ELS LLAURADORS I RAMADERS MEREIXEN UNA JUBILACIÓ MÉS DIGNA

Quan el fred comença a minorar i el sol ens acompanya, fa goix eixir a fer un tomb pels nostres termes, camps i muntanyes; admirar la bellesa del paisatge, dels caps de tarongers flòrids, dels nombrosos ametllers o cirerers en flor... i aleshores et ve al cap “quant de treball, quantes hores de dedicació per a mantenir tot açò”, i això és el que han fet sempre els nostres llauradors.

Cal dir que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè és el productor dels nostres aliments més bàsics. Els llauradors i ramaders són qui mantenen i gestionen el 80% del nostre territori. Ells fan que els nostres pobles, a les zones rurals, es conserven i s’evita així el seu complet despoblament; són ells qui mantenen en moltes ocasions el nostre entorn exercint de jardiners altruistes dels nostres paisatges, i en definitiva, protectors del medi ambient. Ells mantenen pistes, sendes, camps i boscos dels quals tots ens beneficiem d’una manera o altra.
A ningú li pilla de nou saber que aquesta vida no és fàcil, tot el contrari, és sacrificada, àrdua i a més de patir les inclemències del temps, han de fer front com poden als baixos preus que s’imposen pels intermediaris dels productes agrícoles, quan no els furten les collites els amants de l’aliè.
I ara que el tema de les jubilacions està més d’actualitat que mai, cal reflexionar sobre les pensions que cobren els nostres llauradors i ramaders. Què els queda després de tota una vida d’esforç i treball? Dons una paga de 504 euros al mes, molt lluny del salari mínim interprofessional, que és de 633 euros i també de les pensions dels treballadors provinents del règim general de la seguretat social que es situen en una mitjana de 931 euros mensuals. Però, i per si no fora prou, cal afegir que la pensió de viduïtat dels treballadors i treballadores de règim agrari és tan sols de 446 euros al més.
Aquest fet és una de les perversions més absolutes que es presenta en aquesta societat, com pot romandre una discriminació com aquesta al segle XXI? L’equiparació de les pensions de tots aquells treballadors i treballadores ha de ser una actuació prioritària que no es pot retardar més.