MOLTA GENT MIRARÀ AMB LUPA LA PROPERA CONVOCATÒRIA DEL CONSELL, PERQUÈ PODRIA INCÓRRER EN DELICTE DE PREVARICACIÓ

Per a bé o per a mal, el Tribunal Constitucional no és, contra el que alguns volen fer creure, una mena de “Tribunal Suprem bis”, al qual recórrer sistemàticament quan les resolucions d’aquest no li agraden a una de les parts. L’únic que ha de fer el Tribunal Constitucional és intervenir si s’han conculcat els drets constitucionals, i ja ens explicarà el govern del PP i el conseller Font de Mora quin dret constitucional ha estat inculcat en la sentència del Suprem que els obliga a acceptar la titolació de Filologia Catalana –que és l’única a més que atorguen les universitats valencianes— a l’hora d’acreditar els coneixements de valencià exigits per la llei a l’hora d’optar a una plaça.

Amb aquestes amenaces absurdes, i més enllà de continuar fent un ridicul espantós davant de tota la Filologia mundial, l’únic que aconseguirà el Consell és que tothom es mire amb lupa la pròxima convocatòria d’aquestes característiques que faça pública; perquè, si continua sense acceptar expressament les titulacions de Filologia Catalana, els que avalen amb la seua signatura aquesta clara desobediència de la sentència del Tribunal Suprem es poden trobar davant d’una acusació de prevaricació, i allà ells amb les conseqüències. Recordem que no seria el primer exconseller de la Generalitat Valenciana que es troba en aquests moments entre reixes, encara que siga per motius ben diferents.

ÉS INDIGNE EL COMPORTAMENT DE CANAL 9 EN RELACIÓ A LA GRAN MANIFESTACIÓ DEL PASSAT DISSABTE

La que suposadament hauria de ser “la televisió de tots els valencians i valencianes”, perquè la paguem amb els diners dels nostres imposts, es va cobrir de ridícul passat dissabte, a un nivell encara més greu que el que per desgràcia ens té acostumats, duent a terme un minicobriment, sesgat i indigne, de la gran manifestació en favor de l’educació pública i en contra d’Educació per la Ciutadania en anglés. Que milers i milers de persones, i tant li fa si la xifra era de 80.000 com de 50.000, omplírem els carrers de València i la “televisió de tots” només es dignara atorgar-li al fet 35 segons, enmig d’informacions tals com l’incendi d’una vivenda, diu ben poc dels dirigents de la tal televisió, i contribueix encara més al descrèdit al qual han deixat caure Canal 9, les quotes de fiabilitat de la qual fa ja temps que estan sota mínims”.
El més ridícul de tot és que, amb aquesta censura, els dirigents de Canal 9 no han aconseguit l’objectiu buscat de meysprear i marginar la manifestació, perquè afortunadament les altres televisions que podem veure els valencians—inclosa TV3 allà on el PP encara no ha pogut tancar-la—van oferir imatges i informacions bastant correctes sobre la convocatòria, amb la qual cosa la sensació que Canal 9 ha cremat per a res el seu prestigi, si és que encara li’n quedava algun, és el més lamentable del tema.

LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE NO ÉS COSA NOMÉS DE SINDICATS I ENSENYANTS, SINÓ DE TOTS ELS QUE VOLEM UN BON SISTEMA EDUCATIU.

La gran manifestació convocada dissabte a València, està en favor d’un sistema educatiu públic digne, democràtic i en valencià, i contra les polítiques educatives retrògrades del PP i el conseller Font de Mora. I assegure que contra el que alguns podrien pensar, no es tracta d’un tema que afecte només els ensenyants i els seus sidnicats, ni tan sols només els pares i mares organitzats en AMPAs, sinó que ens afecta a tots, a totes les persoens que desitgem que funcione al País Valencià un bon sistema educatiu, que estem farts de què el PP margine sistemàticament el sistema educatiu públic en favor del privat més reaccionari, que estem farts que els xiquets i les xiquetes hagen d’estudiar en barracons indignes d’un país de l’Europa del segle XXI, que estem farts de la manca de dotacions i de mitjans per a que els ensenyants puguen desenvolupar en condicions favorables el seu treball.

Actualment hem arribat a la gota que colma el got, amb l’absurda decisió d’obligar els ensenyants a impartir en anglés Educació per la Ciutadania, i no per cap interés de Font de Mora per la llengua de Shakespeare, per molt que ho afirme així, sinó perquè pretén que els alumnes no entenguen els continguts d’una assignatura que al PP li molesta, que si fora per ells la retirarien del currículem escolar i que, ja que legalment no ho poden fer, han intentat almenys que els alumnes no l’entengen.

Des del BLOC cridem per tant els ciutadans en general, independentment de si són o no ensenyants, ni de si són pares o mares o no, a acudir a aquesta manifestació i a exigir així un ensenyament públic lliure de pressions i ben dotat de mitjans materials i humans.

TEÒRICAMENT, LES LLEIS ESTAN PER A ACOMPLIR-LES PERÒ, PEL QUE SEMBLA, EN LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ NO ÉS AIXÍ

Sempre havia pensat que les lleis es feien per a acomplir-les però, pel que sembla, en el cas de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada ara fa 25 anys, per unanimitat, en les Corts Valencianes, això no sembla ser així. Només cal mirar el que diu la llei i comparar-ho amb la realitat que ens envolta. Només en l’aspecte de l’ensenyament s’ha avançat, i en la gran majoria de les ocasions ha estat per l’actuació ferma i decidida dels ensenyants i dels pares i mares, enmig de la indiferència, quan no la clara oposició, d’una administració autonòmica que, en teoria, hauria de ser qui la impulsara. Però en tota la resta, en la presència pública del valencià com a llengua pròpia a tots els nivells, els avanços han estat mínims, i l’exemple dels governants ha estat tot el contrari. Com anem a animar un immigrant a aprendre una llengua que el president de la Generalitat no utilitza pràcticament mai? Com anem a estimular la revalencianització de les famílies que, per una raó o una altra, van abandonar la llengua familiar a l’hora de parlar-los als fills si des de les autoritats no es predica amb l’exemple? Com anem a aconseguir que el valencià siga valorat socialment si la televisió suposadament de referència, Canal 9, l’abandona i el margina a cada moment, malgrat que l’argument principal per a la seua creació va ser justament la normalització del valencià?.
En aquest tema de la marginació de la llengua pròpia per part de les autoritats autonòmiques, el PP ha aconseguit una cosa que semblava impossible, superar els nivells de marginació a què l’havien sotmés els socialistes durant el mandat de Joan Lerma; tant amb Zaplana com amb Camps, i malgrat les bones paraules d’aquest en iniciar el seu primer mandat, el valencià ha anat a menys en ús i, en conseqüència, en prestigi social entre els ciutadans, tant els que el parlen com els que no, i ha generat una sensació d’inutilitat del seu aprenentatge en els nouvinguts. De manera que, si avui la situació lingüística no és encara molt pitjor, que ho podria ser, és només gràcies al voluntarisme de tantes dones i homes, de tantes associacions i col.lectius que, treballant sovint contra corrent, el mantenen, el potencien i fins i tot permeten el seu creixement en determinats àmbits com l'educatiu, sense rebre cap ajuda, i sí molts entrebancs, de les autoritats que, per llei, han de defensar-lo i promocionar-lo.

EN TEMPS DE CRISI, LA CELERITAT EN ELS PAGAMENT DE LES ADMINISTRACIONS POT SER CLAU PER AL MANTENIMENT D’UNA EMPRESA

El sector empresarial, a l’hora d’elaborar un decàleg amb les mesures a prendre per a ajudar a superar la crisi, coincideixen amb l’exigència que he formulat en reiterades ocasions sobre el pagament puntual per part de les diferents administracions del deute a les empreses per compres o serveis efectuats. Justament l’altre dia denunciava que la Diputació ha acabat en els tribunals per l’impagament del deute de l’Hospital Provincial a unes empreses farmacéutiques, però aquest fet no era cap excepció, sinó desgraciadament un cas més d’unes actuacions que s’han convertit en habituals en la pràctica, fins a l’extrem que són moltes les empreses que “no s’arrisquen” a mantenir tractes amb les administracions “que no saps mai quan cobraràs”. I aquest fet, que ja en el marc d’una situació econòmica “normal” és greu, assoleix nivells dramàtics quan ens trobem immersos en una crisi, en la qual empreses i comerços tenen una quantitat important del seu capital immobilitzat en deute de les administracions, mentre els bancs els neguen els recursos suficients per continuar desenvolupant les seus activitats.

En la majoria de casos, a més, no es tracta tant de la no existència en caixa dels diners en les administracions, que els tenen inclosos en els seus pressupostos, sinó en la desídia burocràtica i, en alguns casos, en la manca de transferències reals dels recursos que les administracions de rang superior han de facilitar. Per això, caldria que totes les administracions, siga la local o la provincial, l’autonòmica o l’estatal, es “posaren les piles” i agilitzaren al màxim aquests pagaments, fent-se conscients que un retard de mesos, i de vegades fins i tot d’anys, pot afonar una empresa rendible, que es veu ofegada per la manca de liquiditat, en no haver cobrat un treball executat o una venda lliurada.

L’OBCECACIÓ DE FONT DE MORA LA QUE ENS HA DUT A L’ACTUAL CLIMA DE TENSIÓ QUE PATEIX LA COMUNITAT EDUCATIVA

Quina és la suposada voluntat de diàleg que diu tenir el senyor Font de Mora quan la primera cosa que afirma és que el manteniment d’Educació per la Ciutadania en anglés és innegociable. Actituts de tancament en banda com aquesta són les que exasperen, amb raó, la comunitat educativa, i l’obcecació sense sentit del conseller l’únic que pot voler significar és que, en el fons, a ell ja li va bé l’actual estat de crispació, perquè mentre es parla d’aquest tema, creu ell, no es parlarà dels problemes de fons de l’ensenyament al País Valencià, com és la preferència descarada per part del govern del PP de l’educació privada per damunt de la pública, la proliferació de barracons o la desatenció total als centres en les seues necessitats més bàsiques de personal i de mitjans.

Justament per això, em sembla molt correcta la decisió d’ensenyants, pares i mares, i alumnes de reunir en una sola plataforma reivindicativa tots els greuges i les queixes que tenen contra la Conselleria d’Educació i contra el seu titular. Perquè cal emmarcar el problema suscitat en Educació per la Ciutadania en el context de totes les actuacions per part del govern del PP en contra de l’escola progressista, amb valors de pau i de diàleg, i en valencià, just el contrari del que pretenen des de la Conselleria, l’últim objectiu de la qual no és que EpC es done en anglés, sinó que no es done, com repetidament hem denunciat des del BLOC. Per això, els nacionalistes hem estat a les concentracions del passat dilluns, a Castelló, Vila-real, la Vall d’Uixó i Vinaròs, com hem estat en les anteriors; i fem una crida als nostres militants i simpatitzants, i a totes aquelles persones que estan en favor de l’ensenyament públic de qualitat i en contra de les grolleres manipulacions que du a terme el PP en matèria educativa, a assistir i participar activament en elles

Una volta l'equip de govern del PP enganya a la ciutadania

Després d'estar contemplada en el projecte inicial de la Plaça Major i estar dient-nos al voltant de quatre anys que la figura del rei fundador, Jaume I, continuaria presidint la plaça, ara una volta més, el PP ens enganya. Per commemorar el vuit-cents aniversari del naixement del nostre rei el desplaça a les afores, com tantes voltes més el PP no compleix les seues promeses i una figura tant important com aquesta, aquest rei que atorgà la carta pobla, és relegat a un segon lloc, volent-lo ubicar en un jardí, que en aquest moment encara és virtual i que no es sap quan tardarà en poder-se dur a terme, ja que s'ubica dintre d'un PAI que no està ni començat ni amb perspectives de començar-se.

En una Plaça Major de vora 3 milions d'euros no han estat capaços de mantenir en un lloc prominent una figura tant emblemàtica com la de Jaume I.I està clar el per què, perquè han fet una plaça sense el rei i no una plaça per al rei, eixa és la consideraciói i respecte que té el PP cap al nostre fundador.

Quant de temps continuarà amagat el rei Jaume I sense que puguem gaudir de la seua presència? Ni es sap ¡¡¡¡ El que si es sap és que no estarà en el lloc que li pertany, presidint la Plaça Major del nostre poble.

NNGG HAURIEN DE PREGUNTAR AL SEU PARTIT PER QUÈ ELS ANYS 2000, 2001 I 2002 EL GOVERN D’AZNAR ES VA OPOSAR A LA LÍNIA DE RODALIES CASTELLÓ-VINARÒS

Recomane a les Joventuts del PP que ara reclamen amb tanta insistència la creació per part de Renfe d’un servei de rodalies entre Castelló i Vinaròs, que pregunten als majors del seu partit per què el govern d’Aznar es va negar sistemàticament, durant els anys 2000, 2001 i 2002, a crear aquesta línia, malgrat les peticions unànimes aprovades pels ajuntaments de la zona, les exigències que feiem públiques constantment des del BLOC, com també per part d’estudiants de la Jaume I i usuaris potencials d’aquest servei. Perquè llavors, el govern valencià, ja com ara en mans del PP, callava i mirava cap a una altra banda, mentre que el de Madrid, presidit per Aznar, negava repetidament la viabilitat d'aquesta línia, assegurant que no tenia suficient demanda. És curiós com ara, passats uns pocs anys, i només perquè ha canviat el color polític del govern central, la viabilitat i la demanda d'aquesta línia han augmentat de colp, fins convéncer finalment el PP, i els seus joves, de la seua necessitat i viabilitat. Com és lògic, ens alegrem de tal conversió, és clar, però no sabem si creu-nos-la de veritat. Demanarien el mateix si al president del govern central li digueren Mariano Rajoy?

Des del BLOC, que hem reivindicat sempre la necessitat de crear la línia de rodalies Castelló-Vinaròs, amb independència de quin partit governara en cada moment a València i a Madrid, observem amb estupor com el PP, que abans no volia ni sentir-ne parlar, ara l'exigeix, mentre que el PSOE, que llavors la reivindicava, es ara qui es fa el desentés. L’única conclusió possible és que ni als uns ni als altres els interessa de veritat la creació d‘aquest servei, sinó només desgastar l’adversari, i per això canvien del blanc al negre la seua postura quan governen o quan són a l’oposició. Per al BLOC, en canvi, la necessitat eixistia manant Aznar i contiua existint manant Zapatero, i per això, avui com el primer dia, continuem exigint la seua creació, i no pararem fins aconseguir-la, perquè estem parlant d’una necessitat real per a milers dels nostres conciutadans, i no de cap maniobra electoralista.

NO TÉ CAP SENTIT VOLER SOLUCIONAR LA CRISI RETALLANT LES LES CONQUESTES LABORALS DELS TREBALLADORS

La crisi econòmica té unes causes i uns responsables, però en qualsevol cas el que està clar és que aquests no són els treballadors. I per això no té cap sentit voler recórrer a receptaris caducs, impropis del segle XXI, que pretenen suposadament superar-la incrementant el nombre d’hores de treball setmanals legalment permesos, i podent arribar en alguns casos fins a les 65. Si aquesta directriu europea s’aprovara finalment, que confiem que no ho siga, suposaria un important retrocés en les conquestes laborals dels treballadors, aconseguides mitjançant dures lluites al llarg dels darrers 150 anys, i des del BLOC pensem que aquest retrocés seria inadmissible.

Justament per això, vaig presentar aquesta proposta a la Diputació, demanant que l’ens provincial rebutjara aquest intent de retallada laboral, i així ho fera saber als organismes pertinents. Aquest és un fet tan bàsic, tan fonamental en la defensa dels drets dels treballadors, que aquesta directiu no haguera tingut que vore la llum en ple segle XXI. Continuarem des de la formació política que represente defensant els drets dels treballadors i treballadores i en contra de qualsevol altra classe de retallada social i laboral.

EL BLOC DONARÀ SUPORT A AQUELLS PRESSUPOSTOS QUE VAGEN A FAVOR DELS INTERESSOS DE LA CIUTADANIA, PERÒ NO ALS QUE VAGEN EN CONTRA.

Amb crisi o sense crisi, els regidors del BLOC dels diferents ajuntaments donarem el nostre suport als pressupostos municipals quan considerem que són correctes per a la prosperitat de la població i el benestar dels seus ciutadans, ens abstindrem quan considerem que tenen aspectes positius però no suficients per donar-los suport, i votarem en contra quan considerem que són erronis i que perjudiquen els interessos generals. És a dir, farem com hem fet sempre, i com pensem que cal fer, en lògica conseqüència amb el programa electoral amb el qual ens vam presentar a les eleccions. I, evidentment, el mateix farem a les diputacions i a les Corts Valencianes. L’afirmació de Zapatero, quan assegura que el seu partit donarà suport als pressupostos que li presenten a tots els nivells els respectius equips de govern, ens sembla senzillament absurda , i no exenta d’una certa càrrega demagògica, per més unitat davant la crisi que al.legue.

Parle de demagògia perquè, si l’equip de govern té majoria absoluta, li importa ben poc si l’oposició vota a favor, en contra o s’absté, ja que els aprovarà igualment. I, si no la té, tots sabem que prèviament aquests pressupostos cal negociar-los, com ha hagut de fer ell mateix, a pressa i corrents, amb bascos i gallecs. I si l’equip de govern no accepta les propostes dels grups que li calen per assolir-la, dubtem molt que els socialistes, com a corderets, es pleguen sense més ni més a acceptar el pressupost que els presenten, per més declaracions que Zapatero haja fet.

Hi ha mesures molt més efectives per a afrontar una situació de crisi, com seria per exemple l’acceleració i no el retard de les obres públiques previstes, o l’ajuda a l’economia real i al teixit productiu, i d’això en Castelló en sabem molt, i ho patim molt. Però al president del govern espanyol li es més còmode fer un brindis al sol com és aquest, i acaparar tots els titulars dels mitjans de comunicació, que no plantejar-se de veritat la manera com des de les diferents administracions es poden trobar solucions reals a la greu situació econòmica que ara, finalment, ha descobert que patim.

