El sector empresarial, a l’hora d’elaborar un decàleg amb les mesures a prendre per a ajudar a superar la crisi, coincideixen amb l’exigència que he formulat en reiterades ocasions sobre el pagament puntual per part de les diferents administracions del deute a les empreses per compres o serveis efectuats. Justament l’altre dia denunciava que la Diputació ha acabat en els tribunals per l’impagament del deute de l’Hospital Provincial a unes empreses farmacéutiques, però aquest fet no era cap excepció, sinó desgraciadament un cas més d’unes actuacions que s’han convertit en habituals en la pràctica, fins a l’extrem que són moltes les empreses que “no s’arrisquen” a mantenir tractes amb les administracions “que no saps mai quan cobraràs”. I aquest fet, que ja en el marc d’una situació econòmica “normal” és greu, assoleix nivells dramàtics quan ens trobem immersos en una crisi, en la qual empreses i comerços tenen una quantitat important del seu capital immobilitzat en deute de les administracions, mentre els bancs els neguen els recursos suficients per continuar desenvolupant les seus activitats.En la majoria de casos, a més, no es tracta tant de la no existència en caixa dels diners en les administracions, que els tenen inclosos en els seus pressupostos, sinó en la desídia burocràtica i, en alguns casos, en la manca de transferències reals dels recursos que les administracions de rang superior han de facilitar. Per això, caldria que totes les administracions, siga la local o la provincial, l’autonòmica o l’estatal, es “posaren les piles” i agilitzaren al màxim aquests pagaments, fent-se conscients que un retard de mesos, i de vegades fins i tot d’anys, pot afonar una empresa rendible, que es veu ofegada per la manca de liquiditat, en no haver cobrat un treball executat o una venda lliurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada