.

EL CONSELL UTILITZA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE AMB FINALITATS PARTIDISTES

Cal deixar clars els conceptes: una dona amb risc d’exclusió social és un concepte molt més ample i ambigu que una dona víctima de la violència de gènere. Una dona de més de 45 anys, una immigrant, una dona sense recursos, corren risc d’exclusió social, però no per això són necessàriament víctimes de la violència de gènere. Per això, si el que ha de ser una Casa per a la Protecció de les Víctimes d’aquesta violència, es converteix en una Casa per a dones en situació de risc social, i de pas es rebaixa en 700.000 euros la quantitat de la licitació, s’està duent a terme una manipulació dels objectius fixats, tant més greu perquè la major part de la despesa, un 85%, corre a càrrec d’una subvenció finalista del govern central, destinada a combatre la violència de gènere, i que per tant no pot ser utlitzada per a altres finalitats; i, ho vulguen o no ho vulguen, el risc d’exclusió social no és un concepte equivalent, ni de bon tros, a la violència de gènere.

Molt em tem que darrere d’aquests canvis i desviacions de diners de subvenció hi haja una rivalitat entre dues conselleries, la de Benestar Social i la de Justícia. Perquè, segons la llei, tots els temes realcionats amb la violència de gènere depenen de Justícia, i en canvi l’antiga Casa d’Acollida, que hauria d’haver estat subtituïda per la de Protecció de Víctimes, depenia de Benestar Social, i aquesta conselleria vol continuar conservant el control i les subvencions; i per això aquest pas cap a l’exclusió social, concepte molt més genèric, que permet a Benestar Social continuar controlant-les. Però aquest fet és greu, primer que tot perquè deixa molt més desprotegides les víctimes de la violència de gènere, diluïdes ara en un col.lectiu molt més ample; i també perquè comporta desviar uns fons atorgats per a una finalitat determinada cap a altres actuacions diferents, cosa que, des del punt de vista legal, podria tenir conseqüències molt problemàtiques. Per això exigim al Consell que aclarisca què ha passat i que corregisca tot el que calga per restablir la plena legalitat.

CAL UNA RESERVA DE SÒL AGRÍCOLA A VILA-REAL

L’agricultura als nostres pobles és més que una activitat econòmica, manté un determinat entorn ambiental, territorial i social, però també una base alimentària, un paisatge i una cultura pròpia.

El BLOC, com una bona alternativa, aposta per un model propi, diferenciat, autònom i respectuós amb el medi ambient i el benestar, per la qual cosa proposa incentivar l’agricultura del municipi. Per això, apostem per mantenir com a territori de producció agrícola les terres considerades més fèrtils, mitjançant el desenvolupament d’un mapa de qualitat de la terra que ens ajude a planificar els usos del nostre territori i un creixement de la població equilibrat de cap a cap del nostre territori. Tantmateix mantenim la necessitat d’implantar, dintre d’aquest mapa de qualitat de la terra, una RESERVA DE SÒL AGRÍCOLA, que delimite i protegesca una àmplia zona del terme municipal, consensuada amb els diversos agents socials (sindicat i propietaris), destinada únicament a aprofitament agrícola i amb el suport des de l’àmbit municipal mitjançant el Consell Agrari Municipal, el qual ha de ser ens administratiu de participació, assessorament, consulta i organització del sector agrari amb les suficients potestats com per a incentivar la modernització de les explotacions agràries i el desenvolupament rural.

En resum, a Vila-real sí que calen les reserves de sòl agrícola que des del BLOC hem proposat, sempre que aquestes compten amb el consens i aprovació dels actors implicats. No creiem, tal com s’ha manifestat per part de l’equip del govern municipal, que "la ciutat tinga ja suficients zones agrícoles i per això no cal protegir-les"; el fet de no protegir els interessos dels nostres llauradors, juntament amb una política especuladora del sòl, és el que ens ha portat a la greu crisi que ara per ara viu la nostra agricultura citrícola, desprotegida i sense cap tipus de planificació futura pel que fa als cultius, a més que tampoc s’ha promogut l’ús de les energies renovables en el camp o la producció de productes ecològics. Mancances, totes, que des del BLOC sempre hem tractat d’evitar amb les nostres intervencions i les nostres idees, materialitzades mitjançant aportacions al Concert Previ del PGOU o en forma de moció. Cal recordar al govern popular que al País Valencià l’agricultura, la ramaderia i la pesca són una important font d’ocupació; prop de mig milió de persones, entre llocs directes i indirectes, viuen del sector primari. A més, aquest sector representa el 25% de les exportacions valencianes i el 40% del total de les exportacions agràries espanyoles, així com el 20% del producte interior brut. Els polítics valencians hem de tenir cura d’aquest sector, ara per ara sobradament desprotegit, i incentivar-lo amb polítiques adients per tal d’evitar la pèrdua del poder adquisitiu dels nostres ciutadans, atés que, en els darrers anys, la renda dels llauradors ha caigut més d’un 10%, i l’edat de la població dedicada al camp cada dia és més elevada (més d’un 50% dels llauradors tenen més de 55 anys), i amb els anys, la dedicació a temps parcial s’ha incrementat en més d’un 80%.

A mena de conclusió, mantenim la nostra proposta de protegir el sòl agrícola, mitjançant una reserva de sòl, tenint en compte que la millor protecció i el millor servei que podem oferir és la transformació cap a l'agricultura integrada i ecològica amb especial cura i protecció per la citricultura, que incrementa les rendes agràries i manté l'interès econòmic en l'activitat.