FABRA HA PERDUT L’OPORTUNITAT DE DEIXAR CÓRRER DISCRETAMENT LA CAMPANYA D’”AGUA PARA TODOS” CADA VEGADA MÉS ABSURDA

Quan fa uns dies vaig comprovar que les pancartes d’ ”Agua para todos” havien estat enretirades dels balcons del palau de la Diputació, vaig tenir l’esperança que Carlos Fabra haguera recuperat el sentit comú i haguera decidit posar fi d’una manera discreta a una campanya que cada vegada esdevé més absurda. Perquè les pluges segueixen el seu curs natural, els pantans van omplint-se i les necessitats hídriques de les nostres comarques es mantenen en uns nivells acceptables, com ha passat sempre. Per això, pensant que era una decisió política que havia pres el president, vaig optar per callar i no afegir llenya al foc, entenent que podia ser un episodi superat i que més valia passar pàgina. Però, per desgràcia, es veu que no era això, que les pancartes només havien estat entretirades temporalment per netejar-les, ja que al llarg dels mesos que duien penjades s’havien anat embrutant, entre altres raons gràcies justament a les pluges, i ara han tornat als balcons com el primer dia, netes però amb la mateixa absurda reivindicació sense diàleg ni consens entre les parts implicades.

Davant d’aquesta tornada, faig una vegada més una crida a la sensatesa i al diàleg, a deixar-se d’absurdes pancartes cada vegada més allunyades de la realitat del carrer, i a despolititzar el tema de les necessitats hídriques, a reobrir la Mesa de l’Aigua per a que tècnics i científics ens aporten els pros i els contres de totes i cadascuna de les alternatives existents, i elaboren un estudi seriós sobre les autèntiques necessitats d’aigua de les nostres comarques i de la millor manera d’afrontar aquestes necessitats. Perquè, sincerament, pense que Fabra ha perdut una nova oportunitat per redreçar el problema i deixar-se d’eslogans fàcils i reividicacions primàries i cada vegada amb menys sentit.

EL CONSELLER HA PERDUT TOTS ELS PUNTS CARDINALS

En el tema de l’encabotament del conseller Font de Mora i de la resta del Consell de Camps sobre impartir en anglés, caiga qui caiga, Educació per la Ciutadania, creia que ho havia vist tot: implantació forçant l’esperit i fins i tot la lletra de la llei, amb recursos perduts als tribunals inclosos; coaccions a ensenyants i centres escolars; implantació de l’absurda doble presència de professors a l’aula, l’un per a que explique l’assignatura en valencià o castellà i l’altre per a que la traduïsca –innecessàriament.-- a l’anglés. Però és que ara el conseller s’ha superat a ell mateix, incitant els pares i mares a denunciar si l’assignatura és impartida en una altra llengua. La que faltava, ara els pares i mares s’hauran de dedicar a interrogar els fills per saber en quina llengua els donen una assignatura, i anar després a informar l’administració, presentant denúncies contra el professor que no obedisca la consigna. El senyor Font de Mora sembla creure que ens trobem encara en ple franquisme, o en dictadures com la nazi o a la soviètica, on els fills havien de denunciar el desviacionisme polític dels pares, i on tots els ciutadans actuaven d’agents de vigilància dels seus conveïns.

Li recomane al senyor Font de Mora que es tranquil.lize, que es prenga no una, sinó moltes tasses de til.la, i que es deixe d’entrades sorpresa a les classes per part dels inspectors, que acabaran semblant-ho de policia, i que s’assente a negociar tranquil.lament amb sindicats, pares i mares, directors i centres educatius, per trobar solucions raonables i coherents a l’embolic en què ell sol s’ha clavat amb tanta obcecació.

EL CONSELL HAURIA DE DEIXAR CÓRRER EL PROJECTE DE LA VIU I CONCENTRAR-SE EN L’IMPULS A LA UJI, INCLÓS CIÈNCIES DE LA SALUT

Des del BLOC continuem considerant absurda i sense cap sentit acadèmic la creació d’una nova universitat, com seria la VIU, que només s’explica per raons partidistes del PP, i reiterem que el Consell s’hauria de deixar d’estranys experiments i apostar clarament per l’expansió de la nostra universitat pública, la Jaume I, en comptes de llançar-se a finançar amb diners públics un projecte privat i innecessari com és aquest. I quan parlem de suport a la Jaume I, per suposat hi incloem la necessitat que la nostra universitat puga impartir Ciències de la Salut, tal i com demana unànimement la societat castellonenca; i per a dur endavant aquesta ampliació, projectes com la VIU o el suport a la implantació a Castelló de la universitat privada catòlica de València no són sinó entrebancs.

Es absurde impulsar en aquests moments un centre que oferiria les mateixes titulacions i insistim en demanar al govern del PP que es deixe d’absurds com ara crear una nova universitat més o menys virtual i que tots els diners i les energies que pensa destinar a la VIU els dedique a col.laborar en la millora dels estudis i les instal.lacions de la Jaume I, que és el que per llei té obligació i el que la societat castellonenca li demana.

FINLÀNDIA

Aquest estiu he tingut la sort de poder viatjar fora de casa i he vingut meravellada de tot el que he vist. Diuen les males llengües que els nacionalismes es curen viatjant... una gran mentida atés que quan més viatge més nacionalista torne i sobretot més enveja sana acumule respecte al que fan altres països. Sense eixir fora d’Europa, Finlàndia és un exemple a seguir pel que fa a la integració de minories.

Al país nòrdic conviuen en pau i harmonia diverses nacionalitats ben diferenciades i integrades, entre elles, la més notòria són els ciutadans suecs que conformen vora un 6% de la població total. Doncs bé, aquesta minoria disseminada arreu del país i no concentrada en un territori concret (malgrat siguen majoritaris en alguns indrets com ara les illes Åland) gaudeix del seu propi partit polític, d’institucions pròpies i d’escoles, entre altres. A més a més, finés i suec són tots dos idiomes oficials a tot Finlàndia; així podem trobar com a exemple curiós del que veritablement és integració, que als carrers on viuen majoria de finesos retolen el nom del carrer primerament en finés i després en suec, mentre que a carrers on hi ha majoria sueca ho fan a l’invers.

Igual, igual que ací, on els que a banda del castellà parlem i tenim altres llengües mares hem de presenciar absortes i bocabadats com iniciatives mancades de tot sentit –i em referesc concretament al Manifesto por la lengua común- vénen a confrontar i a dir-nos quina llengua emprar i fins i tot, en quina llengua educar, treballar i, en definitiva, conviure amb els nostres veïns. Un atemptat a la diversitat que sols podia donar-se per part de nacionalismes espanyols radicals i un altre enfrontament utilitzant la llengua com a eina de divisió.

És per això, que tal volta alguns més que altres, que no es consideren pas nacionalistes, haurien d’obrir les seues ments obtuses i tancades a tot el que sone estrany i reconéixer que l’harmonia entre llengües i nacionalismes dintre d’un mateix país pot ser una realitat tal i com passa a Finlàndia on finesos i suecs trauen beneficis del fet d’utilitzar i aprendre ja no dues llengües, a banda de l’interés que tenen per conéixer altres llengües foranes.

De Vila-real a Beijing

Ànim Yurema, perquè estas apunt de debutar en els jocs olímpics, la nit del 19 al 20 estarem tots pendents d'aquesta fita tant important per a tu i també per a tots els vilarealencs i vilarealenques.

Des d'ací dessitge que tots els teus somnis estiguen complits perquè els meus i els de la gent de Vila-real ja ho estan; sentim que tu ens representes.

Disfruta de la teua estada en Beijing perquè ser olímpica és un privilegi del que poden gaudir molts pocs, t'ho mereixes, sort i endavant.

ESCOLA VIRTUAL?

Un any més la Conselleria d'Educació va a remolc de la demanda ciutadana pel que fa a la construcció i ampliació de centres escolars. Començarem el curs amb barracons i amb trencaments de ràtio. Tot això, com que la Conselleria en el seu moment no va fer els deures ni pareixer ser ha planificat la previsible expansió urbana, l’arribada d'immigrants i l’augment de les demandes d’escolarització han fet que ens trobem en una situació en que la inversió en infraestructures és imprescindible per tal de garantir una educació pública i de qualitat. I aquestes infraestures no hi estan i per tant, això ho miren com ho miren, es un incompliment de les obligacions. No ens valen inauguracions de primeres pedres ni escoles virtuals sinó actuacions que proporcionen una plaça digna i propera a l'alumne tot el demés són polítiques de menyspreu a l'escola pública i de potenciar de manera encoberta a l'escola privada.

