Un altre any més per aquestes dates podem observar com a les nostres comarques s’està celebrant “ el dia del Arbre” . Diverses associacions i entitats comencen a fer reforestacions amb més voluntat que mitjans. Recordant que ja fa dos anys i mig de l’incendi a l’Alcalatén i quasi un any de l´incendi a la vesant sud de la Serra d´Espadà, jo em pregunte on són les ajudes promeses?
Aquesta situació és insostenible per als veïns i propietaris, és una deixadesa injustificable que els afectats pels incendis continuen sense rebre les ajudes trenta mesos desprès de l´incendi de l’Alcalatén i nou mesos després del de la vesant sud de la Serra d´Espadà.
La recuperació dels espais forestals afectats pels incendis encara està pendent i els veïns i propietaris han d’actuar pel seu compte a l’hora de repoblar les zones afectades pels grans incendis que va assolar les nostres comarques. Front aquest fet el conseller diu actuar “d’acord amb els criteris científics més rellevants”, la normativa del seu departament és “no realitzar intervencions immediates després d’un incendi forestal” i “valorar l’evolució pròpia de la massa forestal en el primer any següent a l’incendi”. Hi hauria que recordal-li al conseller que l´incendi de l´Alcalaten ja fa dos anys i mig!
I a més a més en cap moment donen a conèixer quins són aquests suposats “informes científics més rellevants”, ni es diu quins científics ho avalen, en fi, un altra excusa barata per justificar-se. Cal puntualitzar que molts experts en la matèria afirmen que cal actuar el més aviat possible per a evitar que els danys siguen irreversibles.
Després de les fotografies, les abraçades i les bones paraules dels dies de d’incendis les dues administracions implicades, tant l’autonòmica com la central, continuen sense acomplir les promeses que van formular, a bombo i plateret, d’ajudes de tota mena als afectats. És indignat la lentitud dels aparells burocràtics, incapaços d’accelerar qualsevol procés sense la més mínima consideració cap a les persones afectades i espais per reforestar, que no poden esperar eternament.
Aquestes actituds i actuacions són les que fan perdre a la ciutadania la confiança en les administracions i en els polítics, perquè primer tot són promeses, sempre davant les càmeres, però després tots ells, els uns i els altres, són incapaços de donar un colp de puny ferm damunt la taula i desblocar d’una vegada unes ajudes a les quals els afectats tenen tot el dret i que no poden esperar més.
Aquests retards generen cada dia més i més problemes, i afecten el ja delicat equilibri econòmic d’unes poblacions que van resultat tan greument afectades pels incendis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada