ELS LLAURADORS I RAMADERS MEREIXEN UNA JUBILACIÓ MÉS DIGNA

Quan el fred comença a minorar i el sol ens acompanya, fa goix eixir a fer un tomb pels nostres termes, camps i muntanyes; admirar la bellesa del paisatge, dels caps de tarongers flòrids, dels nombrosos ametllers o cirerers en flor... i aleshores et ve al cap “quant de treball, quantes hores de dedicació per a mantenir tot açò”, i això és el que han fet sempre els nostres llauradors.

Cal dir que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè és el productor dels nostres aliments més bàsics. Els llauradors i ramaders són qui mantenen i gestionen el 80% del nostre territori. Ells fan que els nostres pobles, a les zones rurals, es conserven i s’evita així el seu complet despoblament; són ells qui mantenen en moltes ocasions el nostre entorn exercint de jardiners altruistes dels nostres paisatges, i en definitiva, protectors del medi ambient. Ells mantenen pistes, sendes, camps i boscos dels quals tots ens beneficiem d’una manera o altra.
A ningú li pilla de nou saber que aquesta vida no és fàcil, tot el contrari, és sacrificada, àrdua i a més de patir les inclemències del temps, han de fer front com poden als baixos preus que s’imposen pels intermediaris dels productes agrícoles, quan no els furten les collites els amants de l’aliè.
I ara que el tema de les jubilacions està més d’actualitat que mai, cal reflexionar sobre les pensions que cobren els nostres llauradors i ramaders. Què els queda després de tota una vida d’esforç i treball? Dons una paga de 504 euros al mes, molt lluny del salari mínim interprofessional, que és de 633 euros i també de les pensions dels treballadors provinents del règim general de la seguretat social que es situen en una mitjana de 931 euros mensuals. Però, i per si no fora prou, cal afegir que la pensió de viduïtat dels treballadors i treballadores de règim agrari és tan sols de 446 euros al més.
Aquest fet és una de les perversions més absolutes que es presenta en aquesta societat, com pot romandre una discriminació com aquesta al segle XXI? L’equiparació de les pensions de tots aquells treballadors i treballadores ha de ser una actuació prioritària que no es pot retardar més.

EL DIA DE L’ARBRE

Un altre any més per aquestes dates podem observar com a les nostres comarques s’està celebrant “ el dia del Arbre” . Diverses associacions i entitats comencen a fer reforestacions amb més voluntat que mitjans. Recordant que ja fa dos anys i mig de l’incendi a l’Alcalatén i quasi un any de l´incendi a la vesant sud de la Serra d´Espadà, jo em pregunte on són les ajudes promeses?
Aquesta situació és insostenible per als veïns i propietaris, és una deixadesa injustificable que els afectats pels incendis continuen sense rebre les ajudes trenta mesos desprès de l´incendi de l’Alcalatén i nou mesos després del de la vesant sud de la Serra d´Espadà.
La recuperació dels espais forestals afectats pels incendis encara està pendent i els veïns i propietaris han d’actuar pel seu compte a l’hora de repoblar les zones afectades pels grans incendis que va assolar les nostres comarques. Front aquest fet el conseller diu actuar “d’acord amb els criteris científics més rellevants”, la normativa del seu departament és “no realitzar intervencions immediates després d’un incendi forestal” i “valorar l’evolució pròpia de la massa forestal en el primer any següent a l’incendi”. Hi hauria que recordal-li al conseller que l´incendi de l´Alcalaten ja fa dos anys i mig!
I a més a més en cap moment donen a conèixer quins són aquests suposats “informes científics més rellevants”, ni es diu quins científics ho avalen, en fi, un altra excusa barata per justificar-se. Cal puntualitzar que molts experts en la matèria afirmen que cal actuar el més aviat possible per a evitar que els danys siguen irreversibles.

Després de les fotografies, les abraçades i les bones paraules dels dies de d’incendis les dues administracions implicades, tant l’autonòmica com la central, continuen sense acomplir les promeses que van formular, a bombo i plateret, d’ajudes de tota mena als afectats. És indignat la lentitud dels aparells burocràtics, incapaços d’accelerar qualsevol procés sense la més mínima consideració cap a les persones afectades i espais per reforestar, que no poden esperar eternament.

Aquestes actituds i actuacions són les que fan perdre a la ciutadania la confiança en les administracions i en els polítics, perquè primer tot són promeses, sempre davant les càmeres, però després tots ells, els uns i els altres, són incapaços de donar un colp de puny ferm damunt la taula i desblocar d’una vegada unes ajudes a les quals els afectats tenen tot el dret i que no poden esperar més.
Aquests retards generen cada dia més i més problemes, i afecten el ja delicat equilibri econòmic d’unes poblacions que van resultat tan greument afectades pels incendis.

ÉS INADMISSIBLE QUE LA CONSELLERIA D’HISENDA ES NEGUE A PAGAR LES AMPLIACIONS DE PLANTILLES ACORDADES AMB ELS SINDICATS PER A LES ESCOLES INFANTILS.

És inadmissible que l’acord signat entre els sindicats i la Conselleria d’Educació, per a augmentar les plantilles de les 33 escoles infantils de 0 a 3 anys que depenen de la Generalitat, per tal d’afrontar d’una manera més correcta les seues necessitats educatives, no haja estat encara publicat i posat en funcionament, pel veto de la Conselleria d’Hisenda, que es nega a aportar els diners necessaris per a aquesta ampliació de plantilles.

Que s’estiguen regatejant els diners necessaris per a assegurar la correcta educació de les xiquetes i els xiquets del País Valencià, quan es malbaraten tant els recursos públics, en activitats més que discutibles, és una mostra més de com el PP a l´hora de estalviar fa que ho paguen els més indefensos, en aquest cas els alumnes d’Infantil. Un veto absurd, per altra banda, perquè tothom sap que els costos laborals baixen en sincronitzar les plantilles i adaptar-les a les actuals i sobretot a les noves necessitats de futur”.


I això no és tot ja que tots aquells ensenyants que exerceixen les funcions directives d’un centre i depenen de la conselleria d’educació si que tenen reconegut el plus de càrrec directiu mentre que l’administració pública es nega a fer el mateix amb aquells que depenen d´ella, creant així un greuge comparatiu entre els uns i els altres, no en funció del seu treball, sinó de la seua dependència d’una o d’una altra Conselleria. Cal exigir la plena equiparació d’aquests funcionaris, de manera que, aquells que acompleixen una determinada funció, tinguen dret a les mateixes retribucions perque no és de rebut que sent tots que sent tots docents no és garanteixen els mateixos drets laborals.

EL BLOC DONA EL SEU RECOLZAMENT A LA INDUSTRIA VALENCIANA A CEVISAMA

De nou la fita era ineludible i el BLOC no podia faltar a la nova edició de CEVISAMA. Quan la crisi econòmica afecta greument a les industries ceràmiques castellonenques, i en un moment en el qual les industries fan una cedida aposta per innovar i mantenir la ceràmica castellonenca en un lloc rellevant com a sinònim de disseny i qualitat, el BLOC va voler manifestar el seu decidit suport a la nostra indústria ceràmica.

Així, el Secretari General del BLOC i diputat Autonòmic per València, Enric Morera, acompanyat per la diputada Provincial i regidora per Vila-real, Maria Gràcia Molés i dels regidors de les principals ciutats industrials de les comarques del Nord, Enric Nomdedéu (per Castelló), Xavier Trenco (per Almassora), Víctor Garcia (per l’Alcora) i Vicent Martí (regidor d’Onda) van estar presents i recolliren de primera les inquietuds d’aquest sector que des de sempre ha segut capdavanter, tan a nivell estatal com a l’estranger.

D’aquesta manera els representants polítics del BLOC van poder observar de primera ma les noves tecnologies amb les quals l’empresariat ceràmic aposta per tal de construir les noves ciutats sostenibles del futur; paviments més resistibles i menys contaminants, tècniques de pigmentació més ecològiques, marquesines per al transport públic fetes de manera que escalfen els seients mitjançant fonts d’energia natural, etc.

Amb idèntica finalitat el BLOC també fou present a l’acte organitzat pel Patronat Ceràmic d´Onda per atorgar els guardons Alfa d’or i al lliurament del 29 Premi Ceràmic de l´Alcora, que enguany va recaure en una artista Japonesa resident a Torrent.

CEVISAMA és per a la nostra industria un esdeveniment clau que marca el futur econòmic del sector, i el BLOC, conscients de l’actual problemàtica econòmica, pensem que cal apostar per la nostra industria. I per això cal recordar que als Pressupostos de la Generalitat, el BLOC fou l’únic partit polític que va presentar esmenes per tal de dotar al sector ceràmiques d’ajudes econòmiques semblants a les que altres sectors industrials valencians, com ara la industria automobilística, el calcer o la siderúrgia, reben per part de la Generalitat. Per desgràcia, solament el BLOC recorda que la ceràmica valenciana pateix dificultats mentre que, altres amb més poder, miren cap a un altre lloc.

Jubilació als 67 !!!!

El Govern de José Luis Rodriguez Zapatero reconeix ,per primera volta, una realitat que tant de temps ha volgut mantenir amagada. Fa gairebé una setmana anuncià públicament que el sistema actual de seguretat social no és sostenible i que van a ser necessàries tota una sèrie de reformes per tant de garantir la seua viabilitat a partit del 2023.

El fet de reconèixer públicament allò, que tots els experts ja anunciaven fa temps, no és dolent en un principi perquè suposa, que el Govern ha baixat del núvol on es trobava, i ha fet el primer pas per poder afrontar el problema i trobar una solució. El que no es pot tolerar és que portarà anys amb el discurs de la solidesa del sistema de pensions repetint, com si fos un mantra tibetà, allò de: “las pensiones estan garantizadas” o “el sistema pensiones es sólido” i ara de sobte ho anuncien als quatre vents com si fos un mal nou i sense haver-ho consensuat al Pacte de Toledo, ni tindre cap pla d’actuació a excepció de la solució simplista de retardar l’edat de jubilació fins els 67 anys. Bé i afortunadament va sortir Corbacho dient que en cap cas s’allargaria fins als 70 anys, uf, estem salvats!

Aquest és un problema que ve de lluny i tots els governs al cap de l’Estat són responsables perquè han fet cas omís, ja què la seua alçada de mires no arriba més enllà d’una legislatura, no siga cosa que ells paren el llit per a que es gite un altre.

No em sembla admissible, que la mesura màgica per a resoldre aquesta qüestió siga el retard en la edat de jubilació i no hagen estat capaços de assumir aquesta problemàtica d’una manera global, o és què encara pensen mantenir com fins ara polítiques econòmiques i de natalitat que continuen aguditzant el problema. Per què no es fan politiques on la conciliació familiar i laboral siga realitat? Per què no es dona un caire diferent a les politiques econòmiques? Per què un tema tant important com este no s’ha tracta d’inici dintre del Pacte de Toledo? Que volia Zapatero un colp d’efecte? Dons l’únic que s’ha demostrat és què aquest govern duu una política erràtica que cada dia va d’una banda a una altra.

I ara què? Tornar enrere?, desdir-se’n del que han dit?.

Cal què el govern assumisca la realitat en la que es troba per tal que es pugen dur endavant polítiques realment serioses i no erràtiques en moments on la crisi i l’atur estan malauradament presents en la nostra societat.

Més doblatge al valencià!!!!

El País Valencià ha sigut sempre llar de prestigiosos artistes, productors i cineastes. La cultura sempre ha format part de la nostra idiosincràsia. Sóm un país, sóm una gent amb una cultura reconeguda, amb una cultura nostra que hem estat capaços de fer perdurar a pesar dels entrebancs i fins i tot de les persecucions que ha patit, i ara en una democràcia, un estatut i una llei d’ús que preconitzen aquesta defensa, veiem que la gent que governa la Generalitat torna a fer de les seues per tal de dificultar que aquesta cultura arribe a tothom i ens trobem davant d’una altra estratègia del PP de menyspreu als artistes i productores valencianes.

José López Jaraba és des del passat mes d’agost el director general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), havia promès millorar els comptes del grup mediàtic a traves de la reducció de les despeses en els drets d’emissió d’esdeveniments esportius, tots sabem que es referia a American´s cup i Formules 1. També havia garantit que potenciaria els programes de producció pròpia, però no es això justament el que ha fet, sinó el que ens trobem és amb l’anunci a les catorze empreses que s’encarreguen de doblar pel•lícules i series al valencià per a RTVV, que els reduirà la feina contractada un 25% sobre l’actual; per l’altra banda RTVV té previst pagar de nou 6 milions d’euros per l’emissió de cinc carreres del Gran Premi de Fórmula 1 de la Ciutat de Valencia, que per cert, també oferirà la Sexta. És a dir, “despullar a un pobre per vestir un ric”.

És què els nostres artistes, productors i dobladors no es mereixen el suport de un ens públic com és RTVV, el qual sufraguem amb els nostres impostos?. Per què sempre hem de estar sotmesos al colonialisme cultural?.

Seria d´agrair, que en aquest moment on l’economia està tant malmesa, es fera costat a les empreses pròpies i de passada s’augmentara la qualitat de l’oferta de RTVV.