LA MANCA D’INFRAESTRUCTURES CONTINUA SENT EL PRINCIPAL OBSTACLE PER AL NOSTRE CREIXEMENT

L'informe sobre l’actual situació econòmica i laboral que ha elaborat el Comité Econòmic i Social deixa molt clar que el principal entrebanc per al desenvolupament econòmic de Castelló continua sent el dèficit d‘infraestructures, entre les quals assenyala expresament les mancances en la xarxa ferroviària, i les carències d’autovies gratuïtes. Des del BLOC sempre hem defensat la necessitat d’arribar a un acord entre les diferents formacions polítiques i amb els agents socials, econòmics i laborals, per articular un “front comú” en aquests temes d’interés general, deixant de banda els interessos partidistes i electoralistes. Perquè pensem que no podem supeditar l’execució d’uns determinats projectes d’absoluta necessitat per a les nostres comarques, o la seua acceleració o ralentització, als interessos de qui governe en cada moment en Madrid o en València, i a la proximitat o no de determinades eleccions. I aquesta crítica val per igual per al PP com per al PSOE, per al PSOE com per al PP; la necessitat d’aquestes infraestructures cal anteposar-la a qualsevol altra prioritat, perquè amb la seua execució o no ens juguem el futur econòmic i laboral dels castellonencs.

En la passada legislatura, a la Diputació va tenir lloc un Ple en el qual es van aprovar dur a terme les gestions necessàries per exigir la realització i acceleració d’una sèrie de projectes considerats imprescindibles; i moltes d’aquestes propostes s’hi van aprovar a iniciativa del BLOC, que va mirar justament d’atenuar les tensions entre les altres dues forces; però, per desgràcia, la majoria d’aquells acords van quedar reduïts a paper mulllat, per la continuació dels enfrontaments i els intents d’utilització partidista per part del PP i del PSOE. Ara, i davant de la claredat d’un informe tan significatiu dels interessos globals de la societat com és aquest del CES, on són representats patronals, sindicats, cambres de comerç etc, des del BLOC volem tornar a insistir en la necessitat d’aquest “front comú reivindicatiu”, única manera d’aconseguir de les administracions competents la ràpida execució d’aquest projectes imprescindibles.

EL TURISME EN CRISI

Davant la situació econòmica actual que no només afecta a l’estat Espanyol sinó a la resta d’Europa, la caiguda de la despesa turística a la província de Castelló, és més que evident. Els destins de sol i platja i també els d’interior resulten preocupants des de ja fa mesos.

És evident que els destins madurs com és Castelló amb deures pendents (infraestructures, modernització hotelera, estacionalització, dependència de mercats concrets, etc.) sofriran més que altres. Els consumidors europeus i els del centre de la Península cada vegada tenen més opcions per a escollir i aquest any amb un canvi de cicle econòmic moltes famílies estan decidint-se per destins emergents i més competitius en preus.

Els destins de sol i platja i els d’interior per a tornar a rebre inversions han d’oferir rendibilitat i això implica necessàriament un canvi de model i plans de reconversió. La Generalitat Valenciana amb competències específiques en planificació i ordenació turística ha de ser conscient que s’enfronta a una aposta de cara o creu. Aquesta ha de propiciar una sèrie d’iniciatives de reconversió per evitar que destins, en especial de sol i platja, caiguen en una lenta espiral de degradació.

A les comarques de Castelló, hi ha una clara diversitat turística que es pot oferir i que és complementaria entre l’oferta de sol i platja i la de les comarques d’interior, es tracta de sumar. Tenim moltes microempreses que en conjunt han de crear un producte agregant les seues propostes.

Les administracions locals han jugat un paper molt important en la creació de plataformes i portals de promoció, ara es poden establir també mitjançant la tecnologia com a veritable i efectiu canal de venda. El BLOC aposta clarament per les iniciatives de recolzament tecnològic a la comercialització d'eixa oferta turística des dels Ajuntaments i ho reclama així que ho facen també, d’una forma clara i materialitzada en el seus pressuposts, la Generalitat Valenciana i l'Administració Central, ja que fa falta molta tecnologia i molt de màrqueting per a poder estar present de manera efectiva i real a l'hiperespai virtual.

LES DONES QUE PARIXEN A L’ESTIU TAMBÉ TENEN DRET A L’EPIDURAL

Estic indignada davant la denúncia feta pels sindicats de sanitat sobre la impossibilitat d’administrar l’epidural ara a l’estiu a totes les dones que així ho demanen, per manca d’anestesistes. Aquest fet, a banda de recordar aquella frase “si els homes hagueren de parir...”, és senzillament inadmissble en una societat europea del segle XXI, i encara més ho és la resposta que dóna al fet la Conselleria de Sanitat, descarregant les seues responsabilitats en la manca de finançament sanitari per part del govern central. Certament, s’ha d’exigir que el govern central augmente la dotació econòmica per a finalitats sanitàries al País Valencià, però això no és excusa de cap manera per a no dotar les dones que han de parir d’una ajuda que els facilita molt el part. Potser algú encara pensa en allò de ”pariràs amb dolor”, però les ciutadanes d’aquest país tenen dret a tenir els seus fills, si així ho volen, d’una manera menys dolorosa, sobretot si tenim en compte que el remei existeix i és fàcilment assequible.

Tampoc no em valen les seues excuses de mal pagador, quan desvien el tema referint-se a “altres alternatives al part sense dolor”; ens sembla molt bé que vulguen potenciar altres tècniques de part per a les dones que així ho demanen, però a hores d’ara l’epidural continua sent el sistema més extés i efectiu que es coneix, i això no és sinó voler desviar la qüestió i llançar balons fora”.

LA CIMERA DEL G-8 CONCLOU AMB UN ACORD DIFÚS SOBRE LES EMISSIONS GLOBALS DE CO2

Els resultats de la Cimera de Hokkaido entre el G8 (compost de: Estats Units, Itàlia, França, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Canadà i Japó), Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia i les cinc potències emergents de Brasil, La Xina, Mèxic, La Índia i Sud-àfrica, ja s’han fet públics. I cal dir que aquestos són poc comprometedors i per a res compleixen amb les expectatives anunciades.

Així, se’ns havia venut un compromís per part de les nacions riques –i alhora contaminants- de datar una rebaixa per a les emissions dels gasos responsables de l’efecte hivernacle, fins i tot es parlava que el Japó proposava retallar aquestos en un 50% cara al 2050, mentre que les potències europees apuntaven a un 20% menys cara al 2020. Al hora de la veritat no han sigut tan clars en els seus compromisos i malgrat sí s’ha acordat un retall substancial en les emissions de diòxid de carboni, no s’especifica cap data ni cap xifra per aquesta rebaixa.

Les setze economies més contaminants, responsables del 80% del totes les emissions de CO2, en un acord no vinculant –quan encara no han acomplit ni tan sols Kioto- no donen les xifres que la societat esperem sentir, no fan cap promesa concreta i no aporten solucions a una problemàtica global. Mentre que els habitants de la vella Europa, i els valencians com els que més, ens preocupem dia rere dia per l’escalfament global i pel futur de les properes generacions, mentre que nosaltres mirem als nostres fills amb la incertesa de no saber ben bé en quin estat rebran el planeta, aquells que tenen la solució en les seues mans, obvien el problema i no es comprometen a res.

Mentre que aquestes cimeres no siguen vinculants no podrem parlar de responsabilitats compartides i seran el que són, una venta de fum per tal de netejar una imatge pública força deteriorada.

L´ATUR A LES NOSTRES COMARQUES JA ÉS PREOCUPANT

Segons les últimes dades oferides pels sindicats i per les organitzacions socials, l'augment de l'atur a les nostres comarques, comença a ser preocupant, posant de manifest una crisi que deixa al descobert una recessió econòmica.


El model d’economia especulativa que els dirigents a València han triat, basant-se en la construcció i menyspreant la resta dels sectors econòmics, ens ha dut a una situació de inestabilitat financera i per tant a que les xifres d'aturats augmenten com a conseqüència de la reducció de l'activitat econòmica, de la inversió i del consum.


Es necessari adoptar mesures concretes per tal de poder afrontar aquesta crisi. Tant el govern estatal com el autonòmic tenen instruments al seu abast per a compensar aquesta caiguda, des de impulsar i accelerar l'obra pública prevista i pressupostada, que puga compensar el descens de la construcció en l'àmbit privat, passant per polítiques que incentiven la producció i l'exportació, fins una aposta decidida per la formació i per el desenvolupament de les noves tecnologies.

Cal al mateix temps, un canvi d’orientació i resoldre d'una vegada el greu problema de la manca del infrastructures de transport i comunicació que patim a les comarques de Castelló, perquè disposar o no d'unes escaients vies de comunicació en aquest mon globalitzat, influeix directament amb el creixement econòmic i per tant en la creació de llocs de treball.

CAL NO CONFONDRE EL QUÈ ÉS HABITUAL AMB EL QUE ÉS CORRECTE

El fet que una persona haja d’esperar més de tres hores en urgències abans de ser atesa es un fet habitual però de cap manera correcte. El que passa es que la gent ja no s’estranya i ho troba normal.

Pense que si els dirigents de la Conselleria de Sanitat dugueren majoritàriament els seus familiars a la sanitat pública i no a la privada, sabrien el que és veure a un familiar tres hores o més a l'espera de ser atés, i no admetrien que aquesta situació es considerara habitual i fins i tot, correcta. I que conste que no acuse els professionals de la sanitat, que fan el que poden i més, per tal d'evitar un major col·lapse, però si el sistema no està ben articulat, com no ho està, la situació esdevé inevitable i es trobem amb serveis d’urgències totalment col·lapsats.

Cal que es fiquen les piles, cal que les autoritats responsables de la Conselleria de Sanitat donen la cara, que expliquen la situació real i, sobre tot que ens diguen què pensen fer per acabar amb el col·lapse que es produeix habitualment en els serveis urgències, perquè el que passa no és correcte i per descomptat, no pot ser habitual.

LES CORPORACIONS MUNICIPALS HAN DE SER MÉS SENSIBLES DAVANT LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Per desgràcia, es repeteixen amb certa freqüència als mitjans de comunicació denúncies de particulars i d’associacions veïnals sobre la poca o nul.la resposta des de les corporacions municipals en relació a les denúncies per sorolls excessius. Davant d’aquest fet, que genera entre els ciutadans una lamentable desconfiança front a les corporacions locals com a lloc on els veïns poden trametre les seues queixes i buscar solucions als seus problemes, cal recordar l’obligació dels ajuntaments d’investigar les denúncies que reben sobre sorolls i molèsties que aquest generen, de comprovar de manera tècnicament adequada la certesa o no de les denúncies, i d’explicar als afectats la situació des del punt de vista legal. Evidentment, podran donar-se casos en què les queixes no motiven cap actuació municipal posterior, siga perquè la investigació duta a terme determinen que no són certes, siga perquè lleis en mà el tema queda fora de la competència municipal; però mai no es pot donar la callada per resposta, i no investigar la denúncia o no informar després el denunciant de les conclusions a què s’ha arribat.

Totes les corporacions haurien de tindre ben present aquesta necessitat, no només des del punt de vista legal, per evitar problemes de denúncies que en el passat han originat sentències que a ningú no agraden, sinó pel clima de desconfiança i d’escepticisme que generen justament cap a l’administració més propera al ciutadà, que per això mateix li hauria de generar un major grau de confiança.

LA CONSELLERIA FA SERVIR "L'ORDENO Y MANDO" QUE MANTÉ EDUCACIÓ MENTRE NO COBREIX LES VACANTS ESCOLARS

Des de la Conselleria d’Educació han adoptat una política d’”ordeno y mando”, a base de voler imposar unilateralment les seues decisions, sense dialogar primer amb les parts interessades, en aquest cas els ensenyants, mentre al mateix temps es dediquen a continuar entrebancant l’ensenyament públic, que per llei tenen l’obligació d’impulsar, a base de retards injustificables en el cobriment de les places vacants en escoles i instituts. Aquestes actuacions com voler imposar el Pla EXIT sense diàleg ni consens de cap mena, buscant donar una imatge de cara a la galeria més que no anar a l’autèntica arrel del problema del fracàs escolar, i sobretot la imposició d’una Educació per la Ciutadania descafeïnada i desllavassada en anglés, com una manera de posar-li pals a les rodes a una assignatura a la qual són contraris, són ganes d’exasperar un col.lectiu com el dels ensenyants, que ha demostrat sobradament la seua capacitat de negociació i diàleg quan s’ha tingut per part de la Conselleria voluntat de buscar-lo, i no d’imposar-se a les males.

Per això pareix que el Conseller busca un enfrontament entre els ensenyants per una banda i els pares i mares per l’altra, potser pensant allò de “divideix i venceràs”. Justament per això, des del BLOC pensem que el que cal és que entre aquests dos sectors, tots dos interessats com és lògic en el bon funcionament de l’ensenyament públic, s’establisca un diàleg continu per tal d’elaborar alternatives comunes i de respondre amb fermesa a unes actuacions de Conselleria dirigides directament a debilitar el sistema educatiu públic valencià. Per això és important que, en temes com el cobriment de les places vacants, l’aplicació del Pla Èxit o l’absurd projecte d’Educació per la Ciutadania en anglés, des d’aquests dos sectors del sistema educatiu es done una resposta ferma, unida i coordinada.

ÉS ABSURD MANTENIR UN NOM HISTÒRICAMENT SENSE SENTIT. NI ELS PORTS NI CAP POBLE DE TERUEL VAN SER MAI DEL MAESTRAT DE MONTESA

L’entrevista mantinguda pel president de la Diputació de Castelló amb el seu homòleg de Teruel amb la intenció de reactivar l’anomenada “Mancomunidad del Maestrazgo”. En primer lloc, hem d’insistir una vegada més en l’absurditat d’utilitzar el nom del Maestrat per englobar, a més de les poblacions que van formar part de l’històric Maestrat de Montesa, i que configuren avui les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat, una comarca com Els Ports, que mai en va formar part, i una gran quantitat de poblacions de Teruel, que ni són ni han estat mai conegudes amb aquest terme. Per suposat, no ens oposem a l’existència d’una mancomunitat turística que puga coordinar i potenciar el turisme de les comarques interiors castellonenques amb el que es puga donar a Teruel, i sabem que existeix una zona molt relacionada entre les terres valencianes i aragoneses, i que per tant és bo impulsar la seua interrelació. Però, dit açò, expressem la nostra preocupació pel contrast entre la facilitat amb la qual el PP impulsa alternatives de turisme que xoquen amb la nostra realitat històrica i cultural, com és aquest estrany “Maestrazgo” o la “Ruta del Cid” i el desinterés, quan no la total oposició, a potenciar alternatives com la Taula del Sènia, que uneix municipis valencians, catalans i aragonesos però de la part on es parla la nostra llengua, o el desinterés per tota celebració i confecció de rutes extraprovincials sobre Jaume I; per exemple, encara estem esperant que Carlos Fabra es reunisca amb el president de la Diputació de Tarragona, de cara a planificar actuacions conjuntes, turístiques i no turístiques, entre comarques com el Baix Maestrat i Els Ports, per una banda, i el Montsià, el Baix Ebre o la Terra Alta per l’altra.

És necessària una llei de comarcalització que delimite les comarques existents al País Valencià i les seues competències, que haurien de ser-los transferides des de la Generalitat i les diputacions, de manera que foren aquestes les que pugueren mancomunar-se amb altres de veïnes, tant de dins com de fora del territori autonòmic, per promoure conjuntament diferents activitats, en aquest cas les turístiques. Però, malgrat la contínua exigència de la seua articulació feta des del BLOC, ni PSOE ni PP han volgut mai impulsar aquesta llei a les Corts, tal com demana a més l’Estatut d’Autonomia en vigor.

EL CONSELL UTILITZA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE AMB FINALITATS PARTIDISTES

Cal deixar clars els conceptes: una dona amb risc d’exclusió social és un concepte molt més ample i ambigu que una dona víctima de la violència de gènere. Una dona de més de 45 anys, una immigrant, una dona sense recursos, corren risc d’exclusió social, però no per això són necessàriament víctimes de la violència de gènere. Per això, si el que ha de ser una Casa per a la Protecció de les Víctimes d’aquesta violència, es converteix en una Casa per a dones en situació de risc social, i de pas es rebaixa en 700.000 euros la quantitat de la licitació, s’està duent a terme una manipulació dels objectius fixats, tant més greu perquè la major part de la despesa, un 85%, corre a càrrec d’una subvenció finalista del govern central, destinada a combatre la violència de gènere, i que per tant no pot ser utlitzada per a altres finalitats; i, ho vulguen o no ho vulguen, el risc d’exclusió social no és un concepte equivalent, ni de bon tros, a la violència de gènere.

Molt em tem que darrere d’aquests canvis i desviacions de diners de subvenció hi haja una rivalitat entre dues conselleries, la de Benestar Social i la de Justícia. Perquè, segons la llei, tots els temes realcionats amb la violència de gènere depenen de Justícia, i en canvi l’antiga Casa d’Acollida, que hauria d’haver estat subtituïda per la de Protecció de Víctimes, depenia de Benestar Social, i aquesta conselleria vol continuar conservant el control i les subvencions; i per això aquest pas cap a l’exclusió social, concepte molt més genèric, que permet a Benestar Social continuar controlant-les. Però aquest fet és greu, primer que tot perquè deixa molt més desprotegides les víctimes de la violència de gènere, diluïdes ara en un col.lectiu molt més ample; i també perquè comporta desviar uns fons atorgats per a una finalitat determinada cap a altres actuacions diferents, cosa que, des del punt de vista legal, podria tenir conseqüències molt problemàtiques. Per això exigim al Consell que aclarisca què ha passat i que corregisca tot el que calga per restablir la plena legalitat.

CAL UNA RESERVA DE SÒL AGRÍCOLA A VILA-REAL

L’agricultura als nostres pobles és més que una activitat econòmica, manté un determinat entorn ambiental, territorial i social, però també una base alimentària, un paisatge i una cultura pròpia.

El BLOC, com una bona alternativa, aposta per un model propi, diferenciat, autònom i respectuós amb el medi ambient i el benestar, per la qual cosa proposa incentivar l’agricultura del municipi. Per això, apostem per mantenir com a territori de producció agrícola les terres considerades més fèrtils, mitjançant el desenvolupament d’un mapa de qualitat de la terra que ens ajude a planificar els usos del nostre territori i un creixement de la població equilibrat de cap a cap del nostre territori. Tantmateix mantenim la necessitat d’implantar, dintre d’aquest mapa de qualitat de la terra, una RESERVA DE SÒL AGRÍCOLA, que delimite i protegesca una àmplia zona del terme municipal, consensuada amb els diversos agents socials (sindicat i propietaris), destinada únicament a aprofitament agrícola i amb el suport des de l’àmbit municipal mitjançant el Consell Agrari Municipal, el qual ha de ser ens administratiu de participació, assessorament, consulta i organització del sector agrari amb les suficients potestats com per a incentivar la modernització de les explotacions agràries i el desenvolupament rural.

En resum, a Vila-real sí que calen les reserves de sòl agrícola que des del BLOC hem proposat, sempre que aquestes compten amb el consens i aprovació dels actors implicats. No creiem, tal com s’ha manifestat per part de l’equip del govern municipal, que "la ciutat tinga ja suficients zones agrícoles i per això no cal protegir-les"; el fet de no protegir els interessos dels nostres llauradors, juntament amb una política especuladora del sòl, és el que ens ha portat a la greu crisi que ara per ara viu la nostra agricultura citrícola, desprotegida i sense cap tipus de planificació futura pel que fa als cultius, a més que tampoc s’ha promogut l’ús de les energies renovables en el camp o la producció de productes ecològics. Mancances, totes, que des del BLOC sempre hem tractat d’evitar amb les nostres intervencions i les nostres idees, materialitzades mitjançant aportacions al Concert Previ del PGOU o en forma de moció. Cal recordar al govern popular que al País Valencià l’agricultura, la ramaderia i la pesca són una important font d’ocupació; prop de mig milió de persones, entre llocs directes i indirectes, viuen del sector primari. A més, aquest sector representa el 25% de les exportacions valencianes i el 40% del total de les exportacions agràries espanyoles, així com el 20% del producte interior brut. Els polítics valencians hem de tenir cura d’aquest sector, ara per ara sobradament desprotegit, i incentivar-lo amb polítiques adients per tal d’evitar la pèrdua del poder adquisitiu dels nostres ciutadans, atés que, en els darrers anys, la renda dels llauradors ha caigut més d’un 10%, i l’edat de la població dedicada al camp cada dia és més elevada (més d’un 50% dels llauradors tenen més de 55 anys), i amb els anys, la dedicació a temps parcial s’ha incrementat en més d’un 80%.

A mena de conclusió, mantenim la nostra proposta de protegir el sòl agrícola, mitjançant una reserva de sòl, tenint en compte que la millor protecció i el millor servei que podem oferir és la transformació cap a l'agricultura integrada i ecològica amb especial cura i protecció per la citricultura, que incrementa les rendes agràries i manté l'interès econòmic en l'activitat.

FA MASSA TEMPS QUE LA CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL UTILITZA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE AMB FINALITATS PARTIDISTES

Crec que d'una vegada per totes cal deixar clars els conceptes: una dona amb risc d’exclusió social és un concepte molt més ample i ambigu que una dona víctima de la violència de gènere. Una dona de més de 45 anys, una immigrant, una dona sense recursos, corren risc d’exclusió social, però no per això són necessàriament víctimes de la violència de gènere. Per això, si el que ha de ser una Casa per a la Protecció de les Víctimes d’aquesta violència es converteix en una Casa per a dones en situació de risc social, i de pas es rebaixa en 700.000 euros la quantitat de la licitació, s’està duent a terme una manipulació dels objectius fixats, tant més greu perquè la major part de la despesa, un 85%, corre a càrrec d’una subvenció finalista del govern central, destinada a combatre la violència de gènere, i que per tant no pot ser utlitzada per a altres finalitats; i, ho vulguen o no ho vulguen, el risc d’exclusió social no és un concepte equivalent, ni de bon tros, a la violència de gènere.

I ens temem que darrere d’aquests canvis i desviacions de diners de subvenció hi haja una rivalitat entre dues conselleries, la de Benestar Social i la de Justícia. Perquè, segons la llei, tots els temes realcionats amb la violència de gènere depenen de Justícia, i en canvi l’antiga Casa d’Acollida, que hauria d’haver estat subtituïda per la de Protecció de Víctimes, depenia de Benestar Social, i aquesta conselleria vol continuar conservant el control i les subvencions; i per això aquest pas cap a l’exclusió social, concepte molt més genèric, que permet a Benestar Social continuar controlant-les. Però aquest fet és greu, primer que tot perquè deixa molt més desprotegides les víctimes de la violència de gènere, diluïdes ara en un col.lectiu molt més ample; i també perquè comporta desviar uns fons atorgats per a una finalitat determinada cap a altres actuacions diferents, cosa que, des del punt de vista legal, podria tenir conseqüències molt problemàtiques. Per això cal que la Conselleria de Benestar Social aclarisca què ha passat i que corregisca tot el que calga per restablir la plena legalitat.

EL BLOC DU ANYS DENUNCIANT ELS PERJUDICIS QUE ENS OCASIONA EL SISTEMA DE FINANÇAMENT, ENS ALEGRA QUE ARA TOTS HO RECONEGUEN.

Si alguna cosa ha caracteritzat el discurs econòmic del BLOC des de fa molts anys ha estat la denúncia constant de la discriminació fiscal que patim els castellonencs, i tots els valencians, entre el que paguem a l’estat en concepte d’imposts i el que aquest ens retorna en inversions o ens transferències a les administracions d’ací. Durant tot aquest temps, ens hem hagut d’escoltar de tot: insolidaris, incapaços de mirar més enllà, venedors de missatges propis de temps passats... Ara, en canvi, sembla que, finalment, tots han descobert els grans perjudicis que el sistema de finançament vigent ens ocasiona; i, com és lògic, ens alegrem i, ara més que mai, reitererem la necessitat d’un sistema de finançament més just, que puga permetre als governs autonòmics i municipals dur a terme les actuacions i inversions que el nostre país necessita, per millorar les condicions de vida i de treball dels nostres conciutadans.

Els successius governs de Madrid, ja foren del PSOE o del PP, s’havien negat sempre a fer públiques les balances fiscals del que paguen i reben les diferents autonomies. I ho feien perquè sabien perfectament que els fets eren massa escandalosos, que algunes comunitats, entre les quals el País Valencià, són clarament perjudicades per un sistema que, en nom de la solidaritat interterritorial, fa que comunitats com Extremadura o Andalusia es puguen permetre, amb els diners aportats pels valencians, obres i actuacions públiques que ací no podem dur a terme de cap de les maneres, per falta de diners. I això sense oblidar que la tan invocada “solidaritat interterritorial” ens ha impedit exercir moltes vegades la “solidaritat interna”, per tal d’ajudar aquelles poblacions i comarques valencianes que no arriben als nivells de recursos necessaris per seguir el ritme de la resta del territori. Ni menys encara la “solidaritat amb les persones”, amb aquells compatriotes nostres amb greus problemes per mantenir el ritme del conjunt de la població.

Enhorabona subcampió

El subcampionat ja és del Vila-real, una temporada com aquesta ha fet que l'equip del nostre poble siga a la propera temporada a la Champions League.

El nostre equip està entre els millor del món, i a partir de setembre la gent de Vila-real podrem continuar disfrutant del millor fútbol.

Moltes felicitats, endavant Vila-real

L’ACTUAL PÀRQUING PRIVAT DE L’HOSPITAL GENERAL ÉS EL RESULTAT DE LA PRIVATIZACIÓ D’UN ANTERIOR PÀRQUING PÚBLIC

Les proves aportades pels sindicats de l’Hospital General quan exigeixen la gratuïtat del pàrquing que s’hi ha construït demostren clarament que aquest s’ha fet en els terrenys on es trobava un anterior pàrquing públic en superfició, gratuït i legal, amb senyalització i places cobertes, i que de cap de les maneres era, com pretén la Conselleria, un descampat on s’aparcava de forma espontània”. I que per tant el que s’hi ha dut a terme ha estat un procés de privatizació encoberta, volent fer creure que es tractava d’un pàrquing de nova construcció.

El BLOC va proposar en Diputació que s’exigira la seua gratuïtat, només vam trobar paraules de menyspreu per part del PP, com quan el president va afirmar que els treballadors i els usuaris haurien d’anar a l’Hospital en autobús, que és més ecològic, oblidant que el servei d’autobusos no cobreix els horaris nocturns, i que els malalts i els seus parents no van a aquest centre per gust, sinó a causa d’una malaltia. La veritat és que molts castellonencs ja comencen a descobrir el que significa per a les seues butxaques haver de tenir aparcat el seu vehicle en aquest pàrquing, quan a més hi han d’entrar i eixir diferents vehicles al dia, dels familiars que es turnen per tenir cura d’algun malalt.

Hem demanat que la Generalitat pague a l’empresa que va efectuar les obres a canvi de la concessió del pàrquing les despeses que va comportar l’obra, que el recupere així per a la titularitat pública i que el retorne a l’anterior condició de gratuït, com ho són els dels altres centres sanitaris; i que no intente pagar les despeses de la seua construcció ni traient profit dels treballadors que l’han d’utilitzar per dur a terme la seua feina, com en qualsevol altra empresa pública, ni tampoc de les persones que n’han de fer ús per culpa d’una malaltia, pròpia o d’un familiar.

Escola Valenciana presenta a Castelló la nova campanya: matricula en futur, matricula en valencià

Escola Valenciana Federació d'Associacions per la llengua ha presentat aquest matí a la llotja del Cànem de Castelló una nova campanya: MATRICULA EN FUTUR, MATRICULA EN VALENCIÀ.

Davant la manca d'interés per part de la Conselleria d'Educació de que les xiquetes i xiquets que són al nostre País, aprenguen i visquen en valencià, una volta més és la societat civil la que assumeix aquesta tasca.

A punt de complir 25 anys la llei d'Ús i Ensenyament del valencià, continua sent necessari que la societat civil es mobilitze per tal de fer-la complir, és indignant que el conseller d'educació li preocupe més ensenyar l'assignatura d'educació per la ciutadania en anglés, que recolzar la nostra llengua. Encara en som molts els que pensem, vivim i aprenem en valencià.

I entre aquets podem comptar amb gent com Hector Faubel, Núria Roca i Andreu Palop, endavant sou necessaris.

TOTS SOM NECESSARIS.

A MOLTS ELS HAURIA DE CAURE LA CARA DE VERGONYA AL VEURE QUE, A CASTELLÓ, NOMÉS 4 DE 25.000 PERSONES DEPENENTS ESTAN COBRANT SUBSIDI

Llegir que només quatre castellonencs dels prop de 25.000 als quals hauria de beneficiar la Llei de Dependència estan cobrant a hores d’ara realment el subsidi que els atorga aquesta llei, no saps si t’omple més d’estupor o de vergonya aliena. És indignant que s’haja arribat a aquesta situació, en un tema tan sensible i que afecta justament les persones més indefenses de la nostra societat, simplement perquè el PP des de la Generalitat i el PSOE des del govern central ho han convertit en una arma electoral i de lluita partidista, i els que paguen ara els enfrontaments són justament les persones dependents, que veuen com la llei esdevé paper mullat, i en un tema que no té espera i en el qual cada dia compta, i molt.

En un tema tan sensible com aquest, caldria que tots tancàrem files i arribàrem a un gran acord, al qual des del BLOC ens sumaríem amb entusiasme, per tal de traure si cal diners de baix les pedres, per poder ajudar així aquestes persones a millorar, ni que siga mínimament, la seua actual qualitat de vida. Però si totes dues forces s’entesten en continuar l’absurda batalleta de “tu tens la responsabilitat”, “tu m’hauries d’haver fet arribar els diners”, “tu hauries d’haver dut a terme les avaluacions”, des del BLOC continuarem denunciant una i una altra vegada la situació, i requerint totes dues formacions per a que es deixen d’una vegada d’utilitzar aquestes persones com a carn de canó del seu electoralisme barat.

EN EL TEMA DELS RESIDUS, JA TORNEN A ESTAR PP I PSOE A LA GRENYA, SENSE DONAR SOLUCIONS EFECTIVES AL PROBLEMA

No anem bé en el tema dels fems i els residus si el PP i el PSOE, el PSOE i el PP, tanto monta, volen convertir la qüestió, per enèssima vegada, en un tema de partit, per tal de traure’n profit polític. Tenim ja la lamentable experiència d’acords anteriors entre aquestes dues forces, i dels seus successius incompliments, dels quals s’acussen mútuament, perquè sembla que la seua autèntica intenció no siga solucionar el problema, real i cada vegada més gran, sinó “guanyar punts” de cara a l’opinió pública, procurant que siga l’altre qui quede malament. I, mentrestant, la situació repercuteix negativament sobre el conjunt de la ciutadania, que veu com no li solucionen el problema i com, a més, li apugen els preus que ha de pagar per aquesta recollida.
Davant d’aquest situació, hem demanat, diàleg i reflexió, una negociació oberta, que tinga en compte el Consorci, que és al cap i a al fi qui haurà després de fer-se’n responsable, i que escolte i contemple les opinions i les opcions de totes les parts interessades i hem reiterat que el sistema que estan seguint a hores d’ara PP i PSOE, els té més ocupats en desacreditar l’altre que en resoldre en realitat el problema. Ens uns perquè son al govern i els altres perquè són a l’oposició, semblen incapaços d’anar més enllà d’un estèril la culpa és teua que no ens du a cap lloc, i que continua i agreuja cada dia que passa un problema que caldria resoldre tècnicament, i no políticament, sense marcar-se com a objectiu real desacreditar l’adversari.

CAL EVITAR QUE PASSE AMB L’ENERGIA EÒLICA COM AMB L’AIGUA, I RECONDUIR EL DEBAT A TERMES TÈCNICS I NO POLÍTICS

Per a que el debat sobre l’energia eòlica i els punts concrets d’instal.lació dels aerogeneradors es traga del debat partidista i s’actue amb criteris merament tècnics, per tal d’evitar que passe com ha passat amb l’aigua. L’energia eòlica és una font molt interessant i amb molt de futur, i justament per això cal exigir que els estudis sobre els llocs on és convenient la seua instal.lació es facen des de consideracions tècniques, que es tinguen en compte totes les variables, des de les de major possibilitat de producció a les de conservació del paisatge i possible agressivitat sobre el medi natural. La seua instal.lació no pot ser un “tràgala”, una imposició a les poblacions i als ajuntaments com si aquests no tingueren res a dir sobre el tema, però tampoc no es pot convertir en una contínua negativa per la negativa, sinó que cal buscar punts d’encontre, on es tinga en compte la necessitat de potenciar aquesta energia, l’obertura d’un diàleg real i sincer amb totes les parts interessades, el respecte als valors paisatgístics i mediambientals de la zona, i les necessàries compensacions a les poblacions on s’instal.len.

El pitjor que ens podria passar en aquest tema fora que es convertira en un camp d’enfrontament entre PP i PSOE, entre PSOE i PP, en el qual es tinguera més en compte, a l’hora d’aprovar o rebutjar una instal.lació, el color polític de la institució que l’aprova o del municipi en el qual es vol instal.lar que no els aspectes tècnics i mediambientals a considerar a l’hora de la seua aprovació i construcció; perquè llavors no ajudaríem gens al fet que tots estem d’acord en la necessitat d’impulsar i potenciar aquesta energia, neta, renovable i sense lligams exteriors, però també la de mantenir els valors paisatgístics i mediambientals de les nostres comarques i de mantenir vius i actius els nostres pobles de l'interior, on per raons de major eficàcia s'impulsen aquestes instal.lacions. I això sense oblidar el potencial eòlic que pot tenir la seua instal.lació en zones marítimes, però sempre allunyades de la costa, per no causar perjudicis turístics o pesquers a les poblacions del litoral.

PER MÉS PROMESES ELECTORALS QUE FACEN PP I PSOE, CONTINUEN SENSE CONSTRUIR-SE VPO

En èpoques electorals, PP i PSOE, PSOE i PP, es desfan en promeses de construir més i més Vivendes de Protecció Oficial, per tal d’oferir als joves i als no tan joves la possibilitat d’accedir a una vivenda a uns preus més raonables que els que corren en el mercat immobiliari “normal”. Es tracta d’una bona proposta, i des de BLOC la compartim i la defensem plenament. El problema arriba quan, mesos despres, t’assabentes per una font tan fidedigna com la mateixa Associació Provincial d’Empreses de la Construcció, que el mes passat no ha estat visat ni un sol projecte de VPO, i que els que estan en tràmit són encara menys que els de l’any passat, que no va ser justament un any massa pletòric en aquest aspecte. Alguna cosa està fallant, i les responsabilitats són compartides per l’administració central, l’autonòmica i les de molts ajuntaments, perquè està clar que cap d’elles ha fet els deures que li corresponien en aquesta matèria. Per això, des del BLOC els exigim que es posen les piles, que agilitzen l’oferta de sòl públic, els pagaments de les subvencions i la concessió de noves ajudes i estímuls per impulsar la construcció de noves VPO. I ara ja no només per poder dotar a més persones de la vivenda digna a què tenen dret, que també, sinó per ajudar a impulsar, en un moment de recessió de l’activitat constructora, el manteniment de les empreses i, amb elles, dels llocs de treball que d’elles depenen.

ÉS VERGONYÓS QUE CASTELLÓ ESTIGA A LA CUA DE LA CUA EN LLITS D’HOSPITALS

Se li hauria de caure la cara de vergonya al responsable de la Sanitat en la província, al llegir que ocupem el darrer lloc en el Catàleg d’Hospitals 2008 pel que fa al nombre de llists hospitalaris per habitant. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la província de Castelló disposa de 1406 llits per cobrir una població de 573282 habitants. Això vol dir que tenim una plaça per cada 407 habitants, al País Valencià la mitjana està en 375 habitants per llit hospitalari mentre que a l'Estat Espanyol la xifra és de 283 habitants per llit, en unes altres paraules, que estem a la cua del País Valencià en aquest rànquing, quan el País està en la cua de l’estat, és a dir, que som la cua de la cua. És aquesta una situació lamentable que des del BLOC fa anys que venim denunciant, i que ara aquest estudi no fa sinó ratificar. Pensem que és inadmissible, i per això proposarem al Ple de la Diputació prendre un acord, que voldríem unànime, per instar la Conselleria de Sanitat a dur a terme una política de xoc que acabe d’una vegada amb aquesta situació, i que dote les comarques de Castelló del nombre de places hospitalàries suficients per mantenir-nos en el marge de la mitjana estatal, corregint el greu dèficit que patim.

Alguns dels dirigents provincials que s’omplen la boca repetint-nos una i una altra vegada el seu castellonerisme, farien bé en llegir aquestes xifres i preguntar-se si estan obrant en conseqüència; perquè ací no parlem de xifres abstractes, sinó dels problemes que es generen en el dia a dia a les persones normals del carrer, que veuen com la resolució de les seues necessitats hospitalàries, o les dels seus familiars, es compliquen cada vegada més per aquest dèficit d’infraestructures, i això malgrat l’esforç que fan els professionals de la Sanitat per resoldre amb grans dosis de voluntarisme una situació cada vegada més complicada estructuralment.

QUÈ PRETÉN L’ALCALDE DE FANZARA APROVANT UNA ABOCADOR DE TÓXICS DESAUTORITZAT PER LA MATEIXA CONSELLERIA?

Creíem que aquest tema havia quedat definitivament resolt en demostrar-se que els terrenys no eren idonis per acollir-lo, però per què l’alcalde de Fanzara, del PP, ha fet aprovar una modificació del PGOU que permetria construir un abocador de productes tòxics i perillosos en una zona on tots els informes tècnics han demostrat que el sòl no és idoni per acollir-lo, i per a la qual la mateixa Conselleria de Medi Ambient ha exigit la seua conservació com a zona no urbanitzable, donada la seua proximitat al paratge de la Serra d’Espadà. Em pregunte què pensen d’aquesta decisió els dirigents del seu partit, tant des de la Diputació com des de la Generalitat. Voldríem que l’opinió pública sapiguera d’una vegada a què estan jugant, i quantes cartes diferents mouen sobre aquest tema”
M'he preguntat el per què de la pressa de l’alcalde a l’hora de prendre aquesta decisió i ha insinuat si podria tenir alguna cosa a veure amb els casos de pressumptes irregularitats en el cens municipal que es van denunciar abans de les eleccions locals, uns canvis en el cens que han contribuit de manera significativa a modificar la correlació de forces en una població menuda com Fanzara. També què hi ha de cert en les acusacions de pressumpta prevaricació en relació a aquesta decisió que han formulat els membres de la Plataforma Antiabocador, i si les autoritats judicials pertinents investigaran què pot haver de cert en aquestes acusacions.

DEMANEM QUE DIPUTACIÓ CONDEMNE LES AGRESSIONS ULTRES I QUE SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN ATURE AQUESTA VIOLÈNCIA

La nostra preocupació, que esperem compartir amb la resta de demòcrates, per l’augment creixent de les agressions darrere de les quals hi ha grups d’ideologia ultra. No compartim les manifestacions dels responsables de les forces de seguretat quan asseguren que es tracta de “baralles entre adolescents”, com si al darrere no hi haguera una ideologia política profundament antidemocràtica; ben al contrari, estem convençuts que aquest augment de les accions protagonitzades per grups antidemocràtics contra tots els que ells consideren “enemics”, representa un greu atac contra les llibertats democràtiques, i que cal tallar-lo d’arrel, ara que encara no és massa important, i no desviar el tema mirant cap a un altre costat”.

Per això. justament per això demanem als dos grans partits que actuen amb fermesa per aturar aquestes agressions. Al PP li hem demanat ja que les condemne en el Ple de la Diputació. Pel que fa al PSOE, li recordem que l’ordre públic és competència exclusiva del govern central, i per tant li exigim a la subdelegació del govern una actuació policial ferma i clara, sense ambigüitats, que permeta posar a disposició de la justícia els qui alteren la convivència ciutadana amb el pretext d’una ideològica clarament antidemocràtica, i que faça arribar les dades de què disposa als estaments pertinents, per tal que aquests puguen dur a terme les accions necessàries per tal d’aturar aquesta violència”.

EL BLOC SÍ HA PRESENTAT ALTERNATIVES A LA DIPUTACIÓ

En resposta a les declaracions del vicepresident Vicent Aparici, en les quals argumentava que des de fa més de cinc mesos es va reunir amb Maria Gràcia Molés i el portantveu del PSPV a la Diputació, i aquests no han aportat cap solució ni alternativa, al tema de residus, el BLOC esgrimeix que va ser el Partit Popular qui va votar en contra de la moció presentada a la Diputació, en la qual es demanava:

Primer.- Instar a al Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge que es faça càrrec del sobrecost del transport que suposarà el trasllat dels residus sòlids urbans a altres plantes fora de l’àrea de la Zona I.

Segon.- Instar a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la celeritat en la posada en marxa de la planta de tractament i abocador al muncipi de Cervera al seu lloc original, que comptava amb tots els tràmits correctes, o en el seu defecte a alguna de les altres ubicacions contemplades al Pla Zonal de Residus de la Zona I.

Tercer.- Sol.licitar una reunió del Consorci de Residus de la Zona I per tractar la proposta del BLOC al respecte del trasllat dels residus sòlids urbans.

Quart.- Instar a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per tal que inste a l’empresa adjudicatària a la construcció de la resta d’infraestructures del Pla Zonal I com puguen ser els ecoparcs.

Li recorde al vicepresident de la Diputació de Castelló, que l’única responsabilitat és del PP, ja que en aquesta dècada que porten governant, han tingut mil una oportunitats per buscar alternatives que solucionaren el greu problema de la replegada i tractament de residus a tota la província de Castelló. I la cosa no ha estat així, ens trobem que només la zona II té solucionada el tema de residus amb una planta de tractament en Onda i una planta de transferència a Almassora, gràcies a un acord supramuncipal, mentre que a la resta de província no han estat capaços de trobar les alternatives pertinents i dur-les a terme i continuem trobant-nos en una situació que va agreujant-se conforme passen els dies.

Per això des del BLOC, es continuarà treballant per que aquestes alternatives que s’han presentat puguen debatir-se, aportant el nostre gra de sorra perquè creem que estem davant d’un problema d’interés general que afecta directament a la nostra ciutadania i creiem que no es pot tardar més temps, i aquells polítics que tenen responsabilitat de govern tenen la obligació de solucionar-lo i no tirar pilotes fora culpant a la resta, de les seua incapacitat de gestió.

GARCIA ANTON POT DIR EL QUE VULGA, PERÒ ÉS EVIDENT QUE FALTEN VIGILANTS FORESTALS ALS PARATGES NATURALS

Proposare en Diputació instar la Conselleria per a que augmente el nombre de vigilants i, amb ells, la seguretat d’aquests paratges. Ja que la realitat és la que és, i ja pot dir el que vulga el conseller Garcia Anton que els fets s’encarreguen de desmentir-lo. Qualsevol persona entén que si un vigilant forestal ha d’ocupar-se de controlar 987 hectàrees, és impossible que es puga garantir la seguretat d’aquests paratges davant de les agressions de tota mena, per part d’aquells individus que, per una raó o altra, estan en contra del manteniment d’aquests paisatges i aquests ecosistemes. Se’ns dirà que és impossible vigilar bé cada punt concret; d’acord, però no és menys cert que, amb l’escassessa de vigilants que tenim actualment, se’ls ofereixen tota mena de facilitats als desaprensius que volen atacar les nostres zones més interessants a conservar”.

Des del BLOC presentarem una moció a la Diputació proposant que l’ens provincial inste la Conselleria a augmentar el nombre d’aquests vigilants, i demanarem al PP castellonenc i al seu president que mostren la mateixa sensibilitat i defensa de les nostres comarques i dels seus interessos en aquest tema que el que diuen tenir en altres, sobre els quals fins i tot amenacen plantar cara als seus dirigents autonòmics. Pensem que la defensa dels interessos mediambientals de la província, amb totes les implicacions que tenen aquests paisatges en aspectes com el turístic, bé valdria la pena que aconseguirem la unanimitat de totes les forces polítiques per exigir a aquells que els pertoca la millora de les seus condicions de seguretat.

Perquè fets com el del Prat de Cabanes-Torreblanca o l'incendi de l'Alcalatén sense anar més lluny, són inadmissibles que es repetisquen una i una altra vegada, sense trobar aturador.

Incendi de l'Alcalatén